Miquel Bezares s'endú el premi Maria Mercè Marçal
El premi de poesia Maria Mercè Marçal no és un guardó amb dotació econòmica desorbitada, ni acull a la seva festa les plomes més il·lustres de la literatura catalana. Però a Miquel Bezares, que és qui divendres vespre se n'endugué la XII edició, li ha fet una il·lusió especial. "Només pel nom del premi, que és el d'una poetessa, Maria Mercè Marçal, que a mi m'agradava molt", afegí el poeta i delegat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a le Balears.
“Tacats de sang és com quedaren els assassins de Darder”
La novel·la històrica és un gènere literari que pretén apropar fets històrics al lector d'una manera amena i emocionant. La bona acollida de Tacats de sang a la Fira del Llibre (fou la segona publicació en català més venuda) demostra l'interès que generen aquest tipus de narracions. En la seva nova obra, Guillem Rosselló tracta un capítol fosc de la història política de Mallorca: l'assassinat del batle republicà de Palma, Emili Darder, a mans dels falangistes.
“La malaltia és greu, però es pot curar”
El catedràtic d'Economia Política de la Universitat de Barcelona Josep Maria Bricall assegurà ahir que l'actual crisi econòmica és profunda, prou diferent de les dels anys noranta, per la qual cosa instà a "estimular la demanda i l'activitat econòmica". En qualsevol cas, el professor Bricall sosté que "la malaltia és greu, però es pot curar
David Pagès ens ofereix un total de 500 raons per parlar català
Ni més ni menys que 500 arguments que defensen la llengua catalana és, alhora, títol i contingut del nou llibre de David Pagès. L'escriptor, interessat per la llengua des de fa uns anys, desenvolupà una mena d'afició que consistia a recopilar cites de tots els personatges rellevants que sortien als mitjans. Això sí, les paraules d'aquestes persones havien de transmetre un missatge contundent, que fomentàs i donàs prestigi al català. D'aquesta manera, allò que en un principi va començar com una curiositat, ara s'ha materialitzat en forma de llibre: 500 raons per parlar català. Els autors de les cites són polítics, poetes, professors i, fins i tot, institucions (Joves de Mallorca per la Llengua) i mitjans de comunicació (dBalears). De tota manera, allò que l'escriptor cercava no era reflectir la veu de personatges públics, sinó el seu missatge. I és que, segons el mateix autor, les cites són molt útils per exposar arguments i missatges molts clars. Per seleccionar-les, David Pagès tingué en compte alguns criteris, com per exemple que les cites fossin "constructives, encoratjadores, entusiàstiques, positives, suggestives... i que fossin útils per al foment i el cultiu de la llengua". Tot i que l'objectiu és elevar el català, l'escriptor s'ha assegurat que no es despreciï cap altra llengua.
Roben el Còdex calixtí de la catedral de Santiago
La Policia investiga la desaparició del manuscrit original del Còdex dalixtí, que data del segle XII i està considerat com la primera guia del Camí de Santiago, que es trobava custodiat a l'arxiu de la catedral de Santiago de Compostel·la. El llibre, una de les joies del patrimoni cultural de Galícia i guia inicial de la peregrinació, fou trobat a faltar pel personal de l'arxiu dimarts. La Policia posà ahir en marxa un ampli desplegament d'efectius per tractar de localitzar i recuperar el Còdex calixtí, que té un valor incalculable. El degà de la catedral i arxiver major assegurà ahir que els panys i les portes de la estància on es trobava el Còdex no presentaven signes de violència ni d'haver estat forçats. A més a més, va afirmar que només ell i dues persones més tenien accés a aquella sala, que dóna cabuda a documents de gran valor propietat de la catedral compostel·lana. Encara que per ara no hi ha cap pista sobre l'autoria dels fets, la Policia analitza les càmeres de seguretat de la catedral per tractar de trobar algun indici. També s'afegiren a la investigació "alguns dels millors experts del món" i s'activà el protocol habitual en aquests casos, a part de donar la notícia a les forces de seguretat d'altres països europeus.
Arranca la fira més reivindicativa
El pregó de l'escriptora mallorquina Llucia Ramis donà el sus a la XXIX edició de la Fira del Llibre de Palma, que ocuparà el Born fins al proper 5 de juny. L'inici del discurs de Ramis va fer referència a la victòria del Partit Popular i a les intencions dels de José Ramón Bauzá en matèria de política lingüística, que no auguren bons temps per al català. "Vist el resultat de les darreres eleccions, tal vegada aquest serà el darrer pregó de la Fira del Llibre que podrà fer-se a Mallorca en llengua catalana sense que això sigui considerat un 'mèrit'", digué.
Un llibre 'incòmode' per algunes persones
El llibre Presunta legislatura, dels periodistes Juan Mestre, d'Ultima Hora, i Biel Torrens, de la COPE, es presentà ahir enmig d'una gran expectació. "No agradarà a molts i incomodarà algunes persones", explicà ahir Torrens durant la presentació. Es tracta d'un llibre en què es recopilen quatre anys d'una legislatura marcada per la corrupció, però en le qual es revelen aspectes que no se sabien i en els quals els autors aprofundeixen a través de testimonis que fins ara no havien volgut parlar. Segons Mestre, de qui sorgí l'impuls de fer aquest llibre, volien "explicar alguna cosa més del que passava tan ràpid i no fer un refregit del que s'havia publicat als diaris". També apuntà que "els periodistes han estat els grans protagonistes de la legislatura", en què tot ha passat molt aviat i s'ha viscut amb molta intensitat. Pels autors, el treball ha estat una manera de posar en ordre l'allau d'informació judicial i política d'aquests darrers quatre anys a les Illes. Ara bé, lluny de centrar-se només en aquests dos àmbits, també "hem tractat l'aspecte humà, perquè no m'agraden les condemnes mediàtiques", sentencià Mestre.
Ana María Matute rep emocionada el premi Cervantes de literatura
L'escriptora i acadèmica Ana María Matute (Barcelona, 1925), que ha rebut el Premi Cervantes 2011, ha subratllat el seu "lliurament total" a la invenció al llarg de la seva vida. En el seu discurs de recepció, plena de referències autobiogràfiques i que ha estat precedit per paraules en record al poeta xilè recentment mort Gonzalo Rojas, l'escriptora s'ha centrat en els seus primers contactes amb la ficció, que van començar quan tenia tan sols cinc anys, poc abans de la guerra. "El temps en el qual jo inventava era un temps molt fràgil, en el qual jo em sentia diferent: era tartamuda, més per por que per defecte físic. La prova d'això és que aquesta tartamudesa va desaparèixer durant els bombardeigs.
"Renunciam a anar contra el castellà...cal defensar el català en positiu"
Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, acaba de publicar Llibertat i llengua, 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears. Es tracta d'un volum en el qual recull impressions entorn de la salut del català, moltes de les quals reflectides abans en les seves col·laboracions habituals a dBalears. Una de les idees que llança en aquestes pàgines és el full de ruta per assolir la normalitat en l'ús de les llengües. "Què hi podem aportar? Idò renunciam a anar contra el castellà. Cal defensar el català en positiu", diu. Ara bé, matisa, no és aquest el gran problema, sinó assolir el respecte dels castellanoparlants cap al català. "Allò ideal és conèixer perfectament les dues llengües, el català i el castellà, a més d'aprendre un idioma més -i fins i tot dos més-", afirma. Aquest és el punt fort: el multilingüisme. No debades, aquells que clamen contra la normalització del català acostumen a ser monolingües castellans. Martí, que fa feina en la promoció del català entre nouvinguts, explica des de la seva experiència: "Arreu del món hi ha països amb més diversitat lingüística que l'Estat espanyol i no tenen problemes! De fet, aquí ve un ciutadà de l'Àfrica i se sorprèn que hagi d'aprendre no una llengua, sinó dues... Tan sols dues!". L'apel·lació a l'intel·lecte és evident.
Decàleg per als actes populars
Les festes de Palma, editat per Lleonard Muntaner, nasqué d'una proposta de la Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, per tal d'arreplegar un protocol de les principals celebracions festives de Ciutat, que servís per dotar-les del necessari rigor històric.
Sant Antoni: signe d'identitat
Manacor, sa Pobla i Artà són algunes de les localitats que cada 15 i 16 de gener es desviuen per Sant Antoni. Cada poble ho viu a la seva manera, però en tots hi conflueix un fort sentiment identitari. Per entendre'l millor, Documenta Balear acaba d'editar Diguem Visca Sant Antoni!, del musicòleg Francesc Vicens. En realitat, aquest no és un llibre comú, sinó un complet estudi etnomusicològic "per tal d'intentar entendre la festa", no en un poble en concret, sinó les "relacions humanes que s'hi generen o el comportament emotiu i identitari del poble", explicà Vicens, qui presentarà avui el llibre a Ca na Vallespina de Manacor (19 h).
Nova entrega de la saga Agustí Ferrà, ara entre prostíbuls
Miquel Vicens Escandell és un habitual de la novel·la negra. Agustí Ferrà s'ha tornat a ficar en un bon embull, i aquest cop, segons diu el creador, "és un dels més complicats de tots". Miquel Vicens Escandell acaba de publicar L'últim cop que vaig veure n'Aina (El Tall, 2010). Es tracta de la quarta entrega de les sis que Escandell té preparades entorn del personatge del detectiu Agustí Ferrà després de La jove alemanya, Mort a Madrid i La Soledat del llibreter. Ara, l'investigador es veu involucrat en un cas de prostitució en el triangle que comprèn la plaça Marquès, Pere Garau i Son Gotleu. "Vaig fer feina durant vint anys en aquest relat. He vist molt de prop com ha anat arribant la immigració i com s'ha anat creant aquest submón", explica l'escriptor, amant de la novel·la negra, que aprofita els seus relats per fer un retrat fidedigne -amb els seus trossos de ficció i els seus retalls de realitat- de la Mallorca d'aquest segle XXI.
El passat de Letícia
La polèmica sacseja la Zarzuela. Un llibre publicat recentment sobre Letícia revela presumptes episodis obscurs del passat de la princesa d'Astúries, com un suposat avortament a Mèxic, una detenció per drogues i posicionaments explícits envers la República. L'obra, titulada Letizia Ortiz: una republicana en la Corte del rey Juan Carlos i escrita pel periodista català Isidre Cunill, intenta fer un retrat de la joventut de la princesa i hi destaca el seu passat republicà i agnòstic, motiu pel qual Letícia no hauria estat batiada i hauria optat pel casament civil en el primer matrimoni.
L'abans i el després de Banyalbufar
L'associació cultural Bany-Al-Bahar, que es dedica des de l'any 1991 a la recerca i la investigació de les tradicions i la cultura de les Illes Balears, però sobretot de Banyalbufar, ha editat i publicat el llibre Banyalbufar, geografia i medi ambient gràcies al suport del Consell de Mallorca. L'obra va ser presentada anit durant un acte al municipi mallorquí.
Les dues històries d'amor de Patti Smith
Quan Patti Smith arribà ahir horabaixa a la llibreria Literanta de Palma la coa de gent que l'esperava feia dues voltes a la botiga i començava a enfilar-se cap al carrer. Els fans l'esperaven pacients, encara amb el record fresc d'un concert -el dia abans- que tots coincidien a definir com a "magnífic". Els més tranquils compraven el llibre Just kids -en el qual la cantant explica la seva relació amb el fotògraf Robert Mapplethorpe- i es posaven en coa. Els més fervorosos ja feia estona que esperaven carregats amb tot un arsenal de vinils, CD, llibres, pòsters i, fins i tot, guitarres, on estampar un autògraf de la cantant.
I les lletres caigueren a la bóta
El llibre en una mà i la copa de vi a l'altra. Aquesta és la conjunció que cada pic més llibreries proposen als clients habituals. Aquest és el cas dels responsables de la llibreria Babel, situada a la costa de la Pols i oberta des de fa poc menys d'un any. "La idea és establir vincles entre la literatura i el món del vi", explica José Luis Martínez. "Per tant, fins i tot es poden proposar maridatges entre una llibre concret i una botella de vi".
Un epistolari entre Villalonga i Porcel per recordar l'aniversari de la mort de l'andritxol
Un llibre recollirà la correspondència entre els escriptors Llorenc Villalonga i Baltasar Porcel com a commemoració del primer aniversari de la mort d'aquest últim, que se celebrarà l'1 de juliol. Edicions 62 publicarà aquest volum, titulat "Les passions ocultes. Correspondència i vida" i que sortirà a la llum a mitjans d'octubre dins la col·lecció Biografies i Memòries, informa avui l'editorial en un comunicat.
La vida, el diari cubà amb accent mallorquí
Fer les Amèriques és un concepte ben arrelat a casa nostra. A finals del segle XIX i principis del XX, foren molts els balears que s'embarcaren a la recerca de fortuna o de canvi d'aires. Alguns tornaren, d'altres no. És més, qui més qui manco ha sentit d'algun parent que partí allà deçà la mar.
Una manera artística de fer matances
"Com un coit ensangonat". Així és com visqué les seves primeres matances el jove artista Albert Pinya, que reconegué que "no hi havia anat mai i sé que hi ha molta gent de la meva generació que no les ha viscudes". Piña descobrí les matances amb el fotògraf i editor Gori Vicens. Junts emprengueren el projecte Mirades Tallades, que ara, i amb la col·laboració del periodista Andreu Manresa que n'ha fet els textos, s'acaba de fer realitat amb un llibre editat per l'Institut d'Estudis Baleàrics i DPalma. Mirades tallades, amb un subtítol prou explícit, Una notícia sobre la violència arquitectònica de la mort del porc, les feines i els plaers dels menjars i la festa, dóna tres visions, de tres generacions diferents i a través de tres disciplines distintes de l'art de les matances.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent