9-M: Primera acció simultània en defensa de la llengua als Països Catalans
L'atac a la llengua catalana que estan duent a terme els governs balear, valencià i estatal ha aconseguit que aquest dissabte els Països Catalans portin a terme la seva primera acció simultània en defensa de la llengua pròpia. Des de la Catalunya Nord passant per les Balears i acabant pel País Valencià, el moviment d'Enllaçats per la Llengua realitzarà la seva acció més important d'ençà que fa un any sorgí a l'IES Albuhaira de Muro. El llaç quadribarrat ha traspassat, després d'un any, la mar balear i arriba dissabte amb força a la resta de Països Catalans.
El Consell també llevarà el requisit del català als funcionaris
El català deixarà de ser un requisit per als funcionaris i personal laboral del Consell de Mallorca en els propers mesos. Salom aprova els pressuposts sense cap esmena de l'oposició
Manacor recupera els premis de la ciutat en català
Dos anys després de la bilingüització dels premis Ciutat de Palma, l'Ajuntament de Manacor llança ara una convocatòria de guardons culturals de característiques similars però només en català: els Ciutat de Manacor. En realitat, segons explicà la regidora de Cultura, Francisca Rufiandis, el que ha fet el Consistori és recuperar uns guardons que "fa 40 anys ja es donaven", però que ara es presenten amb voluntat continuadora i perquè tinguin un ressò global arreu dels Països Catalans.
Les entitats en defensa del català es mobilitzen per reviure el 25-M
Les entitats en defensa de la llengua catalana de les Illes ja s'estan mobilitzant per reviure el clamorós 25 de març, quan la manifestació "Sí a la nostra llengua" aconseguí reunir més de 50.000 persones a Palma, segons els organitzadors. De moment, entitats i sindicats a favor del català s'han citat el dissabte 9 de març en l'àmbit de tots els Països Catalans. L'objectiu és una jornada simultània en defensa de la llengua pròpia a l'escola. Aquesta va ser una de les iniciatives sorgides el 15 de desembre passat en la trobada a Castelló, al País Valencià, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de la signatura de les Normes de Castelló.
Front comú del PSM, Entesa i Esquerra contra la llei Wert
La federació del PSM i Entesa per Mallorca, i Esquerra Republicana a les Illes, han presentat una declaració conjunta, sobre el projecte de llei de reforma educativa impulsada pel ministre José Ignacio Wert, en defensa de la llengua catalana i a favor d'un «model educatiu propi». A més, el rebuig al projecte del Govern espanyol serà transmès a instàncies europees, en el marc de l'Aliança Lliure Europa (ALE). A l'acte hi han intervingut el secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, el secretari general d'Entesa per Mallorca, Jaume Sansó, el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó i el secretari general d'ALE, Jordi Solé. Per espanyolitzar s'haurà d'esperar
L’hora de la justícia
No sabem si és per la por dels dimonis, dels focs, de les gloses encertades i corrosives, dels carrers plens de gent, de la part forana valenta o de l'efecte desinhibidor que té l'alcohol i la festa sobre els votants, però la qüestió és que el president Bauzá ha decidit continuar el 2013 amb el seu menyspreu a la nostra cultura i la llengua.
Balears, catalans i valencians es reuneixen demà a Barcelona per acordar accions conjuntes
L'STEI-i assistirà demà a la reunió que s'ha convocat a Barcelona per debatre quines accions cal posar en marxa per fer un front comú de tots els territoris amb llengua pròpia a la política educativa del ministre Wert.
Manifest de suport a la llengua catalana
"Enllaçats no acatam" ha posat en marxa una campanya per recollir signatures al manifest Som onze milions, que pretén reivindicar la presència del català als quatre estats i als 68.000 quilòmetres quadrats on es parla actualment.
Un bisbe i un poble en crisi
Xavier Salinas assumeix el Bisbat de Mallorca en una de les pitjors conjuntures que ha travessat l'Illa tant des de la perspectiva econòmica com de la política i la social. Un Govern incapaç d'aportar solucions pròpies a la depressió s'ha instal·lat en l'atur i en la manca de perspectives.
Xavier Salinas: “No valorar una llengua és menysprear la persona”
El bisbe electe de Mallorca, Xavier Salinas (València, 1948), defensà ahir que "no valorar una llengua és menysprear la persona". La frase és prou explícita per il·lustrar com veu Salinas el conflicte lingüístic creat a les Illes per la gestió del PP. Pocs dies després d'arribar a Palma per preparar la seva presa de possessió, ahir comparegué davant els mitjans de comunicació i deixà clar que "estime la meva [llengua] i no me la prendran, és la meva". El més important "és parlar-la i cuidar-la", afirmà Salinas, qui explicà que la seva intenció és "no fer-ne un problema, d'aquesta qüestió" i que contestarà amb l'idioma que faci falta aquells que se li dirigeixin. Prop de 4.000 persones assistiran a la presa de possessió del nou bisbe de Mallorca
El català és el setzè idioma amb més parlants d'Europa
L'1,6% dels ciutadans de la Unió Europea parlen català, i aquesta dada col·loca la llengua pròpia de les Illes com la setzena llengua més parlada al continent, per darrere del búlgar i per damunt del finès.
Adoració contra les retallades en educació, sanitat i el català
Les tisorades del Partit Popular envers les polítiques socials i lingüístiques, a més de les ‘caceres' d'elefants, llagostes i cérvols realitzades per monarques i consellers, centraren gran part de l'Adoració dels Tres Reis d'Orient ahir a les Voltes. La tradicional representació del text de Llorenç Moyà fou una de les més concorregudes dels darrers temps, amb prop de mil persones que ompliren l'emplaçament. Com sempre, els rodolins improvisats són el més esperat per al públic que, val a dir-ho, es coneix la història fil per randa. L'Adoració serveix per fer un repàs social i satíric de l'actualitat social de l'any anterior, en què polítics i agents socials no en deixen passar ni una.
vaga ensenyament setembre 2012
L'ensenyament fa arribar "carbó" a les polítiques educatives de Bosch
El rebuig a les mesures més polèmiques de la Conselleria d'Educació, com són el tractament a la llengua pròpia de les Illes o la utilització dels símbols a les façanes dels centres, ha servit de pretext a la Plataforma Crida per regalar aquest matí "carbó" al titular d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, i mostrar així el seu rebuig a les mesures impulsades pel seu departament.
El català a la UIB
L'escomesa contra el català a l'educació desenvolupada pel Govern balear parteix més de supòsits ideològics i de voler controlar una part del vot castellanoparlant més radicalitzat que no del que demostra la realitat. El fet és que just la meitat de les assignatures que imparteix la UIB són en català.
Just la meitat de matèries de la UIB són en català
Només la meitat de les assignatures que ofereix la Universitat de les Illes Balears (UIB) es fan en llengua catalana. Mentre que la llengua pròpia predomina en els graus (les carreres), el castellà és més emprat en els màsters. En títols com Dret, Economia, Psicologia, Turisme i Periodisme, la majoria de les matèries s'ofereixen als alumnes en espanyol. Les dades, que apareixen a l'oferta formativa de la mateixa Universitat, posen en evidència que la realitat tampoc no és com la pintà el president del Govern, José Ramón Bauzá, qui dies enrere es queixà que la "llengua oficial" de la UIB era el català.
Bosch insta que no s’obligui els nouvinguts a conèixer el català
El conseller Rafel Bosch en una intervenció al Parlament. Foto:Arxiu El conseller d'Educació, Rafel Bosch, advocà ahir al Parlament perquè les administracions afavoreixin que els nouvinguts coneguin la llengua pròpia, però recordà que just estan obligats a saber el castellà i que no se'ls pot obligar a aprendre el català. "Aquesta comunitat vol viure en llibertat", apuntà. I sentencià que els immigrants tenen el dret "a viure" i a "parlar en llibertat" . Segons el conseller, els ciutadans volen un model bilingüe, que permeti a aquells que es volen integrar "viure amb la seva llengua de partida, sentir-se còmodes amb la llengua comuna, que han de conèixer obligatòriament tots els espanyols, i també que tinguin totes les facilitats del món per conèixer la llengua pròpia i estimar-la com a pròpia, però estimar-la per voluntat". La UIB surt en defensa de l'escola en català
Pel català, pel gallec i per l’euskera
Més de 300 persones es concentraren ahir capvespre davant la Delegació del Govern de Palma per mostrar rebuig a la futura Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). El futur text situa les llengües cooficials en un quart nivell en el currículum educatiu i és per això que tota la comunitat educativa decidí clamar ahir pel català, pel gallec i per l'euskera a l'escola. Durant la protesta es llegí el Manifest a favor de la llengua, en què demanaren que "es respectin les competències autonòmiques en matèria d'educació i el manteniment d'un model educatiu propi, que és el que recull la riquesa de la diversitat cultural, patrimonial i lingüística de cada un dels territoris".
Wert s’enroca en la marginació del català i Bosch acota el cap
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no ha mogut ni una coma de l'esborrany que ja presentà el 4 de desembre passat als consellers d'Educació de les comunitat autònomes, en el qual la llengua catalana queda relegada a una quarta posició dins del currículum. Així, Wert s'enroca en la marginació del català i Bosch acota, de nou, el cap al dictat de Madrid. Aquest és el principal resultat de la Conferència Sectorial d'Educació duita a terme ahir horabaixa al Ministeri i que va acabar una altra vegada amb el malestar de tots els representants educatius que no pertanyen a un govern del PP. Bosch alabà, malgrat tot, Wert, de qui va destacar "el to mantingut quant a les propostes que s'han fet arribar i les reunions per millorar la redacció de l'avantprojecte".
Bosch es vincla
Rafel Bosch anà ahir a Madrid a la reunió de consellers d'Educació a demanar al ministre Wert que reconegués el català com a llengua troncal, enmig de la gran polèmica sobre la nova llei que prepara el Ministeri. Wert no li féu cas. S'enrocà amb la seva obsessió per fer a un costat tot el que faci ombra a la lengua oficial del Estado. I Bosch es vinclà, menyspreat pel poder central.
Catalunya mostra el seu «rebuig total» a l'avantprojecte de la LOMCE
A l'esquerra, Rafael Bosch. A la dreta, José Ignacio Wert. La secretària general d'Ensenyament de la Generalitat, María Jesús Mier, ha explicat aquest dimecres que ha mostrat la seva postura de «rebuig total» a l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), ja que el text presentat és idèntic a l'anterior i no presenta cap canvi. Així ho ha indicat després de la Conferència Sectorial d'Educació que reuneix als consellers autonòmics i que presideix el ministre d'Educació José Ignacio Wert, per a abordar l'esborrany de la Llei de reforma educativa. Segons ha afirmat, no estan disposats a acceptar el bloc de la reforma corresponent a la Llei, «per respecte al Estatut, a la Llei d'Educació de Catalunya i per voluntat política», ha subratllat, a l'afirmar que el ministre els ha avançat que no modificarà els aspectes de conflictes de competències i que no s'ha tocat el tema de la llengua.
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'atzarós exili de la vídua d'Emili Darder, Miquela Rovira: jugar-s'ho tot al 24 2 37
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- 24 de febrer: Dia de record a les víctimes del franquisme