Més d'una quarta part dels ciutadans de les Illes no parla català
Un cartell a una manifestació juvenil diu: 'l'escola en català, ara i sempre'. Foto: Arxiu. Més d'una quarta part dels habitants de les Illes no sap parlar català. Aquesta dada s'escurça fins a una cinquena part de la població de Catalunya, i en canvi quatre de cada deu persones desconeixen la llengua pròpia al País Valencià, segons ha fet públic avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, l'informe de l'ens científic referit a l'any 2011 descriu que un 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). Un dels punts que es destaquen a l'estudi és que el nivell de coneixement i ús de la llengua als diferents territoris és molt heterogeni. A més, els retrocessos a partir del 2011 pel que fa al procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l'evolució, segons afirma l'Institut.
Balears exporta “Enllaçats” a les comunitats amb llengua pròpia
Balears exporta a les comunitats amb llengua pròpia la iniciativa "Enllaçats", amb el nou lema "Enllaçats per la llengua ara més que mai", "Acaroados pola lingua agora máis que nunca" i "Hizkuntzez elkarturik inoiz baino gehiago". Així responen la comunitat educativa, els sindicats i les entitats civils a l'atac a les llengües pròpies que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, està preparant amb la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Una de les primeres accions es durà a terme demà de manera simultània a totes les Illes, al País Valencià, al Principat de Catalunya i a Euskal Herria. A Galícia ja es va fer el 12 de desembre passat.
Duran compara l' «atac» de Wert al català amb els intents de «Felip V i Franco» d'acabar amb aquesta llengua
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha comparat l'«atac» que, al seu judici, està emprenent el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb el català, amb els intents de «Felipe V i Franco» d'acabar amb aquesta llengua, en l'anomenada reforma educativa, recollida en l'esborrany de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), que el Govern va presentar la setmana passada.
Llengua de pedaç
Tot això és necessari?Ara la Universitat.Quin pebre li ha picatal senyor apotecari?L'àmbit universitarija té el seu règim intern;i a la vista del quadernque usa el molt honorableés bastant més responsableque Wert, Bosch, Bauzá i Govern.
1939
Dialecte era el que deia la premsa oficial de les Illes per referir-se a la nostra llengua pròpia. Una campanya contra tota parla que no fos la castellana per part del Règim i on exposava aquestes idees que encara avui alguns esgrimeixen: "I és per això que l'ús dels dialectes, per tal d'honrar Espanya, no han de traspassar mai els àmbits de la família; de cap manera ha d'assaltar les oficines ni les escoles; no ha d'envair els centres públics i fins i tot no s'ha de permetre en el carrer.
Bosch promet un exhaustiu treball per fer tornar troncal el català a l'escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha promès avui que treballarà «fins a l'últim minut» perquè la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (LOMCE) plantejada per Madrid reculli que a Balears el català sigui «llengua troncal», talment com ho serà el castellà. «La llengua pròpia d'aquesta Comunitat ha de tenir un tractament equivalent a llengua troncal» en la reforma educativa, ha defensat Bosch, qui, com ja va dir dimecres passat, sol·licitarà la modificació en aquest sentit d'un projecte legal que «té moltíssims aspectes positius». Tanmateix, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el conseller d'Educació i portaveu de l'executiu ha descartat condicionar la posició global del gabinet enfront de la LOMCE a la consecució d'aquest objectiu. Wert uneix la societat civil balear en defensa d'un model educatiu propi i en català
Institut Ramon Llull sortida Balears
Onada de peticions per ingressar a l’Institut Ramon Llull
El cap de l’Executiu, el dia que assistia a la processó de la Beata, a Santa Margalida, just abans de saludar Antoni Pastor. Foto: Arxiu. Manacor no serà l'únic municipi de Balears que ingressarà a l'Institut Ramon Llull, la institució pública que s'encarrega de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes més enllà dels territoris on és pròpia. Santa Margalida, Porreres, Capdepera, Artà, Algaida i altres pobles han expressat també, com Manacor, la voluntat política d'entrar-hi. Els dos problemes dels consistoris són ara les limitacions pressupostàries de les entitats locals i trobar la fórmula legal més adequada per entrar en un ens que es dissenyà (jurídicament) pensant en les administracions autonòmiques. Els ajuntaments que fan comptes sol·licitar l'ingrés a l'IRL comparteixen motius ideològics: el rebuig a l'anunci del conseller Rafel Bosch d'abandonar la institució.
Sindicats i entitats socials criden a mobilitzar-se contra l'«extermini lingüístic»
El sindicat STEI, l'Obra Cultural Balear i associacions de mestres a favor del català han convocat un programa de mobilitzacions en contra de la reforma educativa plantejada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al que acusen de promoure l'«extermini lingüístic». El PSM crida a la insubmissió davant la reforma de Wert Bosch destaca que la llei Wert té moltes aportacions balears
L'Ajuntament de Tiana declara 'persona no grata' el ministre Wert
L'Ajuntament de Tiana, a la província de Barcelona, ha declarat 'persona no grata' el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, per promoure una reforma educativa que «redueix les llengües cooficials a un àmbit residual» dins el sistema educatiu.
Wert encén els partits catalans amb la seva reforma educativa
La indignació que ha generat l'esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri s'estén per la majoria de formacions polítiques catalanes l'endemà del seu polèmic anunci.
Els pares catalans consideren «fanatisme» la llei d'educació que proposa Wert
La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) ha considerat «fanatisme» el nou esborrany de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, segons ha informat l'ens aquest dimarts en un comunicat.
Els missers de la CAIB sostindran el català com a mèrit davant el TC
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha autoritzat que l'Advocacia de la Comunitat es personi davant el ple del Tribunal Constitucional al recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta senadors socialistes contra diversos apartats de la Llei que arracona l'ús del català a l'Administració balear, fent-lo passar de ser un requisit a un simple mèrit.
L'STEI presenta al·legacions a la Llei de símbols del Govern
Nombrosos centres escolars penjaren llaços a favor de la llengua pròpia, que el Govern no vol que hi siguin. L'STEI-i ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de Llei sobre l'ús de símbols institucionals de Balears, en considerar que és arbitrari en la seva regulació, crea inseguretat jurídica i a més atempta contra la llibertat d'expressió. El sindicat ha detallat que aquest avantprojecte no només no és necessari, «perquè l'ús de símbols ja està bastant regulat a l'ordenament jurídic estatal i autonòmic», sinó que és «un text ambigu i contradictori». Per això, ha presentat tres al·legacions. En la primera, el sindicat relata que el paràgraf 9 de l'avantprojecte esmenta els deures de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, dient que han d'actuar d'acord amb «els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat i dedicació al servei públic».
“M’he trobat nins de sisè que no entenen el castellà”
Segons Bosch, a l'ensenyament calia una reforma basada en una solució 'moderna', com la d'altres indrets d'Europa. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, va defensar ahir a capa i espasa el decret del pluringüisme en una comissió parlamentària. Va dir que l'ensenyament del català i el castellà "tenen els mateixos problemes". Va admetre que hi havia estudiants que no tenien prou nivell de català, però va afegir que, fent de professor, s'havia trobat "amb nins de sisè de Primària que no entenen el castellà i que els alumnes deixen Secundària amb "aproximadament el mateix nivell" en tots dos idiomes. Segons el conseller, cal millorar l'ensenyament de les dues llengües i el d'idiomes estrangers. CCOO demana la dimissió de Bosch pel seu «total desconeixement» del sistema educatiu
Educació ha Obert el termini d'inscripció per a les proves de català
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha obert avui el termini d'inscripció per a la convocatòria de les proves per a l'obtenció dels certificats oficials de català.
El TC accepta a tràmit el recurs del PSIB contra la Llei de Funció Pública
El Ple del Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Socialista contra la reforma legal que arracona l'ús del català a la Funció Pública, elaborada pel Govern Bauzá. Així ho ha fet públic el Tribunal Constitucional amb un escrit remès a les parts i on acorda traslladar l'expedient al Govern i Parlament de les Illes Balears, així com també al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern Central, per a que puguin personar-se en el procediment i presentar al·legacions en el termini de quinze dies. El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei Podeu trobar el document d'acceptació a tràmit del TC en aquest enllaç.
Cartes al director
Impotència a Son Espases
Això és el que sent quan comprov a la nòmina que del meu "pobre sou" a l'hospital Son Espases m'han descomptat el complement d'IT (Incapacitat Temporal) per haver-me sotmès a una intervenció quirúrgica al peu i haver estat 20 dies fent cures a la ferida al servei de traumatologia.
Sindicats i oposició rebutgen el decret de trilingüisme
L’esquerra considera que el decret fet pel departament de Rafel Bosch romp el consens lingüístic.Foto: Arxiu. El trilingüisme del Govern Bauzá no agrada a gairebé ningú. Sindicats i oposició mostraren ahir el rebuig a l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües, que implicarà que el contingut mínim de català a l'ensenyament passi del 50 al 20%. A més, la norma suposarà la supressió de la immersió lingüística, ja que els centres que escullin el català com a llengua vehicular necessitaran l'aval del 65% de tot el cens dels pares i, tot i així, hi haurà dues matèries en castellà i dues més en anglès. Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i, assegurà ahir que l'esborrany presentat "no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia pels mestres dels centres educatius de Balears, els quals tenen el 90% del suport clar dels pares i mares".
Mikimoto: “El compte enrere de la independència s’ha accelerat”
Miquel Calçada (Sabadell, 1965), més conegut per Mikimoto, és periodista i empresari. Propietari de les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac, fou nomenat mesos enrere comissari de la Generalitat pels actes del 300è aniversari de l'11 de Setembre, que se celebrarà el 2014. És independentista, dels de tota la vida.Divendres sortí l'enquesta de població activa i a l'Estat espanyol hi ha més de 5.778.100 aturats i la revolució encara no ha començat. Ho enteneu?És evident que s'ha d'intentar posar a la pràctica algun altre tipus de mesures perquè les actuals no funcionen...
Els centres que optin pel català necessitaran l’aval del 65% dels pares
Una protesta dels estudiants i professors de l’IES Mossèn Alcover contra les retallades i la política lingüística del Govern Bauzá. Foto: Arxiu Les escoles i instituts que vulguin optar per fer l'ensenyament en català hauran de fer en el futur una votació interna i caldrà que el 65% dels pares dels alumnes hi votin a favor. No bastarà amb el 65% dels vots, sinó que caldrà que ho avali el 65% del cens de matriculats, la qual cosa dificultarà moltíssim aquesta possibilitat, fins ara habitual, perquè la participació haurà de ser altíssima. Text íntegre del decret de trilingüisme
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'atzarós exili de la vídua d'Emili Darder, Miquela Rovira: jugar-s'ho tot al 24 2 37
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- 24 de febrer: Dia de record a les víctimes del franquisme