Smith hi arribà amb una mica de retard, però se li perdonà, tal com es comprovà amb les mamballetes que li feren en entrar. Venia acompanyada de la seva guitarra, per la qual cosa vingué a la memòria de molts la roda de premsa de fa dos anys a la Fundació Pilar i Joan Miró, on cantà per sorpresa de tots els assistents. I així ho féu, encara que només els més pacients, gairebé ja a les nou del vespre, tingueren el privilegi d'escoltar dos temes i un poema amb què Smith els delectà.
Amb el cap ple de trunyelles del seu estil despentinat, Smith no perdé el somriure i amb paciència anà firmant autògrafs a tots els qui s'havien acostat a veure-la. Se la veia enamorada de Mallorca. Allotjada a l'hotel Es Molí de Deià, ahir dematí visità la casa del poeta Robert Graves, amb el fill de l'escriptor com a guia. Ja fa dos anys, i sense temps per a més, descobrí de manera fugaç la tomba del creador dels Argonautes, de qui sempre s'havia declarat una admiradora. Aquests tres dies a la falda de la serra de Tramuntana han estat per a Smith com un alè en la seva gira europea. Unes minivacacions merescudes per a la reina del punk.
Des de l'empresa promotora de l'acte, Fonart, ho reconeixien així: "Fou la seva mànager qui ens telefonà per dir-nos que eren de gira per Europa i que els faria il·lusió tornar". Tanta il·lusió com la de més de mil persones que dilluns ompliren els jardins del Palau d'Aiamans de Lloseta i els dos centenars, ben llargs, que ahir empetitiren la llibreria Literanta.
Una promesa, vint anys després
Patti Smith i Robert Mapplethorpe es varen conèixer quan eren dos joves de poc més de 20 anys que havien acabat d'arribar a Nova York, cada un per la seva banda, amb ànimes d'artista. Ella era dependenta d'una botiga de discs i Mapplethorpe hi entrà per comprar un collar. L'atracció fou instantània i una tímida Smith li va etzibar alguna cosa com: "No el regalis a cap al·lota que no sigui jo". Iniciaren així una relació d'amistat i amor -amb el consentiment de la tendència homosexual de Robert- que durà més de 20 anys i que va quedar estroncada per la mort del fotògraf el 1989 a causa de la sida. En la darrera conversa, Smith li prometé que algun dia contaria la seva història d'amor, la de tots dos; i aquest dia ha arribat. La de Chicago ha complit el deute.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Patti Smith? Què és, un home o una dona? Per cert mònica, si va a llegir a la litarántula, què vols?
Mónica, t'hauries de llevar de tant en tant les cucales patriotiques del damunt. T'ajudaria a veure la vida d'un altra manera i a ser una mica més feliç. . A jo tampoc em van agradar gens ni mica les referéncies inicials futboleres del seu discurs però al final ho va arreglar un poc afirmant que si feim equip podem aconseguir alló que ens propossem. Alguns com tú continuaràn parlant de pàtries i banderes. Uns altres preferim creure amb un món de essers humans lliures i units contra l'injusticia i sense divisions territorials malaltisses i provocadores de guerres des dels principis dels temps. El concert va ser magnífic. Quina pena que el teu integrisme tribal no t'hagi permés disfrutar-lo.
El concert va ser magnífic. Més bé: hauria estat magnífic si no hagués agafat, ella, el triomf de la seleccio espanyola com a fil argumental per insistir en les idees de germanor i joia. Si bé algú li podria haver explicat el problema de dominació que patim, als Països Catalans, i li podria haver dit que Mallorca no és pròpiament Espanya, sinó que patim una colonització molt i molt greu (cosa que per altra banda també hagués pogut investigar ella), el més trist de tot, és que una persona com la "reina del punk", com se l'anomena en aquest mateix article, hagi de fer quatre vegades referència a un espectacle tan barroer com el mundial de futbol de sud-àfrica. No sabia que els punks es declarassin entusiastament a favor dels negocis especulatius que fan els països rics damunt un dels països africans amb taxes per mort de sida més elevades. I etc, etc, etc... El punk ha mort, definitivament.