AppleMark | Joan Riera

TW
177

El Govern de José Ramón Bauzá ho té clar en política lingüística. Ni la manifestació de demà, ni els moviments sorgits per defensar la llengua catalana, ni els milers d'al·legacions en contra de la modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no els faran rectificar. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, s'escudà ahir en la majoria absoluta que els atorgaren les urnes en les eleccions del 22 de maig passat i en les darreres enquestes publicades per defensar la seva gestió en aquesta matèria.

"Els sondejos d'opinió ens donen un suport molt clar", manifestà Bosch, qui recordà que segons les darrers consultes "dos de cada tres ciutadans estan d'acord amb la nostra política lingüística". Per això, el portaveu del Govern assegurà que la marxa de demà a favor del català "no representa el sentir general de la ciutadania" i es demanà: "Què pensen tots els que no aniran a la manifestació?". En tot cas, el que deixà clar és que ni el president Bauzá ni cap membre de l'Executiu no esperaran els manifestants al Consolat, punt final de la marxa. Quant a la modificació de la Llei de funció pública, Bosch indicà que "el 75% de la població està a favor que el català deixi de ser un requisit per accedir a alguns llocs de l'Administració". Per això, mostrà disconformitat amb part del manifest que publicà dijous la UIB a favor del català. Si bé expressà respecte per la carta de la Universitat, el portaveu del Govern subratllà que el coneixement del català "tampoc no és un requisit per exercir la docència a la universitat balear".

De fet, Bosch indicà que es tracta de l'única institució pública on això ocorre i sentencià: "És el que pensam que pot ser interessant per accedir a la funció pública en determinats llocs". Això no obstant, s'ha de tenir en compte que el català sí que és un requisit per accedir a treballar en la resta de serveis de la UIB. Només n'estan exempts els docents emparats per la llibertat de càtedra.

Notícies relacionades

Llaços

Així mateix, Rafel Bosch es pronuncià sobre els llaços quadribarrats que han penjat els centres educatius en el marc de la campanya "Enllaçats pel català". El conseller d'Educació assenyalà que "ja és hora de despenjar-los" i insistí que els centres educatius "no poden exhibir banderes d'altres comunitats". Per això, remarcà que "la setmana que ve han de ser retirats", perquè es tracta d'una directriu "de compliment obligat", en al·lusió a la carta que envià a principis de setmana la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, als centres instant-ne els directors a despenjar els llaços. Tanmateix, el titular d'Educació no especificà quines mesures emprendrà el seu departament per fer complir l'ordre.

"L'exhibició d'una bandera d'una altra comunitat en els col·legis té un evident propòsit polític que s'allunya del compliment de les activitats pròpies d'un centre educatiu", assenyalà el portaveu del Govern, qui es preguntà "què han de fer" aquells alumnes o professors que "no hi estan d'acord". Bosch manifestà que la campanya "Enllaçats pel català" "no és majoritària", perquè "només han penjat el llaç 15 dels 70 centres educatius" de les Balears.

En qualsevol cas, des de l'STEI-i ja han elaborat un full de discrepància amb la missiva d'Educació perquè els centres que ho desitgin puguin respondre a la Conselleria. El sindicat entén que el llaç penjat al centre "no s'ha de confondre amb una bandera, ja que és un símbol". A més a més, el sindicat es reunirà el proper dimarts amb Mercedes Celeste per parlar sobre la circular que els remeté a principis de setmana.