Impotència a Son Espases

Una indignada. Palma

Suspens a l'acadèmia
El procés de codificació d'una llengua és una mica més complex del que pugui parèixer a simple vista a lingüistes de l'altura de Chicho Lorenzo o Carlos Delgado. Ho dic perquè hi ha, infeliços d'ells, alguns filòlegs que fins i tot han dedicat alguns anys del seu lleure per estudiar amb cert rigor la llengua del seu interès, i algunes altres més també. Tot això ve donat perquè he trobat avui informació sobre l'abscona, a Déu gràcies, "Académi de sa llengo Baléà -segur que em descuid de qualque accent-, i m'ha guanyat la temptació. El primer que em ve al cap, pel que fa al nom, és un interrogant bastant beneit: què en deu pensar el batle de Felanitx? La grafia del mot "acadèmi" remarca expressament l'obertura de la e greu i la manca de la darrera -a, contravenint la norma estàndard. El batle Tauler hauria d'adaptar la normativa per al seu poble, que no fan la e oberta i pronuncien la -a del final (dirien "académia"). Caldria també debatre les alteracions que presenten l'article salat, la vocal neutra tònica o la reducció de la o àtona en u en funció de l'illa -i fins i tot dins la mateixa ínsula-. És una fal·làcia creure que es pot bastir un model de llengua balear coincident amb la parla de tothom, impossibilitat aquesta que, d'un altre cantó, afecta cadascuna de les llengües del món. El problema de tot plegat és que un estudi més o manco atent mostraria que entre un rossellonès, un alacantí i un menorquí la distància no és tanta, si feim abstracció de les línies que esquarteren els mapes.
Com a conclusió, una anècdota: una eivissenca de soca-rel em va dir un dia que s'estimava més parlar amb gironins que amb mallorquins. Amb els personatges que passegen per Mallorca, qui li pot retreure res?

Joan Josep Bestard Bou. Palma.

Gràcies per les vostres aportacions
El passat 13 de juny, un grup de professors i de professores ens manifestàrem per quart dimecres consecutiu davant la Conselleria d'Educació en protesta pel tracte que rep l'ensenyament públic per part del Govern balear i en defensa d'una educació pública de qualitat. En aquella ocasió, efectius de la Policia Nacional s'hi varen personar per informar-nos que no disposàvem del permís pertinent i ens varen demanar identificació. Les tres sotasignants, voluntàriament, lliuràrem el nostre carnet d'identitat. El mes de juliol, rebíem tres multes per un valor total de 903 euros, amb el càrrec -demostrablement fals- de ser les organitzadores de la manifestació. Cal recordar -i això també és demostrable- que les quatre manifestacions, de 15 minuts de durada cadascuna, varen transcórrer sense perdre ni un sol minut de classe, sense aturar el trànsit ni provocar cap problema a la ciutadania. Es veu, però, que la mateixa Policia Nacional que ha suprimit el Greco (Grup de resposta contra el crim organitzat) considera que el professorat de l'ensenyament públic constitueix una amenaça molt més greu.
Aquesta carta és per anunciar que, en només tres setmanes, hem rebut de professorat de diversos centres públics d'ensenyament prou aportacions per poder pagar la multa. Estam molt, molt agraïdes a tothom que ens ha fet arribar la seva contribució. Entenem aquesta col·laboració, entusiasta i massiva, com una afectuosa mostra de solidaritat entre els professionals de la docència que creim en l'ensenyament públic i el defensam dia a dia amb la nostra feina. L'entenem, també, com una voluntat inequívoca de no callar davant els intents d'esporuguir-nos que darrerament proliferen. Que trist que un govern operi en contra de la seva pròpia xarxa educativa en comptes de voler cercar-ne la complicitat i la cooperació!
Com a mostra d'aquesta actitud del Govern, us direm que escrivim això l'endemà de la manifestació de professorat del 30 d'octubre: una manifestació que no va ser ni tan sols esmentada a les notícies d'IB3 Ràdio ni a l'informatiu de les 7 del matí del dia 31 ni en els butlletins del migdia i de la una. Sobren comentaris. Calen accions.

Xisca Curient, Àngels Garcia i Mari Ángeles Mateos. Palma