si a la nostra llengua

Moviment per la Llengua neix en defensa del català

És un grup obert, creat per gent de totes les ideologies i edats, i que pretén demanar al Parlament de les Illes Balears la retirada de l’avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública

El manifest del Moviment per la Llengua ja té més de 1.700 adhesions. | ALBERTO EST

TW
100

Ha nascut Moviment per la Llengua, un grup obert a la ciutadania en defensa del català. Reivindica en el manifest fundacional que el català és "allò que ens identifica com a poble". Justifica l'oportunitat de la seva presència en el fet que el Govern vulgui modificar la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració pública i es converteixi només en un mèrit.

Consideren que "s'ha de lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por dels atacs exterminadors d'aquesta gent, que ara no semblen ser la nostra gent". El text acaba recordant que "no callarem, perquè callar ara és mentir... Perquè com deia Baltasar Porcel ‘en la llengua tenim la nostra força', perquè clamava Víctor Alexandre que ‘quan la llei no és justa, és de justícia transgredir la llei. I perquè ho va deixar ben clar Joan Fuster: ‘Estem farts d'haver de demanar perdó per existir". I acaba amb un clar i contundent "en català, ara i sempre més!".

El Moviment per la Llengua fou creat a sa Pobla dilluns per un grup de joves universitaris, entusiastes, compromesos i caparruts que no tenen altra intenció que defensar la llengua pròpia. El Moviment neix impulsat per gent de totes les ideologies i edats sota el lema "Mou-te per la llengua". Es pretén aconseguir el compromís dels ciutadans en defensa del català en uns moments en els quals el Partit Popular impulsa, amb els canvis a la Llei de la funció pública, la modificació de la Llei de normalització lingüística, aprovada ara ja fa 25 anys amb el consens de totes les forces polítiques.

Disposen del suport de personalitats rellevants de la societat i, de moment, ja han fet costat a la iniciativa gent tan diversa com Alfred Bosch, escriptor i professor d'història a la Universitat Pompeu Fabra; Martí Crespí, futbolista; Miquel Àngel Vidal Pons, escriptor; Toni Albà, actor; Pep Suasi, cantant; Damià Pons i Pons, escriptor, crític literari i professor de Literatura Contemporània a la UIB; Quim Monzó, escriptor; Jordi Pich i Solé, professor de Psicologia General a la UIB; Mateu Xurí, glosador; Biel Barceló, secretari general del PSM; Josep Melià, president de Convergència per les Illes; Joan Lladó, president d'Esquerra; Pere Sampol, exsenador; Josep Joan Capó, militant de sa Pobla de la Lliga Regionalista; Joan Comes, militant dels Independents de sa Pobla... i entitats com l'Obra Cultural Balear, la llibreria Quart Creixent i el grup musical Kòdul.

Notícies relacionades

El Moviment per la Llengua ha iniciat una campanya de recollida de firmes i adhesions amb presència a internet (movimentperlallengua.cat) i a les diferents xarxes socials. De moment, ja disposa de més de 1.700 adhesions, tot i que el procés s'inicià dilluns.

La idea dels promotors és "exercir el dret de petició regulat a l'article 29 de la Constitució espanyola de 1978". Es pretén demanar al Parlament de les Illes Balears que "retiri de la seva tramitació l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balaers".

Reclamen que, si l'avantprojecte ja hagués estat aprovat, "es derogui la llei de modificació" de la funció pública. Finalment, i com a tercera i darrera petició, sol·liciten "que el Parlament de les Illes Balears, a través dels mitjants pertinents, es comprometi públicament a respectar la Llei 3/1986, de 19 d'abril, de normalització lingüística, i a no adoptar cap mesura legislativa que retalli els drets que hi ha reconeguts".

Els promotors del Moviment per la Llengua recolliran ara tantes firmes com sigui possible i posteriorment enviaran la petició al Parlament, on l'anomenada Comissió de Peticions se n'encarregarà de la tramitació. Ara per ara, l'article 51 del Parlament de les Illes estableix la possibilitat que a iniciativa d'un grup parlamentari es doni audiència als peticionaris.

Podeu accedir a la web del moviment aquí