vaga ensenyament setembre 2012
Els pares i mares d’Algaida clamen contra les retallades
En marxa contra les retallades educatives. Els pares i mares del Col·legi Públic Pare Bartomeu Pou d'Algaida sortiren ahir al carrer per reclamar "solucions" a la Conselleria d'Educació. A més, han impulsat una campanya de recollida de signatures -ja en tenen més de 550- que la propera setmana preveuen lliurar al conseller Rafel Bosch juntament amb una carta. La missiva que rebrà el titular d'Educació del Govern fou el manifest que llegiren ahir els pares i mares a la plaça d'Algaida. Demanen a l'Executiu que "reflexioni i recordi que les inversions en educació són una inversió estratègica i de futur, que la igualtat és un valor reconegut a la Constitució espanyola i que aquesta igualtat comença en l'educació". Per això, exigeixen "responsabilitat i solucions urgents a les necessitats dels nostres fills", ja que "només la cultura fa les persones lliures".
Bosch diu que no es cap “barbaritat” evitar dir català a la llengua
El conseller justifica que el BOIB es referís a l’idioma propi com a “llengua cooficial distinta del castellà”. Foto: Arxiu. La polèmica per la publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) dedijous d'una convocatòria oficial de la Conselleria d'Educació i Cultura en la qual s'evita dir pel seu nom la llengua catalana i s'empra l'expressió "llengua cooficial distinta del castellà" provocà ahir nombroses reaccions i obligà el conseller responsable, Rafel Bosch, a justificar-ho. El titular defensà que es tractava d'una convocatòria d'ajuts del Govern de l'Estat amb fons finalistes destinada a comunitats amb dues llengües oficials que s'havia transcrit textualment. "Si fos una convocatòria pròpia hauríem posat llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", apuntà Bosch, qui també afirmà que no era un "error" i que la convocatòria "no diu cap barbaritat".
Balears demana el rescat
El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló. Foto: Arxiu. Fa mig any varen dir que no hi havia risc d'intervenció i que no calia demanar ajuda perquè havien "fet els deures"; fa aproximadament un mes van començar a deixar entreveure que no descartaven acollir-se al rescat, i ahir el Govern anuncià que el demanarà a Madrid per un total de 355 milions d'euros. Ara bé, l'Executiu, que només destaca els avantatges de l'operació, no vol anomenar rescat allò que tothom coneix per rescat. El crèdit, que encara s'ha de concretar, serà aproximadament a un 6% d'interès i a tornar en uns deu anys i servirà per cobrir part del dèficit que es generarà enguany.
El Govern declara compatible Bauzá amb un informe que no signen els Serveis Jurídics
Bauzá devora l’expresident Gabriel Cañellas i la directora insular María José Frau, a la junta directiva insular del PP. Foto: P.Bota. El Govern seguí ahir el guió previst i aprovà un informe que declara que el president José Ramón Bauzá compleix la Llei d'incompatibilitat, tot i ser titular d'una farmàcia al Pont d'Inca Nou (Marratxí) i participar en les societats Bauser i El Divino. L'acord del Govern es basa en un dictamen de tres folis, que no difereix en res de les justificacions donades per Bauzá i que, curiosament, no ve signat pels Serveis Jurídics de la Comunitat, sinó per dos veterans funcionaris de lliure designació: els caps de departament de la Conselleria de Funció Pública, Pilar Cabotá, responsable de Qualitat dels Serveis, i Rafael Alomar, cap del Departament Jurídic, ambdós llicenciats en Dret. Amb el document, el Consell de Govern arxivà ahir les actuacions iniciades al juny, quan PSIB i PSM-IV-E demanaren una investigació sobre la suposada incompatibilitat del president. L'Executiu dóna el cas per "tancat" perquè "els tècnics no aprecien motius perquè hi hagi un procés sancionador", afirmà el portaveu Rafel Bosch, qui justificà que no fes l'informe l'Advocacia sinó la Direcció General de Funció Pública perquè "n'és la competent". Ara, un tribunal determinarà si hi ha incompatibilitat perquè l'oposició ho denunciarà.
L’Audiència condemna Miquel Nadal a quatre anys més pel segon judici de Voltor
Miquel Nadal (dreta), amb el seu misser, Josep Zaforteza. Foto: Pere Bota. A l'exconseller de Turisme Miquel Nadal se li acumulen les penes de presó: l'Audiència de Palma el va condemnar ahir a quatre anys, més vuit d'inhabilitació, pels delictes de malversació i prevaricació arran del segon judici del cas Voltor. Aquesta sentència s'afegeix als dos anys i set mesos que ja té pendents pel cas Maquillatge però, tal com va passar llavors, es preveu que de moment eviti les reixes amb un recurs al Tribunal Suprem.
vaga ensenyament setembre 2012
“Retallen l’educació, retallen el nostre futur”
La primera protesta dels professors arriba un mes i mig després que començassin les classes. Amb el lema "Retallen l'educació, retallen el nostre futur", tots els docents de les quatre illes estan convocats a concentrar-se en contra de les mesures aplicades pel Govern popular el pròxim dia 30 d'octubre. Els professors de Mallorca es concentraran a les 18.30 hores a la plaça de Cort, els de Menorca i Eivissa ho faran a les 19 hores davant de les delegacions d'Educació i els de Formentera, a les 19 hores a la plaça de la Constitució. La Junta de Personal Docent no Universitari -STEI-i, FE-UGT, FE-CCOO i ANFPE- entregà ahir a la Delegació del Govern el document en què comuniquen les concentracions.
“Un referèndum mai no és una provocació”
El cineasta català Ventura Pons (Barcelona, 1945) aterrà ahir a Palma per inaugurar amb la projecció d'Any de Gràcia el cicle que la Setmana internacional del cinema europeu dedica a la seva filmografia i que també inclourà les projeccions de Morir (o no) i Amic/ Amat. Pons acudí a CineCiutat per mantenir un col·loqui amb els espectadors de la pel·lícula i destacà en gran manera el renaixement del antic Renoir gràcies a la intervenció ciutadana. "És important que passin coses així perquè durant molts d'anys la desídia ha provocat una gran minva en l'assistència de la gent a les sales", apuntà Pons. "És un escàndol intolerable a l'Estat la manca d'estima per allò propi". El director posà com a exemple que les inversions en cinema suposaven fins a l'any passat "el 10% de les que hi fan els francesos", mentre que ara "ni tan sols arriben al 3%". "Quan em varen explicar el cas de CineCiutat, vaig dir tot d'una que podien comptar amb mi, perquè és fonamental donar suport a iniciatives com aquesta. La gent diu ‘això no pot ser' a molts nivells". Pons no és d'aquells que esquiva temes i, com no podia ser d'una altra manera, es posà sobre la taula la independència de Catalunya i el manifest a favor del federalisme d'alguns intel·lectuals catalans.
1919: Remington
Remington, famosa escopeta nord-americana popularitzada en els westerns, era anunciada a la premsa balear pel delegat a Palma de la Remington Arms UCM Company de Nova York...
El feridor rescat
Incapaç de fer remuntar l'economia, el Govern Bauzá acordà demanar a Madrid un rescat de 355 milions, que incrementa la dependència de l'Arxipèlag i limita la seva capacitat d'autogovern...
Cultura de resistència
La senyora d'un conegut membre de l'equip de govern de l'Ajuntament de Felanitx em comentava, capbaix, el dolor que suposa esser escridassats i qüestionats en la majoria d'actes culturals...