Rebels libis a bord de vehicles dotadats amb llança mísils anant a Bengasi.

Rebels libis a bord de vehicles dotadats amb llança mísils anant a Bengasi. | KHALED ELFIQI

C.A./AgènciesBrussel·les24/03/11 0:00
TW
0

El comandant de la Reial Força Aèria britànica (RAF) Greg Bagwell va dir ahir que l'aviació de Moammar al-Gaddafi està destruïda i que la coalició internacional patrulla "gairebé amb total impunitat" per l'espai aeri de Líbia. En declaracions als mitjans britànics, el vicemariscal de l'aire assegurà que els avions aliats "han destruït la major part de la força aèria" del dictador libi, la qual, segons advertí, ha deixat d'existir com a força de combat.

"Ja no existeix com a força de combat i el seu sistema de defensa integrat i les seves xarxes de comandament i control estan seriosament danyats, fins al punt que podem operar amb gairebé total impunitat a Líbia", declarà. D'altra banda, les forces de la coalició internacional Odissea de l'alba varen atacar ahir unitats mecanitzades, d'artilleria i emplaçaments de míssils mòbils de les forces del règim de Gaddafi, segons informà el cap d'Estat Major de l'operació aliada, el contraalmirall nord-americà Gerard Hueber.

Concretament, les forces de la coalició se centraren ahir en dos atacs aeris contra les bases militars del Govern libi als voltants de Misrata, després dels quals l'artilleria i els carros de combat de l'Exèrcit lleial a Moammar al-Gaddafi varen interrompre els seus bombardejos. Per part seva, els gaddafistes reprenien els bombardejos contra la ciutat de Zintan, un reducte dels rebels situat a 90 quilòmetres al sud-oest de la capital, Trípoli, segons informà un veí de la zona.

"Les brigades de Gaddafi reben reforços, arriben tropes amb carros de combat i vehicles", avisà.
Un corresponsal d'Al Jazira informava ahir que un mínim de 14 persones havien mort i 23 més resultaren ferides al llarg de la matinada de dimecres a causa de l'ofensiva militar de Gaddafi a Misrata, el darrer reducte important dels rebels a l'oest del país. Segons Al Jazira, les forces de Gaddafi havien ocupat un hospital de la ciutat i havien apostat franctiradors a la teulada i als carros de combat estacionats a l'exterior.

Segons el portaveu oficial del Consell Nacional rebel, Hafiz Ghoga, almenys 16 persones haurien estat víctimes d'aquests franctiradors. Quant als objectius dels rebels, se centren a intentar recuperar el control d'Adjabiya, una de les ciutats més importants del país. La seva carretera connecta amb el principal bastió dels rebels, Bengasi, i amb la ciutat petrolífera de Tubruq. La jornada d'ahir culminava amb un seguit d'explosions -vuit en total- a la zona oriental de la ciutat de Trípoli, que, segons la televisió estatal, havien estat originades per les potències occidentals aliades per tal d'atacar objectius civils i militars a la capital del país.

L'OTAN s'estanca sobre el seu paper en la missió

L'OTAN no pogué assolir ahir un acord respecte del traspàs de comandament de les operacions militars a Líbia de mans dels EUA, informà un diplomàtic de l'Aliança. "No hi va haver decisió sobre res", va dir el diplomàtic després del tercer dia de negociacions dels ambaixadors de l'Aliança de 28 països a Brussel·les. Els problemes es van mantenir respecte de la manera de posar en marxa el mandat de l'ONU de crear una zona d'exclusió aèria sobre Líbia i les operacions militars per protegir civils, a més de la seva extensió, indicà el diplomàtic. Mentrestant, l'OTAN sí que confirmava l'inici de la seva operació naval per contribuir a aplicar l'embargament d'armes al règim de Moammar al-Gaddafi autoritzat pel Consell de Seguretat de l'ONU amb la contribució inicial de sis vaixells ja posicionats al Mediterrani.

"L'operació ha començat avui (ahir per al lector). Estarà basada en els actuals Grup Marítim Permanent 1 i el Grup Naval de Força Contra Mines de l'OTAN, que ja són allà", confirmaren fonts aliades. El director de Planificació Estratègica del Comitè Militar aliat, el general de brigada canadenc Pierre Saint Amand, assenyalà que les sis embarcacions que són ja a la zona integrats en els dos grups marítims començaran a fer patrulles de vigilància i estaran autoritzats a fer "inspeccions" a aquells vaixells sobre els quals hi hagi "sospites raonables" que transportin armes. El comandant suprem aliat a Europa, l'almirall nord-americà James Stravridis, "activà aquests vaixells" per a reposicionar-los des de l'oest al centre del Mediterrani, indicà la portaveu de l'OTAN, Oana Lungescu.

Desplegament naval

Al marge d'aquestes sis embarcacions, set països han compromès mitjans navals i aeris per contribuir a aplicar l'embargament, un total de 10 fragates, tres submarins i dos vaixells d'auxili, segons manifestà el militar canadenc. Espanya, el Canadà, el Regne Unit, els EUA, Grècia i Itàlia han compromès una fragata cadascun, mentre que Turquia n'aportarà quatre; Espanya, Itàlia i Turquia aportaran, a més, un submarí cadascun, i Turquia i Itàlia un vaixell per a tasques de suport. A més, l'Aliança té des de fa més d'una setmana cinc avions d'alerta AWACS desplegats a la zona, que vigilen les 24 hores del dia la situació des de l'aire. Altres països s'han compromès a aportar mitjans aeris per contribuir a l'embargament, segons el general de brigada canadenc. Espanya confirmà que aportarà un avió de patrulla marítima per contribuir a aquestes tasques.