Fina Santiago, sobre el 1r de març: «És la commemoració de l'Estatut que ens ha fet avançar com a poble»
La consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha animat aquest dissabte a la...
El Congrés espanyol aborda aquest dimarts la reforma de l'Estatut de les Balears que elimina els aforaments
La Comissió Constitucional del Congrés espanyol debat i vota aquest dimarts la reforma...
Llum verda a la reforma de l'Estatut per a eliminar els aforaments
La majoria dels grups parlamentaris...
Les Illes Balears compleixen 35 anys d'Autonomia
L'1 de març se celebra l'aniversari de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia,
Miquel Vidal: “El català és la llengua pròpia”
El batle de Santanyí i secretari general del Partit Popular de les Illes Balears, Miquel Vidal, es posicionà ahir respecte de la polèmica que s'ha tornat a generar sobre la unitat de la llengua i l'edició de llibres de text en les diferents varietats dialectals. Vidal es desmarcà de les vel·leïtats gonelles de José Ramón Bauzá i admeté que l'idioma propi de l'Arxipèlag és el català. El número 2 del PP de Balears va fer aquestes manifestacions en el ple d'ahir de Santanyí. Vidal defensa el català
Camps (PP) acusa l'esquerra i els 'ultracatalanistes' de voler acabar amb les varietats dialectals de Balears
El diputat menorquí del PP Antoni Camps ha acusat aquest divendres els partits d'esquerres i els sectors 'ultracatalanistes' de pretendre «acabar» amb les varietats dialectals de Balears. «Volen una llengua uniformitzada, homogènia i monolítica, amb l'objectiu de catalanitzar-nos per a aconseguir els seus enyorats i inexistents Països Catalans».
Jordi Pujol es queixa que l'estat no mostra voluntat de diàleg amb Catalunya
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) ha lamentat aquest dimecres que «el Govern espanyol i, en general, Espanya no ha demostrat cap voluntat de diàleg» amb Catalunya des de fa anys.
L'OCB reclama als parlamentaris la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública
Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó. L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".
El PP “intentarà” que les inversions situïn les Balears a la mitjana de l'estat
El diputat a les Corts i secretari general del PP balear, Miquel Ramis, ha assegurat avui que el seu partit "intentarà" que el Govern d'Espanya millori les inversions de l'Estat a l'arxipèlag el 2012 i que siguin "les més altes possibles i recuperin la mitjana espanyola".
Rotger no fa com Bauzá: crida a la unitat i defensa la llengua
Pere Rotger no és José Ramón Bauzá. Ambdós són presidents i del PP, sí. Però el primer té un càrrec institucional, experiència i es diu regionalista, i el segon és nou i té molt de poder. Potser, per això, el discurs institucional que feren amb motiu del Dia de Balears mostrà tantes diferències. Rotger fou reivindicatiu, autonomista, i es cansà de fer crides a la unitat per sortir de la crisi, des de l'optimisme. El segon evità les reivindicacions, pintà un panorama obscur, omplí la llotja de retrets i culpà de tot el seu antecessor, Francesc Antich, i l'oposició.
Jordi Pujol votaria 'sí' en un referèndum per la independència de Catalunya
L'expresident de la Generalitat i fundador de CDC, Jordi Pujol, ha reconegut aquest dimarts que votaria 'sí' a un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya.
El despertar de la societat civil
La societat mallorquina ha viscut uns anys de demobilització civil. Molta de gent que els anys setanta, vuitanta i part dels noranta va protagonitzar la lluita pacífica per la llengua, la cultura i el medi ambient s'havia cansat de la seva vida d'activista, i bens pocs joves n'havien pres el relleu.
4 - 6: El Constitucional torna a ajornar la sentència de l'Estatut
Encara no hi ha sentència. El ple del Tribunal Constitucional no va aconseguir finalment tirar endavant la votació del darrer esborrany -ja n'és el cinquè- de la sentència sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya presentat als seus companys per la magistrada Elisa Pérez Vera, que a la fi va ser tombat per sis vots en contra i quatre a favor.
Vuit comunitats volen reformar el Senat
Vuit Comunitats Autònomes, entre aquestes Balears, han acordat avui transmetre al Govern central una petició formal per aconseguir la conversió del Senat en una "autèntica cambra de representació territorial" de manera que també es recuperi la celebració anual del debat sobre l'estat de les autonomies. Així ho ha informat el conseller de Presidència, Albert Moragues, després de presidir el VI Encontre entre CCAA per al desenvolupament dels seus Estatuts d'Autonomia que va tenir lloc avui a Palma, i en el que també hi han participat representants dels Governs de Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó, Castella i Lleó, així com els dels nous incorporats a aquestes reunions de La Rioja i Castella-la Manxa.
“Acatar no és resignar-se al silenci”
El president de la Generalitat, José Montilla, manifestà ahir la predisposició a acatar la sentència del Tribunal Constitucoinal (TC), a complir-la i a "fer-la complir", però avisà que no renunciarà "a res" d'allò aprovat pel poble català. "Hi ha qui confon acatament amb silenci resignat. Defensarem l'Estatut fins a les darreres conseqüències, perquè es pot exigir el compliment del pacte polític i ho farem dialogant, cercant i oferint fórmules polítiques i jurídiques que permetin el compliment d'allò pactat", explicà. Montilla efectuà aquestes declaracions durant una intervenció als esmorzars informatius que convocà l'agència de notícies Europa Press. El mandatari rebutjà que aquestes declaracions es puguin interpretar com una amenaça contra el TC i acusà de "mala fe" els qui ho creguin. Insistí que la seva única voluntat és defensar l'autogovern català. "Si li va bé a Catalunya, li va bé a Espanya, i si li va malament a Catalunya, li va malament a Espanya", assegurà.
La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.
Suport unànime a l'editorial pro Estatut
Els corredors del Parlament de Catalunya s'ompliren ahir de xafardeigs a mitja veu: tothom volia dir la seva sobre l'editorial que sortia publicat alhora en dotze diaris catalans, els quals varen sortir en defensa de l'Estatut i de la seva aprovació. Dimecres, tant La Vanguardia com El Periódico ja ho anunciaven i ahir el text consensuat pels consells editorials dels dotze rotatius ocupava un lloc preeminent en les seves pàgines. Com era d'esperar, es convertí en la notícia del dia i en el comentari polític per excel·lència. I mentre els partits catalans en bloc li oferien suport (a excepció del PPC i de Ciutadans), el Partit Popular i Unión, Progreso y Democracia, amb representants de diversos òrgans jurídics, denunciaren la "pressió exercida sobre el Constitucional".
“L'Estatut marcarà el futur de l'Estat de les autonomies”
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, assegurà ahir que sent "inquietud" pel fet que el Tribunal Constitucional (TC) no hagi dictat encara una sentència sobre l'Estatut de Catalunya, tres anys després que el PP hi presentàs el recurs d'inconstitucionalitat, encara que afirma que "hi ha moltes altres lleis que estan pendents de resolució des de fa sis i set anys". En una entrevista amb Europa Press, Caamaño assenyalà que "la mitjana" de temps que necessita el ple del Constitucional per dictar les sentències "excedeix de molt els tres anys" i afegeix que la resolució sobre l'Estatut serà "la més complexa de la seva història" perquè, segons el seu parer, "marcarà el futur de l'Estat de les autonomies i cap on poden o no evolucionar".
Dos anys després i l'Estatut incomplert
Un front comú des de Catalunya. Això és el que volgueren mostrar els grups, una protesta unànime per denunciar l’incompliment de Zapatero en matèria de finançament dos anys després d’aprovar l’Estatut.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula