El fiscal del Suprem demana confirmar els 6 anys de presó per a Matas
El fiscal ha sol·licitat al Tribunal Suprem que confirmi la pena de sis anys de presó per a l'expresident balear Jaume Matas, i per tant que ingressi a la presó, perquè va crear "un artifici per vestir el ninot de la burocràcia" i poder pagar així amb doblers públics a un periodista en el seu benefici. El Tribunal Suprem ha revisat les condemnes per delictes de corrupció que l'Audiència Provincial de Palma va acordar, en el Cas Palma Arena, contra Matas qui, de veure confirmada la pena, ingressarà a la presó.
El PSIB exigeix la protecció de les Fontanelles
El Grup Municipal PSIB-PSOE ha denunciat "les mentides" del govern d'Isern sobre les Fontanelles i ha presentat proves contundents que demostren no només que es tracta d'una àrea inundable, sinó també inundada. La portaveu socialista a Cort, Aina Calvo, ha mostrat una fotografia aèria de ses Fontanelles, realitzada el dia 14 de maig -un mes qualificat com a sec, per la AEMET-, a la qual es pot veure la darrera zona humida de Palma, plena d'aigua. Calvo ha presentat també un plànol de l'Ajuntament de Palma, data al desembre de 2012, al qual Emaya inclou les Fontanelles com a àrea inundable per aigües freàtiques. És per tot això que els socialistes exigeixen a Cort que protegeixi les Fontanelles.
Manacor, segon Ajuntament en rebutjar el Decret de Llengües
L'Ajuntament de Manacor és el segon en rebutjar el Decret de Tractament Integrat de Llengües a través d'una moció. La setmana passada va ser el consistori de Pollença i aquest dilluns el ple manacorí.La moció, presentada per la Coalició per Manacor- AIPC- ALM, va comptar amb el suport de PSIB, PSM-IV-Entesa i Esquerra. En nom de Plataforma per l'Educació de Manacor, Elisabet Vaquer llegí un manifest on alertava de la posada en marxa del TIL perquè "es tracta d'una mesura improvisada i sense suport pedagògic ni consens, que únicament suposarà una minimització de la llengua catalana".
La Fiscalia manté la petició de sis anys de presó per a Munar i deixa en vuit mesos la de Vicens
La Fiscalia Anticorrupció manté la petició de sis anys de presó per a l'expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar, mentre que ha rebaixat de sis a quatre anys el seu sol·licitud per l'exvicepresident insular Miquel Nadal tot i que no ha reconegut per a ell l'atenuant de confessió. Una circumstància que sí que demana que sigui aplicada en el cas de l'exconseller de Territori Bartomeu Vicens i del propietari de la mercantil Sacresa, Román Sanahuja.El fiscal Juan Carrau ha exposat les seves qualificacions definitives en el marc del judici que se celebra a l'Audiència Provincial de Balears per l'adjudicació presumptament irregular dels terrenys palmesans de Can Domenge per part de la institució insular a Sacresa, unes conclusions en base a les quals rebaixa de sis anys a vuit mesos de presó la seva petició per a Vicens ia un any per l'exconseller d'Hisenda Miquel Àngel Flaquer.
La defensa de Munar: cap testimoni ni acusat ha admès que ella cometés un delicte
La defensa de Maria Antònia Munar considera que cap testimoni ni acusat la relacionen amb la comissió de cap dels tres delictes que es jutgen ara a Can Domenge. Fonts properes a l'expresidenta del Consell de Mallorca opinen que les declaracions dels coimputats són contradictòries i responen a la pressió que exerceix la Fiscalia Anticorrupció per fer valer les seves tesis.
Carrau compara els penedits de Can Domenge amb els de la màfia
El fiscal Anticorrupció Juan Carrau ha destacat avui la validesa del testimoni dels penedits en el cas Can Domenge, en què tres dels sis imputats han confessat els fets que es jutgen, i els ha comparat amb els anomenats "pentiti" que col·laboren amb la Justícia contra la màfia italiana. En el seu al·legat final en el judici, Carrau ha demanat al tribunal que valori dos aspectes transcendents d'aquesta causa: que no es tracta de mers delictes econòmics sinó de corrupció i que les confessions realitzades per diversos imputats són vàlides, lícites i fins i tot aconsellables.
Microteatre a Can Alcover aquest juliol
Can Alcover acollirà a partir de demà el cicle de microteatre que porta per títol, "Jardí desolat". Es tracta d'un cicle de representacions teatrals entorn a Txèkhov, que es durà a terme al llarg d'aquest mes de juliol a Palma. El primer torn és el de Vània, del 4 al 7 de juliol, dirigida per Josep R. Cerdà i interpretada per Guillem Simó, Maria Bauçà, Enric Garcia, Eva Torras i Miquel À. Torrens, i els músics Rubén Sarrión i Félix Bimbo. Les funcions es faran dijous i diumenge a les 21h, i divendres i dissabte, doble funció, a les 20 hores i 23 hores.
Displicència de Delgado
El diputat de MÉS David Abril va intervenir ahir en el ple del Parlament contra el Decret turístic de Carlos Delgado amb una samarreta amb la imatge de Faline, l'al·lota de Bambi, amb una inscripció: "ella no ho faria". Abril criticava així la famosa cacera a lloc encara desconegut de l'ara conseller amb els testicles d'un cérvol damunt el cap i la cara ensangonada. Delgado no li va contestar, ni li digué res sobre la qüestió. Abril just va detectar menyspreu i displicència per part del conseller-caçador.
El Decret Delgado
El PP forçà ahir en el parlament l'aprovació del Decret Delgado que declara la Platja de Palma zona turística madura i permet que part de la planta hotelera pugui créixer dues alçades més. El conseller de Turisme s'ha sortit amb la seva. Girant pàgina de dècades d'intents per evitar el creixement desmesurat i el desgavell urbanístic, ha optat pel camí més senzill: més ciment. Ha esborrat del mapa el somni d'anterior governs d'esponjar les primeres línies i posar jardins aprop de les platges. És dubtós que aquesta iniciativa millori la qualitat de l'oferta a la Platja de Palma i, per extensió, prestigiï el conjunt de Mallorca.
Bauzá davant les enquestes
El president balear i del PP ha viscut dos anys emmirallat pels resultats en escons que va obtenir el maig del 2011. Va batre tots els rècords amb 35 diputats al Parlament. Tal èxit numèric el va dur a fer una política dirigista, involucionista, forçant la confrontació social en matèria lingüística, educativa, sanitària i d'austericidi i apujada desfermada d'imposts, que l'enfrontà als empresaris. Tenia 35 espectaculars raons per anar desfermat i fer constants exhibicions de supèrbia i suficiència. Però els moixos vells i escaldats del PP, els militants més veterans, no es posaren tan eufòrics, ni molt menys. Sabien que aquests resultats eren la conseqüència dels desastre del Pacte i no dels mèrits de Bauzá. De fet, el PP té molt clar que el 2011 Bauzá va treure pitjors resultats que Matas el 2007, any en què perdé el poder i acabà recol·locat als Estats Units abans de ser imputat.
Cabrer i l'ocupació
La portaveu del PP, Mabel Cabrer, ha dit que "les mesures preses pel Govern Bauzá són claus per a la creació de llocs de feina". Convendria recordar-li que fa tres mesos, més de 50 empresaris protestaren en el Parlament per la política del Consolat en matèria d'imposts i que Bauzá va haver de fer marxa enrere. On és la coherència d'aquest Govern?
Vacacions amb un ull obert
Diu la saviesa popular que les llebres dormen amb un ull obert. Ho deuen dir perquè l'animaló ha d'estar sempre a l'aguait del perill no fos cosa que, cametes ajudau-me hagi d'emprendre el trot vers indrets més segurs. També s'aplica la dita dormir amb un ull obert a aquelles persones que dormen primet, és a dir, que per no res es desperten, com si estassi, ni que tenguessin l'ànima leporina, a l'aguait d'algun perill. El resultat, els qui heu experimentat aquesta sensació en podreu donar fe, és que l'endemà t'aixeques com si no haguessis descansat.
Són necessaris
M'agradaria pensar que el rebot de la Part Forana amb les polítiques espanyolistes de Bauzá és el principi d'una erosió real de la sòlida base del PP a Balears. Els ajuntament de Pollença i Manacor s'han manifestat majoritàriament en contra del TIL, com no podia ser d'altre manera en municipis governats per minories que suquen les miques en el plat popular.
Na Cati
Llorenç Serra Ferrer i Biel Cerdà no són mallorquinistes. Fa ja molts anys que la societat espanyola va interioritzar que no hi ha amor en un maltractador, que no és possible que un home que pega a la dona també l'estimi. Serra Ferrer i Cerdà maltracten el Mallorca, el deprecie'n, el condueixen a la misèria i el colpegen una i altra vegada amb decisions absurdes i ridícules. Ens han duit a Segona Divisió i ara justifiquen l'absurd i incomprensible acomiadament de na Cati. Catalina Guasp ha treballat en el Reial Mallorca des de fa quasi trenta anys i mai no n'he pogut escoltar una mala paraula. Ha estat la secretària de tots els presidents i tots han estat satisfets amb la feina feta d'una dona discreta i mallorquinista de bon de veres.