Mort a Mortitx
El torrent de Mortitx, un dels més perillosos de Mallorca, s'endugué ahir una altra vida: la d'un excursionista. Thomas John Day, anglès de 24 anys, caigué a l'interior d'una bassa plena d'aigua de sis metres de fondària i, tot i que més tard en fou rescatat, no s'hi va arribar a temps: ja era mort. D'acord amb les dades facilitades per la Comandància de Palma, tres compatriotes britànics es desplaçaren a Escorca per fer el torrent de Mortitx dimarts. Quan començà a fer-se fosc, dos d'ells sortiren d'aquell paratge i denunciaren que havien perdut Thomas. El GREIM (Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya) de la Guàrdia Civil i els Bombers de Sóller es posaren en marxa i començaren a recórrer el curs del torrent de manera exhaustiva. L'operatiu durà més de dotze hores i en la primera inspecció no es trobà ni rastre del desaparegut. Els expedicionaris, llavors, decidiren canviar de tàctica i revisar l'interior de les basses, que eren plenes d'aigua.
Balears registra cada any uns 360 nous casos de càncer de mama
Balears registra cada any entre 340 i 360 nous casos de càncer de mama, segons ha assenyalat la presidenta de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a les illes, Teresa Martorell, qui ha apuntat així mateix que unes cent dones moren anualment com a conseqüència d'aquesta malaltia, tal com ha especificat amb motiu del Dia contra el càncer de mama que se celebra aquest dimecres. En roda de premsa, Martorell ha apuntat que la incidència d'aquesta afecció s'ha duplicat en les últimes tres dècades, amb un increment del 3,1 per cent cada any, degut principalment al major envelliment de la població, si bé ha manifestat que la malaltia es diagnostica abans.
El patrimoni natural i cultural campaner, a l’abast de tothom
Una de les propostes que juguen més a favor de la preservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic d'un municipi és el fet de donar-lo a conèixer, per això l'Ajuntament de Campos ha posat en marxa el vol virtual "Campos per veure". La seva finalitat és "promoure el turisme donant a conèixer els llocs d'interès dins els àmbits natural i paisatgístic, com també el patrimoni historicocultural del municipi, utilitzant, per fer-ho, les noves tecnologies".
Cort: “No podrem fer cap gran projecte pel deute”
L'Ajuntament de Palma no podrà tirar endavant grans projectes el 2012. Així ho assegurà ahir el portaveu de Cort, Julio Martínez, durant la presentació de l'informe de l'interventor del Departament Financer. Aquest assenyala que els anteriors gestors de l'Ajuntament incompliren el Pla de sanejament 2009-2015 durant l'any 2010, de tal manera que el dèficit municipal arriba als 25,7 milions d'euros, i no a l'anterior xifra de 17,2 milions. Segons Martínez, aquest incompliment augmenta el dèficit real de les arques de Cort i genera "el dèficit més gran de tota la història de Palma". Fet el "diagnòstic" sobre el malestar dels comptes municipals, Martínez procedí a anunciar que una de les conseqüències del dèficit és que el Ministeri d'Economia no els permetrà endeutar-se més fins que la Tresoreria no tingui un romanent positiu. "I per tant, no podrem fer els nostres propis grans projectes amb vista al 2012". Martínez cità, per exemple, l impossibilitat d'adquirir una flota de 30 autobusos nous per a l'actual. I assegurà que si Cort no pot avalar el palau de congressos és per aquest factor. Delegats de CCOO rebutgen davant el despatx d'Isern les noves retallades als treballadors
L'oposició proposa fer a l'edifici de Gesa un lloc d'encontre per les entitats de Palma
Els grups municipals del PSM-IV-ExM i del PSIB han presentat una proposició conjunta al ple de l'Ajuntament de Palma del pròxim 27 d'octubre a la qual reclamen el manteniment de la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, basada en la titularitat pública de les zones verdes, els seus equipaments i l'edifici de GESA.
Centres de salut i PAC de la comarca d’Inca passaran a dependre de l’Hospital
L'atenció primària que els PAC i centres de salut de la comarca d'Inca dispensen -amb l'excepció de Consell, Alaró, Binissalem i Sencelles, adscrits a Son Llàtzer- deixarà d'estar vinculada a l'Ib-Salut i passarà a dependre de l'Hospital d'Inca. El Govern crearà un consell comarcal de salut, que dirigirà l'estratègia sanitària i en marcarà les directrius.
L’Estany d’en Mas: 200 cases abandonades
Com si es tractàs d'una ciutat fantasma, la urbanització de 200 habitatges unifamiliars que es projectaren dins 11 hectàrees vora l'Estany d'en Mas és, quatre anys després de la fallida de l'empresa constructora, l'estampa més viva del fracàs del boom del totxo i del model que, segons el GOB, vol tornar a impulsar ara el Govern de José Ramón Bauzá. Les normes subsidiàries de Manacor donaren via lliure al que havia de ser Terràpolis, una macrourbanització amb dos centenars d'habitatges i amb una capacitat per a 800 persones. Es quadriplicava així la població de l'Estany d'en Mas, que l'any 2005 es xifrà en 150 persones.
“L’urbanisme salvatge ha tornat a Andratx”
"Hi ha una nova embranzida per urbanitzar terrenys protegits en aquesta legislatura i Andratx torna a ser-ne castigat, hi torna l'urbanisme salvatge". Així de clar ho té PSM-IniciativaVerds-Entesa, que plantarà batalla davant l'anunci de recuperar urbanitzacions desclassificades. El candidat de la coalició al Congrés, Miquel Ensenyat, es va comprometre ahir a Camp de Mar a defensar a Madrid la declaració formal de les dunes i l'albufera com a domini públic maritimoterrestre i evitar així la construcció d'onze edificis en aquesta zona protegida. Segons recordà el regidor del PSM-EN, Joan Manera, les llicències foren concedides l'any 2004 per Eugenio Hidalgo, però el 2007 la zona fou declarada espai lliure públic i, per tant, inedificable. Això no obstant, la promotora ha aconseguit una sentència favorable a les seves pretensions. PSM-IV-ExM també rebutja totalment que es recuperin les urbanitzacions de cala Blanca i Montport, desclassificades per la Llei de protecció del territori impulsada per Biel Vicens l'any 2008.
Inca limita el Dimecres Bo
Els bars que instal·lin barres i envelats al carrer per a la revetla del Dimecres Bo hauran de tancar a les 5.00 i tenir-ho tot desmuntat a les 5.30 hores. Cada local haurà d'instal·lar banys i haurà de contractar, com a mínim, un agent de seguretat. Aquests són alguns dels requisits que l'Ajuntament d'Inca, per mitjà d'un decret de batlia, farà complir als bars i locals nocturns que instal·lin barres o envelats al carrer la vigília del dijous. L'objectiu: un major control dels milers de joves que surten de gresca per la capital del Raiguer el Dimecres Bo. En l'àmbit mediambiental, el Consistori els obliga a no treure les bosses de fems al carrer fins dijous a la nit. Així mateix, els bars hauran de presentar un pla definit de la instal·lació que muntaran i una pòlissa de d'assegurança de responsabilitat civil per cobrir possibles incidents. El regidor de Fires i Dijous Bo, José Pastor, argumentà que el plec de mesures "té l'objectiu d'incrementar la seguretat de les persones i facilitar-hi la convivència ciutadana".
El PP descobreix ara el recurs per l’hotel Sayonara
L'equip de govern de Cort s'adonà ahir d'una recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament presentat a final de novembre. O, almanco, així ho feren veure. Julio Martínez, portaveu de l'Ajuntament, assegurà ahir que els propietaris dels terrenys de l'hotel Sayonara (ja esbucat) han denunciat l'Ajuntament "ara que no governen els socialistes". Martínez també es mostrà "sorprès" per aquest "favoritisme", que hauria comès l'exconsellera de Salut Aina Salom (nomenada pel PSIB entre els anys 1999 i 2003, i propietària de l'edifici). Martínez, de fet, digué que aquesta qüestió "crida l'atenció" i demanà a l'exbatlessa Aina Calvo, del mateix partit que la propietària, que en doni "explicacions". Ara bé, el recurs contenciós administratiu de la propietària de l'hotel Sayonara, Aina Salom, no és cap moviment recent. De fet, Salom interposà el recurs l'endemà que Cort li comunicàs que només li pagaria 726.000 euros per l'expropiació, la darrera setmana de novembre. La decisió, a més a més, assolí ressò mediàtic.
