"Renunciam a anar contra el castellà...cal defensar el català en positiu"

Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, acaba de publicar Llibertat i llengua, 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears. Es tracta d'un volum en el qual recull impressions entorn de la salut del català, moltes de les quals reflectides abans en les seves col·laboracions habituals a dBalears. Una de les idees que llança en aquestes pàgines és el full de ruta per assolir la normalitat en l'ús de les llengües. "Què hi podem aportar? Idò renunciam a anar contra el castellà. Cal defensar el català en positiu", diu. Ara bé, matisa, no és aquest el gran problema, sinó assolir el respecte dels castellanoparlants cap al català. "Allò ideal és conèixer perfectament les dues llengües, el català i el castellà, a més d'aprendre un idioma més -i fins i tot dos més-", afirma. Aquest és el punt fort: el multilingüisme. No debades, aquells que clamen contra la normalització del català acostumen a ser monolingües castellans.

Martí, que fa feina en la promoció del català entre nouvinguts, explica des de la seva experiència: "Arreu del món hi ha països amb més diversitat lingüística que l'Estat espanyol i no tenen problemes! De fet, aquí ve un ciutadà de l'Àfrica i se sorprèn que hagi d'aprendre no una llengua, sinó dues... Tan sols dues!". L'apel·lació a l'intel·lecte és evident. "Aprenem com més llengües millor" i, llavors, "que cadascú s'expressi com vulgui". De tota manera, torna a precisar: "El català ha de ser la llengua vehicular i preferent en alguns sectors com l'educació".
I per què aquesta discriminació 'positiva'? Idò perquè el català pateix una posició 'negativa', "en tant que ha estat menyspreat durant anys i els seus drets civils han estat esclafats històricament".

Potser és a causa dels mals costums que encara arrosseguen algunes persones. "Hem estat educats de tal manera que, davant una persona desconeguda, la llengua que havíem d'emprar era el castellà", explica Tomeu Martí. El català, a casa... i el castellà, per a les coses importants. O no tan importants, però simbòliques. "Record una dona gran mirant d'orientar un guiri... i va passar al castellà, tot i que el turista no entenia ni un idioma ni l'altre!", conta. Per això, Martí arriba a la conclusió següent: "Crec que no hem estat capaços, col·lectivament, de rompre aquesta inèrcia en l'ús públic del català", assevera. Alhora que la comunitat catalanoparlant fa autocrítica, però, els monolingües també han d'assumir on són.

"Obligatorietat"

I assegura: "Així com el coneixement del castellà és obligatori, també ho ha de ser el del català per a les persones que viuen aquí!". Martí, emperò, no conclou sense mostrar abans confiança que "tot és possible". I el futur és dels joves (als qui, per cert, està adreçat el llibre).