El Govern espanyol assegura que, si cal, durà al Tribunal Europeu de Justícia l'oficialitat del català a la UE
El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, no ha descartat...
Catalunya solucionarà els dubtes dels membres de la UE sobre l'oficialitat del català davant el fracàs d'Espanya
El mateix dia que el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha acordat...
La Plataforma per la Llengua considera imprescindible que la votació sobre l’oficialitat a la UE sigui el pròxim 24 d’octubre
La Plataforma per la Llengua demana al Govern espanyol que faci la feina que li correspon...
S'ajorna la votació sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea
La defensa de la proposta realitzada per l'Estat espanyol aquest dimarts...
El ministre de Finlàndia s'expressa en català per a defensar la diversitat lingüística de la UE
El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha sorprès aquest dimarts...
L’OCB i les entitats de la Federació Llull demanen als governs de la UE el suport a l'oficialitat del català
L’Obra Cultural Balear (OCB) i les entitats germanes de la Federació Llull, Òmnium Cultural...
L'atleta Kilian Jornet també demana el vot favorable de Suècia per a l'oficialitat del català a la UE
Els darrers dies, s'ha fet públic que Suècia -juntament amb Finlàndia- ha plantejat...
Hi ha cap impediment legal perquè el català sigui oficial a la Unió Europea?
La Plataforma per la Llengua ha llançat un segon vídeo de campanya per l'oficialitat...
Aragonès demana a Sánchez que abordi amb Macron l'oficialitat del català a les institucions europees
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha demanat aquest dijous...
InformeCAT (II): Milers de catalanoparlants viuen fora de l'oficialitat
L'InformeCAT, que aquests dies ha vist la llum de la mà de la Plataforma per la Llengua, repassa exhaustivament allò que en podríem dir el grau d'oficialitat de cada una de les parles catalanes que es registra a cada indret. Segons aquest estudi, el govern espanyol, "obviant el deure de fer acomplir la Constitució i la Carta europea de les llengües minoritàries", no aplica el degut reconeixement en alguns casos. Prou coneguda és la manca d'oficialitat del català a l'Aragó, agreujada últimament per la irrupció de la figura del LAPAO. A això cal sumar-hi els 758 habitants del Carxe, a Múrcia. Alguns més, prop de 140.000 parlants, n'hi ha a la Catalunya Nord, els quals també parlen català i no tenen cap reconeixement oficial per part de les autoritats gal·les. InformeCAT (I): Més de set milions de persones saben escriure en català
InformeCAT (III): Internet i les noves vies per al reconeixement oficial
Una de les constatacions més sorprenents que presenta l'InformeCAT 2013 va en relació a què malgrat que uns sis milions de ciutadans parlen català habitualment a Espanya -el que suposa entre un 10 i un 15% de la població-, el català continua sense ser llengua oficial d'Estat ni de la Unió Europea (UE). Aquesta situació contrasta amb casos com el d'Irlanda, on 77.000 persones parlen de manera habitual el gaèlic irlandès, representant un 1,8% de la població d'aquell país. En aquesta ocasió, la llengua de l'indret sí té el títol d'oficial i es promou dins la UE. Per canviar aquesta realitat, hi ha alguns elements al nostre favor. La revolució tecnològica d'internet i les eines que el nou mitjà ens proporciona han resultat ser vies òptimes per a aprofundir en la visibilitat del problema, tant internacionalment com a dintre de les nostres fronteres. InformeCAT (II): Milers de catalanoparlants viuen fora de l'oficialitat InformeCAT (I): Més de set milions de persones saben escriure en català
El PP adverteix que, si Pastor vota en contra de la llei, serà expedientat
Mabel Cabrer conversa amb Antoni Pastor en un ple de la legislatura passada. Foto:T.Ayuga. El PP advertí ahir que, si un diputat acabàs votant en contra de la llei que arracona el català a l'Administració, seria motiu d'expedient, segons els estatuts de la formació. Així ho avançà la portaveu parlamentària dels populars, Mabel Cabrer, qui apuntà també que no creu que s'arribi a aquesta situació. Ara per ara, l'únic diputat que podria votar en contra d'aquesta reforma legislativa al Parlament és el batle de Manacor i vicepresident del partit, Antoni Pastor, que s'ha manifestat en contra de la iniciativa.
“La continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini”
El filòleg Joan Melià explicà ahir que "la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini" pel solapament de dos factors. El primer és la intensitat dels canvis demogràfics, que ha fet créixer la població d'origen al·lòcton a l'Arxipèlag; i l'altre, la regulació de l'oficialitat de la llengua catalana, que legalment i de fet li confereix "un caràcter secundari i prescindible". Melià pronosticà aquest escenari de futur per a la llengua catalana sobretot "si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi". Segons l'exdirector general de Política Lingüística, "pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula