Llucia Ramis ha llegit el pregó inaugural de la Fira del Llibre. | Ferran Aguiló - M. À. Cañellas.
El pregó de l'escriptora mallorquina Llucia Ramis donà el sus a la XXIX edició de la Fira del Llibre de Palma, que ocuparà el Born fins al proper 5 de juny. L'inici del discurs de Ramis va fer referència a la victòria del Partit Popular i a les intencions dels de José Ramón Bauzá en matèria de política lingüística, que no auguren bons temps per al català. "Vist el resultat de les darreres eleccions, tal vegada aquest serà el darrer pregó de la Fira del Llibre que podrà fer-se a Mallorca en llengua catalana sense que això sigui considerat un 'mèrit'", digué.
L'escriptora i periodista no es mostrà gaire optimista amb la propera legislatura. "No tenim cap garantia que l'any que ve es continuarà fent la Fira del Llibre". Després d'uns paràgrafs en els quals Llucia Ramis descrigué allò que suposa per a ella llegir, tornaren les referències a l'actual situació política i al moviment dels "indignats", que deu el seu nom precisament a un llibre: Indigneu-vos, del francès de 93 anys Stéphane Hessel. "El tresor de qualsevol manifestació es troba dins d'un mateix: contra el capitalisme, un altre tipus de riquesa; contra la ideologia, l'idealisme", reflexionà en veu alta l'escriptora. "Els llibres ens fan lliures. I la llibertat és un dret que reivindicam des de la Revolució Francesa".
Ramis també va fer referència al moment de transició que es viu al món editorial amb l'aparició dels suports de lectura electrònics. "Dubt que el llibre electrònic ens faci passar pàgina, bàsicament perquè no en té, de pàgines(...). El que no podem permetre és que s'extingeixin els lectors. Perquè ells són posseïdors de la comprensió, del criteri, de la imaginació, de la il·lusió(...)".
El final d'aquest pregó de la XXIX Fira del Llibre fou tota una declaració d'intencions. "Tot el que ha passat és als llibres i tot el que ha de venir també hi és, dins ells, en la llengua amb què, íntimament, cadascú vulgui fer la seva pròpia revolta. Allò que aconseguim llegint no ho aconseguim de cap altra manera. Crec que val la pena celebrar-ho", digué Llucia Ramis, que en alguns moments del discurs hagué d'alçar la veu precisament perquè alguns membres del moviment 15-M feren acte de presència al passeig del Born per anunciar les mobilitzacions previstes per a ahir en solidaritat amb el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona.
Com és habitual cada any, no faltaren les autoritats a aquesta cita amb el llibre. Juntament amb Llucia Ramis, la tarima va estar ocupada per la batlessa de Palma, Aina Calvo; el conseller de Cultura, Joan Font; el president del Gremi de Llibreters, Francesc Moll; el director general de Cultura, Pere Joan Martorell; i el director de l'IDI, Àngel Pujol.
Aina Calvo aconsellà en el seu parlament "conservar la força, el coratge i l'ànim". Per altra banda, Joan Font reclamà "llibertat i que no hi hagi cap imposició", a més de destacar "la importància de la llengua d'aquí", en una nova referència a la política língüística del PP. La Fira del Llibre és una festa i en aquesta ocasió tingué la política com un dels convidats privilegiats.
De fet, l'acte inaugural d'ahir va finalitzar amb la veu d'una "indignada" lamentant la càrrega policial a la Ciutat Comtal i cridant els ciutadans a la lluita.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Esticd´acord amb Joan Font, quand reclama llibertat i que no hi hagi cap imposició. Jo esper que no hagi mai mes imposició de la llengua catalana a l´escola. Per aixó, esper que el PP done llibertat d´elegir la llengua dels nostres fills: catalá, per el que vulgui estudiar en catalá, i castellá, per el que vulgui pestudiar en castsellá. De aquesta manera no hi haurá cap problema de imposició de llengua.
No coneixia na Llucia Ramis, però jo també n'estic, de preocupat. No sé que passarà, però esper que el tema lingüístic no sigui més d'una de les promeses electorals incomplertes. La seva política educativa és impossible d'implantar, tant per temes pressupostaris com per temes logístics. El Govern no té personal per implantar un model trilingüe (els docents no estan preparats per impartir classes en llengua anglesa i això no es pot improvisar. No basta fer un curset de formació. Basta veure el nivell que tenen d'anglès els nostres estudiants). Quant a la llengua catalana, de la mateixa manera que moltes professors imparteixen l'ensenyament en la llengua que volen ara, també ho faran així en el futur i, per tant, de dret o de fet crec que fracassarà la imposició del castellà. Llengua que, tampo dominen, molts dels pressumptes defensors d'aquesta llengua per destruir la pròpia de les Illes. Jo estic espectant davant que succeirà, però esper que només hagi estat una cortina de fum electoralista, sense més repercussions.