El PSM demana que es respecti l'autonomia dels ajuntaments per regular el coneixement de català dels seus treballadors
Nel Martí, diputat del PSM-Més per Menorca, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació ha presentat una Proposició no de Llei al Parlament instant al Govern a respectar l'autonomia dels ajuntaments en relació amb la capacitat de regular el coneixement del català dels seus treballadors.
“El canvi de Maó per Mahón és il·legal, prepotent i antidemocràtic”
L'Ajuntament de Maó informà els seus empleats que tots els documents han de dur "Ajuntament de Maó/Mahón". Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Maó informà ahir a través d'una circular els seus empleats que tots els documents del Consistori han de dur a partir d'ara, davall l'escut de la ciutat, "Ajuntament de Maó/Mahón". El diputat del PSM-Més per Menorca, Nel Martí, afirmà que "la manera en què s'ha fet el canvi de nom de Maó per Mahón, a més d'il·legal, és prepotent i antidemocràtica". La nova Llei de normalització lingüística sorgida de la modificació de la Llei de funció pública, aprovada el passat 17 de juliol, estableix que la versió catalana n'és la forma oficial, per defecte, i que per incorporar la versió castellana com a nom oficial de la ciutat s'ha de seguir un estricte procediment.
L'Executiu de Bauzá insisteix amb els seus atacs al català
L’ofensiva del Govern de José Ramón Bauzá contra el català no té aturall. Ara, des de la Conselleria d’Administracions Públiques s’ha enviat una carta als ajuntaments en la qual es recorda que el coneixement de la llengua pròpia ha deixat de ser un requisit i és ja un mèrit. Explica que “aquesta regla general només s’exceptua en els supòsits taxats que la mateixa llei enumera”.
Els llibres de text, un problema més en la tria de llengua a l’escola
L’inici del primer curs escolar amb lliure elecció de llengua s’apropa i els llibres de text seran un problema més per a la Conselleria d’Educació i per als centres educatius.
Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua”
Endavant (OSAN), organització impulsora de la campanya 'A Mallorca en català', ha qualificat tots els membres del PP com "enemics de la llengua" i els ha acusat de trencar un consens "històric i arrelat".
La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
La majoria de municipis de Mallorca mantindran el coneixement del català com a requisit per poder treballar a l’Administració, encara que no preveuen contractar personal.
El PSIB durà mocions als Ajuntaments i Consells per mantenir-hi el requisit
No requerir el català a tots els treballadors crearà "problemes importants", com que hauran de fer els expedients "per duplicat", segons Miralles. El PSIB-PSOE ha anunciat que presentarà mocions a tots els ajuntaments i Consells Insulars de Baleares perquè el català continuï essent un requisit per als treballadors i, d'aquesta forma, "garantir el dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les dues llengües cooficials". Els socialistes han explicat que es posa en funcionament una campanya per l'"atac que ha protagonitzat el PP al català" amb la modificació de la llei de Funció Pública. El secretari de Política Municipal del PSIB-PSOE i batle d'Algaida, Xisco Miralles, ha indicat que l'objectiu d'aquesta campanya és que els ajuntaments defineixin "tots els seus llocs de treball de la corporació com d'atenció al públic". La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears
El català retrocedí ahir 26 anys a les Balears. La llengua pròpia de les Illes ja no és un requisit per accedir a l’Administració pública de la Comunitat. El Parlament aprovà ahir la modificació de la Llei de funció pública amb els vots dels 34 diputats populars. Antoni Pastor, el PSIB i PSM-IV-ExM hi votaren en contra. La normativa, impulsada per la Conselleria que dirigeix Simó Gornés, també modifica la Llei de normalització lingüística de 1986, que tirà endavant amb el suport de tots els grups polítics.
Alguns eurodiputats demanen a una carta a Bauzá que rectifiqui els seus atacs al català
Els diputats que integren l'intergrup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu han escrit una carta al president del Govern balear, José Ramón Bauzá, per demanar-li que rectifiqui la seva política respecte al català. Al document, que avui ha fet públic el sindicat STEI-i, el president de l'esmentat organisme de treball, François Alfonsi, sol·licita al president Bauzá que retiri el projecte que modifica la Llei de Funció Pública que arracona el català i que permetrà que la llengua deixi de ser un requisit per a l'accés a una ocupació a l'administració autonòmica.
El PP suspèn de militància Toni Pastor durant quatre anys
El PP de les Illes no expulsarà del partit el batle de Manacor, Antoni Pastor. Per contra, just el suspendrà de militància per un període de quatre anys, segons han confirmat fonts populars.
L'escola 'Es Liceu' dóna suport al jove detingut a Biniali per parlar en català
L'escola d'Es Liceu, a Marratxí, ha publicat una nota de suport al jove Enric Alcover, exalumne del centre que fou detingut en la matinada del passat dissabte a les festes de Biniali per parlar en català.
La consellera d'Aragó que canvià el nom del català propi de la Franja "és de Ripoll"
La consellera d'Educació aragonesa Dolores Serrat, qui és considerada impulsora de la norma que denomina 'aragonès meridional' el català que usen a la Franja de Ponent, parlava aquesta llengua 'des de jove'.
El president del Parlament Europeu respon en català a l'STEI-i
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha respost en català una carta a l'escriptor Jaume Cabré. Ho ha fet en resposta a la visita que feren el passat dia 14 de juny el sindicat STEI-i i l'assemblea de professors de les Balears, per exposar a aquesta institució amb seu a Estrasburg els atacs a la llengua pròpia de les Illes que està duent a terme el Govern del PP amb les seves polítiques.
Per la llengua pròpia
El PSIB vol la intervenció del Consell Consultiu perquè considera que la reforma de la Llei de funció pública, que promou el Govern de Bauzá, deixa de tractar el català com a llengua pròpia de Balears, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia.
Els Joves per la Llengua ja són majors d’edat
Can Alcover acollí la festa d'aniversari de Joves per la Llengua. Foto: N.Rincón. Els Joves de Mallorca per la Llengua compleixen avui 18 anys, encara que la festa de celebració va tenir lloc ahir a Can Alcover. "Hem volgut fer una petita festa d'aniversari per commemorar els èxits aconseguits durant aquests anys", comentà l'organització des de la seva pàgina web. Pepet i Marieta és un grup format per músics d'ambdues bandes del riu de la Sènia. La seva proposta musical és de caire festiu i impregnada per les músiques populars d'arreu del món: rumba, jota, reggae, bolero, ska i ritmes llatins formen part del seu repertori. Però no tot queda en música festiva, ja que aquesta banda catalana també es caracteritza per les lletres reivindicatives.
El PP multa al Senat pel que aquí durà a fer fora Pastor
Antoni Pastor, votant en contra de la modificació de la Llei de funció pública en el ple de dia 12. Foto: Arxiu. Rompre la disciplina de vot del PP no es castiga igual a tot arreu. Al senador lleonès Juan Morano, fer-ho li ha costat un expedient del partit que molt probablement acabarà en una sanció de 2.000 euros. Al diputat manacorí Antoni Pastor, en canvi, li ha costat l'expulsió del grup parlamentari i la suspensió cautelar de militància. Tot indica que l'acabaran fent fora del partit. Bé, potser no és el lloc la diferència, sinó el motiu de la votació, perquè Pastor va rompre la disciplina de vot per defensar la Llei de normalització lingüística, mentre que Morano ho va fer per mantenir les ajudes a la mineria del carbó.
El Parlament avala la desigualtat jurídica entre català i castellà
El grup del PSM-IV-ExM i Més per Menorca ha quedat sol en la seva defensa de la igualtat jurídica entre el català i el castellà al Parlament, on s'ha aprovat el dictamen sobre la modificació de la llei de funció pública que elimina el requisit del català a l'administració.
Catalunya vol mantenir la immersió lingüística 'digui el que digui el Suprem'
El Govern català reitera la seva intenció que Catalunya mantingui el model d'immersió lingüística a l'ensenyament, tant si ho diu el Tribunal Suprem com si ho fa qualsevol altre.
L'oposició a Es Castell presenta una moció perquè el consistori s'enllaci per la llengua
Una nina participa en l'elaboració d'un mural 'enllaçat' a favor de la llengua pròpia. Foto: N. R. Els tres partits de l'oposició de l'Ajuntament menorquí d'Es Castell (PSIB, PSM i EU) reclamen restablir el català "al lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Balears" i exigeixen a més que es garanteixi "que tota la població conegui el català". Amb aquest objectiu han presentat una moció conjunta que es debatrà durant el proper ple municipal, que se celebrarà aquest dimarts, en la qual insten el Govern a derogar la normativa i les lleis aprovades aquest últim any que signifiquen un "retrocés per a la nostra llengua i que han suposat una ruptura a la societat de les Balears". Així mateix, la moció també proposa que l'Ajuntament se sumi a la iniciativa 'Enllaçats per la nostra llengua'.
Twitter parlarà català a partir del 5 de juliol
Twitter ha confirmat al seu blog oficial que s'estan ultimant els treballs per traduir el servei al català i a l'euskera. La companyia ha assegurat que el dia 5 de juliol, si es compleixen els treballs previstos, es podrà utilitzar la xarxa de microblog en aquests dos idiomes.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina