“El PSC ha abandonat el terreny de joc nacional i social”

És més complicat ser ara català a Madrid?

No. No és gens complicat tenir complicitats amb forces polítiques o organitzacions socials.

Vós no sou independentista.

Jo formo part d'un projecte que és Iniciativa, on conflueixen federalistes i independentistes amb el que avui és l'element central de la societat catalana, que és l'exigència del dret a decidir.

Mas només vol guanyar les eleccions amb majoria absoluta o vol alguna cosa més?

Això ho haurà de demostrar dia 26. De moment, ha dit que pensa continuar amb les retallades i que vol una majoria absoluta, majoria que només pot aconseguir si la gent s'oblida de les polítiques que ha fet, no només de les retallades a Catalunya, sinó també del seu suport a 17 dels 27 decrets lleis votats al Congrés, entre els quals hi ha la reforma laboral. Només si la gent se n'oblida, pot obtenir la majoria absoluta, i esper que no se n'oblidi.

Us sap greu que els catalans puguin votar CiU sense tenir en compte que el seu Govern és el que ha fet les majors retallades socials?

No. Des d'una prespectiva democràtica, no em pot saber greu que els catalans votin. Voten amb llibertat. El que em sap greu és que l'esquerra catalana en el seu conjunt no hagi aconseguit situar l'eix social com un eix de debat. I crec que no és una responsabilitat imputable a la nostra coalició perquè hem estat mantenint, moltes vegades en solitari, el pes del conflicte social amb el Govern i amb les seves mesures.

I per què l'esquerra no ha aconseguit situar l'eix social com a eix de debat?

Si Mas ha sabut fixar l'agenda política en aquest tema és, primer, perquè la qüestió nacional està molt ficada en la gent, no és artifical; segon perquè els mitjans de comunicació públics hi han ajudat; i tercer per l'abandonament del terreny de joc per part del PSC, no només del terreny de joc nacional sinó també social.

Iniciativa, com a mínim, sembla que hagi tingut més capacitat de reacció que el PSC.

És bastant evident. Provenim de la cultura del PSUC, que no planteja com a contradictori sinó com a complementaris l'enfocament social i el nacional de la política, i tenim molt clar que la defensa del dret a decidir dels catalans no només no és contradictòria, sinó que és absolutament imprescindible que vagi acompanyada de la defensa dels drets socials de les persones. Perquè què és una nació si no la seva gent i els seus drets? A més, les nacions han de ser inclusives i perquè ho siguin no poden tenir els índexs de pobresa que tenim ara.

A Catalunya us pot afavorir una previsible desfeta del PSC?

Depèn del que s'entengui per afavorir. Si per afavorir s'entén que les persones d'esquerres ens vegin com l'únic referent capaç d'unir conflicte social amb projecte nacional, sí. Ara, és evident que no interessa un PSC feble perquè propicia un clima polític molt agressiu cap a les qüestions socials. Però que el PSC no sigui feble és una cosa que no està a les nostres mans. Nosaltres el que hem de fer és continuar amb un projecte nostre, insistint com hem fet a Catalunya i al Congrés.

En l'àmbit d'Estat, a què atribuïu l'erosió del bipartidisme?

Des que ha començat la crisi, el bipartidisme s'ha presentat com una manera escassament útil per resoldre els problemes de la gent. Si davant un conflicte tan bèstia el PSOE, des del Govern, planteja la reforma de l'article 135 de la Constitució per sotmetre's als mercats i al maig de 2010 diu que ha d'incomplir el programa perquè li ho imposen els mercats... Quan la política diu que és inútil davant els mercats, s'expressa inútil davant la ciutadania. I com que ho ha fet primer el PSOE i després el PP, és normal que es produeixi una caiguda del bipartidisme que erosiona en general la política, fins i tot els que no ho compartim.

Heu estat molts anys secretari general de CCOO a Catalunya. Què han de fer els sindicats per recuperar credibilitat?

Primer, lluitar per deixar ben clar que als centres de treball aquesta credibilitat existeix. Si no, no s'entendria que amb aquesta crisi tan brutal es mantingués el nivell d'afiliació i el nivell de participació en les eleccions sindicals que es manté. Això que s'anomena la falta de credibilitat dels sindicats prové de dues coses: de les dificultats que la situació econòmica provoca i també que els poders econòmics volen aprofitar la crisi de manera oportunista per carregar-se qualsevol contrapès i qualsevol forma d'oposició social com la que formen els sindicats. Jo no crec en aquest element del descrèdit dels sindicats.

Com es veu des del congrés el Govern del PP de Balears?

Molt subaltern al de Rajoy, molt, molt, molt. I aquesta subalternitat el té com a segrestat de la seva funció, que és la que ha d'exercir des del Govern. El veig despistat.

L'esquerra té alternatives per sortir de la crisi?

Sí, però només són possibles si s'articulen en l'àmbit europeu, i aquesta és la gran insuficiència. És evident que el sobreendeutament privat del sud d'Europa provocat per la bombolla és impagable i, per tant, les entitats financeres s'han de plantejar un quitament i una reestructuració del deute. L'altra política important és canviar el funcionament del Banc Central Europeu. No té sentit que estigui només preocupat per la inflació i que estigui fent política procíclica. I el tercer eix és el de construir institucions capaces de fer de contrapès a un capital global, però han de ser democràtiques perquè ara a Europa es construeixen espais de decisió no sotmesos a control.

I per què no se senten aquestes solucions des de l'esquerra?

Perquè sempre en la història de la humanitat quan es produeixen canvis tan espectaculars com el de la globalització, l'economia agafa la posició a la política i triga anys a reaccionar i recuperar l'espai i ara estem en aquestes.