Crida ciutadana
Part dels signants del manifest en defensa de la llengua es retrataren a Can Alcover. Foto: J.Torres. El món artístic i l'intel·lectual s'uniren ahir a Can Alcover per fer una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació "Sí a la nostra llengua" de demà a les 18 hores. 158 personalitats destacades de les Illes llegiren el manifest Crida ciutadana per la llengua. La vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear (OCB), Marisa Cerdó, va donar a conèixer una llista provisional de les persones públiques que donen suport a les campanyes en defensa del català, si bé l'OCBassegurà que les adhesions no estan tancades i esperen rebre més suports en les pròximes hores.
Educació obliga a retirar els llaços pel català
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha enviat una circular a tots els centres educatius públics i concertats en què "requereix als directors i directores" la retirada de "banderes o cartells", perquè es tracta d'una reivindicació amb un "rerefons polític". El document, que està signat per la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, María de las Mercedes Celeste, comença recordant que "la senyera" col·locada en alguns centres educatius "no és cap de les banderes reconegudes com a símbol de les Illes Balears per l'Estatut d'Autonomia ni la bandera nacional". La coalició PSM-IV-ExM penja la senyera en favor del català
Drets Humans per Mallorca fa dejuni un dia amb Bonet
Jaume Bonet, amb els respresentants de Drets Humans per Mallorca Bernat Vicens i Aina Calafat. Foto: J.M. Jaume Bonet va compartir ahir dia i nit amb Bernat Vicens i Aina Calafat, de l'associació Drets Humans per Mallorca. El matrimoni expressà suport a la iniciativa en defensa de la llengua de Jubilats per Mallorca i ho va fer amb 24 hores de dejuni en companyia de Bonet. El mestre jubilat fa 17 dies que és en vaga de fam i ja se li comença a notar el cansament. Ahir dematí patí "la primera molèstia, un mareig una mica fort, però estic bé", comentà. Bonet féu menció a les mostres de suport rebudes arreu dels Països Catalans a través de les xarxes socials. "Estic molt agraït del seguiment que pugui tenir a Catalunya i València, però el que ens interessa és la situació a les Illes Balears. És aquí on volem arribar". Jaume jeu una estona al llit mentre dBalears parla amb Aina i Bernat.
Tots els partits, llevat del PP, fan pinya pel català
Front comú a favor del català. Els responsables dels partits polítics de les Balears -amb l'excepció del PP- es reuniren ahir horabaixa amb els integrants de la plataforma Moviment per la Llengua a sa Pobla, on escenificaren la seva defensa de la llengua pròpia de les Illes i rebutjaren la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. Biel Barceló, Joan Font i Jaume Payeras (PSM-IV-ExM), Francina Armengol i Francesc Miralles (PSIB-PSOE), Josep Melià i Antoni Serra (Convergència per les Illes) i Cathie Sweeney i Joan Gaià (Esquerra Mallorca) assistiren a la cita amb aquesta plataforma ciutadana.
Les cooperatives d'educació reclamen la discriminació positiva del català
Les Cooperatives d'Ensenyament de les Balears han fet públic un manifest en el qual advoquen per la discriminació positiva del català, defensen que s'utilitzi com a llengua vehicular en l'educació i que es mantingui com es va aprovar en 1986 la Llei de Normalització Lingüística. En el manifest, les cooperatives que gestionen centres escolars on estudien uns 8.000 alumnes defensen el català com tret d'identitat de les Balears i la seva idoneïtat com llengua vehicular d'ensenyament, tal com ocorre en els esmentats col·legis, han assenyalat les entitats en un comunicat. Les escoles cooperatives recolzen l'ús habitual del català "en tots els contexts del centre", com a eina bàsica de relació entre els membres de la comunitat educativa, en la gestió i en les comunicacions externes. "En la llengua tenim la nostra força"
L’OCB demana al PP que se sumi al 25-M
Jaume Mateu i Tomeu Martí, ahir a Can Alcover.Foto: J.Lladó L'Obra Cultural Balear (OCB) animà ahir els votants i els militants del Partit Popular que se sentin "ofesos, molestos i incòmodes" per la política lingüística de José Ramón Bauzá que es manifestin diumenge 25 de març a favor de la llengua pròpia. El coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, assegurà que la protesta pot ser un espai "per expressar-se i fer una crida comuna". Martí insistí que "no és una manifestació d'esquerres ni de dretes, sinó de la societat civil. Vol ser l'expressió de la majoria social que està a favor de la nostra llengua".
Endavant Mallorca posa cara als “enemics de la llengua” a Palma
Emylse Mas, Marcel Pich, Sílvia Portell i David Pujol, acusà el PP de Cort de ser “enemics de la llengua”. Fotos: Joan Lladó. Endavant Mallorca presentà ahir els enemics de la llengua a Palma. Dins la campanya "Tenim la paraula: a Mallorca en català!", aquesta acció pretén assenyalar d'una manera directa i contundent els responsables de la política lingüística del Govern Balear i els seus col·laboradors que des d'alguns ajuntaments mallorquins hi donen suport. La portaveu, Emylse Mas, assegurà durant la roda de premsa duita a terme a la plaça de Cort que "s'ha decidit fer una passa més i presentar la iniciativa en l'actual situació d'agressions directes a la llengua", perquè "no ens valen mitges tintes: tots els representants institucionals del PP són enemics de la nostra llengua i, per tant, esdevenen enemics nostres".
Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia, en contra de la rebaixa del català
El PP pobler vota a favor de la moció de Moviment per la Llengua. Foto: M.N. Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia han aprovat adherir-se a Moviment per la Llengua, la plataforma creada encara no fa un mes amb la intenció que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Això implica que els dos consistoris demanen formalment a l'Executiu que retiri l'avantprojecte de llei de la funció pública, la que eximiria la majoria de treballadors de l'Administració de conèixer la llengua catalana. L'adhesió dels dos ajuntaments a Moviment per la Llengua es materialitzà amb l'aprovació d'una moció. A sa Pobla, municipi on el PP governa amb majoria absoluta, s'aprovà per unanimitat.
“Els del PP que estimen la llengua han de ser coherents”
Visitam el mestre jubilat de 64 anys Jaume Bonet a l'espai de cultura Can Alcover, on des de dijous passat fa vaga de fam per defensar "la nostra llengua". En arribar el trobam amb dos companys de Jubilats per Mallorca, el president, Maties Oliver, i Tomeu Amengual, que en unes setmanes també s'afegirà a la vaga de fam. A Bonet se'l veu bé, tot i que reconeix que "el metge ha vingut i hem estat xerrant. Tenc una mica tocats el coll i els ronyons, però de de moment no hi ha problema". Jaume ja fa "sis dies que no menj res. Només bec aigua. Ni medicaments, ni sucs". I això fa que al matí es cansi una mica més.
L’OCB convoca la primera gran manifestació pel català
Capçalera d'una de les protestes celebrades en contra d'aquesta reforma legal. Foto: M.À.C. Ja hi ha data per a la gran marxa a favor del català. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una manifestació en defensa de la llengua el proper dia 25 de març a les sis de l'horabaixa a Palma. L'entitat ja advertí que duria a terme un gran acte per demanar al Govern del PP que retiri l'esborrany de modificació de la Llei de funció pública, el qual arracona el català. Sota el lema "Sí a la nostra llengua!", l'entitat que presideix Jaume Mateu té per objectiu fer arribar a l'Executiu de José Ramón Bauzá la veu del poble que no està conforme amb la seva política lingüística. Sindicats, partits polítics de l'oposició i fins i tot membres del PP s'han pronunciat en contra de l'esborrany de llei que presentà l'Executiu.
L’OCB aplaudeix el discurs de Rotger sobre el català
L'Obra Cultural Balear (OCB) lloà ahir el discurs pronunciat dijous per Pere Rotgeramb motiu del Dia de les Illes Balears.El president del Parlament reclamà la unitat de totes les forces polítiques per superar la crisi econòmica, a més de la defensa de la llengua i la cultura pròpies com a element vertebrador. L'OCB li demana ara que "aturi l'atac" contra el català que suposarà modificar la Llei de funció pública, i l'insta a sol·licitar al Govern que "torni al consens". L'Obra assegura que "fa seu" el discurs de Rotger com a contrapes al del president Bauzà, que intenta justificar l'arraconament del català com a llengua vehicular al discurs de la Diada.
Educació vol aturar els llaços pel català als centres públics
L’escola d’Educació Infantil Sa Graduada de Manacor. Foto: EEI Sa Graduada La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats vol aturar els llaços pel català als centres educatius públics. El conseller confirmà ahir que Inspecció Educativa "està al cas" de la col·locació de llaços "en un parell de centres" i ara estan a l'espera de veure quines mesures prendran. De tota manera, afirmà que "no es preveu cap mesura repressiva". Durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern, Bosch opinà que "els centres educatius només poden fer manifestacions amb cartells que facin referència al funcionament del centre mateix i a la gestió de l'equip directiu". També defensà que "si una persona es vol posar un llaç per mostrar la seva solidaritat amb una causa, és una decisió personal, però això és cosa de persones adultes i no d'un menor sense el coneixement dels seus pares". Però el cert és que l'autonomia de centre permet que el Consell Escolar decideixi el projecte lingüístic propi. Això implica que si una escola opta per defensar activitats per la promoció de l'ús del català en el seu projecte lingüístic, tota acció ludicoeducativa de defensa de la llengua queda emmarcada en aquest context i, per tant, és totalment lícita. Actualment, més de 30 centres educatius de totes les Illes estan adherits a la campanya "Enllaçats pel català", "que pretén que es faci visible el suport a la llengua catalana per aconseguir la implicació de tota la societat".
L’Administració podrà estar un any sense exigir català a llocs on es preveu
Les administracions de les Illes Balears podran estar fins a un any sense exigir cap nivell de català als seus aspirants a funcionaris mentre es determina quins nivells s'han d'exigir per ocupar els llocs "que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic" o per ocupar llocs on es motivi que "és imprescindible exigir el coneixement d'un determinat nivell de català". Així ho preveu el tercer esborrany de la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern del PP perquè el català deixi de ser necessari (passa de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir a l'Administració. D'aquest termini d'un any, que es començarà a aplicar un pic estigui en vigor la nova llei, se n'exceptuen els llocs d'especialistes en assessorament lingüístic i aquells on "quedi clar que la seva funció principal és atendre el públic".
Els juristes surten en defensa del català a l’Administració
L'escrit enviat per l'Associació de Juristes ha estat adreçat als portaveus parlamentaris. L'Associació de Juristes de les Illes Balears mostra "preocupació" per l'avantprojecte de la llei de funció pública i insta el Govern i el Parlament que "reexaminin" la rebaixa del català de requisit a mèrit. L'escrit, que consta de cinc folis i ha estat adreçat als portaveus parlamentaris, està signat pel president, Lluís Moyà Noguera. L'entitat considera que retirar el requisist del català "entra en contradicció directa amb l'estatut d'oficialitat atorgat fins ara a la llengua". Segons els juristes, "en l'actualitat, l'Administració autonòmica, els consells insulars i els ajuntaments segueixen el model denominat de bilingüisme dels serveis i bilingüisme dels agents. És a dir, els aparells administratius en conjunt, i tots els empleats públics que els serveixen, han d'estar preparats per garantir plenament el dret d'opció lingüística que assisteix individualment tots els ciutadans".
“Ens mobilitzarem pel català. En tenim ganes i coratge”
Antònia Payeras, Pere Serra, Sandra Rebassa i Bel Gost són un petit tast d'un grup de joves -i no tan joves- compromesos amb la defensa de la llengua catalana, indignats amb la reforma de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá i que suposa també la modificació de la Llei de normalització lingüística. Inicialment, foren un grup de poblers que s'organitzà mitjançant les xarxes socials per protestar davant José Ramón Bauzá i que es reuniren per primera vegada per pintar les pancartes amb motiu de la visita del president per les festes de Sant Antoni. El grup mantingué el contacte i decidí, sempre mitjançant les xarxes socials, promoure una recollida de firmes per "exercir el dret de petició" regulat per la Constitució. Reclamen al Parlament que l'avantprojecte sigui retirat i que, si ja es trobàs aprovat, sigui derogat.
Nova passa del Govern: ara ni els policies locals hauran de saber català
Nova passa del Govern en la rebaixa de l'exigència de català als funcionaris. Ara tampoc els policies locals no hauran de conèixer la llengua pròpia. Així es preveu en un nou esborrany del projecte de modificació de la Llei de funció pública. El darrer redactat modifica la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, per eximir els agents i els auxiliars de Policia dels coneixements de llengua catalana com a requisit d'accés i de provisió de places. Però aquesta tercera versió encara va més enfora, perquè estableix que mentre l'Administració no determini -en la relació de llocs de treball- els llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d'un determinat nivell de català, quedaran exclosos de tenir aquest requisit.
Moviment per la Llengua neix en defensa del català
El manifest del Moviment per la Llengua ja té més de 1.700 adhesions. Foto: Arxiu. Ha nascut Moviment per la Llengua, un grup obert a la ciutadania en defensa del català. Reivindica en el manifest fundacional que el català és "allò que ens identifica com a poble". Justifica l'oportunitat de la seva presència en el fet que el Govern vulgui modificar la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració pública i es converteixi només en un mèrit. Consideren que "s'ha de lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por dels atacs exterminadors d'aquesta gent, que ara no semblen ser la nostra gent". El text acaba recordant que "no callarem, perquè callar ara és mentir...
“La continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini”
El filòleg Joan Melià explicà ahir que "la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini" pel solapament de dos factors. El primer és la intensitat dels canvis demogràfics, que ha fet créixer la població d'origen al·lòcton a l'Arxipèlag; i l'altre, la regulació de l'oficialitat de la llengua catalana, que legalment i de fet li confereix "un caràcter secundari i prescindible". Melià pronosticà aquest escenari de futur per a la llengua catalana sobretot "si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi". Segons l'exdirector general de Política Lingüística, "pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada".
Bauzá no volia canviar la Llei de normalització encara no fa un any
El president del Govern, José Ramón Bauzá, desmentí fa gairebé un any que la seva intenció fos modificar o eliminar la Llei de normalització lingüística, aprovada el 19 d'abril de 1986 pel popular Gabriel Cañellas. Durant una entrevista a Ona Mallorca, de dia 8 d'octubre del 2010, Bauzá contestà, preguntat sobre el fet de de si eliminaria la Llei de normalització: "Sí, l'eliminaré". "Aquí, nosaltres deim tassó, i no got. I perquè deim capell i no barret", afegí. Al cap d'unes hores, la pressió interna del partit a qui ara fa un any era candidat del PP a la presidència, el dugueren a rectificar les seves paraules. El mateix dia, Bauzá convocà una roda de premsa a Eivissa i aclarí les intencions en política lingüística. "Quan parlava de Llei de normalització, em referia al Decret de mínims. La meva intenció és canviar-lo perquè hi hagi llibertat lingüística. No vull que la llengua sigui un obstacle per als escolars ni per ningú que vulgui treballar a les Balears", sentencià.
“Una llengua es dóna per morta baldament no ho sigui del tot”
Pere Comellas (Cal Rosal, Berguedà, 1965) forma part del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, que està encapçalat per la filòloga Carme Junyent. La setmana passada visità Palma, convidat per l’Obra Cultural Balear, per parlar sobre la diversitat lingüística del planeta, aprofitant que el 2008 és l’Any del Diàleg Multicultural. dBalears l'ha entrevistat.
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent