Manifestació d'estudiants amb un cartell favorable a mantenir la vehicularitat del català a les aules. | Efe

TW
18

«En què es gasta un govern que renega de la llengua pròpia els més de 31 milions d'euros que cada any arriben per a la normalització lingüística del català a Balears?». Aquesta és la pregunta que es fan els representants del PSM Més per Menorca, Maite Salord i Nel Martí, després de comprovar com el finançament autonòmic de la Comunitat contempla una aportació específica per a contribuir al desenvolupament i ús social normal de l'idioma a l'arxipèlag.

“El Govern para la mà per rebre recursos per a la llengua, però per darrera els canvia per propostes que la debiliten i marginen”, diu la coordinadora del PSM, Maite Salord.

Els menorquinistes expliquen que en cinc anys les Illes han rebut més de 155 milions d'euros en concepte de normalització lingüística a partir del sistema de finançament autonòmic aprovat l'any 2009, tal com es desprèn de diversa documentació publicada pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, elaborada amb informació del Ministeri d'Economia, que fins i tot es pot consultar a través del seu web (liquidación del modelo de financiación de las CC.AA 2009).

Segons això, més de 31 milions arriben a l'arxipèlag cada any, però en canvi, segons consideren a la cama menorquina de MÉS, "l'Executiu redueix any rere any les aportacions destinades a promoure el coneixement i ús de la llengua pròpia de les Illes", eliminant acords i programes creats per aquesta finalitat, i establint mesures que caminen en sentit contrari a la normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears.

Notícies relacionades

Entre aquestes, esmenten la rebaixa del requisit del català per treballar en la funció pública a un simple mèrit, o la imposició del TIL com excusa per fer que el català deixi de ser la llengua vehicular i d'integració a les escoles.

Val a dir que la transferència que l'Estat fa a Balears és la més petita de tots els territoris amb llengua oficial pròpia. Així, Galícia rep quasi 46 milions, el País Valencià duplica el registre illenc, amb gairebé 62 milions, mentre que el Principat frega els 98. Ni País Basc ni Navarra compareixen en l'estadística, en disposar ambdós d'una fiscalitat específica.

Explicacions
Per tot això, el PSM Més per Menorca demana al Govern que expliqui en què s'ha gastat els més de 31 milions d'euros corresponents als anys 2012 i 2013, i a què els destinarà durant el present 2014. També s'interessen per com justifica l'Executiu aquest apartat del finançament autonòmic "quan la sexa praxis passa per eliminar o reduir totes les mesures, programes i serveis vinculats a la normalització lingüística".

Els menorquinistes volen saber també si el president Bauzá pensa defensar aquesta aportació en el procés de negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic per a les Illes. Així mateix, el diputat autonòmic Nel Martí insta el Govern a “abandonar el fanatisme contracultural en el qual s'ha instal·lat i recuperar el sentit de país que va inspirar la llei de normalització de 1983 impulsada per un govern popular”.