El Parlament avala la desigualtat jurídica entre català i castellà
El grup del PSM-IV-ExM i Més per Menorca ha quedat sol en la seva defensa de la igualtat jurídica entre el català i el castellà al Parlament, on s'ha aprovat el dictamen sobre la modificació de la llei de funció pública que elimina el requisit del català a l'administració.
L’IB-Salut copia la comunitat de Madrid
L'IB-Salut inclou en el seu esborrany sobre l'acord de la jornada laboral del personal del Servei de Salut un primer paràgraf que parla "del conjunt d'empleats del sector públic madrileny". D'aquesta manera, l'Administració es posa en evidència i demostra que el document presentat als sindicats i que avui anirà a la Mesa sectorial de Salut no és més que una còpia del de la comunitat de Madrid.
El PP treu Pastor del seu grup al Parlament i a la Sala i deixa que Madrid l’expulsi
El PP de José Ramón Bauzá no perdona. Ahir optà per donar una resposta dura i immediata a la indisciplina d'Antoni Pastor, però també per rentar-se'n les mans i deixar que sigui Madrid qui remati. Els populars decidiren suspendre cautelarment com a representant del partit el diputat i batle de Manacor. La formació no pot obligar-lo a abandonar els càrrecs electes i, per tant, el fa fora del grup popular al Parlament i a l'Ajuntament de Manacor. També el descavalca de president del PP d'aquest municipi.
Pere Rotger: “Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina”
El president del Parlament, Pere Rotger, féu ahir un cant de la "disciplina del partit", tot i reconèixer que "molts pensen com Antoni Pastor en matèria lingüística". Per Rotger, "és molt greu trencar la unitat de vot". Considera que "davant la votació d'una llei, s'ha d'exhibir la màxima responsabilitat i allò més important és l'acord que pren el partit, que s'ha de respectar agradi o no. Jo entenc Pastor. L'entenc. Ha estat un gran parlamentari i portaveu", afirma l'actual president de la Cambra autonòmica.
El català, a casa
Demà, dimarts, és el dia assenyalat per acabar amb el català a la funció pública. Com per tot, hi havia moltes maneres de fer-ho, però Bauzá i els seus còmplices s'han estimat més cercar una excusa jurídica i modificar la llei per deixar de protegir la llengua pròpia i minoritària en l'àmbit oficial per excel·lència, que és l'Administració.
L'OCB reclama als parlamentaris la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública
Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó. L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".
L'OCB presenta al·legacions perquè el català continuï sent un requisit
El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, presentà ahir al Govern un plec d'al·legacions contra l'Avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració perquè passi a ser just un mèrit. Segons el document presentat per l'entitat, l'Avantprojecte no s'ajusta a la Constitució, ni a l'Estatut d'Autonomia, ni a l'Estatut bàsic de l'empleat públic, ni a la Llei de normalització lingüística, així com tampoc a la Llei de règim jurídic de l'Administració. Mateu explicà que les al·legacions es fonamenten en dues sentències del Constitucional.
L'STEI-i al·lega perquè el català continuï com a requisit
El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, presentà dijous al Registre de la Conselleria d'Educació un plec d'al·legacions contra l'avantprojecte per modificar la Llei de la funció pública, que n'elimina el requisit del coneixement del català per accedir a l'Administració perquè hi passi a ser un mèrit. Les al·legacions del sindicat se centren a exposar que el canvi que es pretén tirar endavant és anticonstitucional, que va en contra de l'Estatut de la Comunitat i de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. L'STEI-i indica que la Llei 30/1992 de la Constitució Espanyola (CE), i en relació amb la qüestió lingüística a l'article 35.d, disposa que "els ciutadans podran utilitzar les llengües oficials dins del territori de la Comunitat Autònoma". Ja en el marc de la CAIB, l'Estatut d'Autonomia enuncia a l'article quart: "Les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."
Son Servera insta a mantenir el català com un requisit
El ple de Son Servera va aprovar, amb l'abstenció del Partit Popular, rebutjar l'eliminació del coneixement del català per a accedir a l'Administració autonòmica i instar el Govern que adopti les mesures necessàries per mantenir el coneixement del català com un requisit. La moció, presentada per l'equip de govern (PSOE-Independents i CxI), va rebre el suport d'Esquerra-PSM. En la proposta s'al·ludeix que "el personal de l'Administració ha de garantir el dret dels ciutadans a utilitzar en la respectiva comunitat l'idioma cooficial" i això "és una mesura contrària a la nostra cultura i arrels i posa en perill el manteniment del nostre idioma i costums". El Partit Popular justificà l'abstenció en el sentit que "també s'ha de tenir en compte la professionalitat. D'altra banda, en el ple ordinari es va aprovar per unanimitat instar la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social.
Montoro anuncia que reformarà parcialment alguns impostos
El ministre d'Hisenda ha negat que vagin a aprovar-se pujades generalitzades. Foto: Arxiu. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha avançat aquest dimarts que els Pressuposts Generals de l'Estat de 2012, que aprovarà divendres el Consell de Ministres, poden incloure "reformes parcials dels grans impostos" i "contribucions més equilibrades i més ben ponderades entre els agents econòmics". Al terme de la seva participació en la presentació del llibre 'Rodrigo Rato. El gran artífex' de la periodista Carmen Gurruchaga, Montoro va dir que el Govern està estudiant aquests dies aquest tipus de mesures, però descarta que es vagi a emprendre "cap canvi tributari que perjudiqui el creixement econòmic i la creació d'ocupació".
‘Tanmateix, no rectificarem’
Bosch respecta la manifestació del 25M però creu que no representa la majoria. Foto: J. Morey. El Govern de José Ramón Bauzá ho té clar en política lingüística. Ni la manifestació de demà, ni els moviments sorgits per defensar la llengua catalana, ni els milers d'al·legacions en contra de la modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no els faran rectificar. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, s'escudà ahir en la majoria absoluta que els atorgaren les urnes en les eleccions del 22 de maig passat i en les darreres enquestes publicades per defensar la seva gestió en aquesta matèria. "Els sondejos d'opinió ens donen un suport molt clar", manifestà Bosch, qui recordà que segons les darrers consultes "dos de cada tres ciutadans estan d'acord amb la nostra política lingüística". La UIB mostra suport a les mobilitzacions pel català
El PSIB acudirà a la manifestació pel català
El PSIB-PSOE ha anunciat que participarà en la manifestació, que se celebrarà el pròxim diumenge a Palma, sota el lema 'Sí a la nostra llengua', organitzada per l'Obra Cultural Balear i que respon a la modificació de la Llei del Sector Públic per part del Govern, a fi que el català ja no sigui un requisit, sinó a un mèrit, per treballar en l'Administració.
L'Institut d'Estudis Catalans expressa el seu suport al Moviment per la Llengua
L'Institut d'Estudis Catalans ha expressat avui el seu suport al Moviment per la Llengua, "conscient de les greus conseqüències que les mesures legislatives anunciades pel Govern poden comportar per al futur de la llengua catalana".
El PSM acusa al Govern de fer el primer pas cap a la “segregació lingüística”
El portaveu parlamentari del PSM-IV-ExM, Biel Barceló, ha assegurat avui que l'Executiu autonòmic ha donat "el primer pas" cap a la "segregació lingüística" a les escoles en aprovar-se el passat divendres a Consell de Govern que els pares elegeixin l'idioma amb el volen que els al·lots comencin l'escola.
El lema de José Ramón Bauzá
Mentre Jaume Bonet segueix la seva vaga de fam, el consell de govern presidit per José Ramón Bauzá se'n va anar a Alaior per eliminar el requisit de saber català als futurs funcionaris de les Illes Balears. Mentre Jaume Bonet feia dieta, ben segur que els consellers degueren cobrar dietes pel seu trasllat a Menorca.
L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet una crida a "la mobilització al carrer" contra el projecte de reforma de la Llei de Funció Pública aprovat avui pel Govern balear, que contempla l'eliminació del requisit de conèixer català per accedir en determinats llocs de l'administració.
El PSIB creu que el Govern ha aprovat “una llei en contra del català”
La portaveu del PSIB-PSOE, Pilar Costa, ha criticat avui l'aprovació per part del Govern del PP de la modificació de la Llei de Funció Pública, ja que considera que l'ha convertit en una norma "en contra del català" en no exigir ja aquest idioma per treballar en l'Administració autonòmica.
El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia
La coalició PSM-IV-ExM ha assegurat avui que el Govern ha consumat "el major atac a la llengua pròpia des de la recuperació de la democràcia" amb l'aprovació de la modificació de la Llei de Funció Pública.
El Govern aprova la llei que degradarà el català a l’Administració
El Consell de Govern es va fer ahir a Alaior, Menorca. Bauzá i els consellers hagueren de suportar una protesta per les retallades mentre feien un refresc. Foto:Tolo Mercadal. El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor. L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública El PSIB creu que el Govern ha aprovat "una llei en contra del català" El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia Inca diu "Sí a la llengua"
El Parlament rebutja retirar la modificació de la Llei de Funció Pública
El Parlament ha rebutjat avui una proposició no de llei que sol·licitava la retirada de l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública, que elimina el català com a requisit per accedir a l'Administració.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc