Així ho preveu el tercer esborrany de la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern del PP perquè el català deixi de ser necessari (passa de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir a l'Administració. D'aquest termini d'un any, que es començarà a aplicar un pic estigui en vigor la nova llei, se n'exceptuen els llocs d'especialistes en assessorament lingüístic i aquells on "quedi clar que la seva funció principal és atendre el públic". En aquests casos, s'hauran d'exigir nivells de català C2 (per a assessors lingüístics) i B2 (per a atenció al públic).
El termini d'un any és el que es dóna a les administracions i ens del sector públic dependents de les Balears per determinar els nivells a exigir en les seves relacions de llocs de treball. Aquesta és una de les tres modificacions que ha patit l'esborrany de la reforma de la Llei de funció pública, un cop superat el tràmit d'audiència, que generà unes 12.000 al·legacions a l'avantprojecte.
El Govern ja va dir que només acceptaria aquelles al·legacions que anassin en la línia de la seva reforma. Ara, se suposa que a partir d'aquestes al·legacions, fa tres modificacions al redactat. A banda de donar un any a les administracions per no haver d'exigir nivells de català mentre defineix els nivells a exigir en determinats llocs, també modifica la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de les Illes, per eximir els agents i els auxiliars de Policia dels coneixements de llengua catalana com a requisit d'accés i de provisió de places.
Però aquesta nova versió incorpora també una rectificació respecte del redactat anterior i recupera un article de la Llei de normalització lingüística que es pretenia modificar, aquell que compromet els poders públics a actuar per potenciar l'ús de la llengua catalana.
L'article 33 de la Llei de normalització diu que "els poders públics de la Comunitat Autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social".
Aquest article havia estat modificat en el segon esborrany, de manera que els poders públics "adoptaran les mesures pertinents i proveiran els mitjans necessaris per al coneixement de la llengua catalana", no per a l'ús, i "facilitaran l'ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social". Ara, però, es retorna al redactat original.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Però pareix que ningú no se n'adona de que -si els funcionaris no saben català- els illencs podem paralitzar l'administració quan la seva actuació ens sigui desfavorable (pagar una sanció, un impost, etc.), cosa que no poden fer els ciutadans de llengua castellana. La legislació ESTATAL no pot ésser modificada per la comunitat autònoma i ens és clarament favorable: - Estatut d'autonomia (llei orgànica ESTATAL), art. 14.3: "Els ciutadans de les I.B. tindran dret a dirigir-se a l'admó. de la CA. en QUALSEVOL de les seves 2 llengües oficials i a REBRE LA RESPOSTA EN LA MATEIXA LLENGUA UTILITZADA". - Constitució: art. 103.1. "L'admó. pública ...actua..amb SUBMISSIÓ PLENA A LA LLEI i al Dret". Per tant les lleis són de compliment OBLIGATORI, i no voluntari, per part de totes les administracions públiques i només amb els articles transcrits basta per anular les actuacions administratives que ens discriminin. I n'hi d'altres, com l'art. 14 de la CE (Igualtat de tots els espanyols davant la llei, sense discriminació per cap motiu, inclosa la llengua) o l'art. 62 de la llei de procediment administratiu, segons els quals són nuls els actes que vulnerin un dret fonament, com el de la igualtat de tots ciutadans (llengua inclosa). Per tant, el que hem de fer és impugnar (sempre per escrit) tots els actes que no siguin en la llengua de la nostra elecció i el problema el tendrà l'administració i no el ciutadà; si els funcionaris no saben català, el govern es pot trobar que els ciutadans de llengua catalana li paralitzin tots els expedients que els siguin desfavorables, cosa que els de llengua castellana no poden fer. Per increïble que pugui semblar a primera vista, si els funcionaris no saben català a qui es discrimina és als ciutadans de llengua castellana i no als catalanoprlants perquè aquests poden aturar tot el que no els convengui (multes, sancions, recàrrecs tributaris, etc.) i els altres no. Aquests diari i els missèrs experts en dret administratiu haurien de donar publicitat a tota aquesta normativa i animar a fer-la servir a tots els que estimam la nostra llengua. I veuríeu com ben aviat el govern canviaria de cantet.
Volem un canvi de PP!!, Volem es nostro PP!, es que defensava lo nostro! A balears volem es PPBalear NO s'estatal! Esperem que hi hagi una candidatura alternativa a sa de Bauzá, sino, sa nostra llengo està bén perduda.
Peperos no teniu VER-GO-NYA! Heu romput un consens de 30 anys. Tot per estratègia política...no teniu moral ni principis de cap casta!
No hi ha cap estudiant de qualsevol origen que tengui que, si ha estudiat 4 o més anys a ses illes Balears i reuneix ses condicions que es demanen per accedir a policia municipal, no tengui es requisit de català, el tenen tots, per tant això que fa es govern del PP és per donar ses places de municipal an e peperos que duguin directament de Madrid, o d'onsevulla, a tal fi. Això perjudica tots es joves d'aquí sigui quina sigui sa seva llengua familiar habitual.
Quines tonteries diuen. Tothom sap que el nivell que exigiran serà el més bàsic. O sigui. Aquell que només serivà per a dir: bon dia quan algú es dirigeisxi a ells dient bon dia. A continuació tot en catellà. Què ens estan prenent per tontos? Si ja els veiem venir de lluny a aquests castellanufos.
Deuen voler facilitar l'accés a gent de fora, parents seus o parents dels parents... Perquè això facilitarà que la gent d'aquí tengui més competència amb gent de fora per llocs de feina normalets i corrents...
Per sort, atesa la situació actual, de moment entraran pocs funcionaris nous. Però quan hi hagi un concurs, tots els refractaris contra la nostra llengua que entraren sense oposicions quan es creà l'administració autonòmica, podran concursar i ocuparen càrrecs de responsabilitat des d'on podran accentuar la castellanització de l'administració fent que funcionin els seus serveis o seccions en castellà com a llengua habitual, en detriment del català. Com a menorquí, m'avengonyeix especialment, que el conseller resopnsable d'aquesta malmesa hagi nat a la meva illa.
El fet de que hi hagi qualsevol llengua que a les illes Balears tengui un estatus de reconeixement i d’oficialitat superior al de la llengua pròpia dels autòctons és una injustícia, una acció colonialista i un atemptat contra els nostres drets lingüístics (d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Lingüístics a la que en el seu dia s’adheriren tant el Parlament Balear com el Parlament Espanyol)
Un any? Tota la vida, si així ho volen, fins i tot fins que s'acabi el món. Sols han de fer una llei semblant al d'unes participacions bancàries que caducaven l'any 9.000: no serà obligatori el català fins l'any 9.000, amb possibilitat de pròrroga i si no s'ha produït ja la fi del món, cosa impossible sense que sigui votada democràticament. .