Bernat Joan (Eivissa, 1960), exsecretari general de Política lingüística entre 2007 i 2011, treballa ara en un assaig sobre el desconcert de les esquerres europees i un altre sobre la nació dels europeus. Reincorporat a la seva tasca docent a Eivissa, també fa feina en un article de com hauria d'evolucionar la política lingüística si no es produïssin interferències en el seu procés evolutiu.
La modificació de la Llei d'accés a la funció pública va ser l'anunci del PP que pretenia rompre amb el model lingüístic de les Illes Balears. Com ho valorau?
El PP es va endinsar en un fangar del qual no sé com en sortirà (o com en sortirem tots plegats). Amb la modificació de la Llei de la funció pública, va descafeïnar el concepte d'oficialitat lingüística. On s'és vist que una llengua oficial pugui ser prescindible per als servidors públics d'un país? Efectivament, el PP va rompre el model lingüístic que havia funcionat a les Balears durant trenta anys i trencà un consens que havia estat bastant general (almanco entre les forces polítiques parlamentàries). Entra dins la línia habitual del PP de crear conflictes on abans no n'hi havia.
De la lliure elecció de llengua a les aules que s'aplica a les Illes, quina opinió en teniu?
Per començar, no m'agrada el concepte "lliure elecció de llengua". La "lliure elecció de llengua", a la pràctica, només és possible entre les persones que coneixen bé la llengua catalana i la castellana. Si algú no domina igual les dues llengües, si no les parla i les escriu amb la mateixa facilitat, de lliure elecció de llengua, res de res! El model deixarà els infants els pares dels quals optin pel castellà en situació d'inferioritat. Per posar-vos-en un exemple, l'any 2000 vaig analitzar el grau d'èxit o de fracàs escolar entre els alumnes de Secundària i Batxillerat d'Eivissa (i d'un parell d'instituts de Mallorca) i vaig arribar a la conclusió que la variable més clara és la integració socionacional. Els alumnes que puntuaven més en l'adhesió als trets d'identitat del país (i n'hi vaig comptar vint) tendien més a aprovar, i els que hi puntuaven menys, tendien a suspendre. I això es produïa independentment de quina fos la seua primera llengua.
Què opinau del fet que el ministre Wert vulgui estendre la lliure elecció a tot l'Estat?
El ministre Wert no hauria de poder fer-ho, perquè aquestes comunitats tenen competències exclusives en Educació. Però això, el Govern de l'Estat s'ho passa pel folre. Supòs que "exclusiva", pel PP, no vol dir el mateix que per la resta de la humanitat.
Cap on creis que ens portaran els enfrontaments lingüístics com a societat?
Amb els enfrontaments lingüístics, s'intenta arraconar, o fins i tot liquidar, la part més feble. El PP ha desencadenat una voràgine de conflictivitat en aquesta àrea amb la intenció de poder llimar els mínims avanços en el procés de normalització, perquè entenen el català com una "peculiaritat regional", i no com una llengua regular de ple ús per a la nostra comunitat lingüística i ben desenvolupada en tots els aspectes. També hi veuen un senyal d'identitat pròpia diferent de l'única que reconeixen com a pròpia de l'Estat, i per això -seguint els dictats de la FAES i companyia- han declarat aquesta "guerra lingüística". D'altra banda, la resposta està sent magnífica: crec que tenen totes les de perdre-la.
Considerau que ara estam més enrere en el tema de la normalització lingüística que no pas quan el 1986 hi hagué un consens per aprovar la Llei de normalització?
Quant al consens, és evident, però això no implica que necessàriament estiguem en una situació pitjor. Al contrari. Vegem, per exemple, el cas de la segregació lingüística a l'hora d'escollir llengua de la lectoescriptura: gairebé nou de cada deu ciutadans han escollit el català. I tenim molta gent formada que no té cap complex a l'hora d'actuar amb normalitat en la nostra llengua. La diglòssia interlingüística ha reculat considerablement i el català és una llengua de prestigi. La gent, cada vegada més, se sent orgullosa de parlar català. I tenim una capacitat considerable d'incorporar nous parlants, procedents d'altres àrees del planeta.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En aquesta entrevista en confirma el què ja pensava d'ell quan estava al Parlament. Es aquest tipus de gent que ens falta per fer una política seriosa i racional
Crec que més prompte o més tard es produïrà allò que passà a Kosova l'any 1989 per part de s'estat iugoslau: sa suspensió de s'autonomia i sa prohibició d'usar sa llengua, és a dir, sa prohibició de ser naltros mateixos i mateixes
Tan de bò hi hagués molts Bernats Joan dins els partits nacionalistes arreu del Païssos Catalans, la cosa reivindicativa seria molt diferent, i estariem molt mes avançats del que estem. Per a mi, que el castellanisme histèric i intransigent ja fa anys que ens ha contaminat, amb actituts que no van enlloc. Som mes pocs que ells, i malgrat tinguem la raó, ells son mes poderossos. Si ells empren la força, nosaltres hem d'emprar l'inteligencia i les vies democràtiques.
Evidentment el Ministeri d´Educació, està portant a terme una invasió de les competències de les comunitats autònomes.
La ignorància i la barbàrie s'han instal.lat com a ideologia de la nova dreta a les illes, independentment dels estudis i la intel.ligència dels que hi militen, que tampoc és tanta. Temps de foscor i depressió.
Malgrat ser d'ERC, Joan i Marí és dels pocs del partit (i del PSM) que lluita per la unitat de les esquerres nacionals de les Illes, des d'un enfocament plural. Ens cal gent com ell per fer surar tot això. I qui ens vulgui mal, que ens en vulgui per molts d'anys.
Idò, el PP, morirà matant; el nostre idioma, vull dir.
Voldria veura mes veus com la d'en Barnat Joan, sense contagis histèrics i folklorics de la dreta castellanista intransigent de sempre envers els catalanistes i defensors del català. Cal ser diferents, ser europeus significa no deixar-se impressionar ni arrossegar per la histèria de sempre dels intolerants de l'altiplà...
Vencerem, i amb el temps, molt més temps, les illes també seran lliures!
Ai! Si la llengua fos una cosa tangible, ja fa temps que l´haurien furtada. Però on la guardam no hi tenen accés! I és clar que perdran. Qualcú ho dubta? Quin ridícul més enorme!