Institut Ramon Llull sortida Balears
Onada de peticions per ingressar a l’Institut Ramon Llull
El cap de l’Executiu, el dia que assistia a la processó de la Beata, a Santa Margalida, just abans de saludar Antoni Pastor. Foto: Arxiu. Manacor no serà l'únic municipi de Balears que ingressarà a l'Institut Ramon Llull, la institució pública que s'encarrega de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes més enllà dels territoris on és pròpia. Santa Margalida, Porreres, Capdepera, Artà, Algaida i altres pobles han expressat també, com Manacor, la voluntat política d'entrar-hi. Els dos problemes dels consistoris són ara les limitacions pressupostàries de les entitats locals i trobar la fórmula legal més adequada per entrar en un ens que es dissenyà (jurídicament) pensant en les administracions autonòmiques. Els ajuntaments que fan comptes sol·licitar l'ingrés a l'IRL comparteixen motius ideològics: el rebuig a l'anunci del conseller Rafel Bosch d'abandonar la institució.
Sindicats i entitats socials criden a mobilitzar-se contra l'«extermini lingüístic»
El sindicat STEI, l'Obra Cultural Balear i associacions de mestres a favor del català han convocat un programa de mobilitzacions en contra de la reforma educativa plantejada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al que acusen de promoure l'«extermini lingüístic». El PSM crida a la insubmissió davant la reforma de Wert Bosch destaca que la llei Wert té moltes aportacions balears
L'Ajuntament de Tiana declara 'persona no grata' el ministre Wert
L'Ajuntament de Tiana, a la província de Barcelona, ha declarat 'persona no grata' el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, per promoure una reforma educativa que «redueix les llengües cooficials a un àmbit residual» dins el sistema educatiu.
Wert encén els partits catalans amb la seva reforma educativa
La indignació que ha generat l'esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri s'estén per la majoria de formacions polítiques catalanes l'endemà del seu polèmic anunci.
Els pares catalans consideren «fanatisme» la llei d'educació que proposa Wert
La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) ha considerat «fanatisme» el nou esborrany de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, segons ha informat l'ens aquest dimarts en un comunicat.
Els missers de la CAIB sostindran el català com a mèrit davant el TC
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha autoritzat que l'Advocacia de la Comunitat es personi davant el ple del Tribunal Constitucional al recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta senadors socialistes contra diversos apartats de la Llei que arracona l'ús del català a l'Administració balear, fent-lo passar de ser un requisit a un simple mèrit.
L'STEI presenta al·legacions a la Llei de símbols del Govern
Nombrosos centres escolars penjaren llaços a favor de la llengua pròpia, que el Govern no vol que hi siguin. L'STEI-i ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de Llei sobre l'ús de símbols institucionals de Balears, en considerar que és arbitrari en la seva regulació, crea inseguretat jurídica i a més atempta contra la llibertat d'expressió. El sindicat ha detallat que aquest avantprojecte no només no és necessari, «perquè l'ús de símbols ja està bastant regulat a l'ordenament jurídic estatal i autonòmic», sinó que és «un text ambigu i contradictori». Per això, ha presentat tres al·legacions. En la primera, el sindicat relata que el paràgraf 9 de l'avantprojecte esmenta els deures de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, dient que han d'actuar d'acord amb «els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat i dedicació al servei públic».
“M’he trobat nins de sisè que no entenen el castellà”
Segons Bosch, a l'ensenyament calia una reforma basada en una solució 'moderna', com la d'altres indrets d'Europa. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, va defensar ahir a capa i espasa el decret del pluringüisme en una comissió parlamentària. Va dir que l'ensenyament del català i el castellà "tenen els mateixos problemes". Va admetre que hi havia estudiants que no tenien prou nivell de català, però va afegir que, fent de professor, s'havia trobat "amb nins de sisè de Primària que no entenen el castellà i que els alumnes deixen Secundària amb "aproximadament el mateix nivell" en tots dos idiomes. Segons el conseller, cal millorar l'ensenyament de les dues llengües i el d'idiomes estrangers. CCOO demana la dimissió de Bosch pel seu «total desconeixement» del sistema educatiu
Educació ha Obert el termini d'inscripció per a les proves de català
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha obert avui el termini d'inscripció per a la convocatòria de les proves per a l'obtenció dels certificats oficials de català.
El TC accepta a tràmit el recurs del PSIB contra la Llei de Funció Pública
El Ple del Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Socialista contra la reforma legal que arracona l'ús del català a la Funció Pública, elaborada pel Govern Bauzá. Així ho ha fet públic el Tribunal Constitucional amb un escrit remès a les parts i on acorda traslladar l'expedient al Govern i Parlament de les Illes Balears, així com també al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern Central, per a que puguin personar-se en el procediment i presentar al·legacions en el termini de quinze dies. El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei Podeu trobar el document d'acceptació a tràmit del TC en aquest enllaç.
Cartes al director
Impotència a Son Espases
Això és el que sent quan comprov a la nòmina que del meu "pobre sou" a l'hospital Son Espases m'han descomptat el complement d'IT (Incapacitat Temporal) per haver-me sotmès a una intervenció quirúrgica al peu i haver estat 20 dies fent cures a la ferida al servei de traumatologia.
Sindicats i oposició rebutgen el decret de trilingüisme
L’esquerra considera que el decret fet pel departament de Rafel Bosch romp el consens lingüístic.Foto: Arxiu. El trilingüisme del Govern Bauzá no agrada a gairebé ningú. Sindicats i oposició mostraren ahir el rebuig a l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües, que implicarà que el contingut mínim de català a l'ensenyament passi del 50 al 20%. A més, la norma suposarà la supressió de la immersió lingüística, ja que els centres que escullin el català com a llengua vehicular necessitaran l'aval del 65% de tot el cens dels pares i, tot i així, hi haurà dues matèries en castellà i dues més en anglès. Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i, assegurà ahir que l'esborrany presentat "no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia pels mestres dels centres educatius de Balears, els quals tenen el 90% del suport clar dels pares i mares".
Mikimoto: “El compte enrere de la independència s’ha accelerat”
Miquel Calçada (Sabadell, 1965), més conegut per Mikimoto, és periodista i empresari. Propietari de les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac, fou nomenat mesos enrere comissari de la Generalitat pels actes del 300è aniversari de l'11 de Setembre, que se celebrarà el 2014. És independentista, dels de tota la vida.Divendres sortí l'enquesta de població activa i a l'Estat espanyol hi ha més de 5.778.100 aturats i la revolució encara no ha començat. Ho enteneu?És evident que s'ha d'intentar posar a la pràctica algun altre tipus de mesures perquè les actuals no funcionen...
Els centres que optin pel català necessitaran l’aval del 65% dels pares
Una protesta dels estudiants i professors de l’IES Mossèn Alcover contra les retallades i la política lingüística del Govern Bauzá. Foto: Arxiu Les escoles i instituts que vulguin optar per fer l'ensenyament en català hauran de fer en el futur una votació interna i caldrà que el 65% dels pares dels alumnes hi votin a favor. No bastarà amb el 65% dels vots, sinó que caldrà que ho avali el 65% del cens de matriculats, la qual cosa dificultarà moltíssim aquesta possibilitat, fins ara habitual, perquè la participació haurà de ser altíssima. Text íntegre del decret de trilingüisme
El president també culpa del rescat l’oposició i anuncia que el pressupost serà “dur”
La suposada incompatibilitat del president Bauzá no fou l'única qüestió que centrà el ple del Parlament. També la situació econòmica i sobretot l'anunci de petició del rescat per part del Govern provocaren debats tensos. Si l'oposició considerà el rescat com la constatació del "fracàs" de la política econòmica de l'Executiu, el president José Ramón Bauzá va recórrer un altre pic a l'herència rebuda per justificar que ara ell l'hagi de demanar i hagi de fer uns pressuposts de 2013 que, segons anuncià, seran "durs" i "seriosos" per "sortir de la situació de crisi" que deixà l'esquerra.
Cartes al director
Una mica de serietat, senyors
Dia 4 passat, es publicà la notícia de la detenció d'un jove que havia adquirit material per, suposadament, dur a terme un acte de gran violència contra la UIB. Hores més tard, ja hi havia davant el nostre centre (l'IES Politècnic) càmeres, periodistes i fotògrafs, que pretenien enregistrar, fotografiar i entrevistar alumnes i professors del nostre institut, perquè, per motius que no hem aconseguit aclarir, donaven per cert que el jove en qüestió hi estudiava o hi havia estudiat.
Bosch vol que els pares triïn en una consulta la llengua dels centres
La Conselleria d’Educació pretén que les famílies triïn a través d’una consulta el model lingüístic de la seva escola. Si més de la meitat de les famílies no donen suport a un mateix Projecte Lingüístic de Centre, s’imposarà el bilingüisme per decret. Així ho recull l'esborrany del nou decret de tractament integral de les llengües que surt aquesta setmana a exposició pública. A la pràctica, això es tradueix que tots aquells centres que actualment apliquin un model d'immersió lingüística en català només podran garantir que continuï si la majoria del cens del col·legi voten a favor d'un model educatiu que tingui el català com a llengua vehicular.
Bosch diu que no es cap “barbaritat” evitar dir català a la llengua
El conseller justifica que el BOIB es referís a l’idioma propi com a “llengua cooficial distinta del castellà”. Foto: Arxiu. La polèmica per la publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) dedijous d'una convocatòria oficial de la Conselleria d'Educació i Cultura en la qual s'evita dir pel seu nom la llengua catalana i s'empra l'expressió "llengua cooficial distinta del castellà" provocà ahir nombroses reaccions i obligà el conseller responsable, Rafel Bosch, a justificar-ho. El titular defensà que es tractava d'una convocatòria d'ajuts del Govern de l'Estat amb fons finalistes destinada a comunitats amb dues llengües oficials que s'havia transcrit textualment. "Si fos una convocatòria pròpia hauríem posat llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", apuntà Bosch, qui també afirmà que no era un "error" i que la convocatòria "no diu cap barbaritat".
L'STEI-i avisa el Govern que durà als tribunals qualsevol decret que redueixi l'ensenyament del català
El sindicat STEI-i ha advertit el Govern que durà als tribunals qualsevol decret o normativa que "redueixi l'actual ensenyament" del català a les escoles, fixat en un mínim d'un 50%.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic