Ara que estam en temps de crisi i de vaques magres, amb unes taxes d’atur que s’enfilen sense aturar i els indicadors econòmics convidant el pessimisme, apareix un llibre que ens recorda una època en què la parula ‘crisi’ ni tan sols l’ensumaven. El títol és aclaridor per si mateix: La tesorería del Reino de Mallorca durante su época de esplendor.
Es tracta d’una obra interdisciplinària elaborada per l’historiador Jaime Sastre i per l’economista Maria Llompart. Cadascú ha aportat els seus coneixements específics, que es complementen per fer un retrat detallat de la Mallorca de principi del segle XIV.
Concretament, el llibre se centra en les tres primeres dècades d’aquest segle: entre 1300 i 1330. El 1295, després del Tractat d’Anagni, Jaume II de Mallorca recupera el seu regne de mans del seu nebot Jaume II d’Aragó. A partir de llavors, començaren uns anys, durant els quals "es definiren les bases de la identitat balear", segons explicà Maria Llompart. Jaume II i el seu fill Sanxo I van ser els reis d’aquests temps daurats (que es van truncar als anys 40, quan Pere IV d’Aragó va prendre el regne a Jaume III).
Van ser unes dècades durant les quals es van començar a construir "algunes de les edificacions més importants que tenim, com per exemple la catedral gòtica, el castell de Bellver i el de Sineu", afirmà Llompart. Mallorca fou pionera a encunyar la moneda d’or, i també creà la de plata. Això en un moment en el qual "se solia pagar amb bronze, però moltes coses es pagaven amb espècies. Vi, oli i ordi eren abundants a l’Illa, però sobretot hi dominaven el blat i la civada".
Hi hagué un augment de l’activitat comercial amb altres ports "pioners" del Mediterrani, com Gènova i Pisa, i les rendes donaren molt més de si, ja que quedaven a aquí i no anaven fins a la Península. Com ara, els pobles del nord i Ciutat tenien rendes més altes que els del sud. De totes maneres, Llompart matisa que, tot i que va ser una "època de doblers", Mallorca no era una de les societats més riques d’Europa, sinó "més aviat tirant a normal, perquè la noblesa i els eclesiàstics eren rics, però la resta eren pobres.
Comptes clars
El regne mallorquí duia la comptabilitat a través de la Procuració Reial. Maria Llompart confessa haver quedat "bocabadada" en veure el que escrivien a aquests llibres de comptes. Destaca la metodologia del llibre dels deutes, "on es recollia el que devien i els pagaments que anaven fent". També s’estudien els sistemes de comptabilitat emprat, com les taules de canvi, que es feien servir a Aragó i aquí no. Tot plegat escrit en "català allatinat".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.