Company dóna ara prioritat al projecte del tren de Llevant
"La nostra prioritat és ara sol·licitar al Govern central que reuneixi la comissió mixta que supervisa el conveni ferroviari". Així ho assegurà ahir el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, després de reunir-se amb els batles de la comarca de Llevant per explicar-los els motius per decretar la suspensió temporal de les obres de la línia Manacor-Artà. Company, que ara aposta per acabar el traçat ferroviari com a primera opció d'entre les que el seu Govern té damunt la taula si arriben els doblers de Madird, deixà clar que l'Executiu "no se suma a cap reivindicació", després que els batles de Manacor, Sant Llorenç, Capdepera, Artà i Son Servera li demanassin que defensàs davant el Govern central el compliment del conveni que preveia la construcció del tren entre Manacor i Artà.
Unes 82.000 persones ja no reben atenció social
Les retallades socials del PP han deixat a Mallorca 82.000 persones sense atenció, per ara. Xerram de persones amb algun tipus de discapacitat o malaltia mental, persones en procés de rehabilitació, gent aturada de llarga duració, persones que no tenen recursos i gent en situació de vulnerabilitat i famílies en exclusió social. El pitjor del cas és que la xifra d'afectats pot augmentar. Els portaveus del Grup de professionals de l'àmbit social, Jordi Fuster i Antònia Toledo, s'aplegaren ahir davant el palau de congressos -per demostrar que tenen doblers pel que volen- amb una vintena de professionals dels sectors socials per anunciar que divendres hi ha convocada una manifestació a les 18.00 hores a la Porta del Camp per denunciar les retallades socials del PP, que han deixat en una situació més que precària el sector. Els portaveus estimaren que en conjunt les administracions han retallat 45 milions destinats a diferents programes i que estan afectant els 2.000 professionals que fan feina en aquest àmbit.
Trencar el bipartidisme és l’objectiu del PSM
El batle d'Esporles, conseller insular i número 1 de la llista de la coalició econacionalista al Congrés, Miquel Ensenyat, destacà ahir, en l'acte de presentació de les candidatures a les eleccions estatals, que volen "rompre aquest bipartidisme que sempre ens ha representat a Madrid i que no ens ha duit res de bo per a aquesta terra". El polític ressenyà que hi ha diverses enquestes que, tot i que "donen la majoria absoluta al PP, també mostren un gran augment de partits nacionalistes, ecologistes i formacions petites".
El PSIB denuncia 8.000 afectats per les retallades del Consell
El portaveu del PSOE al Consell de Mallorca, Jaume Garau, va criticar ahir que la "paràlisi" del Govern de Maria Salom està afectant uns 8.000 treballadors. Garau, que comparegué al costat de Mercedes Garrido i Francesc Dalmau, assenyalà que entre aquestes 8.000 persones n'hi ha unes 5.000 que podrien estar fent feina si el Consell iniciàs les obres de la via connectora.
Armengol diu que Bauzá no presenta el pressupost per interessos electorals
La portaveu del PSIB al Parlament, Francina Armengol, recriminà ahir que el Govern no es digni a presentar els pressuposts abans del 30 d'octubre i va dir que aquesta manera de posar traves només té un motiu: Mariano Rajoy i els interessos electorals que s'amaguen amb vista a les elccions del 20-N. "Si és així, aquesta gent no és digna de ser on és", va declarar. La diputada socialista acusà l'Executiu de dir mentides quan justifica que no presenta els pressuposts perquè està a l'espera de rebre algunes dades per part del Govern estatal. Armengol indicà que disposen d'aquestes xifres des del mes de juliol passat. Segons la previsió dels socialistes, amb el nou sistema de finançament autonòmic hi haurà entre 300 i 400 milions d'euros més, i això permetria redactar un pressupost sense tantes retallades. "Aquestes excuses no són vàlides. Bauzá obeeix ordres de Génova i no li importa el que sentin els ciutadans de les Illes", remarcà Armengol.
Els arquitectes recelen del parc temàtic
L'anunci fet públic dimarts per l'empresa danesa Theme Park Group, interessada a construir un gran parc temàtic a la Platja de Palma, ha suscitat reaccions de prudència, recel i rebuig entre diferents col·lectius i associacions. A la pàgina web de l'empresa promotora hi apareixen les cinc àrees temàtiques del projecte per a Mallorca, amb una descripció d'allò que pretenen ser. Són similars al projecte que ja presentà el 2003 (amb Jaume Matas al poder) per a Inca o Calvià, sense sort. El degà del Col·legi d'Arquitectes, Joan Morey, advertí ahir al president Bauzá que un projecte que pretén ocupar 100 hectàrees de sòl requereix una anàlisi més meditada. Aconsellà l'Executiu no precipitar-se davant qualsevol proposta d'inversió privada.
El temps d’espera per operar-se passa de 51 dies a 69
Un ciutadà que s'ha d'operar en un hospital públic de les Illes Balears s'ha d'esperar, de mitjana, 69,49 dies. Aquesta xifra, que ahir va fer pública el Govern, és un increment de 18 dies en relació amb els 51,40 de fa sis mesos. Els dies d'espera per consultes externes també han crescut molt: han passant de 30,66 a 46,67. Però no només ha crescut el temps que cal esperar, sinó que també han augmentat els pacients que esperen una intervenció. Si, el març, 11.993 persones eren a la llista per operar-se, ara n'hi ha 13.723. La llista d'espera ha crescut en 1.730 persones. La xifra dels pacients que han esperat manco de tres mesos és l'única que es redueix: ha passat de 9.584 a 8.970 persones.
Educació avisa en el darrer moment que potser no pagarà la Setmana de la ciència
La celebració de la Setmana de la ciència, que està prevista del 7 al 20 de novembre, està en perill. La Direcció General d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement envià ahir un correu electrònic alertant les entitats i associacions de caràcter educatiu i científic que hi participen que "és molt probable que aquest any no poguem finançar les activitats que ens havien presentat". La informació, enviada només en castellà, diu que la possible supressió dels ajuts es deu "a les recents retallades pressupostàries que ha patit la nostra direcció general". La comunicació feta als participants de la Setmana de la ciència diu que serà "divendres 21, quan us confirmarem de manera definitiva si es fa o no es fa". El director general d'Universitats, Miquel Deià, reconegué ahir que "el director general de Pressupost ho està estudiant. Ara bé, les activitats programades des de la UIB no patiran, en principi, cap retallada".
Moody’s rebaixa dos punts la qualificació d’Espanya
Moody's rebaixà ahir la qualificació del deute sobirà de l'Estat espanyol des d'Aa2 fins a A1, amb perspectiva negativa, una degradació de dos esglaons que atribuí a la vulnerabilitat i a la tensió als mercats i als pronòstics de moderat creixement en la seva economia. L'agència de qualificació de risc havia posat sota revisió per a una possible rebaixa la nota del deute espanyol el 29 de juliol, i finalment ha executat la rebaixa perquè "no s'ha arribat a una solució creïble de la crisi de deute", segons detallà en un comunicat.
La UE investiga bancs per possible manipulació de l’Euríbor
La Comissió Europea (CE) anuncià ahir que ha realitzat inspeccions per sorpresa a empreses del sector financer que apliquen l'Euríbor en diversos estats membres, encara que refusà confirmar si l'Estat espanyol era un dels afectats. "La Comissió tem que les empreses en qüestió poden haver violat les normes antimonopoli de la UE, que prohibeixen els càrtels i les pràctiques comercials restrictives", indicà l'Executiu en un comunicat.
Air Berlín critica les subvencions públiques a Ryanair
El cap de la companyia per Espanya i Portugal, en una fotografia d'arxiu. El director d'Espanya i Portugal d'Air Berlín, Álvaro Middelmann, ha denunciat avui que les subvencions públiques concedides a la companyia de baix cost Ryanair serveixen per "finançar amb doblers públics les vacances dels espanyols" i, a més, s'elimina la competència a molts aeroports. En roda de premsa per presentar la campanya de novetats de la campanya d'hivern, el directiu d'Air Berlín ha estat molt crític amb les subvencions que concedeixen les diferents administracions a Espanya i a d'altres països a Ryanair i ha al·legat que és una companyia que "fa xantatge perquè sols vola si rep doblers". Middelmann ha censurat que les subvencions que rep la companyia irlandesa serveixen perquè almenys un cinquanta per cent dels passatgers siguin locals, de manera que "s'estan usant doblers públics per finançar les vacances dels espanyols".
Brussel·les avala el corredor mediterrani
S'ha acabat l'Espanya radial. El corredor de la mediterrània ha estat un dels eixos assenyalats per la Comissió Europea per a la futura xarxa europea de transports, un projecte que es perllongarà fins l'any 2030 i al qual es destinaran fons europeus almenys fins a 2020. D'aquesta manera s'esmena l'esquema històric de l'Estat espanyol. El traçat arribarà fins a Algesires, encara que no pel litoral andalús, sinó a través d'una ruta interior que uneix Algesires mateix i Madrid, passant per Sevilla. El corredor permet la connexió del sud amb el centre i el nord a través de les ciutats de Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Múrcia, Cartagena i Almeria, i enllaça amb Granada i Antequera per arribar a Sevilla i Algesires. La xarxa inclou la connexió ferroviària des de Sevilla fins a Cadis i Huelva, i continua fins a la frontera portuguesa; en el cas dels ports, aborda la intermodalitat a les diferents instal·lacions portuàries de la costa mediterrània i andalusa. Així mateix, preveu el desenvolupament del corredor fluvial pel Guadalquivir fins al port de Sevilla.
L’Audiència Provincial confirma que Chopin només visqué a la cel·la 4 de la Cartoixa
Imatge de la vertadera cel·la en què Chopin s'instal·la a Valldemossa. Chopin i George Sand s'allotjaren a la cel·la 4 de la Cartoixa. L'Audiència Provincial rebutja el recurs dels propietaris de la cel·la 2 contra la sentència que els obligava a deixar de publicitar que la parella s'allotjà, durant els 53 dies que passà a Valldemossa, a l'estança de la seva propietat. La sentència judicial també assenyala que el compositor polac no pogué tocar el piano que s'exhibia a la cel·la 2, perquè es va construir anys després de la seva estada a l'Illa. A més, "són incompatibles les expressions de George Sand sobre el "pobre piano mallorquí" amb un instrument que, en aquell moment, fou el més avançat de la seva època per les seves característiques tècniques". A grans trets, l'Audiència repeteix els arguments de la primera sentència. Així, les raons claus per descartar que la parella s'allotjàs a la cel·la 2 són els documents sobre la numeració de les cel·les i els dibuixos que va fer el fill de Sand des de l'habitació que ocupaven.
“Dir si som un músic important és treball dels periodistes”
Pascal Comelade (Montpeller, 1955) torna a pujar a un escenari mallorquí amb tot un personatge com Albert Pla. Ambdós presentaran Somiatruites, avui a partir de les 21.30 hores a l'Auditòrium de Palma. La seva actuació serà, a més, el tret de sortida del festival Circ de les cultures, una iniciativa que enguany arriba a la setena edició i que finalitzarà el proper desembre a l'Escorxador.Hi ha qui diu que sou un dels músics europeus més importants dels darrers temps. Que en pensau, d'aquesta afirmació?No puc tenir cap discurs sobre coses així. Port uns 55 anys de feina en aquest món de la música, i sempre amb la perspectiva de produir música instrumental amb la barreja d'instruments que faig. He fet peces per al teatre, la dansa i algunes pel·lícules, i he col·laborat amb músics.
Dos viatges a la recerca del destí
Una periodista viatja arreu d'Europa i el nord d'Àfrica per trobar-hi un pintor. Una mestressa de casa viatja als seus records per trobar-se amb ella mateixa. Amb aquests dos viatges, Gabriel Mestre Oliver dóna forma a Com l'aigua pels xaragalls (Un cop d'ull, 2011), una novel·la on l'escriptor i pintor s'apropa, més que mai, a la realitat, tot deixant de banda les vivències fantàstiques que es podien trobar a les seves anteriors obres Els deus irresponsables i El taller dels somnis. "Ha estat un parèntesi, una mena de repte. Volia saber si, prescindint d'elements de la ciencia-ficció, podria fer una novel·la que intrigués i pogués enganxar el mateix tipus de lector", explica Mestre Oliver. En el devenir de la novel·la, les dues protagonistes trobaran el seu lloc. "En el fons, l'obra parla del destí i la manera que cadascú té d'acceptar-lo", explica l'autor. Tot això ambientat en bona part a una Mallorca contemporània, on esdeveniments com la crisi econòmica hi son ben presents.
Resultats Lliga de Campions
MANCHESTER CITY 2VILA-REAL 1MANCHESTER CITY: Hart, Zabaleta, Kompany, Lescott, Kolarov, Yaya Touré, De Jong, Johnson, Silva, Nasri i Dzeko. Barry per Johnson en el minut 40, Agüero per De Jong en el minut 62 i Milner per Nasri en el minut 80.VILA-REAL: Diego López, Zapata, Marchena, Gonzalo, Català, Borja Valero, Bruno, Soriano, Cani, De Guzmán, Hernán Pérez i Rossi. Wakaso per Hernán Pérez en el minut 80, Mario Gaspar per Cani en el minut 82 i Gullón per De Guzmán en el minut 88.
Es prepara una revolució a l’ATP
"Quan dic les coses és perquè les tenc ben pensades", va afirmar ahir Rafel Nadal, la segona millor raqueta del món, qui tot seguit revelà, a la seu de la Castelló Masters de golf, l'existència d'un "moviment general de la majoria dels jugadors en una direcció: la petició de canvis favorables als nostres interessos". Nadal manté el seu estatus mundial gràcies perquè acudeix a tots els torneigs importants de l'any. "Port molt temps viatjant pel món. Vaig tornar per jugar la Copa Davis i vaig quedar només sis dies a casa", va assegurar. Després, encara li quedaven dues destinacions més a l'agenda: Tòquio i Xangai. Aquest tram final de la temporada ha resultat estressant per al mallorquí. Però ell i molts dels jugadors importants en l'escalafó preparen una ofensiva perquè tot això canviï. "Ara, no és el moment de dir allò que farem, però hi ha un moviment general de la majoria dels jugadors en una direcció. Això fa que les nostres forces siguin importants i difícils d'aturar", va avisar Nadal (handicap 8,7 de golf), després de disputar un Pro-Am a Borriol en el qual formà equip amb Sergio García.
N’Sue i Tejera poden tornar a l’onze inicial
El tècnic del Reial Mallorca, Joaquín Caparrós, medita seriosament introduir canvis en l'onze inicial, al marge de l'obligat de Pau Cendrós pel lesionat Zuiverloon en el lateral dret, en vista del partit de diumenge a l'estadi Vicente Calderón contra l'Atlètic de Madrid. Així les coses, el d'Utrera podria fer un lloc en l'equip titular al mallorquí Emilio N'Sue, que es perdé el matx contra el València per sanció, i al català Sergio Tejera. Si així fos, els dos futbolistes sacrificats serien el francès Michael Pereira i l'algaidí Víctor Casadesús. A aquesta conclusió es pot arribat després d'observar el partidet de l'entrenament d'ahir a la ciutat esportiva Antonio Asensio, en el qual Caparrós assajà amb un possible onze. En aquest equip, tampoc no hi era el migcampista palmesà Pep Lluís Martí, qui amb unes molèsties en el turmell i per precaució abandonà la sessió preparatòria abans d'hora. En el seu lloc jugà l'argentí Fernando Tissone. Això sí, no sembla res greu i en principi no hauria de tenir cap problema per jugar al Calderón.
“Això es una cursa de fons”
Gustavo Siviero ha esvaït les darreres setmanes els dubtes que envoltaren l'inici de campionat de l'Atlètic Balears, i avui -després de nou jornades de competició- mira la classificació des del capdamunt de la taula i amb el caseller de derrotes a zero. Tot i això, l'entrenador argentí no es relaxa, perquè sap que la Lliga "és una cursa de fons" i que, encara que és important començar bé, l'ascens es jugarà a final de temporada. Diumenge, davant el Lleida, espera un partit dur contra un rival necessitat "que sortirà a les totes".Diumenge ve a Palma el Lleida, un històric que no ha començat gaire bé la temporada. Com esperau aquesta visita?La jornada serà difícil; segur que tindrem problemes per puntuar. El Lleida arriba a aquest partit necessitat. Varen empatar la darrera jornada, però abans havien encadenat tres derrotes consecutives, així que sortiran a les totes. Davant els catalans es pot sumar la cinquena victòria seguida.
El Barça guanya sense brillantor (2-0)
Un gol de David Villa a vuit minuts per al final sentencià (2-0) un partit estrany per al Barcelona, molt superior al Viktoria Pilsen durant els 90 minuts, però incapaç de resoldre el matx en la primera meitat, quan disposà d'una infinitat d'ocasions per golejar el rival. Inspirat per la màgia d'Iniesta, el Barça imposà el seu joc des de la primera jugada: una meravellosa associació al primer toc entre el migcampista d'Albacete i Villa, que Pedro no va aconseguir convertir en diana. Del de Fuentealbilla arribaria a continuació un repertori de fintes, filigranes i canvis de ritme i el gol que obria el compte als deu minuts, una petita obra mestra que començà amb una doble paret entre Iniesta i Messi i que acabà amb un definició subtil del primer, previ capell a un desconcertat Cisovsky. Minuts abans, Alves havia intentat imitar-lo combinant doblement amb Messi, però envià la pilota als niguls quan ja s'havia plantat sol davant de Cech. S'intuïa que ahir el Camp Nou podia viure una gran nit, però els blaugranes quedaren a mitjan camí de confirmar tantes expectatives.
Els Ruiz-Mateos reconeixen tenir una estructura empresarial a paradisos fiscals
Extreballadors d'empreses que abans eren propietat d'aquesta família els han intentat agredir a les portes de l'Audiència Nacional. Foto: E.P. Els fills de José María Ruiz-Mateos han reconegut avui davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz l'existència d'una estructura empresarial a paradisos fiscals muntada pel seu pare, que podria haver intercanviat moviments de fons amb les societats que rauen a l'Estat. Durant la seva declaració com imputat pels presumptes delictes d'estafa, insolvència punible i administració deslleial arran de l'enfonsament de Nueva Rumasa, José María Ruiz-Mateos fill ha assegurat que li consta l'existència d'empreses a Belize, "perquè el meu pare va disposar aquesta mesura que el protegia de noves expropiacions" com la soferta amb el Govern de Felipe González.
Jimmy Carter i Tony Blair se sumen a la declaració de Donostia
L'expresident dels EUA Jimmy Carter, l'exprimer ministre britànic Tony Blair i l'exsenador nord-americà George Mitchell van mostrar ahir el seu suport a la declaració de la conferència internacional sobre el final del terrorisme al País Basc, duita a terme dilluns a San Sebastià. L'adhesió d'aquestes tres personalitats la féu pública ahir el col·lectiu Lokarri, una de les sis organitzacions impulsores de la reunió de la Casa de Pau d'Aiete. Carter, segons Lokarri, ha fet una crida al "diàleg" entre ETA i els governs d'Espanya i de França "per posar fi al conflicte que la regió pateix des de fa molt de temps". "Aquest esforç mereix el suport de la comunitat internacional", afirmà el president Carter des d'Atlanta. Destaca, d'altra banda, que un portaveu de l'oficina de l'exmandatari britànic ha declarat: "Tony Blair fa costat fermament a la declaració formulada pels líders a Sant Sebastià que demana a ETA que posi fi a la lluita armada de manera definitiva". "Creu que hi ha una finestra d'oportunitat en la qual l'últim conflicte armat d'Europa pot ser portat al seu final i insta tots els líders polítics que aprofitin aquesta oportunitat", afegí.
La CEOE proposa rebaixar de 20 a 12 dies la indemnització per acomiadament procedent
La CEOE proposa que la indemnització per acomiadament objectiu en els contractes indefinits es redueixi dels 20 dies actuals als 12 amb un màxim d'un any, a pagar en la seva totalitat per l'empresari, i que en cas de l'acomiadament improcedent passi de 45 dies a 20, vuit dies dels quals serien a càrrec del Fogasa, també amb un màxim d'un any, davant els dos actuals.
Una carrera ortodoxa entelada per la crisi
Jean-Claude Trichet abandona aquest mes, després de vuit anys, la presidència del Banc Central Europeu (BCE), tot deixant un llegat que combina l'ortodòxia "germànica" de la seva política monetària amb el pragmatisme de la seva formació com a enginyer. La crisi de les finances públiques i privades de l'eurozona, que ell mateix ha qualificat de "sistèmica", ha entelat els darrers anys del seu mandat i ha posat a prova la seva capacitat per afermar la recuperació econòmica del vell continent. Malgrat la seva elegància, forjada a les escoles de l'elit francesa, i als seus dots comunicatius, Trichet també ha sabut perdre les maneres en públic. "Impecable, impecable!", va respondre a crits a un periodista que li demanà per l'actuació de la institució que presideix i sobre el risc que corria el BCE de convertir-se en un "banc dolent" per adquirir deute de països perifèrics.
Carla Buni dóna a llum una nina en una clínica de París
Carla Bruni, primera dama francesa, donà a llum ahir, devers les 20.00 hores, una nina a la clínica La Muette de París, segons revelà l'emissora Europe 1. Bruni havia estat ingressada al matí en aquest centre, on la parella presidencial tenia reservades quatre habitacions.
Bosch i Vera, Mascarell i Villatoro
Si teniu a mà, amics lectors, el dB de despús-ahir, us recomano que repareu (si ja no ho heu fet) la fotografia que il·lustra la crònica de la conferència de pau de Donostia i la que surt publicada a les pàgines de Cultura, juntament amb la informació sobre la trobada de les...
La promesa, en vint anys
Vivim tan lluny d'una època promesa que alguns s'alegraren ahir (i no dic que no hi hagi un petit motiu) amb la promesa d'un corredor ferroviari mediterrani, que consisteix (la promesa) en el fet que la Unió Europea pagarà un màxim del 15% d'un projecte insegur (ja ha començat el...
Per un solleric
Dematí i horabaixa,per viure i per treballar,seguit han de travessarel túnel sense rebaixa.El Govern buida la caixai ara anam de net a net.Tot Sóller ha de viure estretquan qualcú encara hi guanya...Tal forat a la muntanyano és un luxe, és un dret!
No vagi per dit
El llum tallatUna entitat dependent del Govern balear que coordina organitzacions juvenils està econòmicament ofegada. Fa cinc mesos que no rep ni un cèntim. Tan desesperada és la situació, que Endesa els ha tallat el llum per manca...
Ja ho veurem
No seré tan agosarat de contradir les xifres que, com pedrades, apareixen cada dia després d'una recepció oficial de Bauzà i cia. Hi ha dies que dirigents i xifres emanen dels centres institucionals i d'altres que viatgen a la recerca de l'empresari convenient. Poc importa...
Recordant Ulrich Leman i Pep Fontdevila
Es tracta de dos artistes pintors entranyablement units per l'art i la convivència. Junts a la sombra de la serra de Tramuntana, concretament a Can Pelat, al poble de Deià, compartien casa, que era l'admiració i el desig de tots els que participavem en agradables tertúlies amb...
L’Estany d’en Mas: la ferida del boom
La frustrada urbanització Terròpolis, situada a l'Estany d'en Mas de Manacor, és tot un símbol de com un crack econòmic pot deixar a mig fer un conjunt de 200 xalets, en part ja construïts i que ara pateixen un abandó imparable de més de tres anys perquè l'empresa...
Herois, institucions
A la magnífica pel·lícula Kick-Ass trobàvem un al·lot jove que, obsessionat amb els còmics de superherois, decideix convertir-se en un d'ells, posar-se una disfressa comprada per Internet i anar a fer justícia tot sol, pels carrers de Nova York, plens de xoriços i...
L’autodidacte il·lustrat
En aquest món tan especialitzat en què ens ha tocat viure, on tot sembla funcionar amb títols, certificats, acreditacions i altra mena de paperassa (el contingut sovint queda a part), la figura de l'autodidacte seriós i erudit -res a veure amb pseudos diversos de xerrameca...
Alts càrrecs
De tots és coneguda la dita: no és el mateix receptar que prendre. També és coneguda la dita: en parlar de mi no ric. Idò bé, crec que aquestes dites i la filosofia que condensen no es poden perdre de vista arran del debat que ha suscitat el nomenament de l'equip directiu de...
La malalta de pulmonia (1954)
Una dona que lluita contra el seu mal és un espectacle que podem considerar edificant. Jo no he vist homes així de malalts per a poder fer una comparança amb aquesta exemplar aplicació femenina, la que un home aporta al deure de guarir i viure. Si la congestió pulmonar...
Un “tercer espai” polític a les Illes
El bipartidisme, també a les nostres illes, té un pes decisiu al mapa polític. No debades la construcció d'altres espais polítics i electorals diferents continua essent un debat recurrent. El Parlament sorgit de les eleccions del passat 20 de maig dóna algunes claus en...
La dignitat del llenguatge i el llenguatge de la dignitat
Si els socialistes tenguessin una mica de dignitat... D'aquesta manera, amb aquestes paraules, José Ramón Bauzá diu als socialistes que no en tenen gens, de dignitat. Paraules majors. Mala cosa, que la política quotidiana empri les grans paraules, perquè quan facin falta...
Parc temàtic 2 (Article 50% reciclat)
Resulta gairebé impossible escriure ficció en aquesta terra mítica que són les illes Balears. La realitat sempre supera la ficció. La realitat deixa permanentment en ridícul qualsevol intent de fabulació. La realitat és sempre més bèstia i despietada del que la nostra...