La primera dona d'aquesta sèrie d'entrevistes és la coordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis, Josefina Salord (Ciutadella). Salord opina sobre la situació d'igualtat entre dones i homes a la societat i, a més, analitza la situació lingüística actual.
dBalears: Vostè ha participat activament i ha fet feina com opinadora a mitjans de comunicació. Per què pensa que les dones estan subrepresentades als mitjans?
Josefina Salord: No és un problema que només es dóna als mitjans de comunicació, s'ha de situar a tots els espais públics. Els espais públics tradicionalment han sigut d'homes, es tracta d'una qüestió de poder social que, actualment, és masculí.
Els mitjans de comunicació i els espais públics mostren una representació de la societat. Ens trobam una situació de 'sostre de vidre', és a dir, quan s'arriba als càrrecs més importants, les dones deixen d'estar presents o tenen una presència molt reduïda. Per tant, és una situació que es troba a més sectors que als mitjans de comunicació.
dB: Llavors, creu que hi ha una situació d'igualtat entre homes i dones a la societat actual?
JS: No hi és, però no tant perquè hi hagi un panorama que ho impedesqui. Aparentment, vull remarcar aquesta paraula, les dones poden accedir, però a la pràctica hi ha elements que no ho permeten. Venim d'una cultura mil·lenària que s'ha construït amb estructures de poder. La nostra cultura s'ha basat en la supremacia del món masculí. I, és clar, als espais de poder no s'hi renuncia. Les dones han de tenir un paper actiu per guanyar espais i visibilitat. Les dones no s'han de mirar com un problema, això els fa perdre força.
Els mitjans de comunicació tenen un paper molt important, han de visibilitzar-les, cosa a la qual actualment no contribueixen. Hi ha un problema de visibilització.
Per altre costat, quina considera que és la situació actual del català a les Illes Balears?
La situació sociolingüística que estam vivim després del període Bauzá el que està fent és ressituar les dues llengües. Han aconseguit problematitzar la llengua, així li llevam força.
La llengua catalana, segons la nostra història sociolingüística, és la pròpia de les Illes. Els darrers anys s'ha rebaixat i s'ha tornat a la situació de dues llengües, hi ha una lluita de poder. El problema és que el castellà no vol renunciar a la seva supremacia i, així, el català es queda en un segon pla.
Com pensa que es podria arribar a la normalització de la llengua?
El català hauria de ser la primera llengua. S'ha d'afavorir el seu ús per les vies de la normalitat i el prestigi; deixar de veure la llengua pròpia com un problema. La nostra gran força és la defensa, és emprar i prestigiar la nostra llengua; el que fa falta són actuacions, no grans campanyes. El català és una llengua que serveix a tots i per tot.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Les Dones i la LLengua Catalana , tenen algu ben igual LAS DONES Tenen la Supremacia dels Homes sobre elles .les anulen les arraconen . LA LLengua Catalana tambe pateix LA Supremacia de la LLengua Castellana que vol anular la catalana . acabar amb ella ELS Dos casos han de LLUITAR CONTRA LA TIRANIA DELS HOMES Sobre les Dones I LA TIRANIA DE LA LLENGUA CASTELLANA Sobre la LLengua Catalana . Cal plantar cara en els dos casos DIR PROU ..
Com gairebé totes les cultures. Però avui dia caçar no és cap necessitat, és un esport tan repugnant com els toros, i les dones saben dur el sustent a casa. La igualtat per ambdós gèneres es de justícia i socialment rentable.