"Renunciam a anar contra el castellà...cal defensar el català en positiu"
Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, acaba de publicar Llibertat i llengua, 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears. Es tracta d'un volum en el qual recull impressions entorn de la salut del català, moltes de les quals reflectides abans en les seves col·laboracions habituals a dBalears. Una de les idees que llança en aquestes pàgines és el full de ruta per assolir la normalitat en l'ús de les llengües. "Què hi podem aportar? Idò renunciam a anar contra el castellà. Cal defensar el català en positiu", diu. Ara bé, matisa, no és aquest el gran problema, sinó assolir el respecte dels castellanoparlants cap al català. "Allò ideal és conèixer perfectament les dues llengües, el català i el castellà, a més d'aprendre un idioma més -i fins i tot dos més-", afirma. Aquest és el punt fort: el multilingüisme. No debades, aquells que clamen contra la normalització del català acostumen a ser monolingües castellans. Martí, que fa feina en la promoció del català entre nouvinguts, explica des de la seva experiència: "Arreu del món hi ha països amb més diversitat lingüística que l'Estat espanyol i no tenen problemes! De fet, aquí ve un ciutadà de l'Àfrica i se sorprèn que hagi d'aprendre no una llengua, sinó dues... Tan sols dues!". L'apel·lació a l'intel·lecte és evident.
Ana María Matute rep emocionada el premi Cervantes de literatura
L'escriptora i acadèmica Ana María Matute (Barcelona, 1925), que ha rebut el Premi Cervantes 2011, ha subratllat el seu "lliurament total" a la invenció al llarg de la seva vida. En el seu discurs de recepció, plena de referències autobiogràfiques i que ha estat precedit per paraules en record al poeta xilè recentment mort Gonzalo Rojas, l'escriptora s'ha centrat en els seus primers contactes amb la ficció, que van començar quan tenia tan sols cinc anys, poc abans de la guerra. "El temps en el qual jo inventava era un temps molt fràgil, en el qual jo em sentia diferent: era tartamuda, més per por que per defecte físic. La prova d'això és que aquesta tartamudesa va desaparèixer durant els bombardeigs.
Un llibre 'incòmode' per algunes persones
El llibre Presunta legislatura, dels periodistes Juan Mestre, d'Ultima Hora, i Biel Torrens, de la COPE, es presentà ahir enmig d'una gran expectació. "No agradarà a molts i incomodarà algunes persones", explicà ahir Torrens durant la presentació. Es tracta d'un llibre en què es recopilen quatre anys d'una legislatura marcada per la corrupció, però en le qual es revelen aspectes que no se sabien i en els quals els autors aprofundeixen a través de testimonis que fins ara no havien volgut parlar. Segons Mestre, de qui sorgí l'impuls de fer aquest llibre, volien "explicar alguna cosa més del que passava tan ràpid i no fer un refregit del que s'havia publicat als diaris". També apuntà que "els periodistes han estat els grans protagonistes de la legislatura", en què tot ha passat molt aviat i s'ha viscut amb molta intensitat. Pels autors, el treball ha estat una manera de posar en ordre l'allau d'informació judicial i política d'aquests darrers quatre anys a les Illes. Ara bé, lluny de centrar-se només en aquests dos àmbits, també "hem tractat l'aspecte humà, perquè no m'agraden les condemnes mediàtiques", sentencià Mestre.
Arranca la fira més reivindicativa
El pregó de l'escriptora mallorquina Llucia Ramis donà el sus a la XXIX edició de la Fira del Llibre de Palma, que ocuparà el Born fins al proper 5 de juny. L'inici del discurs de Ramis va fer referència a la victòria del Partit Popular i a les intencions dels de José Ramón Bauzá en matèria de política lingüística, que no auguren bons temps per al català. "Vist el resultat de les darreres eleccions, tal vegada aquest serà el darrer pregó de la Fira del Llibre que podrà fer-se a Mallorca en llengua catalana sense que això sigui considerat un 'mèrit'", digué.
Roben el Còdex calixtí de la catedral de Santiago
La Policia investiga la desaparició del manuscrit original del Còdex dalixtí, que data del segle XII i està considerat com la primera guia del Camí de Santiago, que es trobava custodiat a l'arxiu de la catedral de Santiago de Compostel·la. El llibre, una de les joies del patrimoni cultural de Galícia i guia inicial de la peregrinació, fou trobat a faltar pel personal de l'arxiu dimarts. La Policia posà ahir en marxa un ampli desplegament d'efectius per tractar de localitzar i recuperar el Còdex calixtí, que té un valor incalculable. El degà de la catedral i arxiver major assegurà ahir que els panys i les portes de la estància on es trobava el Còdex no presentaven signes de violència ni d'haver estat forçats. A més a més, va afirmar que només ell i dues persones més tenien accés a aquella sala, que dóna cabuda a documents de gran valor propietat de la catedral compostel·lana. Encara que per ara no hi ha cap pista sobre l'autoria dels fets, la Policia analitza les càmeres de seguretat de la catedral per tractar de trobar algun indici. També s'afegiren a la investigació "alguns dels millors experts del món" i s'activà el protocol habitual en aquests casos, a part de donar la notícia a les forces de seguretat d'altres països europeus.
David Pagès ens ofereix un total de 500 raons per parlar català
Ni més ni menys que 500 arguments que defensen la llengua catalana és, alhora, títol i contingut del nou llibre de David Pagès. L'escriptor, interessat per la llengua des de fa uns anys, desenvolupà una mena d'afició que consistia a recopilar cites de tots els personatges rellevants que sortien als mitjans. Això sí, les paraules d'aquestes persones havien de transmetre un missatge contundent, que fomentàs i donàs prestigi al català. D'aquesta manera, allò que en un principi va començar com una curiositat, ara s'ha materialitzat en forma de llibre: 500 raons per parlar català. Els autors de les cites són polítics, poetes, professors i, fins i tot, institucions (Joves de Mallorca per la Llengua) i mitjans de comunicació (dBalears). De tota manera, allò que l'escriptor cercava no era reflectir la veu de personatges públics, sinó el seu missatge. I és que, segons el mateix autor, les cites són molt útils per exposar arguments i missatges molts clars. Per seleccionar-les, David Pagès tingué en compte alguns criteris, com per exemple que les cites fossin "constructives, encoratjadores, entusiàstiques, positives, suggestives... i que fossin útils per al foment i el cultiu de la llengua". Tot i que l'objectiu és elevar el català, l'escriptor s'ha assegurat que no es despreciï cap altra llengua.
I les lletres caigueren a la bóta
El llibre en una mà i la copa de vi a l'altra. Aquesta és la conjunció que cada pic més llibreries proposen als clients habituals. Aquest és el cas dels responsables de la llibreria Babel, situada a la costa de la Pols i oberta des de fa poc menys d'un any. "La idea és establir vincles entre la literatura i el món del vi", explica José Luis Martínez. "Per tant, fins i tot es poden proposar maridatges entre una llibre concret i una botella de vi".
Un epistolari entre Villalonga i Porcel per recordar l'aniversari de la mort de l'andritxol
Un llibre recollirà la correspondència entre els escriptors Llorenc Villalonga i Baltasar Porcel com a commemoració del primer aniversari de la mort d'aquest últim, que se celebrarà l'1 de juliol. Edicions 62 publicarà aquest volum, titulat "Les passions ocultes. Correspondència i vida" i que sortirà a la llum a mitjans d'octubre dins la col·lecció Biografies i Memòries, informa avui l'editorial en un comunicat.
Del volcà islandès al melic de Barcelona
Melcior Comes, ahir, al pati de la Misericòrdia. El centre de la Terra islandès de Jules Verne té ben poc a veure amb la "perforada" sàtira que ens proposa Melcior Comes a Viatge al centre de la Terra (Columna). L'escriptor pobler canvia completament de registre i del Walter Stamm passa a una novel·la "de farsa melodramàtica", segons assegura, en la qual la proclama per la catalanitat és l'eix principal. L'envelat de la Setmana del Llibre en Català serví d'escenari per presentar la cinquena novel·la del col·laborador de dBalears, en la qual situa el centre del planeta dins la "Sagrada Família del catalanisme que sols es deixa veure com a centre del món", explicà ahir l'escriptor, acompanyat del delegat de Literatura del Govern, Carles Cabrera, que hi exercí de mestre de cerimònies. "Aquesta no és un novel·la anticatalanista", avançà Comes, sinó que és "una crítica contra una determinada manera d'entendre aquest catalanisme".
Els secrets de Joan Estelrich per guanyar unes eleccions
Com s'ho feia un polític per guanyar unes eleccions en la dècada dels 30? Llavors, no disposaven de campanyes de màrqueting, d'anuncis de televisió, d'estudis de mercat ni d'enquestes multitudinàries. Així, com s'ho va fer el mallorquí Joan Estelrich i Artigues (1986-1958) per aconseguir el suport electoral necessari per guanyar un escó a les Corts republicanes de Madrid al capdavant de la Lliga Catalana? El doctor en història i investigador Arnau Gonzàlez i Vilalta ens en fa un extens resum en De com es guanyen els vots (Editorial Lleonard Muntaner).
I la censura, què en diu?
Els personatges de Carme Riera a Te deix, amor, la mar com a penyora "transpiran cierta sexualidad, però sin llegar a ser pornografía". Cavalls verds cap a la fosca, de Baltasar Porcel, tot i que "bien escrita", contenia alguns paranys "lunares a los acostumbrados en el autor; aquí y allá, escenas eróticas a veces de sexualidad exagerada y viciosa". Del mateix autor, Argonautes contenia certes insinuacions "como la de acusar de conspirador a Franco, así como frases y expresiones malsonantes y descripciones eróticas". Notes i comentaris, de Miquel Bauçà, era "un conjunto de poesías breves, que apenas tienen contenido" i Bearn, de Llorenç Villalonga, no incorporava, per autocensura de l'editor Joan Salas, el subtítol de La casa de les nines. Durant el franquisme, i encara uns anys més tard, la literatura catalana tenia uns lectors infortunats i temuts pels seus autors. Els censors, encarregats de revisar, corregir i, si calia, prohibir o segrestar allò que escrivien de les plomes de la literaura catalana.
Més oportunitats que antiguitats
Amb molts llibres de cuina a cinc euros i pocs incunables del segle XVI. Així és com s'inaugurà ahir la cinquena edició de la Fira del llibre antic i d'ocasió: amb més oportunitats que antiguitats, tot i que, també val a dir-ho, amb molt bones oportunitats. Ubicada als jardins de la Misericòrdia fins dia 11 d'abril, la mostra té la participació de nou llibreries de vell -una de Mallorca, Llibres Fiol, i la resta de la Península-, que ofereixen al visitant un caramull de volums, la majoria ja descatalogats a les botigues convencionals.
George Sand, a través de la seva ploma
Història de la meva vida és el primer fruit de la recentment creada col·lecció literària George Sand -resultat d'un conveni entre el Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears (UIB)-. El volum número 1 de la col·lecció és la traducció al català d'aquesta obra magna autobiogràfica de l'escriptora francesa.
El temps dóna treva i els expositors surten al carrer a Palma
Els llibreters de Mallorca estan de sort. S'ha fet de dia i la previsió sembla que ha fallat, en comparèixer un assolellat Sant Jordi a Palma i això ha permès que des de primera hora del matí els llibreters es posassin a muntar, als principals carrers i places de la ciutat, els estands on exposaran cents de llibres a ulls dels vianants, en espera de, malgrat la crisi, poder fer una bona caixa.
Fira de cultures i pensaments
El primer dia de la Fira congregà un nombrós públic.Foto:J.T. Clar i català. Així fou el pregó de la mestra i periodista Margalida Capellà que donà el sus a la Fira del Llibre al Born. La repressió franquista, la defensa per un ensenyament digne, la llengua pròpia i la cultura foren els eixos principals d'un discurs inaugural que provocà moltes mamballetes i alguna cara llarga entre el públic més conservador. I és que les "queixes" de Capellà no deixen indiferent ningú. "Massa vegades m'he sentit externa dins el meu país", recordava. Foren molts els ciutadans que s'acostaren ahir horabaixa fins a l'emblemàtic passeig ciutadà per escoltar el pregó de Margalida Capellà, que definí la Fira com un "pont entre pensaments i cultures". Com cada any, un estol de polítics també es congregà sobre el Born en el dia de l'obertura oficial.
Èxits versats
Un univers poètic que pastura entre monstres, mules mortes, obscuritats i terres deshabitades i que ara, a més, es presenta dins una unitat anomenada Grans èxits. Manel Marí, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Pere Joan Martorell defugen de falses humilitats a l'hora de presentar aquest nou llibre, amb el qual repassen part de la seva trajectòria. "El millor encara ha d'arribar", avisen.
El boom de Calvià en imatges
Calvià és un bon exemple de com el ciment engolí de cop la vegetació i els paisatges naturals de la nostra illa. El llibre Calvià a través del tiempo repassa, a través de 90 imatges, aquest canvi de fisonomia, que des de fa seixanta anys s'ha vist agreujat de manera més que considerable. Són les estampes d'una platja d'Illetes gairebé idil·líca i les d'un Magaluf ple de vegetació. "La modernitat mal entesa acabà amb alguns dels més bells paratges d'aquest municipi mallorquí", apunta Xavier Terrasa, autor del llibre.
“Tacats de sang és com quedaren els assassins de Darder”
La novel·la històrica és un gènere literari que pretén apropar fets històrics al lector d'una manera amena i emocionant. La bona acollida de Tacats de sang a la Fira del Llibre (fou la segona publicació en català més venuda) demostra l'interès que generen aquest tipus de narracions. En la seva nova obra, Guillem Rosselló tracta un capítol fosc de la història política de Mallorca: l'assassinat del batle republicà de Palma, Emili Darder, a mans dels falangistes.
“La malaltia és greu, però es pot curar”
El catedràtic d'Economia Política de la Universitat de Barcelona Josep Maria Bricall assegurà ahir que l'actual crisi econòmica és profunda, prou diferent de les dels anys noranta, per la qual cosa instà a "estimular la demanda i l'activitat econòmica". En qualsevol cas, el professor Bricall sosté que "la malaltia és greu, però es pot curar
La vida, el diari cubà amb accent mallorquí
Fer les Amèriques és un concepte ben arrelat a casa nostra. A finals del segle XIX i principis del XX, foren molts els balears que s'embarcaren a la recerca de fortuna o de canvi d'aires. Alguns tornaren, d'altres no. És més, qui més qui manco ha sentit d'algun parent que partí allà deçà la mar.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent