El conflicte lingüístic arriba als turistes
La pancarta que han col·locat davant la Seu. Alguns turistes s’hi han acostat i n’han fet fotografies.Foto: J.Torres. La plataforma Joves de Mallorca per la Llengua organitzà ahir dematí un acte reivindicatiu pel català, que se centrà, bàsicament, a traspassar les barreres de les Illes. La manera que trobà el grup de 12 joves que participà en l'acció fou plantar-se davant la Seu amb una gran pancarta que posava "Save the catalan language" i repartir als transeünts, tots turistes, fullets informatius. Hi explicaven en cinc idiomes que "el Govern de les Illes Balears arracona i margina la llengua pròpia d'aquesta illa... És el llegat històric més important de Mallorca i la llengua que hem parlat durant més de 8 segles... L'Executiu ha emprès recentment una croada ferotge envers la llengua d'aquest territori i l'ha exclosa de l'Administració i dels mitjans de comunicació i n'ha minvat l'ús a l'ensenyament...".
Bauzá divideix el PP en imposar el català com a mèrit als ajuntaments
José Ramón Bauzá es trobà una protesta massiva quan visità la seu del partit a Manacor per explicar els canvis en la Llei de funció pública. Foto: G.Mas. El Govern de José Ramón Bauzá ha aconseguit dividir el Partit Popular amb el tema de la llengua. La disputa interna provocada per la modificació de la Llei de funció pública, que degrada el català al fet que deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, no ha acabat. La carta que Núria Riera, directora general de Funció Pública, envià dies enrere a tots els ajuntaments recordant que el català ha de ser un mèrit i no un requisit ha indignat diversos dirigents del Partit Popular. El disgut no ha fet més que augmentar quan s'han assabentat de la voluntat de l'Executiu d'impugnar els acords que imposin el català com a requisit, sempre que no siguin els casos prevists per la mateixa llei.
El castellà no penetra ni a les escoles dels barris amb més immigració
Ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma. Il·lustració: Arxiu. L'escolarització dels nins i les nines en castellà no ha quallat a Palma. De fet, ni tan sols no ho ha fet en barriades on s'esperava que tingués més acceptació: les que tenen una taxa d'immigració més elevada i les zones turístiques del litoral. Tant és així que les escoles ubicades en barris com Son Gotleu i Pere Garau no han registrat una demanda d'escolarització en castellà superior a la de barriades emblemàtiques. A més a més, cal observar que ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma (Sant Jordi, la Casa Blanca, Son Sardina, Son Ferriol, etc). Ara bé, sí que se n'ha registrat una alta demanada a les escoles vinculades a l'Opus Dei i les tradicionalment lligades al Partit Popular. Al col·legi Aladern, per exemple, són 21 els infants que han demanat l'escolarització en castellà, corresponents als cursos 4t i 5è d'Educació Infantil.
El PSIB diu que la Llei de funció pública no tracta el català com a llengua pròpia
La política lingüística del Govern Bauzá ha generat un gran rebuig social.Foto: Arxiu. La modificació de la Llei de funció pública que ha d'aprovar el Parlament "no tracta el català com a llengua pròpia". Així ho entén el PSIB, que considera que la normativa "vulnera" l'Estatut d'Autonomia. La diputada socialista Pilar Costa explicà que des del moment que el català deixarà de ser un requisit per accedir a treballar a l'Administració autonòmica, "la llengua pròpia de la Comunitat, que és el català, deixa de ser tractada com a tal. L'Estatut, però, deixa ben clar que a les Balears hi ha dues llengües cooficials i una de pròpia, el català". Per això, el grup parlamentari socialista vol que el Consell Consultiu, màxim òrgan d'assessorament jurídic de la Comunitat, emeti un informe en aquest sentit.
13.820 firmes contra la llei que arracona el català
Els membres del Moviment per la Llengua varen registrar ahir dematí al Parlament 13.820 signatures en contra de la modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de saber català per treballar a l'Administració. Amb les firmes, pretenen dur a la Cambra una petició que demana dues coses: la retirada o derogació de la modificació de la Llei de funció pública i el compromís públic del Parlament de respectar la Llei de normalització lingüística i no retallar-la.
Bilingüisme a la mateixa aula
La majoria dels centres d’Infantil i Primària tindran un mestre menys el pròxim curs. Foto: Arxiu La Conselleria d'Educació publicà dijous passat les instruccions de funcionament i organització dels centres per al curs 2012-13. El document deixa clar que "l'aplicació de les mesures establertes pels centres no ha d'implicar l'adjudicació dels alumnes a aules diferents en funció de la llengua del primer ensenyament". Així doncs, el bilingüisme serà efectiu dins una mateixa aula i serà el mestre l'encarregat de gestionar-ho. Amb tot, allò que més preocupa ara mateixeals equips directius dels centres ja no és la lliure elecció, sinó pensar com "l'afrontarem el curs que ve amb un o dos docents menys de mitjana", explicà el president de l'Associació de directors d'Infantil i Primària (Adipma), Jordi Escudero. Tant el conseller d'Educació, Rafel Bosch, com la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures, Mercedes Celeste, comentaren que si feia falta dotarien de més professorat els centres per fer efectiva l'elecció de llengua.
Tarragona, contra l’atac de Bauzá al català
Imatge de la manifestació en defensa de la llengua del passat 25 de març. La ciutat de Tarragona es mostra en contra de la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. El ple de l'Ajuntament aprovà ahir, amb els vots a favor del PSC, CiU i ICV, una moció en defensa de la llengua pròpia de les Balears. Els regidors del PP hi votaren en contra. La moció, presentada per la regidora socialista Carme Crespo, diu que el ple se solidaritza amb la defensa de la supervivència del català a l'Arxipèlag i afegeix que l'Ajuntament s'adhereix a la campanya de la plataforma Moviment per la Llengua. Amb tot, la moció es féu a petició del col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona.
El PP evita dir trànsfuga a Pastor
Pastor perdrà el lloc que ocupava fins ara al Parlament. Foto: M.À.C. El PP balear no s'atreveix a dir ‘trànsfuga' a Antoni Pastor, almenys de moment. "Veurem com es desenvolupen les votacions", afirmà, cauta, la portaveu popular, Mabel Cabrer, quan li demanaren si el de Manacor era un trànsfuga. Avui, Pastor, previsiblement, votarà com el PP, tot i que ja no s'asseurà a la bancada popular del Parlament. La Mesa de la Cambra es reunirà abans dels tres plens extraordinaris prevists per a aquest matí i atendrà la petició del PP de fer-lo fora del seu grup. Se li assignarà, provisionalment, un escó situat en terreny neutral, entre els de la dreta i els de l'esquerra. La seva cadira serà ocupada per Aina Aguiló, una diputada que no pensa precisament com Pastor en temes lingüístics, sinó que s'ha caracteritzat per tot el contrari.
Sineu també penjarà un llaç per la llengua
L'Ajuntament de Sineu també penjarà una llaçada quadribarrada a la façana, símbol de suport a la llengua pròpia de les Illes i de rebuig als atacs que rep de part del Govern José Ramón Bauzá. Sineu era un dels escassos municipis on el Partit Popular no havia aconseguit la majoria absoluta que encara no havia penjat el llaç. La moció per exhibir la llaçada la varen presentar els Sineuers Independents, una agrupació electoral de l'òrbita nacionalista que és a l'oposició. La proposta sols obtingué el suport dels tres regidors d'aquest grup.
Enguany, 76% menys d’inscrits per obtenir el certificat de català
L’IES Josep Maria Llompart, on es dugueren a terme les proves ahir per obtenir del nivell E. Foto: P.Pellicer. El nombre d'inscrits enguany a les proves per obtenir el certificat de català ha davallat un 76% en relació al 2011. La causa principal és la sortida imminent de la modificació de la Llei de la funció pública que permetrà que els funcionaris de la Comunitat Autònoma no necessitin conèixer el català ni per accedir ni per ascendir a l'Administració. També l'és el fet que enguany només se'n fa una única convocatòria per nivell, que s'ha dividit en A2 al març i B1, B2, C1, C2 i E el 26 i el 27 de maig. En el gràfic superior, s'hi poden veure el total de persones matriculades per tots els nivells excepte l'E (llenguatge administratiu), que no hi ha estat comptat.
L’ús del català en els documents de Cort cau un 9% en mig any
L'ús del català dins l'Ajuntament de Palma continua a la baixa. Així ho revela el darrer estudi sobre normalització lingüística a Cort, conegut ahir, el qual indica que els documents que passen pel registre de sortida escrits en llengua catalana han caigut un 9,1% durant el darrer any.
L’ordre per triar llengua no inclou els nins ja matriculats
Segons dades d’Educació, 50.000 infants podran optar a escollir la seva llengua d’ensenyament el pròxim curs. Foto: Arxiu. L'ordre d'admissió i matriculació per al curs 2012-13 no inclou que els nins ja matriculats a un centre sostingut amb fons públics puguin exercir el dret a triar entre el català o el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Concretament, l'article 5 només diu que "els alumnes que sol·licitin plaça (...) podran exercir el dret d'elecció de la llengua". S'entén, per tant, que la resta en queda exclosa.
Pastor demana a Bauzá llibertat de vot per la llei de la funció pública
Pastor lluí per Sant Jordi un llaç a favor de la llengua catalana. Antoni Pastor, batle de Manacor, surt en defensa del català. El diputat del PP reclama a José Ramón Bauzá, president del Govern i del seu partit, "llibertat de vot" al Parlament en el debat de la modificació de la Llei de funció pública, que relega el català de l'Administració. Pastor, que ja ha mostrat en altres ocasions el desacord amb la política lingüística de l'Executiu, considera que qüestions com la llengua "són tan importants que han d'estar per damunt de les ideologies". En una carta enviada a Bauzá en la qual li reclama llibertat de vot, apunta que s'ha trencat el consens entorn de la llengua i insta el president a retirar la modificació de la llei.
El PSM demana la dimissió del president del Consell Escolar
Membres del Consell Escolar durant la reunió de divendres. Foto: J. Torres. PSM-IV-ExM reclamà ahir la dimissió de Jordi Llabrés, president del Consell Escolar de Balears i exregidor del PP a Palma, per "fer servir el seu vot de qualitat per evitar que el Consell transmetés al Govern el seu parer sobre el projecte de decret d'admissió d'alumnes". El Consell Escolar es reuní divendres per debatre les esmenes presentades a l'informe que recull el paper de la comunitat educativa vers l'Ordre d'admissió d'alumnes. En una primera votació s'aprovà, de manera ajustada, una esmena en què es demanava la supressió de l'elecció de la llengua del primer ensenyament. Al final del debat, emperò, el nou text es tornà a sotmetre a votació. Hi hagué un empat i el vot de qualitat del president decidí que no es remetés l'informe a l'Executiu. Antoni Alorda, diputat de la coalició econacionalista, titllà d'"inacceptable" el posicionament de Llabrés. "Com és possible que el president d'un òrgan de participació i consulta impedeixi que arribi al Govern el paper de l'òrgan consultat, en aquest cas la comunitat educativa?", es demanà.
El PSIB vol forçar que el Consultiu aclareixi
El PSIB ha obert un procés inèdit al Parlament per fer que el Consell Consultiu -l'òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma- es pronunciï sobre la modificació de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá per fer que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració autonòmica. L'objectiu dels socialistes és que el Consultiu dictamini, de manera prèvia a l'aprovació del projecte de llei, si la reforma vulnera l'Estatut.
L'OCB reclama als parlamentaris la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública
Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó. L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".
Bosch explicarà poble per poble l’elecció de llengua a l’escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, pretén explicar poble per poble la seva política lingüística. Té la intenció d'acudir a totes i cada una de les agrupacions del Partit Popular per informar-los com funcionarà la lliure elecció de llengua el curs escolar vinent. Bosch és conscient que la qüestió lingüística aixeca polèmica en el seu propi partit i està disposat que, com a mínim, tots els militants populars puguin estar informats de les decisions adoptades i de com s'aplicaran.
Els ciutadans poden dir la seva a la llei que rebaixa el català a l’Administració
Els ciutadans de les Balears poden fer aportacions a la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració. El nou reglament del Parlament preveu aquesta mena d'al·legacions i dóna 15 dies per fer-les un pic publicat el projecte de llei al BOIB.
Bauzá supera Feijóo en els atacs a la llengua pròpia
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, amb el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Foto: Arxiu. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari. A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.
Per la via d’urgència
El Govern de José Ramón Bauzá vol acabar amb la polèmica per la via ràpida. Foto: Arxiu. El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent