Ana María Matute rep emocionada el premi Cervantes de literatura

"Però el cas és que, llevat d'excepcions", ha explicat, "les al·lotes d'aquell temps, dones retallades, poc o res tenien a veure amb mi. I per això potser s'explica el meu lliurament total, absolut, allò que després vaig saber que es deia Literatura. I que ha estat, i és, el far salvador de moltes de les meves tempestes." En aquest sentit, ha recordat que "a la literatura, com en la vida, s'entra amb dolor i llàgrimes".

Visiblement emocionada, Ana María Matute ha recordat l'únic amic de la seva infantesa, el seu ninot Gorogó, que va acabar formant part de la seva extensa obra literària per convertir-se en immortal i que li ha servit per rememorar les seves primeres passes en la literatura.

El seu primer acostament al món editorial

En aquest sentit, Matute ha subratllat el "desvergonyiment que impulsa els adolescents i els fabricants d'invents" per provar fortuna en la vida, recordant el dia en què va portar el seu primer llibre ('Petit teatre') a l'editorial Destino, una obra escrita a mà en un quadern escolar, quadriculat, amb les tapes negres. "Jo anava a Destino cada dia. Un empleat que s'havia fixat en mi es va commoure amb les meves pretensions i la meva llibreta i em va aconseguir una entrevista amb el director, Ignaci Agustí. Quan va veure el meu quadern ple de lletres va tenir la delicadesa de no manifestar ni burla ni estranyesa. Amb infinita paciència, em va explicar que havia de passar-ho a màquina i que ells la llegirien, i que ja em dirien alguna cosa, ha explicat.

Pocs dies després, l'editorial va contractar el seu llibre, encara que l'autora, "assabentada de l'existència del Premi Nadal", va decidir enviar la seva segona novel·la, 'Los Abel', al Premi Planeta. Matute no va guanyar, però va quedar en tercer lloc, per darrere del seu admirat Miguel Delibes. "Aquesta novel·la va suplantar al contracte 'Pequeño teatro' (que onze anys més tard, va obtenir el Premi Nadal). I aquest va ser el meu verdader bateig d'entrada al món editorial. Vaig començar a conèixer escriptors i em vaig apartar totalment del que havia estat fins a aquell moment el meu entorn natural. Vaig conèixer i vaig viure un clima diferent, i que, paradoxalment, resultava molt més afí a la meva naturalesa" ha afegit.

Els contes

Així mateix, l'autora ha destacat el "gran honor" amb què ha estat distingida, que, segons la seva opinió, inclou la seva trajectòria literària i vital, com dues parts indisociables de la seva existència poblada de relats curts. "Des d'aquell primer conte inventat als cinc anys fins a l'últim llibre, que en recull gairebé tots, puc comprovar amb satisfacció que per fi el conte ha ingressat entre els gèneres respectats de la nostra literatura. Encara que comptem amb entre els seus cultivadors des de l'immens Cervantes, que honra amb el seu nom aquest premi, fins als més recents dels nostres escriptors, joves i no tan joves, fins fa poc encara se l'ha considerat literatura 'menor'. Però per fi es comença a reconèixer el conte", ha afegit.

Ha afermat per tancar el seu discurs: "Ara, després d'aquestes paraules desembastades, em permet fer-los un prec: si en algun moment ensopeguen amb una història, o amb alguna de les criatures que transmeten els meus llibres, si us plau, creguin-les perquè les m'he inventades". Ana María Matute ha rebut una gran ovació de tots els presents a la cerimònia.