Cartes al director
Una mica de serietat, senyors
Dia 4 passat, es publicà la notícia de la detenció d'un jove que havia adquirit material per, suposadament, dur a terme un acte de gran violència contra la UIB. Hores més tard, ja hi havia davant el nostre centre (l'IES Politècnic) càmeres, periodistes i fotògrafs, que pretenien enregistrar, fotografiar i entrevistar alumnes i professors del nostre institut, perquè, per motius que no hem aconseguit aclarir, donaven per cert que el jove en qüestió hi estudiava o hi havia estudiat.
Bosch vol que els pares triïn en una consulta la llengua dels centres
La Conselleria d’Educació pretén que les famílies triïn a través d’una consulta el model lingüístic de la seva escola. Si més de la meitat de les famílies no donen suport a un mateix Projecte Lingüístic de Centre, s’imposarà el bilingüisme per decret. Així ho recull l'esborrany del nou decret de tractament integral de les llengües que surt aquesta setmana a exposició pública. A la pràctica, això es tradueix que tots aquells centres que actualment apliquin un model d'immersió lingüística en català només podran garantir que continuï si la majoria del cens del col·legi voten a favor d'un model educatiu que tingui el català com a llengua vehicular.
Bosch diu que no es cap “barbaritat” evitar dir català a la llengua
El conseller justifica que el BOIB es referís a l’idioma propi com a “llengua cooficial distinta del castellà”. Foto: Arxiu. La polèmica per la publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) dedijous d'una convocatòria oficial de la Conselleria d'Educació i Cultura en la qual s'evita dir pel seu nom la llengua catalana i s'empra l'expressió "llengua cooficial distinta del castellà" provocà ahir nombroses reaccions i obligà el conseller responsable, Rafel Bosch, a justificar-ho. El titular defensà que es tractava d'una convocatòria d'ajuts del Govern de l'Estat amb fons finalistes destinada a comunitats amb dues llengües oficials que s'havia transcrit textualment. "Si fos una convocatòria pròpia hauríem posat llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", apuntà Bosch, qui també afirmà que no era un "error" i que la convocatòria "no diu cap barbaritat".
L'STEI-i avisa el Govern que durà als tribunals qualsevol decret que redueixi l'ensenyament del català
El sindicat STEI-i ha advertit el Govern que durà als tribunals qualsevol decret o normativa que "redueixi l'actual ensenyament" del català a les escoles, fixat en un mínim d'un 50%.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
Bosch anuncia a Intereconomía que eliminarà la immersió lingüística per decret
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià durant l'entrevista que concedí dimarts a Intereconomía que en el pròxim curs, amb l'entrada en vigor del nou decret de tractament integral de les llengües, s'eliminarà la possibilitat que els centres educatius apliquin un sistema d'immersió lingüística. Bosch defensà a la cadena estatal que en el curs 2013-14 "es canviarà el model d'immersió amb el nou decret" i el comparà amb el que ja existeix "a València". És la primera vegada que Bosch parla clar sobre les seves intencions de derogar l'actual Decret de mínims.
Bernat Joan: “En aquesta guerra lingüística, el PP hi té totes les de perdre”
Bernat Joan, Exdirector general de polÍtica lingÜÍstica de la generalitat de catalunya. Foto: S.G.C. Bernat Joan (Eivissa, 1960), exsecretari general de Política lingüística entre 2007 i 2011, treballa ara en un assaig sobre el desconcert de les esquerres europees i un altre sobre la nació dels europeus. Reincorporat a la seva tasca docent a Eivissa, també fa feina en un article de com hauria d'evolucionar la política lingüística si no es produïssin interferències en el seu procés evolutiu.La modificació de la Llei d'accés a la funció pública va ser l'anunci del PP que pretenia rompre amb el model lingüístic de les Illes Balears. Com ho valorau?El PP es va endinsar en un fangar del qual no sé com en sortirà (o com en sortirem tots plegats). Amb la modificació de la Llei de la funció pública, va descafeïnar el concepte d'oficialitat lingüística. On s'és vist que una llengua oficial pugui ser prescindible per als servidors públics d'un país? Efectivament, el PP va rompre el model lingüístic que havia funcionat a les Balears durant trenta anys i trencà un consens que havia estat bastant general (almanco entre les forces polítiques parlamentàries). Entra dins la línia habitual del PP de crear conflictes on abans no n'hi havia...
