ARCA demana una senyalització viària amb criteris patrimonials
ARCA reclama una senyalització viària al centre històric de Palma que contempli criteris patrimonials. Segons l'entitat, "la vulgarització del centre amb aquestes ratlles grogues de senyalització viària al terra és un lamentable cas a afegir a molts d'altres que trobam al centre de Palma i que perjudiquen la nostra imatge". Al seu parer, "no és respectuós amb el patrimoni senyalitzar amb les mateixes i antiestètiques ratlles grogues que ens podem trobar a una carretera en obres o a un carrer de circulació massiva".
Amics de la Terra vol una llei que prohibeixi les bosses d'un sol ús
Amics de la Terra de Mallorca reclama una llei que prohibeixi les bosses d'un sol ús. Per l'entitat, els embolcalls d'un sol ús són un clar exemple de la "incultura" d'utilitzar i llençar. Les bosses estan dissenyades per durar una mitjana de quinze minuts i estan realitzades amb un plàstic molt fi. Només un 8% s'acaba reciclant i la resta triguen triguen de mitjana uns cent anys a descompondre's.En motiu del Dia Internacional Sense Bosses que s'ha celebrat aquest dimecres, sota el lema "Bosses Zero, Residu Zero", reclama una llei que prohibeixi les bosses d'un sol ús o una taxa ambiental perquè els doblers recaptats es destinin a polítiques ambientals de reducció, reutilització i reciclatge.
L'ús del català a la selectivitat davalla per primera vegada
L'ús del català a la selectivitat davalla per primera vegada des que es recullen dades d'aquest indicador. Des de l'any 1992 en què només un 26,9% emprava el català, la tendència els últims vint anys havia estat de creixement, si bé enguany aquesta s'ha trencat. El 80,4% dels exàmens d'accés a la Universitat de les Illes Balears (UIB) del juny es va contestar en llengua catalana, fet que suposa 0,7 punts menys que l'any passat, quan el percentatge va ser del 81,1%.
La defensa de Munar afirma veure's sotmesa a un "procés inquisitorial premodern" i demana la seva absolució
La defensa de l'expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, exercida pel penalista José Antonio Choclán, ha identificat el desenvolupament del judici del cas Can Domenge com un "procés inquisitorial premodern" contra la seva representada, citant per reforçar els seus arguments part del contingut del 'Manual de Inquisidors', de Nicolau Eymeric, i recriminant que la celebració del sistema "ha pervertit el sistema i ens ha generat evident indefensió". Tal com ha posat de manifest durant l'exposició del seu informe final, en cap document ni prova practicada ha aparegut el nom de Munar com tampoc cap dels altres acusats, excepte l'exconseller insular de Territori Bartomeu Vicens-per a qui la Fiscalia ha rebaixat seva petició de pena de sis anys a vuit mesos de presó-, "ha esmentat una possible participació en els fets".
Wert deixarà la política un cop s'aprovi la LOMQE
El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dijous que no seguirà en política un cop hagi sortit la reforma educativa que el president del Govern, Mariano Rajoy, li va encomanar quan el va cridar per ocupar el càrrec. L'Executiu ja ha aprovat la Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOMQE), actualment en tràmit parlamentari, i el departament que dirigeix Wert prepara ara una reforma del sistema universitari. "Sabia que fer una reforma educativa troba sempre moltes resistències, que generalment acaben polaritzant a la persona a qui li toca aquest encàrrec i, probablement en un mal càlcul de les meves forces i un exagerat càlcul de les meves capacitats, vaig decidir que ja que jo no tinc ambicions polítiques de cap gènere i ja que jo no vaig a seguir en política després d'aquest afany (...) creia en aquesta reforma i no tenia por a afrontar el cost personal que podia suposar ", ha assenyalat.
Scourge: Outbreak surt a la venda
Tragnarion Estudios, companyia amb seu a Palma, va llançar ahir a la venda el videojoc Scourge: Outbreak, un projecte que veu la llum després de pràcticament una dècada de feina. Ambientat en un futur proper, Scourge: Outbreak posa el jugador en la pell d'un mercenari d'elit en la lluita contra la poderosa Corporació Nogari.
Estendre l'intel·lecte, en memòria de Douglas Engelbart
Douglas Engelbart (Portland, 1925 - Atherton, 2013), l'inventor del ratolí de l'ordinador i pioner en el desenvolupament del correu electrònic, processadors de text i internet, ha mort aquest dimarts a la seva residència d'Atherton (Califòrnia) als 88 anys. La fita més important d'Engelbart va ser inventar el ratolí de l'ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. El ratolí en els seus inicis consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodetes metàl·liques. dBalears.cat en motiu de la mort de l'inventor ha volgut recuperar l'article publicat per Llorenç Valverde el 21 de juny de 2009 on retrata Engelbart.
El català a la selectivitat
El fet que un 80,4% dels alumnes contestassin les preguntes en català a les proves de selectivitat a la UIB demostra que l'hegemonia de la llengua pròpia en l'àmbit educatiu és inqüestionable. Els que s'alegrin perquè l'any passat va ser del 81,1% i que s'hagi produït un lleuger descens per primera vegada en vint anys no han d'oblidar que si quatre de cada cinc alumnes empra el català és la més clara prova de la seva consolidació dins l'àmbit docent universitari.
Llibertat
Que Espanya sigui autista davant el procés sobiranista que va vent en popa, a tota vela, a Catalunya, no ens hauria de sorprendre excessivament. Ja ho deia Antonio Machado que el país vesí "desprecia cuanto ignora", i no fa la impressió que Espanya, a hores d'ara, tengui el més mínim interès per entendre Catalunya. Per tant, se suposa que l'autisme espanyol continuarà fins que a Catalunya se celebri el referèndum, la gent voti independència i acabi el procés. Llavors, estabornits, per devers Madrid es demanaran què ha passat, què han fet malament, què no han entès, què havien de veure i no han vist, i tot l'etcètera que s'hi vulgui afegir.
Bauzá-Salom-Fernández
No passaren gens desapercebudes dimarts passat en el Parlament les reunions que varen mantenir José Ramón Bauzá; Maria Salom (presidenta del Consell); Sandra Fernández (consellera de Serveis Socials), i Catalina Cirer (que té les mateixes competències en el Consell). Aquest encontre s'interpreta com l'expressió de les tensions que es viuen dins el PP per la iniciativa de Bauzá de formar un consorci que suposi, a la pràctica, que la rodriguista Fernández passi a controlar els serveis socials fins ara competència del Consell. Tot indica que Salom i Cirer s'hi oposen de manera aferrissada. Bauzá ha pactat amb els rodriguistes, però la tensió sembla ser grossa.
Delgado i Bambi
A Carlos Delgado no li fa gens de gràcia que MÉS li fregui per la cara a personatges de Bambi en el Parlament. Com se sap, un d'aquests personatges mor pels dispars d'un caçador. Si just després del capítol dels testicles del cérvol i de la cara ensangonada el conseller de Turisme hagués donat totes les explicacions pertinents sobre quan fou la cacera, a on es produí i quins permisos tenia, ara no hauria d'aguantar tanta befa. Però Delgado callà i ha d'afrontar les conseqüències.
Matas: les voltes que dóna la política
El fiscal del Tribunal Suprem ha demanat que Jaume Matas vagi a la presó pel cas de la contractació del periodista Antonio Alemany, ratificant així la sentència condemnatòria de l'Audiència de Palma. També l'Advocacia de la Comunitat Autònoma s'ha mostrat implacable amb l'expresident balear. El drama que viu Matas és l'exacte reflex de la diferència abismal que hi ha entre les èpoques de cicle econòmic alt i la de les vaques magres, com en l'actualitat. El que en temps de bonança i quan hi han doblers, el que es tolera i es consent es converteix en una ofensa d'altíssima gravetat contra la societat quan manquen els recursos, no hi ha feina i les institucions i les empreses entre en crisi o en fallida.
L'ordre dels valors
Es poden fer lectures triomfalistes de les xifres sobre la llengua utilitzada pels estudiants a la Selectivitat. Fins i tot els espanyolistes s'aferren victoriosos al menys de l'1% de descens en l'ús del català respecte a l'any passat. Cadescú pot fer-ne la seva interpretació però a mi em preocupa que el prestigi del català no es correspongui amb la realitat.