Quim Torres
“El PSC ha abandonat el terreny de joc nacional i social”
Joan Coscubiela (Barcelona, 1954) acumula molta mili a l'esquena. Ara és diputat d'Iniciativa a Madrid, però durant 13 anys va ser el secretari general de CCOO a Catalunya. Reivindica que el dret a decidir dels catalans no té sentit sense una defensa dels seus drets socials i planteja solucions d'esquerres a la crisi.
Els centres que optin pel català necessitaran l’aval del 65% dels pares
Una protesta dels estudiants i professors de l’IES Mossèn Alcover contra les retallades i la política lingüística del Govern Bauzá. Foto: Arxiu Les escoles i instituts que vulguin optar per fer l'ensenyament en català hauran de fer en el futur una votació interna i caldrà que el 65% dels pares dels alumnes hi votin a favor. No bastarà amb el 65% dels vots, sinó que caldrà que ho avali el 65% del cens de matriculats, la qual cosa dificultarà moltíssim aquesta possibilitat, fins ara habitual, perquè la participació haurà de ser altíssima. Text íntegre del decret de trilingüisme
El president també culpa del rescat l’oposició i anuncia que el pressupost serà “dur”
La suposada incompatibilitat del president Bauzá no fou l'única qüestió que centrà el ple del Parlament. També la situació econòmica i sobretot l'anunci de petició del rescat per part del Govern provocaren debats tensos. Si l'oposició considerà el rescat com la constatació del "fracàs" de la política econòmica de l'Executiu, el president José Ramón Bauzá va recórrer un altre pic a l'herència rebuda per justificar que ara ell l'hagi de demanar i hagi de fer uns pressuposts de 2013 que, segons anuncià, seran "durs" i "seriosos" per "sortir de la situació de crisi" que deixà l'esquerra.
El PP rebutja aplicar a Bauzá la sentència de Salom sense argumentar cap diferència
El PP rebutjà ahir al Parlament aplicar al president José Ramón Bauzá l'única sentència judicial que crea precedent a Balears per un cas d'incompatibilitat, la que l'any 2007 declarà que el càrrec de l'exconsellera socialista Aina Salom era incompatible amb la titularitat d'una farmàcia. Sense argumentar cap diferència entre el cas de Salom i el de Bauzá per justificar que no és d'aplicació la sentència, els populars rebutjaren una iniciativa socialista que exigia el cessament del president i la inhabilitació. El president també culpa del rescat l'oposició i anuncia que el pressupost serà "dur"
El PSIB iguala Bauzá a Matas i critica l’informe que el ‘salva’
Bauzá i Matas, en una imatge de la campanya del 2007: un es presentava a batle i l’altre, a president. Foto: Arxiu El PSIB demanarà avui al Parlament que el president José Ramón Bauzá sigui cessat i inhabilitat perquè considera que no pot ocupar el càrrec mentre és titular d'una farmàcia. Demanen al Govern que li apliqui la sentència que serví per inhabilitar l'exconsellera socialista Aina Salom pels mateixos motius. I critiquen que l'informe de la Comunitat que exculpa el president no faci ni una referència a la sentència, l'única existent sobre incompatibilitat i que assentà un precedent judicial. Però, a més de desacreditar el dictamen, comencen a comparar Bauzá amb l'expresident Matas. "Bauzá diu que el volem desprestigiar i Matas digué el 2007 que les denúncies del palauet eren un muntatge i ara està condemnat", afirmà la portaveu socialista, Pilar Costa. Texte de la sentència sobre la farmàcia d'Aina Salom
Bosch diu que no es cap “barbaritat” evitar dir català a la llengua
El conseller justifica que el BOIB es referís a l’idioma propi com a “llengua cooficial distinta del castellà”. Foto: Arxiu. La polèmica per la publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) dedijous d'una convocatòria oficial de la Conselleria d'Educació i Cultura en la qual s'evita dir pel seu nom la llengua catalana i s'empra l'expressió "llengua cooficial distinta del castellà" provocà ahir nombroses reaccions i obligà el conseller responsable, Rafel Bosch, a justificar-ho. El titular defensà que es tractava d'una convocatòria d'ajuts del Govern de l'Estat amb fons finalistes destinada a comunitats amb dues llengües oficials que s'havia transcrit textualment. "Si fos una convocatòria pròpia hauríem posat llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", apuntà Bosch, qui també afirmà que no era un "error" i que la convocatòria "no diu cap barbaritat".
Balears demana el rescat
El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló. Foto: Arxiu. Fa mig any varen dir que no hi havia risc d'intervenció i que no calia demanar ajuda perquè havien "fet els deures"; fa aproximadament un mes van començar a deixar entreveure que no descartaven acollir-se al rescat, i ahir el Govern anuncià que el demanarà a Madrid per un total de 355 milions d'euros. Ara bé, l'Executiu, que només destaca els avantatges de l'operació, no vol anomenar rescat allò que tothom coneix per rescat. El crèdit, que encara s'ha de concretar, serà aproximadament a un 6% d'interès i a tornar en uns deu anys i servirà per cobrir part del dèficit que es generarà enguany.
El Govern declara compatible Bauzá amb un informe que no signen els Serveis Jurídics
Bauzá devora l’expresident Gabriel Cañellas i la directora insular María José Frau, a la junta directiva insular del PP. Foto: P.Bota. El Govern seguí ahir el guió previst i aprovà un informe que declara que el president José Ramón Bauzá compleix la Llei d'incompatibilitat, tot i ser titular d'una farmàcia al Pont d'Inca Nou (Marratxí) i participar en les societats Bauser i El Divino. L'acord del Govern es basa en un dictamen de tres folis, que no difereix en res de les justificacions donades per Bauzá i que, curiosament, no ve signat pels Serveis Jurídics de la Comunitat, sinó per dos veterans funcionaris de lliure designació: els caps de departament de la Conselleria de Funció Pública, Pilar Cabotá, responsable de Qualitat dels Serveis, i Rafael Alomar, cap del Departament Jurídic, ambdós llicenciats en Dret. Amb el document, el Consell de Govern arxivà ahir les actuacions iniciades al juny, quan PSIB i PSM-IV-E demanaren una investigació sobre la suposada incompatibilitat del president. L'Executiu dóna el cas per "tancat" perquè "els tècnics no aprecien motius perquè hi hagi un procés sancionador", afirmà el portaveu Rafel Bosch, qui justificà que no fes l'informe l'Advocacia sinó la Direcció General de Funció Pública perquè "n'és la competent". Ara, un tribunal determinarà si hi ha incompatibilitat perquè l'oposició ho denunciarà.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
IB3 deixarà d’emetre al Principat al novembre, però TV3 quedarà aquí
El director general de l’ens, José Manuel Ruiz, justificà que un equip d’IB3 s’hagués desplaçat a Pescara convidat per l’empresa Tirme. Foto: Arxiu. La televisió autonòmica IB3 deixarà d'emetre al novembre al Principat. Així ho anuncià ahir al Parlament el director general de l'ens, José Manuel Ruiz, qui ho justificà per un nou ajust pressupostari i apuntà que suposarà un estalvi de 400.000 euros a l'any. El responsable afegí que s'haurà de revisar el conveni de reciprocitat d'emissions televisives signat amb la Generalitat, però "en principi" la decisió d'IB3 no afectarà les emissions a Balears dels canals catalans (TV3CAT, Canal 33 i 3/24). "La nostra decisió no afecta l'altra part" i "la idea és que continuïn veient-se aquí" els canals catalans, afirmà Ruiz després de comparèixer. IB3 paga les emissions del seu canal al Principat i TV3, les dels seus aquí.
El PSIB pretén que el Parlament demani el cap de Bauzá per incompatible
La confirmació per part del president José Ramón Bauzá que percep ingressos de la seva farmàcia mentre exerceix com a cap de l'Executiu ha provocat que l'oposició insisteixi a acusar-lo d'incomplir la Llei d'incompatibilitats. Lluny d'abandonar la qüestió, ha decidit tornar-la a dur al Parlament, ara per demanar al Govern que exigeixi al president el seu cessament per incórrer en incompatibilitat i que declari la seva inhabilitació per ocupar un càrrec durant dos anys. La petició, inèdita, la formula el PSIB-PSOE en una moció que es debatrà en el ple de dimarts i que serà rebutjada per la majoria absoluta del PP. Ahir, però, ja provocà polèmica. El PP la considerà "antireglamentària" perquè "és una moció de censura encoberta".
Cort contractació parella Armengol
El Govern demana que el Parlament investigui el contracte de Cort a la parella d’Armengol
El Govern replicà ahir a l'interès de l'oposició per la suposada incompatibilitat del president, demanant al Parlament la creació d'una comissió d'investigació per analitzar la concessió que l'Ajuntament de Palma va fer l'any 2008, sent batlessa la socialista Aina Calvo, d'un contracte de jardineria de la Funerària a l'empresa Jardins de Tramuntana, propietat de la parella de la portaveu socialista, Francina Armengol. Responent una pregunta del mateix PP, el conseller de Presidència, Toni Gómez, denuncià irregularitats en la concessió i ho considerà "suficientment greu" com perquè aquesta fos analitzada al Parlament per una comissió d'investigació o, fins i tot, per recórrer "als mecanismes legals o jurídics que procedeixin".
Bauzá admet que obté ingressos de la farmàcia i que no els declarà com a activitat
La suposada incompatibilitat del president, els negocis i, fins i tot, la presumpta vinculació entre aquests i el nomenament i destitució d'un càrrec a IB3 que ara investiga la Fiscalia centraren ahir un ple del Parlament en què el cap de l'Executiu, José Ramón Bauzá, tornà a negar les acusacions de l'oposició i defensà que compleix la llei de compatibilitat. En defensa seva, Bauzá afirmà que la seva única activitat és la de diputat i president, però reconegué que té ingressos al marge de la política, que no inclogué en la declaració d'interessos i activitats que presentà en ser elegit perquè, segons ell, no era necessari. El Govern demana que el Parlament investigui el contracte de Cort a la parella d'Armengol
Cort contractació parella Armengol
El PP no descarta dur al jutjat el cas de la parella d’Armengol
Si l'oposició insisteix en els negocis privats del president, el PP respon insistint a denunciar irregularitats en la contractació per part de l'Ajuntament socialista de Palma de l'empresa de la parella de Francina Armengol. Els populars duran avui la qüestió al Parlament i no descarten que acabi als jutjats. La popular Mabel Cabrer recalcà que l'any 2008, sent batlessa Aina Calvo, es produïren "il·legalitats" quan la Funerària municipal de Palma contractà l'empresa Jardins de Tramuntana, propietat de la parella d'Armengol. Però, malgrat que el PP hi veu "il·legalitats reals" -i "no presumptes" perquè les ha detectades la Sindicatura de Comptes-, no aclareix si durà el cas als jutjats.
L’oposició duu al ple la investigació a Bauzá
L'obertura de diligències per part de la Fiscalia per determinar si hi ha responsabilitats penals en una sèrie d'actuacions del president José Ramón Bauzá en la gestió del seus negocis -concretament de la vinoteca El Divino- i en el nomenament i posterior destitució com a gerent d'IB3 de Borja Rupérez arriba avui al ple del Parlament. L'oposició ha canviat preguntes per intentar centrar el debat en aquesta qüestió. La socialista Francina Armengol considerà "gravíssimes" les acusacions per la "sospita" que el president "ha intentat mesclar negocis privats amb la gestió pública". Des de PSM-IV-E, Fina Santiago recalcà que el seu grup presentà la denúncia perquè està "convençut" que hi ha indicis de presumptes delictes de prevaricació i tràfic d'influències.
Nou partit autonomista Lliga+CxI
El nou partit de Font i Melià ultima acords per néixer també a Menorca i Eivissa
D'esquerra a dreta, Joan Josep Ferrer (Es Nou Partit d'Eivissa), Irene Coll (Unió Menorquina), Pep Melià (CxI) i Jaume Font (Lliga Regionalista). Foto:L.P. El nou partit de "centre" i "autonomista" que impulsen Jaume Font i Pep Melià ultima acords per néixer també amb presència a Menorca i a Eivissa i convertir-se així en l'única força política d'àmbit i obediència balear. Els presidents de la Lliga, Jaume Font, i de Convergència per les Illes, Pep Melià, es reuniran dimarts a Palma amb representants d'Es Nou Partit d'Eivissa i d'Unió Menorquina. La intenció de la trobada és que aquestes dues darreres formacions se sumin com a elements constituents de la nova força política que han acordat impulsar els dos primers. Si s'assolís l'acord, el nou partit naixeria també amb representació institucional en aquestes illes, perquè actualment Es Nou Partit d'Eivissa té un regidor a Vila i dos regidors a Sant Antoni, mentre que Unió Menorquina gaudeix de dos representants al Castell, un edil al Mercadal i un altre a Ferreries.
El PSOE recorre al Constitucional la llei del PP que arracona el català
La multitudinària manifestació que va recórrer Palma el març passat en defensa de la llengua catalana. Foto: Arxiu. La Llei de funció pública, modificada en solitari pel PP perquè el català ja no sigui necessari per accedir a l'Administració de Balears, arribarà al Tribunal Constitucional. El PSOE presentarà la setmana vinent un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta norma perquè, segons ells, vulnera el principi constitucional que atorga al català el paper de llengua cooficial de les Illes. Aquest principi garanteix el dret dels ciutadans a poder ser atesos per l'Administració en la seva llengua pròpia i quedaria vulnerat des del moment en què no s'exigeixen coneixements de català per accedir a la funció pública. Per poder presentar el recurs, els socialistes de les Illes han aconseguit la firma de 50 senadors del PSOE de tot l'Estat.
La Fiscalia investiga Bauzá pels seus negocis
La Fiscalia de les Illes Balears ha obert una investigació penal al president del Govern, José Ramón Bauzá (PP), pels seus negocis privats. L'obertura de diligències s'efectua arran de la denúncia contra el cap de l'Executiu presentada el 24 d'agost per PSM-IV-E. En l'escrit formulat pels econacionalistes, es vincula l'operació de venda de la vinoteca El Divino, de la qual era administrador Bauzá, amb la contractació i posterior acomiadament de Borja Rupérez com a gerent d'IB3. La demanda considera que la designació de Rupérez va estar motivada "per interessos personals" del president i apunta que això pot suposar, pel cap baix, la presumpta comissió d'un delicte de prevaricació i d'un altre de tràfic d'influències.
El Consell respon als bombers que o fan més hores o cobren menys
El Consell de Mallorca advertí ahir que aplicarà, sí o sí, l'augment de la jornada laboral de 35 hores setmanals a 37 hores i mitja a partir de l'1 de gener perquè l'obliga la llei. Ideixà clar que també afectarà els bombers, que o bé hauran de fer més hores o bé cobrar menys.
Bauzá diu que no es va comprometre a tornar de Madrid amb més doblers
La Conferència de presidents de la setmana passada provocà ahir un tens debat al Parlament. El president José Ramón Bauzá defensà els resultats de la reunió i recalcà que l'objectiu era llançar un missatge d'unitat a Europa i no que cadascú defensàs els interessos de la seva comunitat. És més, assegurà que mai no es comprometé amb l'oposició a reclamar el pagament del deute de mil milions que l'Estat té amb Balears o a reivindicar una millora del pressupost estatal. "Vaig dir que allò que faria seria transmetre la realitat" de Balears, "no reivindicar mil milions", etzibà. L'oposició l'acusà d'estar sotmès a Madrid i de crear falses expectatives i tornar amb les "mans buides".
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
- Denuncien que un simpatitzant de Vox amenaça els promotors de la protesta antitaurina d'Inca