L’esquerra considera que el decret fet pel departament de Rafel Bosch romp el consens lingüístic. | Text: Q. Torres

TW
38

El trilingüisme del Govern Bauzá no agrada a gairebé ningú. Sindicats i oposició mostraren ahir el rebuig a l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües, que implicarà que el contingut mínim de català a l'ensenyament passi del 50 al 20%. A més, la norma suposarà la supressió de la immersió lingüística, ja que els centres que escullin el català com a llengua vehicular necessitaran l'aval del 65% de tot el cens dels pares i, tot i així, hi haurà dues matèries en castellà i dues més en anglès.

Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i, assegurà ahir que l'esborrany presentat "no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia pels mestres dels centres educatius de Balears, els quals tenen el 90% del suport clar dels pares i mares". "No acceptam una regulació de la presència de les llengües als centres escolars per davall del 50%, perquè és impossible que un infant que a ca seva parla castellà aprengui la llengua pròpia a l'escola", va apuntar la representant sindical, qui reclama que qualsevol regulació de la llengua passi pel Consell Escolar i també per la mesa sectorial. Des de l'STEI-i, a més, avisen la Conselleria que, si no té en compte les al·legacions que s'hi presentaran per la majoria de la comunitat educativa, duran el decret als jutjats.

La Federació d'Educació de CCOO també mostrà el rebuig al decret i acusà la Conselleria de continuar "amb la seva campanya de descohesió social per dividir i evitar parlar de les retallades que preparen". El sindicat qualificà l'esborrany d'"ambigu", marcat per "un to impositiu" i "incongruent fins a arribar a l'absurd". CCOO subratllà que s'hi dedueix que el mínim de català als centres "passa de la meitat a un terç", alhora que criticà la manca de "cap tesi mínimament científica que avali l'articulat i la metodologia que s'hi aplica", amb relació a l'alternança de llengües. Amb tot, el sindicat estudiarà jurídicament "la ja dubtosa legalitat" de l'esborrany.

Les formacions de l'esquerra creuen, per part seva, que el nou decret implica divisió i ruptura. Francina Armengol, secretària general del PSIB-PSOE, troba "lamentable" que el PP vulgui trencar amb el consens lingüístic a les escoles. "El PP està molt preocupat atacant el català als col·legis, en lloc de preocupar-se per les retallades", opinà Armengol, qui acusà Bauzá d'aplicar les polítiques educatives "sense cap diàleg ni cap consens amb els centres d'ensenyament".

Notícies relacionades

Català, llengua estrangera

Antoni Alorda, diputat de PSM-IV-ExM, exigí a Rafel Bosch, conseller d'Educació, que "no tracti el català com a llengua estrangera". "El PP no vol mallorquinitzar els nins, només vol espanyolitzar-los? No hi pot haver menys del 50% de les assignatures en llengua catalana ni pot ser que el mínim de català se situï al 20%", manifestà Alorda, qui denuncià la "croada" del PP contra "els dos puntals que fan front a la castellanització complerta: l'Administració i l'escola".

Joan Lladó, dirigent d'Esquerra a Mallorca, titllà les polítiques lingüístiques de l'Executiu de "fractura" social. "El PP ha evolucionat de la lliure elecció de llengua a la lliure imposició del castellà", asseverà Lladó, qui féu una crida a la comunitat educativa a la "insubmissió" davant una normativa que "és injusta".

Manel Carmona, responsable d'EU, assenyalà, per part seva, que el decret és un cop fort als principis pedagògics més elementals per adquirir capacitat lingüística i també una ingerència més contra els òrgans democràtics de l'escola". "La voluntat wertiana d'assegurar l'ensenyament en castellà ens pot abocar a una taxa de fracàs escolar encara molt més greu", advertí Carmona.