Quim Torres
El Govern no defensa la compatibilitat del president i es remet a un informe jurídic
El Govern evità ahir defensar davant el Parlament la compatibilitat del càrrec de president que ocupa José Ramón Bauzá amb la titularitat d'una farmàcia. Tampoc no explicà per què el president no informà d'aquesta situació ni que era administrador de dues empreses en la declaració d'interessos que va fer quan assumí el càrrec. En el seu lloc, el portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, es limità a fer un relat cronològic de les actuacions del Govern respecte de les peticions d'actuació de l'oposició i es va remetre a l'informe dels Serveis Jurídics que aprovarà el Consell de Govern abans de dia set. Bauzá diu que no es va comprometre a tornar de Madrid amb més doblers
El PP culpa ara els socialistes del càstig a les Balears en el pressupost de Rajoy
El PP culpà ahir el PSOE de la caiguda en un 45% de les inversions per a les Balears en els pressuposts elaborats pel Govern de Mariano Rajoy. Segons els populars, els comptes no inclouen nova inversió (excepte l'AVE a Galícia) i només mantenen despeses compromeses d'abans però, com que l'anterior Executiu socialista no en deixà per a l'Arxipèlag, les Illes queden amb molt poca inversió. "Cadascú té una quota de responsabilitat", apuntà la portaveu parlamentària, Mabel Cabrer. La popular avançava així les explicacions que ha de donar avui el president José Ramón Bauzá al Parlament, on ha de comentar la Conferència de presidents. Abans que ho faci, la socialista Francina Armengol criticà que Bauzá no hagués aconseguit res en la reunió.
El Govern deixarà que Foment limiti el descompte aeri
El Govern assegurà ahir estar "preocupat" per les limitacions que pot establir el Ministeri de Foment sobre el descompte del 50% que tenen els residents balears per viatjar entre illes o a la Península. Però, en la reunió que ha de mantenir amb Foment dia 26, no preveu exigir que no s'apliqui la limitació, just preveu demanar que se'ls tingui en compte i es compensi els residents. Per primer pic, els pressuposts generals de l'Estat permeten a la ministra de Foment establir un preu màxim dels bitllets subvencionables. Si aquest topall s'acordàs, no s'aplicaria la bonificació en la part de la tarifa que superàs la quantitat màxima fixada.
Estupor enmig de missatges de calma i lloances a la Policia
La detenció del jove que pretenia sembrar d'explosius la Universitat de les Illes Balears provocà ahir una llarga cadena de reaccions dels principals responsables polítics i institucionals. Tots coincidiren a mostrar estupor i llançaren missatges de calma a la població i lloances a l'actuació policial. El president del Govern, José Ramón Bauzá, comparegué al Consolat per donar un missatge de tranquil·litat a la població. En una breu compareixença urgent, íntegrament en castellà, féu una crida a la "serenitat, confiança i seguretat", perquè es tracta d'un "fet aïllat d'un pertorbat". Agraí la tasca dels cossos i forces de seguretat i, sobretot, de la Policia Nacional, i destacà la seva "eficiència" en la investigació "exhaustiva i discreta" que ha permès evitar un possible atemptat.
L'oposició critica que Bauzá sigui tan reivindicatiu a les Illes i calli a Madrid
El paper del president José Ramón Bauzá en la Conferència de presidents generà ahir dures crítiques de l'oposició. PSIB i PSM-IV-E l'acusaren d'alçar la veu a les Illes i de callar a Madrid, després que no plantejàs en la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, cap queixa per la marginació de les Balears en els pressuposts de l'Estat. El PP, en canvi, defensà que el president ha fet sentir la veu de l'Arxipèlag i les seves reivindicacions arreu de l'Estat, però no aclarí ni com ni en què es milloraran els pressuposts, que deixen les Illes com la darrera comunitat en inversió per càpita. Bauzá compareixerà dimarts al Parlament per informar de la Conferència de presidents.
El PP rebutja canviar la llei perquè el Parlament sigui més representatiu
El portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló, surt de l’hemicicle durant el ple d’ahir, seguit pel diputat no adscrit, Toni Pastor, que s’abstingué en la votació de la iniciativa. Foto: J.M. La Llei electoral de les Balears no es tocarà, almenys de moment. La majoria absoluta del PP rebutjà ahir la presa en consideració d'una iniciativa de PSM-IV-E que hauria suposat la modificació d'aquesta llei per fer més representatiu el Parlament. Els populars s'hi oposaren i, per justificar-ho, al·legaren que la prioritat és reduir el nombre de diputats perquè, segons ells, això és el que demana la ciutadania. Ni el PP ni l'esquerra no acceptarien, però, la proposta de deixar sense sou els diputats que ha fet la dirigent popular i presidenta de Castella-la Manxa, Dolores de Cospedal. La proposta de PSM-IV-E plantejava tres canvis. El primer, passar del 5% al 3% la barrera de vots necessària per obtenir representació a la Cambra. La mesura suposaria, per exemple, que amb els resultats de les autonòmiques haurien accedit a l'escó dues formacions més: la Lliga i Convergència.
El Govern permetrà prescindir d’uns 500 empleats de residències
El Govern ha elaborat un projecte de decret que rebaixa el nombre mínim de treballadors que han de tenir les residències de gent gran, de discapacitats físics i de discapacitats psíquics tant públiques com privades. La rebaixa de la ràtio de personal per usuari, que l'Executiu justifica pel "context econòmic actual", facilitarà que a les Illes no siguin necessaris uns 500 empleats d'aquestes residències i, per tant, se'n facilitarà l'acomiadament. El projecte que impulsa la Conselleria de Salut i Benestar Social modifica el decret del 2010, elaborat pel Pacte, que fixava unes ràtios més altes d'empleats per usuaris. S'acull a un altre decret del Pacte de fa 11 anys, anterior a la Llei de dependència i amb ràtios més baixes, i a una ordre estatal del 2008, que no distingia per tipus de residents.
Madrid castiga Balears i redueix a la meitat la inversió
El projecte de pressuposts de l'Estat per a 2013 castiga les Illes Balears. Madrid redueix a la meitat les inversions per a l'any vinent. Passen dels 140,94 milions d'enguany a 78,72 milions, una reducció del 45,04%, quan la rebaixa mitjana per comunitats és del 16,10%. Balears és, darrere de Navarra (amb règim foral), la més castigada. Però, a més, també es redueix a la meitat la inversió en ferrocarril, tornen a desaparèixer els 150 milions d'inversions estatutàries, i els convenis de carreteres reben una altra estreta. Tot plegat provocà que ahir mateix el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, consideràs que la inversió prevista "no és acceptable" i anunciàs que l'Executiu n'exigirà "una rectificació" a través d'esmenes del PP en la tramitació a les Corts.
El Consell prohibeix dur fems de Pescara i diu a Tirme que en cerqui a Irlanda i Anglaterra
El Consell vol fer entrar 200.000 tones de fems més cada any als forns de Son Reus. Foto: M.À.C. El Consell de Mallorca advertí ahir la concessionària de la incineradora de Son Reus, Tirme, que no autoritzarà la importació de fems de Pescara (Itàlia) perquè sigui incinerat aquí. La decisió es prengué després que aquest diari informàs que el propietari de la planta de tractament de residus de Pescara, Rodolfo di Zio, està sent investigat per la Justícia italiana en un suposat cas de corrupció i fou arrestat per presumptes suborns a polítics. La consellera insular de Medi Ambient, Cati Soler (PP), es posà ahir mateix en contacte amb els responsables de Tirme per avortar l'operació, avisar-los que no deixarà passar res que aixequi la més mínima sospita i demanar-los que, en lloc d'importar residus d'Itàlia, els cerquin a Irlanda o a Anglaterra, on també hi ha ciutats que s'han mostrat disposades a dur residus sòlids urbans pretractats cap a Mallorca.
L’oposició diu que el pressupost de l’Estat margina Balears, però el Govern el defensa
Els funcionaris de les Illes Balears tornaren a protestar ahir contra les retallades. Foto: E.C. El projecte de pressuposts generals de l'Estat, aprovat dijous pel Consell de Ministres, no ha agradat gens a l'oposició de les Illes. PSIB i PSM-IV-E denunciaren ahir que el Govern de Madrid torna a marginar Balears i demanaren al president, José Ramón Bauzá, que mostri tanta "valentia" per defensar els interessos de les Illes com la que ha demostrat per defensar els seus personals o l'increment de sous del seu gabinet. El Govern del PP, en canvi, defensà els comptes com l'única opció per sortir de la crisi.
L’Executiu s’aferra a la llei de farmàcia per defensar Bauzá
La farmàcia de Bauzá sutuada al Pont d'Inca Nou. Foto: Arxiu. El cas del delegat del Govern a Extremadura, Alejandro Ramírez, que hagué de dimitir perquè el càrrec era incompatible amb la titularitat d'una farmàcia, és diferent del del president José Ramón Bauzá, que ocupa el càrrec mentre és titular d'una farmàcia. Així ho defensà ahir el portaveu del gabinet autonòmic, Rafel Bosch, qui al·legà que el cas de Bauzá és distint del de l'exconsellera de Salut Aina Salom, a qui el Tribunal Superior declarà incompatible per al càrrec per tenir una apotecaria. Madrid considera incompatible ser alt càrrec i titular d'una farmàcia
L’amo de la planta que vol dur fems aquí fou arrestat per subornar polítics
El Consell de Mallorca vol importar fems perquè sigui incinerat a Son Reus. Foto: Arxiu. El propietari de la planta de tractament de residus de Pescara (Itàlia), que s'ha interessat per dur fems a Mallorca perquè sigui incinerat a Son Reus, està sent investigat per la Justícia italiana des de fa anys i el 2010 fou arrestat en una operació judicial que investigava suborns a polítics. Es tracta de Rodolfo di Zio, propietari de DECO, l'empresa que monopolitza la gestió de residus a Pescara, a la regió d'Abruzzo. Així es desprèn d'informacions de la premsa italiana i de les investigacions portades a terme per la formació política Sinistra Ecologica e Libertà (SEL), que ha posat tota la informació a disposició d'IniciativaVerds. El seu coordinador, David Abril, considera que aquest fet hauria de fer que el Consell de Mallorca es replantejàs la decisió d'importar fems perquè sigui incinerat a Son Reus.
Madrid considera incompatible ser alt càrrec i titular d’una farmàcia
La farmàcia del president José Ramón Bauzá, que està ubicada al pont d’Inca Nou. Foto: M.À.C. El Govern de l'Estat considera incompatible ser alt càrrec i, al mateix temps, ser titular d'una farmàcia. Així ho manté en resposta a una sol·licitud d'informació feta pel diputat de Compromís Joan Baldoví a petició de PSM-IV-E. La resposta no fa referència al president del Govern balear, José Ramón Bauzá, sinó al delegat del Govern de l'Estat a Extremadura, Alejandro Ramírez, que va haver de dimitir del càrrec quan es constatà que era titular d'una farmàcia. Per PSM-IV-E, el seu cas és el mateix que el de Bauzá i, segons ells, el president Mariano Rajoy li està mostrant el camí que ha de seguir.
El president defensa el vídeo dels joves del PP crític amb el professorat
L’Executiu defensa que no vol política a les aules i anuncia una llei per donar autoritat als docents. Foto: T.A. El vídeo dels joves del PP (Noves Generacions), que denuncia l'existència d'aules on s'imposa el català i es prohibeix parlar en castellà, provocà ahir un encès debat al Parlament. El president José Ramón Bauzá el defensà com una mostra de llibertat d'expressió i com una evidència que als joves els preocupa l'educació "en llibertat". Advertí que el Govern no diu res contra els professors i que el vídeo és una "recreació dramatitzada", però també va dir que, "si això no passàs a cap aula, el vídeo no s'hauria emès". A més, sentencià que no permetrà "que es faci política a les aules". El cap de l'Executiu responia així una pregunta del líder de PSM-IV-E, Biel Barceló, a qui titllà d'"intolerant". Tanmateix, no fou l'únic que hagué de donar explicacions.
Aguiló vincula el Centre de Recerca i el CES a l’esquerra
El vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló (PP), rebutjà ahir l'anàlisi del Centre de Recerca Econòmica (CRE, dependent de Sa Nostra i la UIB) i la tesi que la setmana passada havia fet el Consell Econòmic i Social (CES, organisme consultiu del mateix Govern) i afirmà que ambdues institucions "estaven en la línia de governs anteriors", com el Pacte d'esquerres, i "els resultats els tenim", sentencià amb referència a la crisi. Les paraules d'Aguiló arribaven després que el CRE hagués advertit el dia abans que l'economia balear està en "alerta vermella", hagués qüestionat l'eficàcia de la política econòmica de l'Executiu perquè "no dóna resultats" i hagués lamentat que no s'estava aprofitant la crisi per afavorir un canvi de model productiu.
El PP balear afirma que vol millorar el finançament, i Génova avisa que ara no toca
El mateix dia que el PP de Balears demana que es modifiqui el sistema de finançament, el mateix partit a Madrid diu que ara no toca i que els presidents autonòmics de la formació no plantejaran la qüestió al cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, en la Conferència de presidents que s'ha de fer el dos d'octubre. Tot i que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Sanatamaría, va dir divendres que el nou sistema de finançament es podria començar a estudiar en la Conferència de presidents per aprovar-lo aquesta legislatura, la secretària general del PP espanyol, María Dolores de Cospedal, tancà ahir aquesta possibilitat.
1.200 cuidadors de dependents queden sense targeta sanitària
La retallada també rebaixa els ajuts econòmics que reben els familiars de dependents. Foto: P. Bota La retallada en la Llei de dependència estatal està tenint més conseqüències de les anunciades inicialment. Des de l'1 de setembre, els 1.201 cuidadors no professionals de dependents que hi ha a les Illes Balears han estat donats de baixa de la Seguretat Social i, automàticament, han perdut la targeta sanitària. Molts d'aquests cuidadors, la immensa majoria dels quals són dones, s'adonen d'aquesta situació quan van al metge i els alerten que han deixat de ser titulars de la targeta sanitària. Fins ara, l'Estat es feia càrrec del 100% de la cotització a la Seguretat Social d'aquests cuidadors no professionals, que eren familiars dels dependents que no cotitzaven en el moment que entrà en vigor la Llei, l'any 2007. En més d'un 90% dels casos, aquests cuidadors són dones, moltes de les quals de més de 50 anys. L'Estat, fent-se càrrec de la cotització, reconeixia així la seva tasca, però amb la modificació de la Llei la situació canvia.
vaga ensenyament setembre 2012
El Govern abaixarà la dotació a la UIB, que amb l’alça de taxes podrà mantenir pressupost
El portaveu, Rafel Bosch, en la compareixença posterior al Consell de Govern d’ahir. Foto: J.Torres. Les peticions de la rectora de la UIB, Montserrat Casas, qui en l'acte d'obertura del curs advertí que la Universitat no podia suportar més retallades, reberen ahir una resposta del Govern. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià una lleugera rebaixa, la quarta consecutiva, en l'aportació pressupostària que fa a la institució acadèmica i que enguany ha estat d'uns 50 milions d'euros. La minva es compensaria amb un augment de la recaptació de la Universitat mateixa, després que el Govern de l'Estat hagi incrementat les taxes que paguen els alumnes en matricular-se. La UIB rep Bosch amb crits i la rectora critica les retallades
Nou partit autonomista Lliga+CxI
Font presidirà el nou partit autonomista
"Estarem encantats que Toni Pastor pugui venir a aquest projecte, així com tothom que cregui en un partit de centre autonomista", han expressat els dos líders. Foto: J. Torres. Jaume Font, fins ara president de la Lliga Regionalista, liderarà la norma formació "centrista i autonomista" sorgida de l'acord assolit amb Convergència per les Illes, el president de la qual, Pep Melià, passarà a ser el vicepresident del nou partit, que encara no té nom i que aspira a ser decisiu tant a Balears com a Madrid. Melià i Font presentaren ahir el seu projecte, un partit "nou", autonomista, centrista, obert a la societat, amb vocació interinsular i que aposta pel progrés social. Melià posà èmfasi en l'oportunitat d'oferir una proposta engrescadora per capgirar "l'estat de desànim" actual. I destacà que el partit tindrà com a prioritat la defensa dels interessos de Balears, "sense sucursalismes", la defensa de la llengua pròpia i la cultura, i la lluita contra l'actual procés de "recentralització".
Convergència i la Lliga desapareixen i es crea un únic partit
Font i Melià, ara fa quatre mesos, quan iniciaren el procés negociador que ara culmina. Foto: J.T. La Lliga Regionalista de Jaume Font i la Convergència per les Illes de Pep Melià desapareixeran i els seus militants passaran a formar part d'un nou partit de "centre autonomista", que encara no s'ha registrat i que encara no té nom. Aquest és l'acord a què han arribat els dirigents d'ambdues formacions i que avui donaran a conèixer en una compareixença pública. El tercer actor d'aquest aspectre ideològic, el batle de Manacor, Antoni Pastor, expulsat fa uns mesos del PP, queda per ara al marge del procés. L'acord entre la Lliga i Convergència culmina el procés iniciat el mes de maig, quan les seves respectives executives acordaren obrir negociacions per intentar compondre un únic espai de "centre autonomista" en l'àmbit de Balears.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem