Quim Torres
20.000 persones esperen una intervenció quirúrgica
Un dels quiròfans de l’hospital de Son Espases, a Palma. Foto:T.A. 20.000 persones esperen a Balears per ser intervingudes quirúrgicament i 5.000 d'aquestes ho han de fer durant més de sis mesos. A més, 130.000 persones esperen per consultes externes. Així ho denuncià ahir l'exconseller de Salut, el socialista Vicenç Thomàs, qui criticà que "el PP dispara les llistes d'espera sanitàries" perquè prioritza criteris econòmics sobre la salut dels ciutadans. "Estam davant la pitjor gestió i els pitjors resultats de la història", sentencià. El diputat, que avui demanarà explicacions al conseller Antoni Mesquida en el ple del Parlament, recordà que el PP derogà el decret de garanties de demora, que donava drets als ciutadans en cas que se superàs un temps d'espera màxim. I advertí que el Govern ha de fer públiques les llistes d'espera, però "fa nou mesos que oculten informació i amaguen les llistes".
El PSM pretén ara que el Parlament reprovi el president
La polèmica per la suposada incompatibilitat entre el càrrec de president del Govern i la gestió de societats privades portada a terme per José Ramón Bauzá encara no ha acabat. PSM-IV-E durà al ple del Parlament una iniciativa que n'exigeix la reprovació per "haver presentat una declaració fal·laç sobre les seves activitats privades". Els econacionalistes consideren que Bauzá mentí en la declaració presentada el juliol de l'any passat al Registre d'interessos i activitats d'alts càrrecs de la Comunitat, en la qual no va dir ni que era administrador d'una empresa de compravenda de productes sanitaris (Bauser) ni d'una altra de dedicada al comerç de vi (El Divino), ni que era titular d'una farmàcia.
El Govern paga 370.000 € l’any a 65 funcionaris per ser expolítics
Els funcionaris que han ocupat càrrecs polítics executius durant dos anys gaudeixen a les Balears d'un increment del sou quan tornen a la seva plaça. La millora oscil·la en funció del lloc que ocupen, però suposa consolidar un complement de 968,75 euros mensuals que cobraran 14 vegades a l'any fins a la jubilació.
El Govern no espera una conseqüència catalana
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, tenia ganes de dir-hi la seva sobre la manifestació independentista de Barcelona i els efectes que ha provocat. I ahir, quan després del Consell de Govern li'n demanaren opinió, s'esplaià. Començà amb prudència, però després hi posà cullerada, amb repàs històric inclòs per defensar que no espera cap conseqüència catalana. "El Govern és molt respectuós amb tot allò que manifestin els ciutadans de Catalunya, però no ho compartim i no creim que en un estat modern en el marc de la UE li resulti fins i tot factible econòmicament la independència", digué, sense aclarir si no seria viable per al Principat o per a Espanya.
Les restes arqueològiques de Son Espases, en perill
L'aplicació de tarifes de pagament per aparcar a l'hospital de Son Espases té més conseqüències de les previstes. Com que des de l'1 de setembre es fa pagar als usuaris de l'aparcament, molts opten per deixar el vehicle a les voreres del camí dels Reis, amb el consegüent risc per a vianants i vehicles. Però, a més, algun d'ells accedeix al recinte del centre hospitalari a peu per una zona on es troben restes arqueològiques. De fet, una de les tanques que envolta l'hospital ha estat tomada per poder accedir al recinte directament des del camí dels Reis, sense haver de fer la volta fins a l'entrada principal. El nou accés, que permet als usuaris estalviar-se una bona caminada, està situat just a la zona on hi ha restes arqueològiques d'un antic lloc de culte talaiòtic, que ara es podrien veure afectades pel pas dels usuaris del centre.
Diada depressiva
La Diada de Mallorca més austera acabà ahir, com no podia ser d'altra manera, amb una crida a l'austeritat. La presidenta del Consell, Maria Salom, rematà una jornada de tràmit amb un discurs en què advertí que "no és temps" de lluïments polítics, defensà la seva gestió i reivindicà uns suposats valors de mallorquinitat com el de "l'austeritat com a regla de vida" que "ens permetran sortir els primers d'aquesta crisi". Allò cert és que la popular ja advertí abans de començar que no s'esperàs d'ella un gran discurs. No va decebre.
Disparitat d'opinions a Mallorca sobre la gran marxa a Barcelona
La multitudinària manifestació independentista que dimarts va recórrer Barcelona provocà diferents lectures a Balears, que van des de l'esperança suscitada a Esquerra fins a la cautela i la crítica despertada en el PP.
El Govern no sap ara què ha de fer amb Son Dureta
Gairebé dos anys després que Son Dureta tancàs les portes com a hospital de referència, el Govern reconeix que no sap què ha de fer amb l'edifici. Així ho va admetre ahir al Parlament, en el primer ple del nou període de sessions, el conseller de Salut, Antoni Mesquida. Les seves paraules provocaren la indignació de l'oposició, que denuncià la constant improvisació de l'Executiu. "No li puc dir què hi farem perquè jo tampoc no ho sé", afirmà Mesquida, responent a una interpel·lació de la diputada de PSM-IV-E, Fina Santiago. La progressista repassà les anades i vingudes del Govern durant el darrer any amb el futur de l'edifici i recordà que el PP passà de defensar-ne l'ús com a centre sociosanitari a plantejar-se'n la venda parcial.
El PP diu “dictadors” a PSIB i PSM per “perseguir el castellà”
La diputada del PP Aina Aguiló encengué ahir el debat al Parlament quan acusà l'esquerra de "perseguir" el castellà i els qualificà de "dictatorials" per "imposar" el sistema d'immersió lingüística a les escoles de les Illes, un sistema que "no entén de llibertats" i és propi "de règims dictatorials". PSM-IV-E considerà "irresponsable" l'acusació i li recordà on és l'herència franquista i que la immersió lingüística té el seu origen a Suïssa, que no és, precisament, una dictadura. Aguiló, que s'identifica amb els postulats lingüístics més radicals del PP, afirmà que la immersió, aplicada fins ara en centres de les Balears, és un "intent d'anul·lació de la diversitat" i és contrària a la Constitució, l'Estatut i la Llei de normalització.
Llamazares diu que el PP retalla la sanitat per beneficiar “amics”
L'accés a l'aparcament de Son Espases, que ha acollit les darreres protestes contra les retallades sanitàries, fou el lloc escollit ahir pel diputat al Congrés per Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, per fer una defensa de la sanitat pública i carregar contra el Govern de l'Estat i de Balears per la política d'ajusts en aquesta àrea tan delicada. Segons Llamazares, darrere de "l'assalt" del PP a la sanitat pública allò que hi ha realment és un interès "d'engreixar la bossa" dels seus "amics" privats. "Hem posat la guineu a cuidar les gallines i la gallina està sent desplomada per oferir-la als sectors privats", apuntà el diputat, qui comparegué amb els coordinadors d'EU a les Illes i a Mallorca, Manel Carmona i Aina Comas.
El Govern continua sense pagar als metges els plusos de juny i juliol
Tantes presses per aprovar una llei i el Govern no ha pagat en la nòmina d'agost els retards als metges, que durant els mesos de juny i juliol deixaren de cobrar els polèmics complements salarials. La nòmina d'agost sí que recupera aquests complements, però no recull els dels dos mesos que es deixaren de pagar. Per molts professionals, això podria arribar a suposar més de 500 euros. El Sindicat Mèdic, tan actiu fins que s'aprovà la llei, no ha denunciat aquest incompliment. La llei, que aprovà el Parlament en un ple extraordinari el 26 de juliol, inclogué una disposició final, a proposta dels socialistes, que situava l'entrada en vigor de la norma el 31 d'agost. L'objectiu d'aquesta disposició era que a la nòmina d'agost es recuperassin els complements salarials que es pagaren fins al maig i, a la vegada, que es pagassin també els retards dels dos mesos que es deixaren d'abonar. No ha estat així i, en realitat, només s'ha tornat a la situació que hi havia al mes de maig. Balears encara no ha rebut ni un euro del cèntim sanitari
L’IB-Salut ha cobrat il·legalment per fer còpies d’historials clínics
L'IB-Salut ha cobrat enguany il·legalment per l'emissió de determinats documents a usuaris que tenen reconegut el dret a l'assistència sanitària. El Govern posà preu a l'emissió de còpies d'historials clínics, d'informes o certificats mèdics i d'informes de valoració de discapacitat el març passat.
L’oposició acusa el PP de convertir Mallorca en “l’abocador d’Europa”
La modificació legislativa impulsada pel PP per permetre que la incineradora de Son Reus cremi fems d'altres estats europeus topà ahir amb el rebuig de l'oposició. PSIB i PSM-IV-E acusaren el PP de voler convertir Mallorca en "l'abocador d'Europa", amb els perjudicis que provocarà en la imatge turística. Els progressistes instaren els populars a fer enrere la mesura i, en el seu lloc, revisar el contracte amb la concessionària de la incineradora, Tirme. "De la mateixa manera que l'expresident Cañellas va decidir que fóssim la segona residència d'Europa, provocant un boom immobiliari, ara Bauzá ha decidit que siguem l'abocador d'Europa", sentencià la secretària general del PSIB.
Balears paga la benzina més cara per l’espoli, diu Esquerra
L'espoli fiscal que pateixen les Illes Balears, i que fa que cada any se'n vagin a Madrid 3.500 milions d'euros en imposts que no tornen, també provoca que els ciutadans de l'Arxipèlag paguin la benzina més cara de l'Estat.
El PP canvia la llei per cremar fems de fora
La incineradora podrà tractar residus animals sense haver de fer més inversions. Foto: Arxiu. El PP registrà ahir esmenes a una llei que tramita el Parlament per permetre que la incineradora de Son Reus cremi fems procedent d'altres estats de la Unió Europea. La modificació, presentada a instàncies del Govern i a petició del Consell, possibilitarà que Mallorca pugui incinerar a partir de l'any vinent fems de l'estranger, previsiblement d'Itàlia. Una de les 13 esmenes del PP, presentades a darrera hora al projecte de llei de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, especifica que es podran incinerar fems que hagin estat tractats prèviament -els anomena "combustible derivat de residus"- i "provinents de fora de les Illes Balears i dins l'àmbit de la Unió Europea". Els ingressos per aquest tractament han d'anar a finançar la tarifa que paguen els usuaris.
Balears també fa pagar el metge als immigrants sense papers
El conseller Mesquida comparegué amb el portaveu Bosch després del Consell de Govern. Foto: Jaume Morey. Balears no serà una comunitat insubmisa en matèria sanitària. El Govern aplicarà estrictament les directrius de Madrid i, a partir d'avui, deixarà els immigrants irregulars sense targeta sanitària. Entre 15.000 i 20.000 persones a Balears, segons l'Executiu, la perdran i hauran de pagar per anar al metge. L'únic matís illenc és que es crearà una comissió de seguiment per avaluar patologies i casos concrets que puguin finançar-se amb fons públics. No ha estat fins un dia abans que s'apliqui el nou sistema, avui, que el Govern ha aclarit que seguirà al peu de la lletra les instruccions estatals.
“És demagògic parlar ara de la utilitat d’IB3”
José Manuel Ruiz té fama de parlar clar. El director general d'IB3 defensa la utilitat de la televisió autonòmica com a servei públic en un moment en què es qüestiona tot. I deixa clar que s'ha de mantenir amb el model actual, de gestió pública, en el qual ja participa la iniciativa privada.Així, repecte el el model que ha de tenir IB3, Ruiz assegura "El que ha tingut fins ara, de gestió directa. Nosaltres hi creim i és el que el sector reclama. El model que tenim, ben gestionat, amb disciplina pressupostària i correcció en la despesa, pot funcionar perfectament".
El PSM critica el “fracàs” i el “servilisme” de Company amb Madrid
El PSM i també el PSIB criticaren ahir amb contundència el "fracàs" i el "servilisme" del conseller d'Agricultura, Biel Company, que tornà dimarts de Madrid sense cap compromís de noves inversions en el tren de Mallorca i amb l'únic anunci de destinar els set milions per a inversions ferroviàries pressupostats pel Ministeri de Foment per a enguany a pagar les expropiacions de la línia Manacor-Artà.
El Govern ja ha recaptat un milió i mig per les noves targetes sanitàries, que encara no dóna
Aquest és l’antic model de targeta sanitària, que és el que es continua donant encara. Foto: Arxiu El Govern ja ha recaptat des del gener fins ara més d'un milió i mig d'euros en concepte de taxes per l'elaboració de la nova targeta sanitària, tot i que encara no n'ha repartida cap als usuaris de la sanitat pública balear ni està en condicions de fer-ho. Des del mes de gener passat, l'IB-Salut cobra 10 euros per cada targeta sanitària que emet (cinc euros als usuaris que opten per renovar enguany les targetes que caduquen l'any que ve). La justificació del cobrament és que es tracta d'una taxa per finançar el cost de les noves targetes sanitàries, que han d'incorporar una fotografia de l'usuari, per evitar fraus, i una banda magnètica i un xip, que dóna accés a la història clínica del titular.
El PSM tem que la nova llei de costes ressusciti urbanitzacions al litoral
La futura llei de costes, que prepara el Govern de l’Estat, suposa una “privatització encoberta” del litoral. Així ho creu PSM-IV-E, que ahir alertà de les amenaces que suposa la normativa a les Illes, sobretot perquè la nova definició del domini públic marítim i terrestre pot deixar fora de l’àrea protegida urbanitzacions que no tenien tots els serveis i que s’havien aturat en el seu moment, com la de cala Tuent (Escorca), que ara es podrien revifar.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem