Aquest és el cas dels responsables de la llibreria Babel, situada a la costa de la Pols i oberta des de fa poc menys d'un any. "La idea és establir vincles entre la literatura i el món del vi", explica José Luis Martínez. "Per tant, fins i tot es poden proposar maridatges entre una llibre concret i una botella de vi".
Ara bé, quina és la combinació perfecta? "No hi ha una única resposta, perquè depèn de l'època de l'any, del lloc on estiguis llegint...", diu. Hi ha casos més evidents que els altres, com les novel·les franceses del segle XIX, d'autors com Balzac, Victor Hugo i Flaubert. "Als seus llibres surten, com a mínim, cinc o sis referències a cellers i vins del moment", indica.
Per tant, podem fer una primera relació: beure el vi que surt esmentat a les obres. Balzac a la mà? Idò es pot encetar una botella de vi francès, potent, dels anomenats d'autor. Altres exemples podrien vincular un vinho verde (portuguès), amb la poesia de Fernando Pessoa. O un rioja quan llegim Ramón Pinilla i la seva trilogia ubicada a Biscaia. Evidentment, la metodologia és traslladable a Mallorca. Un text de Llorenç Villalonga? Doncs algun vi binissalemer.
Una segona vinculació podria partir del gènere literari. Asseguren que a la novel·la negra li adiu ser maridada amb altres tipus de begudes, com ara un gin tònic, o potser un whisky.
Aquesta darrera beguda també és recomanable a l'hora de llegir els autors nord-americans de mitjan segle XX: F. Scott Fitzgerald o Faulkner, per exemple, però també Kerouac, Gisberg o Burroughs, de la maleïda generació beat. Això sí, que el whisky sigui bourbon americà.
Finalment, es poden establir vincles personals per cada autor. Aquestes són algunes de les recomanacions de José Luis Martínez. "Hi ha novel·listes contundents, com Fiodor Dostoievski, que necessiten vins de la mateixa casta. Un vi negre i de reserva, vaja, perquè tant l'autor com el vi seran de grans essències contingudes", explica.
La segona proposta li surt sense aturar-se a pensar. "Si llegeixes Oscar Wilde, està clar: obre una botella de xampany". Una més: "Poetes com Kavaffis s'han de barrejar amb vins de resina, d'estil grec. Són aspres i alegres a la vegada". Un darrer suggeriment: "Per als autors de Castella, els grans místics, es pot encetar un bon Ribera del Duero". Així idò, per recuperar l'obra del recentment finat Miguel Delibes, obriu un botella d'aquest producte.
Les combinacions, com la literatura, tenen una perspectiva inacabable. Roberto Bolaño somriuria, probablement, si veiés un dels seus lectors bevent xopets de mezcal (similar al tequila) amb la seva obra 2666 a la mà. Potser un de la marca Los Suicidas, que és anomenat a la novel·la. L'únic problema? No és bo de trobar un mezcal fictici...
Tornam, però, al món dels cellers (perquè amb xopets per ventura el lector s'engata més que no llegeix). Diu José Luis Martínez, professor i impulsor de la llibreria Babel: "Als grecs els hem d'agrair tres coses: la literatura, el vi i la democràcia". Sense aquests conceptes, la història no hauria estat igual. Des de l'arc mediterrani a la cultura egípcia, passant per l'imperi mesopotàmic... el vi ha estat present en el desenvolupament de les civilitzacions. "Per això cal deslligar d'una vegada vi i alcoholisme", ressalta el llibreter. "Aquí parlam de moderació, cultura, un diàleg entre les dues meravelles que són el vi i la literatura", conclou. Com si es tractàs de la catedral del maridatge, tan sos resta dir amén.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.