El PSOE recorre al Constitucional la llei del PP que arracona el català
La multitudinària manifestació que va recórrer Palma el març passat en defensa de la llengua catalana. Foto: Arxiu. La Llei de funció pública, modificada en solitari pel PP perquè el català ja no sigui necessari per accedir a l'Administració de Balears, arribarà al Tribunal Constitucional. El PSOE presentarà la setmana vinent un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta norma perquè, segons ells, vulnera el principi constitucional que atorga al català el paper de llengua cooficial de les Illes. Aquest principi garanteix el dret dels ciutadans a poder ser atesos per l'Administració en la seva llengua pròpia i quedaria vulnerat des del moment en què no s'exigeixen coneixements de català per accedir a la funció pública. Per poder presentar el recurs, els socialistes de les Illes han aconseguit la firma de 50 senadors del PSOE de tot l'Estat.
Ignacio Wert fa franquisme
Balears es pot posar a tremolar amb el que l'espera. A Catalunya la indignació és enorme després que el ministre Ignacio Wert hagi dit que s'han "d'espanyolitzar" els alumnes catalans, tractant-los igual que un ramat d'indígenes que s'han de colonitzar. Tanta obsessió fa por. Cada cop que governa el PP a Madrid, ressorgeixen les megalomanies imperials, com si ressuscitàs l'ànima d'Hernán Cortés i Pizarro.
Wert (I)
Wert cau, però no madura.Diu que ha d'espanyolitzarels catalans. Com ho fa?Amb sa llengua i sa cultura.Wert no ha entès res. Per ventura,és d'un trauma o un braverol.El mal és que no és tot sol;molts d'altres fiquen la banyaperquè conceben Espanyasolament en espanyol.
Wert caurà de madur
Wert fa qualque afirmaciódes del més gran centralisme.Dir que l'independentismecreix perquè l'educacióadoctrina amb la immersió,crec ben cert que és massa dir.I que vulgui garantirl'ensenyança en castellàno és més que pregonarel que ja tenim aquí.
Alorda considera una "obsessió pròpia d'una secta" l'actitud de Wert contra el català
El diputat autonòmic del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha qualificat d'"obsessió pròpia d'una secta" l'actitud del PP i del ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, contra el català i les llengües pròpies de cada comunitat autònoma.
Rafel Bosch: “determinats docents se sobrepassen amb la llengua"
El conseller d'Educació, a una anterior intervenció a la Cambra balear. El conseller d'Educació, Cultura i Educació, Rafael Bosch, ha dit aquest dimarts al ple del Parlament que hi podria haver "determinades actuacions" de "determinats" docents de les Illes que "podrien haver sobrepassat el que permet la llibertat de càtedra, els curriculums o el que s'ha de fer a una aula" en relació amb qüestions lingüístiques. En resposta a una pregunta parlamentària, Bosch, així, ha garantit que a les aules dels col·legis i instituts de les Balears "hi haurà la normalitat que hi ha d'haver" de manera que, "si algú passa la línia del que és raonable" o per exemple, s'anima des de dins les aules que els seus alumnes acudeixin a 'determinades manifestacions en contra d'una política concreta', "aquest conseller serà el primer que s'encarregarà d'investigar-ho".
Els funcionaris de l’Ajuntament d’Inca hauran de conèixer el català
L'Ajuntament d'Inca, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta, també es desmarca de la política lingüística que vol implementar José Ramón Bauzá. Si l'equip de govern no canvia de parer, el ple del Consistori aprovarà divendres mantenir el requisit d'acreditar coneixements de llengua catalana per poder ocupar la majoria de llocs de feina.
L'obsessió per la llengua
El Govern Bauzá continua pressionant perquè en els ajuntaments el català sigui un mèrit i no un requisit. La darrera ofensiva se centra en Son Servera i Sant Llorenç, però són molts els municipis, fins i tot del PP, on s'ha establert una oberta resistència davant aquesta obsessió del president per trencar el consens lingüístic assolit ara fa prop de tres dècades, des de l'inici de l'autogovern.
El Govern insisteix a menystenir la llengua i el nacionalisme
El Govern ja ha començat la croada contra els ajuntaments que han aprovat mantenir el català com a requisit per accedir a l'Administració local. De moment, la Direcció General de Funció Pública ha enviat requeriments de legalitat als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, segons confirmaren fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques. Les mateixes fonts explicaren que les cartes s'enviaren fa poques setmanes i que el mateix escrit es remetrà tots els ajuntaments que no s'ajustin a la legalitat. Són molts els consistoris de Balears que, arran de mocions impulsades pels diferents partits, aprovaren mantenir el català com a requisit.
El PP diu “dictadors” a PSIB i PSM per “perseguir el castellà”
La diputada del PP Aina Aguiló encengué ahir el debat al Parlament quan acusà l'esquerra de "perseguir" el castellà i els qualificà de "dictatorials" per "imposar" el sistema d'immersió lingüística a les escoles de les Illes, un sistema que "no entén de llibertats" i és propi "de règims dictatorials". PSM-IV-E considerà "irresponsable" l'acusació i li recordà on és l'herència franquista i que la immersió lingüística té el seu origen a Suïssa, que no és, precisament, una dictadura. Aguiló, que s'identifica amb els postulats lingüístics més radicals del PP, afirmà que la immersió, aplicada fins ara en centres de les Balears, és un "intent d'anul·lació de la diversitat" i és contrària a la Constitució, l'Estatut i la Llei de normalització.
El PP reitera que no han expulsat Antoni Pastor per "qüestions de llengua"
El portaveu popular a Balears, Miquel Ramis, ha considerat aquest divendres que el batle de Manacor i parlamentari no adscrit, Antoni Pastor, ha admès que la seva expulsió de la formació no està relacionada amb "qüestions de llengua", sinó que respon a una "qüestió personal".
Bosch prepara una norma per regular què es pot penjar a les façanes dels centres públics
El llaç de la fotografia superior correspon a l’institut de Marratxí. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ja ha tornat a l'activitat i no consentirà que el curs vinent es tornin a penjar llaços per la llengua als centres públics. "Els anuncii", va assegurar ahir, " que prepararem una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educatius". Bosch considera aquests centres "edificis oficials" i, per tant, "només s'hi poden penjar banderes oficials que representin totes les mares, tots els pares i al·lots dels centres". Queda clar, doncs, que no donarà passada a la repetició d'aquesta reivindicació de la llengua pròpia, que nasqué a Muro i s'estengué ràpidament durant el darrer trimestre del curs. Mentre no es gestin els detalls d'aquesta norma, "com la que ja existeix sobre les façanes de qualsevol edifici públic oficial", el conseller protestà: "Estam utilitzant les façanes de tothom per posar-hi el que pensen alguns".
Antoni Pastor carrega contra Bauzá per haver-lo expulsat del PP
El batle de Manacor i diputat del Parlament, Antoni Pastor, ha assegurat avui que qui l'ha expulsat del Partit Popular ha estat el president del Govern i del PP balear, José Ramón Bauzá, i no el propi partit. "Tenc la convicció que no m'ha expulsat el Partit Popular, que m'ha expulsat el president José Ramón Bauzá, i era una decisió presa amb antelació, no és d'ahir", ha declarat Pastor en una roda de premsa oferta en el claustre Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Pastor ha confessat que aquest és un «moment dur i difícil» per a ell, però que s'ho esperava ja que «no existeix molta diferència» entre haver estat expulsat del PP durant quatre anys i de forma definitiva. El PP balear n'expulsa Pastor de manera definitiva
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina