La UOB insta el Govern a cessar els «evidents» intents de minorització de la llengua catalana
Segons ha explicat la UOB Ensenyament en un comunicat, el nombre de «notícies que es fan...
Cort vol fomentar el català a Son Gotleu, Pere Garau, la Soledat, es Rafal, el Viver, Son Cladera, Camp Redó i Cas Capiscol
L'Ajuntament de Palma vol fer arribar els programes per al foment i l'ús del català als...
La nova direcció insular de Política Lingüística del Consell s'encarregarà de la normalització del català
Els vicepresidents del Consell de Mallorca, Francesc Miralles i Jesús Jurado...
Josefina Salord: «La nostra cultura s'ha basat en la supremacia del món masculí»
La primera dona de la sèrie d'entrevistes de dBalears #OnSónLesDones és la coordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis, Josefina Salord...
UOB acusa el conseller March d'incomplir la normativa del català
Des d'Unió Obrera Balear s'ha acusat el conseller d'Educació, Martí March, de «no haver fet cap passa per impulsar l'ensenyament en català després de sis mesos d'exercici del càrrec, fins al punt d'incomplir la normativa vigent».
El català, fins a un 26% manco usat per l'equip d'Isern que pel de Calvo
L'ús del català ha descendit dins l'Ajuntament de Palma. Així es desprèn d'un estudi comparatiu de l'ús de la llengua al consistori entre els darrers mesos de legislatura d'Aina Calvo i els darrers mesos en què Mateu Isern va ser batle.
«On són els 31 milions d'euros anuals per al català?»
«En què es gasta un govern que renega de la llengua pròpia els més de 31 milions d'euros que cada any arriben per a la normalització lingüística del català a Balears?». Aquesta és la pregunta que es fan els representants del PSM Més per Menorca, després de comprovar com el finançament autonòmic contempla una aportació específica per a contribuir al desenvolupament i ús social normal de l'idioma. Consulta aquí (pàgina 9) la informació del Ministeri d'Hisenda que constata l'aportació a la CAIB en concepte de 'normalització lingüística'.
MÉS reclama al Govern que respecti els ajuntaments que acorden fer el català requisit
El Grup parlamentari MÉS ha presentat avui matí una esmena que serà defensada i votada al plenari de demà del Parlament de les Illes Balears, en la qual s'insta al Govern "a respectar l'acord de l'Ajuntament d'Alcúdia, així com de la resta d'ajuntaments de les Illes, que modifica la relació de llocs de treball i s'hi estableix el requisit de coneixement de la llengua catalana en tota la seva plantilla".
Bosch acata el dictamen del Consultiu i elimina la consulta sobre llengua als pares
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha decidit acatar el dictamen del Consell Consultiu sobre el decret de tractament integrat de llengües en què es titllava "d'antidemocràtica" la consulta als pares per triar el model lingüístic del centre. Per tant, no inclourà finalment al decret l'article 20.2 que regulava aquest procés. Així ho confirmà ahir Bosch a aquest diari, al qual explicà també que no sols acatarà el que diu el Consultiu en aquest tema de la consulta a les famílies, sinó que inclourà en el decret que avui arriba a Consell de Govern tot allò que el Consultiu recomana modificar per complir les legislacions vigents. Bosch acata el que li convé
Baixen un 80% les matriculacions a l’Escola de Mallorquí
El nombre de persones matriculades en els cursos per aprendre llengua catalana a l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor ha baixat més d'un 80% els dos darrers anys. Dels 407 estudiants matriculats el curs 2010-2011 s'ha passat a la setantena del curs actual. La baixada ja es va percebre l'any passat, en què només 122 persones demanaren aprendre català.
La UIB surt en defensa de l’escola en català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha sortit en defensa de l'escola en català amb la publicació d'un informe, Llengua i escola. Un model d'ensenyament com a garantia dels drets lingüístics, que assenyala els perills de trencar amb l'actual model educatiu. El departament de Filologia Catalana de la Universitat, autor del text, assegura que si s'aplica un model que no doni un tracte preferencial a la llengua catalana, el resultat serà l'aparició d'infants "monolingües que no tindran llibertat per usar la llengua que desitgin". Aquests infants estaran en "desavantatge dins una societat que consideri el català i el castellà oficials i en la qual se'n faci un ús efectiu", amb els consegüents problemes d'integració.
Bauzá no ho sap: el castellà també és oficial a la UIB
Casas i Bauzá, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012. Els estudiants l’esbroncaren. Foto: Arxiu. Bauzá no ho sap, però el castellà també és idioma oficial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). El president balear assegurà divendres a vespre, durant una entrevista en el programa d'Isabel Sebastián per ABC Punto Radio, que "el català és la llengua oficial" de la institució acadèmica, tot i que en realitat les dues llengües comparteixen la cooficialitat. L'argument li serví per posar en dubte l'autonomia universitària i reclamar un canvi de la llei. L'article 4 de l'Estatut de la UIB, el document que regula les normes de la institució, fa referència explícita a la llengua i assegura que el català és la "llengua pròpia" de la institució, malgrat que comparteix l'oficialitat "amb la castellana".
El decret de llengües acabarà amb el català entre els nouvinguts
El decret de llengües que està tramitant el Govern i que es posarà en marxa el pròxim curs acabarà amb el coneixement del català entre els nouvinguts. L'únic entorn on aquest col·lectiu escolta i parla la llengua pròpia de les Illes és a l'escola. "Els infants no tindran competència lingüística en català perquè és l'únic lloc on ara el practiquen", afirma Asun Gallardo, directora del CEIP Gabriel Vallseca, situat al barri de Son Gotleu. Aquesta escola és un dels molts centres on cap família no ha demanat escolaritzar els fills en castellà. Ara bé, això només quedaria en una anècdota més si no fos perquè un 70% dels 450 alumnes que té el centre són immigrants.
“Volia posar una denúncia i em citen com a denunciat”
Els jutjats d'Inca seran l'escenari d'un nou episodi que posa en qüestió la pofessionalitat de la Guàrdia Civil i l'actitud del cos cap a la llengua pròpia de les Balears (o bé el relat d'un ciutadà convencional que sosté que "només volia parlar en català"). Jordi Alegre, nascut a Catalunya però resident a Inca des de fa anys, ha estat citat el 22 de novembre a la seu del Jutjat d'Instrucció número 2 de la capital del Raiguer acusat de "desobediència a l'autoritat". Han de fer-li un judici de faltes. dBalears es va fer ressò, el juliol passat, de la topada d'Alegre amb la Guàrdia Civil. Segons el seu relat, l'acusat intentà denunciar la Benemèrita, al maig, que "rebia trucades d'aquestes línies que et telefonen permanentment per vendre't alguna cosa".
Sindicats i oposició rebutgen el decret de trilingüisme
L’esquerra considera que el decret fet pel departament de Rafel Bosch romp el consens lingüístic.Foto: Arxiu. El trilingüisme del Govern Bauzá no agrada a gairebé ningú. Sindicats i oposició mostraren ahir el rebuig a l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües, que implicarà que el contingut mínim de català a l'ensenyament passi del 50 al 20%. A més, la norma suposarà la supressió de la immersió lingüística, ja que els centres que escullin el català com a llengua vehicular necessitaran l'aval del 65% de tot el cens dels pares i, tot i així, hi haurà dues matèries en castellà i dues més en anglès. Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i, assegurà ahir que l'esborrany presentat "no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia pels mestres dels centres educatius de Balears, els quals tenen el 90% del suport clar dels pares i mares".
El Govern reconeix que gastà 18.000€ en cartes per convidar els pares a triar llengua
Un operari de l’Ibisec despenjant el llaç de l’IES Marratxí el curs passat.Foto: Arxiu. El Govern no escatima recursos econòmics en qüestions lingüístiques i no precisament a favor del català. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats es gastà 18.000 euros en la tramesa de cartes als pares sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament, un cop esgotat el termini inicial per fer-ne la tria. Així ho especifica el conseller del ram, Rafel Bosch, en resposta a una pregunta del grup parlamentari de PSM-IV-ExM sobre el tema. Es tracta de la partida destinada a milers de cartes que la Conselleria envià a principi de juny passat als pares, en què els recordava que tenien fins al 15 de juny per triar la llengua de primer ensenyament i que, a més, s'ampliava la possibilitat d'escollir als nins que ja eren dins el sistema escolar.
Bernat Joan: “En aquesta guerra lingüística, el PP hi té totes les de perdre”
Bernat Joan, Exdirector general de polÍtica lingÜÍstica de la generalitat de catalunya. Foto: S.G.C. Bernat Joan (Eivissa, 1960), exsecretari general de Política lingüística entre 2007 i 2011, treballa ara en un assaig sobre el desconcert de les esquerres europees i un altre sobre la nació dels europeus. Reincorporat a la seva tasca docent a Eivissa, també fa feina en un article de com hauria d'evolucionar la política lingüística si no es produïssin interferències en el seu procés evolutiu.La modificació de la Llei d'accés a la funció pública va ser l'anunci del PP que pretenia rompre amb el model lingüístic de les Illes Balears. Com ho valorau?El PP es va endinsar en un fangar del qual no sé com en sortirà (o com en sortirem tots plegats). Amb la modificació de la Llei de la funció pública, va descafeïnar el concepte d'oficialitat lingüística. On s'és vist que una llengua oficial pugui ser prescindible per als servidors públics d'un país? Efectivament, el PP va rompre el model lingüístic que havia funcionat a les Balears durant trenta anys i trencà un consens que havia estat bastant general (almanco entre les forces polítiques parlamentàries). Entra dins la línia habitual del PP de crear conflictes on abans no n'hi havia...
Jorge Campos: “Bosch desautoritza Bauzá per no complir el programa del PP”
L'entitat espanyolista Fundación Círculo Balear mostrà ahir el seu malestar "profund" per com realitza el Govern de Bauzá la lliure elecció de llengua, que es posa en marxa demà a les aules i que representa "un incompliment més" del programa electoral del PP. El president de la fundació, Jorge Campos, assegurà que un dels problemes més grans que hi ha és que el conseller d'Educació, Rafel Bosch, "ha desautoritzat Bauzá mateix" en dir que només es faria efectiu aquest dret per a les famílies amb infants de fins a 7 anys i, per tant, no complirà el compromís electoral. Campos recordà que el programa de Bauzá implicava aplicar la llibertat d'elecció en totes les etapes educatives i no només en l'ensenyament primerenc, com ha fet Bosch.
Manacor insta Bauzá a complir la seva paraula
L'Ajuntament de Manacor va aprovar ahir instar el Govern a modificar de nou la Llei de funció pública a fi que els ajuntaments i la resta d'institucions puguin establir si el coneixement de català ha de ser un requisit o, simplement, un mèrit. Això -que les distintes administracions tindrien "llibertat" per decidir si mèrit o requisit- era el que prometia José Ramón Bauzá a les juntes locals del PP la primavera passada, quan va emprendre un tour per la Part Forana amb motiu del congrés del partit. La sol·licitud de l'Ajuntament manacorí té l'origen en una moció del PSM que cercava que el Consistori mantingués el requisit de català per poder fer feina a l'Administració.
El PP de sa Pobla manté el català com a requisit
El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir a l'Ajuntament de la política lingüística de Bauzá. Foto: Arxiu. El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir de la política lingüística de Bauzá i votà a favor d'una moció del PSOE que estableix que el coneixement de català continuarà sent un requisit per poder treballar al Consistori. Concretament, el text que es va aprovar diu que "l'Ajuntament de sa Pobla acorda que la llengua catalana serà requisit per a l'accés a l'Administració municipal en el sentit previst en la modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears (...) i així serà incorporat en la Relació de Llocs de Treball de la Sala". En unes altres paraules, que la rebaixa lingüística que va aprovar el Govern de Bauzá no s'aplicarà al Consistori de sa Pobla.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià