TW
0

Dia 4 passat, es publicà la notícia de la detenció d'un jove que havia adquirit material per, suposadament, dur a terme un acte de gran violència contra la UIB.
Hores més tard, ja hi havia davant el nostre centre (l'IES Politècnic) càmeres, periodistes i fotògrafs, que pretenien enregistrar, fotografiar i entrevistar alumnes i professors del nostre institut, perquè, per motius que no hem aconseguit aclarir, donaven per cert que el jove en qüestió hi estudiava o hi havia estudiat.
La seva intenció era mostrar l'espai, els companys i els professors que havien compartit hores amb ell. Un periodista arribà a demanar a un professor si amb els estudis que allà es cursaven un alumne tindria prou coneixements per a fabricar explosius. L'assetjament s'allargà tota la tarda.
El nom del nostre centre i imatges de la seva façana i del seu entorn sortiren a diferents mitjans de comunicació, tant d'àmbit local com d'àmbit estatal. L'endemà es va saber que el personatge objecte de la notícia no era ni havia estat mai alumne nostre.
Avui es fa necessari reflexionar sobre la importància que el jove fos d'un centre  o d'un altre. Sembla evident que tots els centres treballam en el respecte, la convivència i per la pau.
L'endemà un periodista vingué al meu despatx per demanar-me disculpes perquè s'havia precipitat a dir que el jove era alumne nostre. No tenc constància que cap mitjà de comunicació hagi publicat o difós una nota d'excusa per l'errada.
Associar el nom del centre amb els fets comentats afecta negativament la nostra imatge i sembla qüestionar la nostra tasca com a docents. 
La perseverança, discreció i, en definitiva, la professionalitat de la Policia contrasten amb la improvisació, urgència i manca de serietat dels mitjans de comunicació. Intentarem, també amb perseverança, discreció i, en definitiva, la professionalitat dels que aquí treballam, netejar la taca que ens ocasionaren. Volem recordar que la nostra institució té 80 anys d'existència i va ser guardonada amb el premi Ramon Llul com a reconeixement de la feina feta en tots aquests anys. I volem insistir que el que ens sembla més censurable és donar rellevància al fet que el jove detingut hagués estudiat aquí o allà. 
Per la transcendència que es va donar al fet de ser d'un centre educatiu en concret i per no ser capaços de reconèixer l'errada feta, els mitjans de comunicació (premsa, ràdio i TV) es mereixen una forta reprimenda. Una mica de serietat!
Tomàs Cortès, director i president del consell escolar. Palma

La neollengua a les Balears
L'Estatut d'Autonomia en el seu article quatre diu: "La llengua catalana, pròpia de les Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial". Idò bé, ja tenim una retallada més!
Segons el molt il·lustre senyor Rafael Àngel Bosch i Sans, conseller d'Educació, Cultura i Universitats, ara ja no existeix el "català" o "llengua catalana".
Com podem veure en la disposició núm. 19854 del BOIB núm. 152 - 18-10-2012, escrita en neollengua del PP, ara "català" és una nova paraula tabú del Govern (com rescat, retallada, amnistia fiscal, etc.) i ara ens hi hem de referir com "la llengua cooficial distinta del castellà".
M'indigna que la llengua que vaig aprendre dels meus pares i de diferents bons mestres i professors ara ja no tingui nom.
El que no sé és si el conseller no vol signar cap paper on posi "català"per por, per desprestigiar aquesta llengua, per "espanyolitzar" o... Em dec estar tornant conspiranoic, i la raó és una simple incompetència que tot un conseller no sap com es diu aquesta "altra llengua cooficial distinta del castellà" esmentada a l'Estatut de les Illes Balears.
Esper que en la pròxima instància que hagi de presentar al Govern balear pugui triar entre la versió castellana i la versió en "la llengua cooficial distinta del castellà". S'imaginen que fos a l'inrevés i que al castellà l'anomenàssim "la llengua cooficial distinta del català"?
Sebastià Matas Riera. Palma

Ingenuïtat
No és mal d'entendre. M'explicaré: algú creu, per exemple, que si el xofer de qualsevol alt càrrec del Govern balear o qualsevol altra institució pública es posa, per desgràcia, de baixa, estaran un mes per suplir-ne la baixa? De ben segur que aquests senyors podrien anar a fer feina, ben igualment, amb els seus cotxes particulars o, millor encara, en bicicleta o transport públic.
En canvi, quan un alumne queda sense professor, poques alternatives li queden.
Algú creu, de veritat, que es pot "espanyolitzar" una persona que no vulgui ser "espanyolitzada"? Algú creu que augmentant la ràtio d'alumnes per classe es millorarà l'índex de fracàs escolar?
Algú creu que amb retallades de sous, congelació de pensions i salaris i augmentant els imposts directes i indirectes a les classes socials més desfavorides, i que ningú no ho oblidi, som la immensa majoria, millorarà el consum i, per relació directa, l'atur? Algú creu que el petit empresari cobrarà, de les institucions públiques, abans que les institucions financeres que aquest petit empresari amb els seus impostos ha ajudat a rescatar i ara estan deixant que s'ofegui?
Estam rescatant, entre tots, uns "mercats" que són els que, com a mostra d'agraïment, ens roben l'aire que respiram, la nostra llibertat, el nostre futur.
Crec que s'ha acabat el temps de la ingenuïtat. Hauríem d'exigir un respecte sincer cap a la nostra intel·ligència i no deixar que com, quan i amb el pretext que vulguin presentar com a veritat inqüestionable ens tornin a dur, una vegada més, a tondre.
Com deia al principi, no és tan mal d'entendre. Simplement, ens prenen per beneits. Ho hem de continuar consentint? Jo ja en tenc la resposta; i vostès?
Maria Ramon de Pablo. Palma