Fa mig any varen dir que no hi havia risc d'intervenció i que no calia demanar ajuda perquè havien "fet els deures"; fa aproximadament un mes van començar a deixar entreveure que no descartaven acollir-se al rescat, i ahir el Govern anuncià que el demanarà a Madrid per un total de 355 milions d'euros. Ara bé, l'Executiu, que només destaca els avantatges de l'operació, no vol anomenar rescat allò que tothom coneix per rescat.
El crèdit, que encara s'ha de concretar, serà aproximadament a un 6% d'interès i a tornar en uns deu anys i servirà per cobrir part del dèficit que es generarà enguany. Més de la meitat dels doblers demanats, 189 milions d'euros, serviran per fer front a venciments de deute anterior, i la resta, 166 milions, aniran a pagar despesa ordinària i ajudaran a complementar el finançament que obté el Govern a través de la banca convencional.
El president José Ramón Bauzá defensà la decisió perquè el Fons de Liquiditat Autonòmic, que és com es coneix tècnicament el rescat, ofereix millors condicions creditícies que el mercat bancari, tant en el tipus d'interès com en el termini de devolució. "Seria del gènere beneit no demanar-lo", afirmà després d'un acte del PP.
El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, havia anunciat, després del Consell de Govern, la decisió que, segons ell, va dir que permetria complir l'objectiu del dèficit per enguany. Com Bauzá, la justificà perquè ofereix condicions "avantatjoses" respecte del mercat financer, sobretot perquè permet un termini més llarg per tornar la quantitat demanada.
"Li poden dir com vulguin, però no és un rescat", recalcà Aguiló. Segons ell, un rescat seria una "necessitat condicionada perquè no es pot acudir a un altre lloc", i aquest no seria el cas de Balears. Defensà que si el Govern acudeix al Fons de Liquiditat és perquè ofereix avantatges per a la Comunitat Autònoma i "l'única condició és la que ens hem autoimposat tots, que és complir el dèficit", de l'1,5% del PIB per enguany, que l'Executiu ha fixat com una prioritat i que ja pensava complir.
El vicepresident reconegué que s'han mantingut negociacions amb el Ministeri d'Hisenda, anuncià que el tipus d'interès serà el del Tresor més 30 punts i apuntà que això suposaria un 6% d'interès. També assegurà que confia que els terminis de venciment siguin com els del pla de pagament als proveïdors, a 10 anys. El Ministeri ha anunciat que les comunitats hauran de tornar els doblers en 10 anys, però que no ho hauran de començar a fer fins al 2014.
El Govern havia destacat fins ara que es podia finançar acudint a les entitats financeres i havia rebutjat aquesta opció al·legant que estava complint amb bona nota el pla de reducció del dèficit a base de retallades. Però, des de fa aproximadament un mes, havia començat a deixar entreveure que no veuria malament acollir-se al rescat si les condicions eren millors que les del mercat ordinari. Ahir confirmà aquesta evolució.
A més de defensar que les condicions són "bones" i "raonables" per a la Comunitat, Aguiló recordà que el fons és una derivació del projecte dels "hispabons", que no fructificà, però manté l'objectiu de "mutualitzar el deute" amb l'objectiu de facilitar crèdit a les comunitats en millors condicions que les d'un mercat ordinari molt tancat per la crisi financera. A més, posà com a exemple de la bondat de l'operació el fet que hi hagi moltes altres comunitats autònomes que ho hagin sol·licitat.
De fet, ahir també demanà el rescat Astúries i ja són vuit les que ho han fet:Balears, Astúries, Catalunya, País Valencià, Andalusia, Canàries, Múrcia i Castella-la Manxa. En total, les comunitats han demanat 16.700 milions d'euros, la qual cosa suposa un 93% dels 18.000 milions previstos per l'Executiu central. La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, apuntà que s'estudiarà si es reedita el fons en els propers anys en funció de l'evolució dels mercats i els sistemes de finançament.
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fa 3 mesos deien que de cap manera faria falta, ara diuen que no passa res si el demanen https://www.youtube.com/watch?v=X9tV_W2OZXc&feature=plcp , Vamos a contar mentiras tralara.
L'espoli fiscal de l'any 2010 quasi és tan gran com el pressupost consolidat de la CAIB!!!!!. I han de demanar dobblers a l'administració central, que prèviament ens hem deixat espoliar, per tornar-los amb un crèdit del 6%. És de ser beneits!
ANY: 2010; PIB CAIB: 26.041; DEFICIT FISCAL de la CAIB que he calculat al 11,22%: 2.920; PRESSUPOST consolidat CAIB: 3.395; (en milions d'euros). Dades: Ine.es i Ibestat.CAIB
I que saben aquesta tropa d'inutils i corruptes? Joserra veste'n amb es bombero a porgar fum!!
Si jo fos president, no en tornaria ni ún d´aquests doblers. Haurien de venir na Soraya i en Montoro amb l´exèrcit a cercar-los.
A qualsevol altra comunitat del encara actual estat al que en som "propietat", hi hauria un autèntic daltabaix. Aquí, com si sentissim ploure. Si ara no feim res, ja no hi serèm a temps. Si la petita i migjana empresa a balears (les grans tenen domicili fiscal a Madrid)està endeutada per damunt de del límit permessible, Amb la clientela cada vegada més empobrida, avalant amb els patrimonis personals a uns bancs què en qualsevol moment poden ser confiscats, i pensant que això millorarà, vol dir què, no hi falta gaire per que començin a embargar-nos el que ens quedi. Això si, pel be d'EspaÑa. En poc temps de seguir amb aquestes cullerades, no farà cap falta demanar la independència, tot serà seu.
-Ei! T'estàs boixant la meva germana! -No! Li estic injectant liquiditat en condicions avantatjoses. Bauzá i Aguiló no entren en debats nominalistes, però ens donen igual per darrere.
Aquest rescat és una estafa com una catedral!! Ara resulta que demanen 355 milions d'euros que eren nostres o de ses Balears i que ens han pres o expoliat i a sobre has de pagar un 6% d'interès. Estafa monumental.
Demanar el rescat significa que amb els pressuposts per al 2013 no hi ha doblers suficients per pagar les despeses sanitàries, educatives i socials. És un fracàs absolut de la política econòmica del pp, ara també distanciat del petit comerç i incapaç de generar ocupació. Tanmateix el Poble sembla seguir impassible, com si aquest darrer SOS no anàs amb ell, víctima de la propaganda que diu que "no hi ha cap altra sortida". Un dia o altre, però, el Poble es llevarà la bena que li han posat davant dels ulls.
Joserra, Josserra, vós em vàreu dir que no seria necessari... Per què deis tantes mentides?