EU acusa Bauzá de "tergiversar" les dades d'elecció de llengua
Esquerra Unida (EU) acusa José Ramón Bauzá, president del Govern, de "tergiversar" les dades d'elecció de llengua a les escoles concertades de Balears. La formació política assegura que les primeres dades recollides per la Conselleria revelaren que només un 40,02% dels alumnes d'aquests centres havien elegit el català com a llengua en el 1r ensenyament. Per contra, les dades facilitades per les patronals del sector situen l'elecció del català entre el 75 i el 80%.
InformeCAT (II): Milers de catalanoparlants viuen fora de l'oficialitat
L'InformeCAT, que aquests dies ha vist la llum de la mà de la Plataforma per la Llengua, repassa exhaustivament allò que en podríem dir el grau d'oficialitat de cada una de les parles catalanes que es registra a cada indret. Segons aquest estudi, el govern espanyol, "obviant el deure de fer acomplir la Constitució i la Carta europea de les llengües minoritàries", no aplica el degut reconeixement en alguns casos. Prou coneguda és la manca d'oficialitat del català a l'Aragó, agreujada últimament per la irrupció de la figura del LAPAO. A això cal sumar-hi els 758 habitants del Carxe, a Múrcia. Alguns més, prop de 140.000 parlants, n'hi ha a la Catalunya Nord, els quals també parlen català i no tenen cap reconeixement oficial per part de les autoritats gal·les. InformeCAT (I): Més de set milions de persones saben escriure en català
vaga ensenyament setembre 2012
Educació aposta per la immersió per aprendre... anglès
Malgrat que segons el Partit Popular està demostrat que la immersió és una de les principals causes del fracàs escolar, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del govern aposta per aquest mètode d'aprenentatge si es tracta d'aprendre anglès. Potser la immersió és només causa de fracàs en el cas del català.
El Parlament insta el Govern a respectar els consistoris que aprovin el català com a requisit
El Parlament ha aprovat aquest matí l'esmena del Grup parlamentari MÉS en la qual s'insta al Govern de les Illes Balears a respectar els acords municipals en els quals es modifica la Relació de Llocs de Treball i s'incorpora el coneixement de la llengua catalana com un requisit a totes les seves places.
La normalitat d'escriure en català
Can Alcover acollirà dimarts a partir de les 20 hores la presentació del llibre Els caus secrets. Antologia d'escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 (Ed. Moll), amb edició a cura de Sebastià Bennàsar. La Fira del Llibre enceta setmana
vaga ensenyament setembre 2012
UPyD critica que el TIL permet "relegar" el castellà a les optatives
UPyD critica que el Decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) del Govern Bauzá permet "relegar" el castellà a les assignatures optatives.
L'Escola Catòlica nega les dades oficials que donà la conselleria
La Confederació d'Associacions de Pares i Mares de Escola Catòlica (Confaecib) ha negat avui les dades facilitades ahir per la Conselleria d'Educació segons les quals als centres concertats gairebé el 60 % dels progenitors han triat que els seus fills aprenguin a llegir i escriure en castellà. L'STEI considera una victòria que 7 de cada 10 pares hagin triat el català
L'STEI considera una victòria que 7 de cada 10 pares hagin triat el català
L'STEI ha valorat molt positivament que "un 70% dels pares, mares i tutors legals hagin triat la llengua catalana com a llengua de l'ensenyament dels seus fills i filles". Segons el sindicat, aquesta xifra "expressa que una majoria molt àmplia de les famílies donen suport a la feina feta pels mestres per fer una escola en català, arrelada a la terra, coherent pedagògicament, amb uns fonaments ben posats i on poder construir projectes d'innovació educativa".
L'STEI consulta a la UIB si existeix igualtat entre el català i el castellà
El Govern no ha rebaixat un sol punt la tensió que s'ha viscut durant les últimes jornades al voltant dels centres educatius i el conflicte general pel decret de llengües. Dins d'aquest context, els sindicats no han tengut precisament la boca tancada, i tot i haver-se reunit amb Camps durant la setmana, sembla que entre els uns i els altres no s'ha produït cap acostament. En aquest sentit, l'STEI ha decidit armar-se d'arguments d'un major pes científic, si és possible, per tal d'adjuntar-los a l'argumentari de la impugnació del decret de llengües que segons afirmen, preveuen presentar als tribunals abans del 19 de juny. Mares i pares, votau 'no' al TIL Carta d'un pare del CEIP Aina Moll El Govern destaca com un 'èxit' que es pugui escollir la llengua a les aules
El Govern destaca com un 'èxit' que es pugui escollir la llengua a les aules
El Govern balear ha assegurat que el fet que l'elecció del castellà com a primera llengua d'ensenyament hagi passat del 13% en el curs que arriba a la seva fi (2012-2013) a un 30% per al de 2013-2014 suposa que més pares han pogut exercir, «en llibertat, el seu dret a l'elecció». Mares i pares, votau 'no' al TIL La majoria de famílies de les Illes aposten pel català com a primera llengua d'escolarització
Professors de la UIB i intel·lectuals, contra el TIL
Un grup de distingides personalitats del món acadèmic i cultural especialment vinculades des de fa temps a la recuperació de la plenitud i la dignitat de la llengua i la cultura pròpies d'aquestes Illes ha fet públic aquest dimarts 28 de maig un manifest que duu per títol Llengua, Educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics. Segons apareix plasmat al document, s'han decidit a fer públiques una sèrie de consideracions al voltant de l'aprovació del polèmic Decret de Llengües (TIL) del Govern per "convenciment", i perquè ara és més necessari que mai, afirmen, en un "període d'extrema gravetat" com el que vivim. Vegeu el manifest complet
Benvingut, Ara Balears
Aquest dijous dia 23 de maig de 2013 surt al carrer el primer exemplar de l'Ara-Balears sota la direcció de la periodista Catalina Serra. La nova publicació pren el relleu als quioscs al dBalears, que des del 1 de maig de 1996 ha convertit en qüotidià l'ús de la llengua pròpia en el periodisme escrit de l'Arxipèlag. El projecte de l'Ara-Balears neix d'un grup d'emprenedors mallorquins que ha comptat amb el suport de l'Ara de Catalunya i també del Grup Serra, editor del dBalears, per a la publicació d'un periòdic en llengua pròpia adaptat a la realitat actual de les Illes.
Servei d’Ensenyament
Cal afegir en català,motiu de l'escabetxada?Saben que amb cada andanadael poble s'enfortirà?Són conscients que el seu obrardesperta veus adormides?No ho veuen que amb les mentidesfan surar la veritat?Són un vaixell escoratque han cremat el salvavides!
Llengua sobirana
Entre LAPAO a Aragói el Constitucionalun veu cert que el món realsupera tota ficció.A Aragó amb la invenciós'han superat amb escreixi la suspensió és un feixfeixuc que ja es presumia;però la sobiraniades del mateix poble neix.
Modalitats
Que totes les llengües del món tenen modalitats, dialectes i coses similars, però que funcionen amb un model estàndard, ho sap tothom. Tothom menys els dirigents del PP i molts dels adherits a la causa.
Nombrosos usuaris de les xarxes usen el 'LAPAO' per a fer jutipiris al PP aragonès
El Govern popular d'Aragó ha posat en marxa un nou moviment -potser un dels definitius- que té com a objectiu reconfigurar l'explicació i la situació sociolingüística que es viu a aquell territori, amb la voluntat de diferenciar la varietat de català que històricament s'ha parlat a la Franja de Ponent, segregant-la del tronc comú de la llengua catalana. El PP no vol "atacar" la unitat de la llengua La consellera d'Aragó que canvià el nom del català propi de la Franja "és de Ripoll"
3 remodelació del govern bauza
Bauzatol·là, ni un pas enrere
Tots els qui pensaven que era impossible radicalitzar el Govern Bauzá ja han començat a enyorar el gabinet vigent a l'entrada de la setmana passada. El govern més extremista que han patit les Balears en democràcia ha renovat la imatge.
Crida a la cadena humana d’avui
L'Obra Cultural Balear (OCB) considera que els canvis que ha hagut de fer José Ramón Bauzá en el seu Govern responen que "la seva política lingüística ha desgastat els ja exconsellers". Per l'Obra Cultural, el president Bauzá "els ha cremat primer obligant-los a fer una política lingüística que té la majoria de la ciutadania en contra i després retraient-los la manca de resultats de les seves mesures impopulars".
Dues llengües de Bauzá
El president Bauzá afirmà ahir en el Parlament que ell no ataca la llengua "perquè en tenim dues". Es declarava així partidari, a la pràctica, de la política d'arraconament de l'idioma propi de les Balears des de fa 784 anys, preservat generació rere generació i en circumstàncies molt difícils des de principis del segle XVIII per la gradual imposició del castellà.
Barra de cap!
Amb plantejaments tan grisoshem d'encetar un nou camí.Sols al seny hem d'obeir.Ara cal ser insubmisos.No interessen els matisosque desbaratin l'acció.Aquesta insubmissióés, més que mai, necessàriaper servar la mil·lenàriallengua a l'educació.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma