El Govern diu que garanteix que tots els policies locals sabran català
El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda. El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
L’Obra Cultural Balear prepara mobilitzacions a favor del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) no pensa quedar de mans plegades i prepara una campanya de concienciació ciutadana i posteriors mobilitzacions per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Des de l'OCB es considera fonamental per al futur la defensa del català com a requisit per accedir a l'Administració pública i es farà especial incidència en la transcendència que suposa modificar la Llei de normalització lingüística.
UGT exigeix la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública perquè vulnera la Constitució
El sindicat UGT ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública que es tramita en el Parlament per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut balear, l'estatut bàsic de l'empleat públic i la llei de normalització lingüística.
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
Carta del conseller d'Administracions Públiques
El passat 22 de maig els ciutadans de les Illes Balears van dipositar, de manera majoritària, la seva confiança en una formació política que havia defensat d'una manera molt clara la seva postura sobre la qualitat dels serveis en l'Administració Pública a través del programa electoral: "volem tenir els millors professionals, de manera que per accedir a l'Administració Pública, excepte en àmbits molt concrets, el català no serà un requisit. Es valorarà com un mèrit en la provisió dels nostres llocs de feina", dèiem...
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
MÉS proposa recuperar el requisit lingüístic per a accedir a la Funció Pública
MÉS per Mallorca ha presentat esmenes al Decret llei de simplificació administrativa...
Els sindicats no arriben a cap acord sobre els serveis mínims dels trens ni d'IB3
El comitè de vaga de CCOO i UGT no ha assolit un acord amb el Govern sobre els serveis mínims que es prestaran els Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) ni IB3 Televisió el proper 29 de setembre, dia per al qual està prevista la jornada de vaga general, en considerar que la proposta presentada per l'Executiu autonòmic és "excessiva" en aquest àmbit.
Un centenar de joves clamen a favor del català
Un centenar de joves, principalment estudiants, es manifestaren ahir en resposta a l'anunci del president electe del Govern autonòmic, José Ramón Bauzá, de convertir el català en un mèrit i no en un requisit per accedir a l'Administració illenca. El punt de partida fou la plaça d'Espanya, des d'on iniciaren la marxa passades les onze del matí. Amb el lema de la pancarta que encapçalava la protesta, "A les Balears, el català és i serà un requisit", el centenar de participants avançà pels carrers de Sant Miquel i el Sindicat i la plaça de Cort fins a arribar a la seu del Partit Popular, a la via del Palau Reial. Durant el recorregut, i també davant l'edifici del PP, es pogueren sentir consignes com "Boti, boti, boti, espanyol qui no boti", "Feixistes, fora dels nostres instituts" i "Senyor Bauzá, respectau el català".
L'STEI recorrerà la llei, com ja féu en l'etapa Matas
La central STEI-i avançà ahir que recorrerà l'avantprojecte de llei i la llei mateixa si finalment és aprovada. No debades, qualifiquen l'eliminació del requisit del català com "la involució més gran en els darrers 30 anys de democràcia". Així es manifesta Sebastià Serra Joan, dirigent del sindicat, qui afegí que el PP "no té necessitat de trencar el consens de la Llei de normalització lingüística, que ha caracteritzat la vida institucional en els darrers 25 anys".
Indignació per l'eliminació del català com a requisit
Indignació, això és el que van comunicar ahir els partits de l'oposició i l'Obra Cultural Balear davant la modificació de la Llei de funció pública que prepara el Govern i que pretén eliminar el requisit de saber català per ser funcionari -amb l'excepció dels professors-.
El PSIB adverteix que suprimir el requisit del català contravé l'Estatut
El PSIB ha advertit avui que la intenció del Govern balear de suprimir el requisit de coneixement del català per ser funcionari contravé l'Estatut d'Autonomia i ha acusat el PP de "trencar el consens bàsic de convivència".
El PP celebra que el PSIB admeti que va deixar 240 milions de deute al Consell
La consellera insular d'Hisenda i Funció Pública, Margalida Roig, ha assegurat avui que celebra que el PSIB admeti que va deixar a l'actual govern insular 240 milions d'euros de deute per part del Govern en herència i ha remarcat que "s'està negociant com resoldre-la". En resposta a la petició formulada avui pel grup socialista en el Consell que el govern insular exigeixi al Govern que estableixi un pla de pagament per a l'esmentat deute, Roig ha dit agrair al PSIB que admeti dita "deute heretat" i ha remarcat que l'executiu insular ja està intentant concretar com liquidar-la.
El sou dels funcionaris podria anar lligat a la productivitat
El vicepresident tercer del Govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, va revelar ahir que l'Executiu està "estudiant" una fórmula que permeti lligar el salari dels funcionaris a la seva productivitat. En aquest cas va apuntar que la secretària d'Estat de Funció Pública, Consuelo Rumí, està estudiant quina seria la millor manera de tirar endavant la proposta i que per això l'Executiu central mantindrà també reunions amb els sindicats. Chaves va rebutjar acabar amb el caràcter indefinit del treballador públic perquè, segons va defensar, no dóna suport al fet que l'Administració pública "sigui una empresa privada".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc