Maria Llull
El Principal enceta la tardor amb música
El teatre Principal de Palma encetarà la temporada de tardor d'enguany amb una actuació que acollirà diumenge a les 19.00 hores i en la qual seran protagonistes l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Fernando Marina, el director convidat per a l'ocasió i el pianista Andreu Riera. El programa del concert de tardor tindrà dues parts diferenciades. La primera oferirà el Concert per a piano i orquestra Op. 58 en sol menor, de Ludwig van Beethoven. El manacorí Andreu Riera en serà el solista.
“Gaudí va voler superar el gòtic”
"Gaudí va voler superar el gòtic". Amb aquestes paraules sintetitzà Jordi Bonet l'actitud d'Antoni Gaudí davant la seva obra. L'actual arquitecte director de les obres del temple barceloní de la Sagrada Família oferí ahir a la Catedral la conferència titulada La Seu mallorquina en el procés creatiu de Gaudí, en què reflexionà sobre el paper que va tenir en la trajectòria de l'arquitecte català el seu treball a l'Illa. "Gaudí va passar llargues temporades a Mallorca i va conèixer-hi moltes coses", prosseguí Bonet, que, al llarg de la seva dilatada trajectòria, ha exercit càrrecs com el de director general del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya i la presidència de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Jordi Bonet qualificà el mallorquí Guillem Sagrera com "un dels grans arquitectes mundials". La seva hipòtesi és que Gaudí s'inspirà en les columnes de la Llonja de Sagrera per tenir la clau que li permetés una continuïtat entre aquest element i el sostre. Bonet no evità alguns temes polèmics que envolten la intervenció de Gaudí a la Seu, com el debat al voltant de la restauració del baldaquí. "En vaig fer un informe fa uns anys. Jo faria una còpia del baldaquí amb els materials definitius previstos per Gaudí, que són els que es troben a la setena part", explicà.
“Dir si som un músic important és treball dels periodistes”
Pascal Comelade (Montpeller, 1955) torna a pujar a un escenari mallorquí amb tot un personatge com Albert Pla. Ambdós presentaran Somiatruites, avui a partir de les 21.30 hores a l'Auditòrium de Palma. La seva actuació serà, a més, el tret de sortida del festival Circ de les cultures, una iniciativa que enguany arriba a la setena edició i que finalitzarà el proper desembre a l'Escorxador.Hi ha qui diu que sou un dels músics europeus més importants dels darrers temps. Que en pensau, d'aquesta afirmació?No puc tenir cap discurs sobre coses així. Port uns 55 anys de feina en aquest món de la música, i sempre amb la perspectiva de produir música instrumental amb la barreja d'instruments que faig. He fet peces per al teatre, la dansa i algunes pel·lícules, i he col·laborat amb músics.
La UIB concedeix la Medalla d’Or a Fiol
El consell de govern de la Universitat de les Illes Balears aprovà ahir la concessió a títol pòstum de la Medalla d'Or al poeta i col·laborador de dBalears Bartomeu Fiol, gràcies a una proposta del Departament de Filosofia. L'atorgament d'aquesta distinció constitueix, juntament amb el títol de Doctor Honoris Causa, el màxim reconeixement acadèmic de la UIB. De fet, només mancava una votació perquè Bartomeu Fiol fos nomenat Doctor Honoris Causa, també gràcies a una iniciativa del Departament de Filosofia. S'havia de votar al setembre, però la mort del poeta l'agost passat en va interrompre el procés.
ArtFutura 2011: l'animació torna a envair Es Baluard
Repassant el futur és el lema d'ArtFutura 2011, el festival de creació audiovisual que albergarà per tercer any consecutiu Es Baluard (gràcies a una col·laboració amb l'Obra Social Sa Nostra) i que es desenvoluparà del 21 d'octubre al 5 de novembre. Palma serà una de les deu ciutats de l'Estat que, simultàniament, acolliran la 22a edició del certamen, que també es du a terme a Buenos Aires, Santiago de Xile i Bogotà. El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma oferirà set sessions de projeccions obertes al públic de manera gratuïta, en les quals es podran veure més de vuit hores de material audiovisual. A més, no tot quedarà en les projeccions, perquè també hi haurà activitats destinades als centres educatius, que es desenvoluparan fins a l'abril. "És molt interessant poder veure les darreres aportacions en aquest camp", afirmà ahir Cristina Ros durant la presentació d'ArtFutura, a la qual també acudiren Antoni Sorà, director gerent de la Fundació Sa Nostra, i Josep Hernández, subdirector de Ladat (Unitat d'Animació i Tecnologies Audiovisuals de la UIB).
Imatges d'un món que no tornarà mai
La Barcelona de principi del segle XX fou una ciutat d'un gran impuls cultural i econòmic, per aquest ordre, en què l'alta burgesia exercí un papel fonamental perquè arribàs a ser l'urbs que avui dia milions de persones coneixen. Moltes vegades, però, la història és freda i plena de dades i són poques les ocasions d'acostar-se al caliu de la intimitat de les famílies protagonistes de l'època. Barcelona, abans que el temps ho esborri és un documental dirigit per Mireia Ros que permet sentir aquest caliu gràcies a la recerca que dugué a terme Xavier Baladia a partir de les fotografies que heretà de l'àvia (i que el portaren a escriure la novel·la Abans que el temps ho esborri). "Pensava publicar un llibre sobre la meva nissaga quan em jubilàs", explica. La feina d'organitzar aquestes escenes, les històries de la padrina i les empremtes deixades per la família en la història de la ciutat arribà molt abans gràcies a una lesió d'esquena. Després, tot es va precipitar fins a desembocar en el film, en el qual Ros ha aconseguit donar coherència a una història a base de diferents imatges fragmentàries, entre les quals s'inclou la cinta mallorquina de 1925 Flor de espino.
Las muchas, molt per contar
L'Aljub d'Es Baluard fou ahir l'escenari on la ballarina i coreògrafa Maria Antònia Oliver presentà el darrer projecte: Las muchas. Aquest muntatge és fruit de l'especial moment pel qual passa Oliver, que es mostrà ahir lliure i sincera, acompanyada per 11 'grans' veïnes de Maria de la Salut, que demostraren que mai no és tard per fer qualque cosa a la vida.
Ball al voltant de les debilitats humanes
La companyia de dansa Pasodos estrena avui a les 21.00 hores al teatre Principal de Palma el seu muntatge 7 pecats capitals, una reflexió al voltant de les debilitats de l'home que juga, durant una hora, amb l'art, les passions, el misteri i la feblesa dels éssers humans. Una turista es perd en un museu i arriba al soterrani, on les obres d'art, que personifiquen els set vicis principals, cobren vida i la sedueixen irremeiablement.
Orozco celebra 10 anys de carrera
Antonio Orozco té moltes coses per celebrar, sobretot el fet de poder viure de la música en els temps que corren. El cantant barceloní ja fa deu anys que actua sobre els escenaris i ha volgut commemorar aquesta xifra amb el disc Diez, un treball en què repassa els èxits i els senzills que han votat els seus fans.
Reconeixement en escena
"Ens hem sentit estimats en temps difícils", així s'expressà ahir Javier Matesanz, col·laborador de dBalears i responsable de la revista FanTeatre, durant la presentació de la segona edició dels premis Escènica de teatre i dansa de les Illes Balears, que enguany ha rebut el suport de la Direcció Insular de Cultura del Consell de Mallorca, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma, l'Institut de Joventut del Govern, l'Institut d'Estudis Baleàrics, IB3 Televisió i l'Obra Cultural Balear.
Miró torna a casa
L'escala de l'evasió és el títol de la retrospectiva de l'obra de Joan Miró que s'inaugurarà dissabte a la Fundació de Barcelona que porta el nom de l'artista català. La mostra arriba procedent de la Tate Modern de Londres (coproductora juntament amb la Fundació Miró), que la inaugurà l'abril passat i que ha estat comissariada per Matthew Gale i Marko Daniel, amb l'ajuda de Teresa Montaner, conservadora de la Fundació. A l'acte de dissabte, hi assistiran els prínceps d'Astúries. L'exposició serà a la capital catalana fins al proper 25 de març. Llavors partirà cap a la National Gallery of Art de Washington. El compromís polític de Miró és el centre al voltant del qual giren les obres exposades. L'amor a la terra i al camp, la Guerra Civil i la repressió de la dictadura són els tres eixos del recorregut. Obres com La masia (1921-1922), el Cap de pagès català (1925), la sèrie Barcelona (1939- 1945), les Constel·lacions (1939- 1941), el tríptic de l'Esperança del condemnat a mort (1973) i les Teles cremades són algunes de les més de 150 peces procedents de col·leccions públiques i privades que es podran veure a Barcelona.
La música alça el vol a Palma
Si a alguna cosa va associada la crisi econòmica és a la necessitat de no córrer riscos, i molt menys aquells que poden afectar la butxaca. Tanmateix, sembla que Nacho Rodríguez, Gerard Ayala i Macarena Martínez no volen recórrer a la prudència i tots tres s'han llançat a l'aventura d'enllestir la primera edició del Check in Festival. En què consisteix aquesta iniciativa? No es tracta del típic festival estàtic, que ofereix un grapat de concerts i acaba sense res més. Els grups participants es mouran per una sèrie de ciutats, que enguany són quatre: Palma, Barcelona, Jerocoacoará (Brasil) i Buenos Aires (Argentina). La sala Harlem serà l'espai de Ciutat on es podrà gaudir de les actuacions els propers 3, 4, 5 i 6 de novembre des de les 21 hores fins a les 4 de la matinada amb un preu per jornada de 5 euros. Cada dia també hi haurà DJ. La primera jornada abastarà estils musicals com el soul, el funk i el rap, amb Edward Wade i Dee Station damunt l'escenari.
Destapador de sentiments
Fa més de trenta anys (maig de 1980) que Guillem d'Efak (1930- 1995) estrenà Siau qui sou, una rapsòdia històrica musicada per Antoni Parera i un referent identitari, a la sala Imperial de Manacor. D'Efak no tornà a repetir aquell recital (sí que ho feren Delfí Mulet, Gabriel Oliver i Bartomeu Mestre Balutxo, però no per això ha desaparegut de la memòria col·lectiva. Les paraules del poeta manacorí tornaren a sonar amb força enguany (el febrer a la capital del Llevant i el març a Palma) gràcies a la iniciativa de la Banda de Música de Manacor, amb el seu director, Pere Siquier, al capdavant i el músic Biel Torres, que enllestiren part de l'espectacle original arran d'una proposta de Bartomeu Mestre Balutxo. L'èxit d'aquesta iniciativa ara agafa forma de CD. Fou l'anterior Govern qui n'encarregà l'enregistrament, el qual, juntament amb l'edició, està subvencionat per Presidència. Altres noms que s'han embarcat en aquest projecte són Bartomeu Mestre Balutxo, Biel Majoral, el guitarrista Delfí Mulet i la soprano Maria Rosselló. La portada del disc (a la imatge) ha estat obra del felanitxer Miquel Barceló. "Guillem era un home que feia reflexionar i Miquel ha entès això perfectament amb la imatge d'un destapador", explica Biel Torres. "La portada és una meravella, perquè Guillem d'Efak era un destapador de sentiments.
Un mallorquí en el món de la publicitat
Puig, San Miguel, Dodot, Panrico, Sánex, Casa Tarradelllas, Nestlé, Danone i Font Vella són només alguns dels noms de les marques per a les quals ha fet feina Juan Pablo Caja Forteza (Palma, 1963) durant més de vint anys de carrera dins el món de la publicitat. Començà a Ciutat, a l'agència Madison, i ara encapçala Reinicia, un nou projecte que pretén respondre als nous temps que vivim. "Les coses són ara més difícils que mai. Es requereix molta imaginació i pocs focs artificials, perquè no hi ha espai per frivolitzar", assenyala. "S'han d'optimitzar els resultats amb els doblers que hi ha", assegura. Aquest palmesà establert a Barcelona creu que "no és bon moment" per vendre "gairebé res", encara que reconeix que hi ha alguns clients més impopulars que altres, com ara els bancs i les empreses immobiliàries. "La gent prioritza i decideix comprar el que més necessita", subratlla.
100 anys de Manuel Sanchis Guarner
Setze foren els anys que Manuel Sanchis Guarner (València, 1911- 1981) va residir a Mallorca (de 1943 a 1959), un temps que forçosament deixà una forta empremta a l'Illa. Per això, resulta d'allò més coherent l'homenatge que la Universitat de les Illes Balears enceta avui per tal de commemorar el centenari del seu naixement, en forma d'un cicle de conferències titulat 100 anys de Manuel Sanchis Guarner. L'intel·lectual valencià és una figura cabdal de la cultura catalana. Historiador, filòleg, dinamitzador cultural, professor, folklorista... la seva aportació abarcà diferents aspectes i horitzons, sense límits imposats.
Música i humor de la mà d'Àngel Martín i Ricardo Castella
No hi dubte que els rostres televisius són un bon reclam per a la taquilla de qualsevol esdeveniment. En aquest cas, Àngel Martín i Ricardo Castella són un dels al·licients per acudir al Festival de l'humor Palma 2011. Els dos còmics presenten Nunca es tarde... para hacer tus sueños realidad al Trui Teatre de Ciutat. L'espectacle començarà a les 22.00 hores i l'entrada a la taquilla té un preu de 22 euros. Què conten Martín i Castella damunt l'escenari? El seu xou se centra en el fet que Martín abandonà de manera inesperada l'exitós programa de La Sexta Sé lo que hicisteis. "En donam una explicació i és en forma de capítol pilot d'una sèrie musical de televisió, tot fet només per dues persones, o sigui, un autèntic despropòsit", expliquen. Si hi ha cap tòpic que es repeteixi darrerament sobre les actuacions humorístiques, és la necessitat que té la gent de riure per no pensar en els problemes.
Marcos Cabotà, a tota màquina
El director mallorquí Marcos Cabotà ja anuncià que tenia idees per a un nou projecte després de triomfar amb Amigos, la seva opera prima, al Festival de Màlaga i a les taquilles estatals. A poc a poc, tot es va concretant. "Les coses van lentes, però bé", assenyala Cabotà. "De moment, el guió està acabat, tot i que l'està retocant un guionista de fora, perquè estigui més d'acord amb certes exigències", explica.
La prehistòria i l'art contemporani juguen al museu de Can Prunera
L'art contemporani no existiria sense el passat i Can Prunera ofereix un bon exemple d'aquest fet amb l'exposició Diàlegs a Sóller, que es pot veure fins al proper març de 2012. La mostra és comissariada pels historiadors i arqueòlegs Catalina Garau i Bernat Oliver, que proposen al públic "un joc suggerent" als visitants. "Es donen algunes pistes per relacionar les obres, però cada persona farà les seves associacions", explicà ahir Garau durant la inauguració. La comissària destacà que no hi ha hagut "cap intenció didàctica, sinó que s'ha tractat de cercar l'element estimulant". "Ens ha cridat l'atenció que les peces històriques es vegin tan contemporànies".
Un projecte 3.0
Als estudis de Sant Jeroni ja es deixa sentir l'empremta de la tercera generació del projecte Crida (comissariat per Fernando Gómez de la Cuesta i Pau Waelder). Juan Carlos Martínez (Badajoz, 1978), Juan Miguel Pozo (l'Havana, 1967), Roma Pas (Amsterdam, 1973) i Adriana Cerecero (Mèxic DF, 1957) són els protagonistes del tercer capítol d'una història d'amor fructífera entre Ciutat i l'art. En el cas de Juan Carlos Martínez, el seu treball gira entorn del fenomen del turisme, encara que l'afronta des de diferents enfocaments. "Una de les meves línies de feina és la de les festes dels joves i l'alcohol", assenyala. "M'interessa molt veure com les persones assumeixen diferents papers davant la càmera fotogràfica, perquè és una bona mostra de com la cultura condiciona les actituds". Els retrats d'aquest artista s'enfoquen des del punt de vista d'un paparazzi o lladre d'imatges. Juan Miguel Pozo està desenvolupant un projecte d'intervenció pública que ja es pot veure a la Costa de Santa Creu, 16.
Una reflexió sobre la identitat col·lectiva
Antoni Gomila afronta "un triple risc", com ell mateix diu, amb l'estrena d'Acorar, un muntatge de Produccions de Ferro que es podrà veure divendres 7 i dissabte 8 a l'Auditòrium Sa Màniga de Cala Millor. Aquesta serà la primera vegada que un text escrit per Gomila debuti a un escenari, que comptarà amb ell mateix com a declamador d'un monòleg que reflexiona sobre la pròpia identitat col·lectiva a partir d'elements senzills, encara que molt significatius. L'intèrpret manacorí ha tingut en aquesta aventura Rafel Duran (direcció), Nies Jaume (ajudant de direcció), Rafel Lladó (escenògraf) i el tècnic Rafel Febrer com a companys de viatge. "No som gaire conscient que el meu text està damunt l'escenari, perquè he estat molt ficat dins la interpretació. És un triple risc, perquè ho fa la nostra companyia, no hi ha cap altre actor damunt l'escenari i és un text meu", explica Antoni Gomila a un dia de l'estrena. "El punt de partida és la descripció d'una jornada de matances, una imatge molt útil per representar situacions de la nostra societat i recrear el seu món", assenyala sobre l'argument.
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge
- Demanen a la Fiscalia que investigui el Govern per presumpta prevaricació urbanística