Jaume Mateu, amb altres membres de l'OCB, ahir al registre. | J.Torres

TW
157

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, presentà ahir al Govern un plec d'al·legacions contra l'Avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració per- què passi a ser just un mèrit. Segons el document presentat per l'entitat, l'Avantprojecte no s'ajusta a la Constitució, ni a l'Estatut d'Autonomia, ni a l'Estatut bàsic de l'empleat públic, ni a la Llei de normalització lingüística, així com tampoc a la Llei de règim jurídic de l'Administració.

Mateu explicà que les seves al·legacions es fonamenten en dues sentències del Tribunal Constitucional, una de 1991 i l'altra del 2010, que consideren que "el requisit lingüístic del català no és discriminatori per raó de la cooficialitat de les llengües". Per això, valorà com a "inconstitucional i inconcebible" l'Avantprojecte i apuntà que es tracta d'una "modificació il·legal de ple dret". La modificació de la llei, tal com indiquen les al·legacions, "no té en compte que la llengua catalana és, a més de llengua oficial, la llengua pròpia de les Illes. En aquest sentit, no s'entén que per aquesta doble condició no s'exigeixi que els empleats públics la coneguin per accedir a l'Administració o per ocupar-hi un lloc de treball". Si entràs en vigor el canvi legislatiu, les Balears passaria a ser "un dels pocs territoris del món en què no s'exigeix als empleats públics de la seva Administració el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país", exposa el document de l'OCB presentat al Govern.

Igualtat davant la llei

En resum, l'entitat considera que aquesta proposta no garanteix "la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, no protegeix el tracte comú dels ciutadans davant l'Administració pública, ni la creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant a drets lingüístics, així com a la normalització progressiva de la llengua catalana". Mateu entregà el document al registre del Govern de la plaça de les Drassanes de Palma, acompanyat de la vicepresidenta de l'OCB, Marisa Cerdó, i de la membre de la Junta, Caterina Canyelles.

A més a més, alertà que el Govern parla molt de racionalització, però no hi ha res més car que "agafar uns funcionaris que no saben català i pagar-los uns cursos perquè n'aprenguin". Mateu també plantejà que "què passaria si es fes a la inversa i el castellà passàs a ser un mèrit? Hi hauria un terratrèmol". L'entitat, a la part final de l'escrit, sol·licita que es prenguin en consideració les al·legacions i, en conseqüència, "que es retiri la proposta d'Avantprojecte i es creï un espai de debat que permeti analitzar el règim de les llengües oficials en l'àmbit de l'Administració i dels empleats públics.

Vies judicials

El president de l'entitat cultural advertí que, si no s'atenen les al·legacions presentades ara, "s'obriran unes vies judicials que no beneficien ningú". I afegí que des de la seva organització arribaran "on sigui necessari per defensar els drets dels catalanoparlants". Així mateix, des de l'Obra Cultural Balear volen que tota mobilització en defensa de la llengua catalana es porti a terme d'una manera "responsable i pensada".