Maria Llull
11 anys de ball i creació
Malgrat que la trajectòria de la companyia de dansa Mariantònia Oliver s'inicià l'any 1989, no fou fins al 2000 quan s'instal·là a Mallorca. L'auditori Sa Màniga de Cala Millor ha volgut commemorar aquests anys de fruits artístics amb l'exposició 11 anys de la companyia Mariantònia Oliver a Mallorca. La mostra s'inaugura demà a partir de les 19 hores al mateix auditori dins el marc de l'11è Festival Dansamàniga. També s'hi oferirà un fragment de Las muchas, el darrer espectacle de la companyia. L'exposició exhibeix cartells, fotografies i videoprojeccions. Està dividida en tres espais: un de dedicat als espectacles familiars, un altre per a un públic més adult i un tercer que gira entorn de la literatura. Bobot (2001), L'homenet i el despistat (2001), La contínua (2003), Marraxineta i el despistat (2003), Poetes (2004), Na Llauneta (2004), Rasss (2005), Mapes (2007), Petita Lula (2008), La paraula i els peus nus (2008), nOu (2010) i Las muchas (2011): en onze anys, s'ha "sembrat" molt, i molt bé.
Gran teatre de petit format
El castell de Sant Carles (que enguany celebra el seu 400è aniversari) es converteix, a partir d'avui i fins diumenge, en un escenari teatral gens improvisat. Amb premeditació i traïdoria, Teatríntim ha preparat una renascuda edició dels espectacles microteatrals que ja oferí el juliol passat a l'antiga presó de Palma, i que tingueren un èxit rotund entre el públic. En aquesta ocasió, a Guerra i Pau es podrà gaudir d'un total de set obres: Germanes de sang, En el niu de l'etern retorn, Tolouse, TALPS, Episodi, Que vénen els americans! i Weltanshauung II.
La crisi passa factura a la cultura
Que la crisi vagi a més vol dir que la despesa en cultura va a menys. Ja se sap que aquesta és una època de necessitats bàsiques i que, a l'hora de les retallades, els productes culturals tenen les de perdre tant en l'àmbit institucional com en el familiar. Internet continua sent la principal despesa de les llars illenques en aquest camp, amb 134,9 milions d'euros l'any 2009. Així es desprèn de la Memòria del Consell Econòmic i Social (CES), amb unes dades presentades per l'Institut d'Estadística de les Balears (que només arriben a l'any 2009, perquè encara no estan elaborades les corresponents a l'exercici passat).
Martín Garrido pinta l’Alzhèimer
Tot nasqué arran de L'actriu que es perdia a l'escenari, l'obra que dirigí el seu pare. A partir d'aquí, Martín Garrido Barón es plantejà com es podria plasmar artísticament l'alzhèimer i es posà en feina. "Crec que és la pitjor malaltia que hi pot haver, perquè no tenir memòria és com no tenir vida", explica Garrido. L'exposició Alzhèimer s'inaugura demà a la capella de la Misericòrdia (20.30 hores) i s'hi podrà veure fins al proper 22 de novembre. La mostra és formada per 70 obres (realitzades amb tècnica mixta d'acrílic i oli) o, millor dit, 70 rostres que reflecteixen diferents aspectes de la malaltia. Tanmateix, sobretot, són cares amb l'esguard perdut, amb els ulls d'aquells que ja no recorden qui són. "He volgut mostrar etapes i diferències entre persones", continua l'artista i cineasta. "Per documentar-me, he hagut de llegir molt sobre el tema", afegeix Garrido, qui ha dedicat el darrer any a enllestir les pintures de la mostra.
El retaule gòtic torna a lluir a la Catedral
El retaule major gòtic de la Seu de Mallorca torna a lluir com escau a una peça única. La restauració ha estat promoguda i finançada pel Capítol catedralici i s'emmarca dins el programa "Recuperar Gaudí a la Seu de Mallorca". La intervenció es dugué a terme entre els mesos de febrer i agost. El taller de restauració del Bisbat de Mallorca coordinà i executà el pla de restauració i conservació del retaule, amb la col·laboració del grup d'investigació Conservació del patrimoni artístic i religiós de la Universitat de les Illes Balears, amb Mercè Gambús i Antònia Reig al capdavant. La historiadora de l'art Cati Mas hi exercí les tasques de coordinació i documentació.El retaule és una obra excepcional en molts sentits. La seva datació definitiva és de 1420 i és pràcticament l'únic que es conserva a Europa d'aquestes característiques. Esà format per dues façanes superposades, que en l'origen formaven una caixa tancada per cinc mitges cúpules.
De Mallorca a Nova York: un viatge fotogràfic
Potser la millor manera de tenir sort a la vida és cercar-la, i no esperar que arribi amb els braços creuats. Aquesta afirmació es pot aplicar a la perfecció a Ian Waelder. La seva història ja té escrit el primer capítol, que culmina a Nova York. A la ciutat nord-americana, Ian recollí el 15 de setembre passat el premi del públic del certamen Photography Book Now (fou el guardonat més jove d'aquesta edició: té 17 anys) pel llibre autoeditat Circus Life, del qual es va fer ressò dBalears. El llibre conté les imatges que foren captades durant unes setmanes de convivència amb els membres del Cirque Bouffon, unes fotografies que mostren la intimitat que s'escapa de l'esguard del públic. Nova York no és un lloc per perdre el temps per aquells a qui els agrada mostrar l'ànima dels llocs amb imatges. Així que Ian Waelder no ho dubtà a l'hora de deixar constància de la seva estada i va fer el que millor sap fer: fotografies. Qui esperi les típiques imatges de la gran ciutat, no les hi trobarà. Però qui cerqui els petits detalls de les coses per tal de trobar l'ànima dels llocs, se sentirà satisfet amb el treball de Waelder.
O’Dogherty reflexiona al voltant de la rialla
Un dels plats forts de la programació de Sa Botiga de Buffons per a aquest mes de novembre és la presència de l'actor Álex O'Dogherty (Cadis, 1973), qui hi presentarà l'espectacle Y tú, ¿de qué te ríes? els propers 11 i 12 de novembre. Es tracta d'un monòleg en el qual O'Dogherty reflexiona sobre aquelles coses que fan riure les persones. "És un espectacle en el qual la gent participa molt. A més, duc un munt de trastos que m'ajuden damunt l'escenari", explica el conegut actor de sèries televisives, com Cámera Café i Doctor Mateo. "Reflexion sobre la rialla. De què riu la gent? Com ho fa? Per què riu la gent? i, sobretot, per què no es riu més?", assenyala. "Quan em cridaren de Sa Botiga de Buffons em va agradar la idea. L'oferta era bona i, a més, aquests escenaris petits solen ser els millors. Es crea un ambient que no es dón en un teatre gran", diu. Álex O'Dogherty no renega, ni prop fer-hi, de la seva trajectòria televisiva, qui l'ha duit a figurar en l'imaginari col·lectiu dels espectadors. "Els meus personatges són molt recents i és normal que la gent es recordi de mi", comenta.
Santueri, el castell de la discòrdia
La colalició PSM-IV-ExM "insta l'equip de govern del Consell a continuar amb el procés d'expropiació del castell de Santueri (Felanitx)", per tal de restaurar-lo i obrir-ne les portes als ciutadans. "Es deixarà perdre un milió d'euros (dels fons estatutaris procedents de l'Estat), que no es podrà dedicar a altres projectes pel fet de ser finalista", explicà el conseller de la coalició Joan Font, qui dubta molt de les possibilitats dels propietaris de fer-se càrrec de tot allò que n'implica la completa restauració i del fet de permetre les visites al castell.
Darrers premis Mallorca amb dotació
L'acte d'entrega dels premis Mallorca que va tenir lloc ahir a la sala d'audiències del Consell gairebé es pot definir amb una sola paraula: breu. La seva durada es limità al lliurament de diplomes i a un parlament de la presidenta de la institució, Maria Salom, que anuncià el final de la dotació econòmica d'uns guardons amb vocació de prestigi que culminen, amb aquesta notícia, el seu declivi. "Aquests premis seran purament honorífics i no duran assignada cap contraprestació econòmica", proclamà Salom.
Flaixos de realitat al casal de Can Gelabert
El col·lectiu Samakineta té previst inaugurar demà a les 12.00 hores l'exposició col·lectiva Diaris de fotògrafs, que es podrà veure al casal de cultura Can Gelabert de Binissalem fins al pròxim 11 de desembre. Tres són els autors que hi participen: Javier Izquierdo i Xisco Bonnín, membres de Samakineta, i Ferran Petit, convidat especial per a l'ocasió. Tots tres hi presenten els seus dietaris fotogràfics, amb plantejaments dispars i peculiars, fruit de l'exploració de l'entorn i d'ells mateixos.
Poemes sobre el plaer dels sentits
Els plaers dels sentits, en tota la seva complexitat, són l'eix al voltant del qual gira Sensualitats, l'espectacle que es podrà veure avui a partir de les 19.30 al Teatre de Manacor, dins el marc de la XVI Fira de Teatre. Música i poesia es fusionen en un muntatge protagonitzat per l'actriu Mercè Sampietro i el músic Eduard Iniesta, i dirigit per Antonio Calvo. Els poemes elegits abarquen noms com els de Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Enric Casasses, Estel Solé, Josep Palau i Fabre, Gil de Biedma, Joan Brossa, García Lorca i Joan Margarit, entre d'altres. S'ha respectat la llengua original dels textos, i català i castellà s'alternen damunt l'escenari. Mercè Sampietro explica que el projecte nasqué "per pura casualitat, com passa amb les coses interessants de la vida". Fins i tot la tria dels poemes es va fer sense haver de pensar-hi massa. "La majoria ja eren al nostre cap. Tot plegat es va fer d'una manera molt senzilla".
“No crec en un discurs femení”
El 5è cicle Cinema d'autor, de la UIB, comença avui amb la cineasta i cantant francesa Agnès Jaoui, que hi presentarà el film Le Goût des autres (2000), amb el qual debutà com a directora i del qual també va escriure el guió (juntament amb el seu company Jean-Pierre Bacri). La projecció tindrà lloc a la sala Augusta de Palma a partir de les 20.30 hores. Jaoui és una dona difícil d'encotillar, que expressa la seva creativitat en múltiples facetes: actriu, guionista, directora i cantant. "Em resultaria impossible triar una sola de les meves activitats. M'agrada canviar de pell, de medi, fer coses diferents", assenyala. La cineasta francesa no creu en una manera de fer pròpia de les dones, i s'estima més parlar de persones. "No crec en un discurs femení. A França, la relació amb el feminisme és un poc rara. De fet, els artistes no fan gaires polítiques reivindicatives amb les seves obres", explica. Le Goût des autres és una pel·lícula que marca algunes de les línies que seguiran posteriorment les històries escrites per Jaoui i Bacri.
Cercar la infantesa per trobar la felicitat
"Incorporar la infància a la nostra vida ens pot fer més feliços". Amb aquestes paraules sintetitza Bartomeu J. Barceló el sentit de La infància transparent (Lleonard Muntaner editor), un recull de 48 relats que guanyà l'XI Premi Alexandre Ballester de narrativa curta i que serà presentat avui a partir de les 19.30 hores a Can Alcover. "S'ha de tenir consciència de la pròpia infantesa, reconstruir-la i posar-la en valor", prossegueix Barceló. Això no vol dir que se l'hagi de mutilar mostrant-ne només la part positiva, sinó que s'ha d'intentar donar una visió "de tots els colors", que no tracti el lector d'incapaç i sigui valenta per parlar del dolor. "Estam instal·lats en la insensibilitat i el consumisme i necessitam cada vegada estímuls més intensos per reaccionar", explica Barceló, que s'ha enfrontat a un "viatge emocional" amb els relats. Doctor en Psicologia evolutiva, l'escriptor porrerenc considera que "el llenguatge literari té un grau més alt de llibertat que el científic".
“Passió” pel cinema
El cineasta mallorquí Antoni Aloy enceta un nou i apassionant projecte amb el curtmetratge Marranadas (rodat a Barcelona). No és un projecte corrent, ja que el film formarà part de l'adaptació teatral del best-seller francès Truismes, de Marie Darrieussecq. L'espectacle, protagonitzat i dirigit per Alfredo Arias, s'estrenarà el proper 8 de novembre a la sala Renaud-Barrault del teatre du Rond-Point de París. L'obra també es presentarà a Buenos Aires i a Madrid. "És un projecte que havien oferit a Agustí Villaronga. Com que ell no se'n podia fer càrrec, m'ho va passar a mi", explica Aloy. El curt és protagonitzat per una "increïble" Pepa Charro i inclou una petita intervenció del mateix Villaronga. El conegut compositor Bruno Colais és l'encarregat de posar-hi la música. Marranadas conta la història de l'empleada d'una perfumeria que pateix una crisi de bulímia i s'acaba convertint en una porca, encara que sense perdre del tot la seva humanitat. "El treball de Pepa Charro ha estat del tot increïble. El seu personatge és molt fort i em va sorprendre la seva capacitat dramàtica".
Reflexions al voltant de la ‘suplantació’
‘Suplantar' qualcú és substituir il·legalment una persona per aconseguir algun benefici. Moltes vegades, les definicions dels diccionaris no són més que la punta de l'iceberg de les idees i el cas del concepte que comentam en suposa un bon exemple. La Fundació Pilar i Joan Miró de Palma proposa investigar aquesta idea en el projecte artístic Suplantació/ Impersonation, comissariat per Jaume Simó Sabater.
L’art illenc viatja a Nova York
The Gabarron Foundation de Nova York serà la seu de l'art illenc a la ciutat nord-americana del 3 al 23 de novembre amb motiu de l'exposició Concepts, differents ways of creating art. La mostra és organitzada per l'Institut Ramon Llull i comissariada per María José Corominas i Ana Bàrbara Carrdellà. Vuit artistes de les Illes Balears són els protagonistes de Concepts. Es tracta de Rafa Forteza, Teresa Matas, Guillem Nadal, Fernando Megías, Amparo Sard, Antoni Socias, Rafael Timoner i Horacio Sapere. Tots ells són qualificats de "valors que ens donen renom fora de les Illes", en paraules de la comissària María José Corominas. L'exposició ja es pogué veure el juny passat a la seu de l'Institut Cervantes de Viena, on va tenir molt bona acollida. Just en tornar de la capital austríaca, es pensà en la possibilitat de dur-la a Nova York, on s'emmarcarà dins el festival Catalan Days. A més de la mostra, dia 18 de novembre hi haurà un concert de Joan Pons a l'auditori del Lincoln Center i el 28 de novembre Agustí Torres conversarà sobre fotografia amb Joan Fontcuberta a la Tisch school of the arts.
Disseny made in Mallorca
Els dissenyadors Damià Rotger i Andreu Moragues, i els arquitectes Mireia Cabaní i Manuel Garcia són els integrants de Dúctil, una empresa de disseny instal·lada a Mallorca (amb una seu a Menorca). Fins aquí res no seria notícia si no fos per la trucada de l'editorial nord-americana Rockport Publishers, responsable de Graphic Design Translated, un diccionari sobre el món del disseny amb il·lustracions. La intenció era que alguns dels treballs de Dúctil formassin part del projecte. Finalment, un total de 14 imatges que pertanyen a 10 projectes realitzats per l'empresa illenca il·lustren conceptes i definicions de la terminologia inclosa al llibre. "Des de l'editorial es varen posar en contacte amb nosaltres quan estaven preparant el llibre. Ens havien conegut gràcies a una publicació de tipografies i havien vist les nostres feines a la web.
“S’havia perdut la capacitat de reacció”
Parlar d'Aina Moll (Ciutadella, 1930) és fer-ho d'un bocí d'història que va més enllà del seu estatus de filla de Francesc de Borja Moll. Aquesta valenta dona ha estat una de les matriarques de la llengua. Directora general de Política Lingüística amb Jordi Pujol, la seva intensa vida li permet contemplar les dificultats actuals amb la mica de relativisme que només atorga la saviesa. A la seva casa de pagès, el temps corre a una velocitat diferent i l'olor de les plantes es mescla amb els lladrucs dels cans, per crear una atmosfera d'un temps passat.A la fi, una escola du el vostre nom (l'antiga Eugenio López, ara Aina Moll). Estau satisfeta?Aquestes coses sempre fan gràcia. Fa anys que es volia fer, i no hi havia hagut manera. Vaig descobrir el món de l'ensenyament quan em va tocar fer d'interina, i em va agradar tant que ja no ho vaig deixar. Afectarà gaire, l'arribada del Partit Popular al Govern?No crec que sigui catastròfic.
Prova de foc en la Seminci
Fa poc que ha tornat del festival de Busan a Corea i avui se'n va a la Seminci de Valladolid. Toni Bestard no ha fet més que començar a moure el seu primer llargmetratge, El perfecto desconocido, i ja disposa d'una crítica a la prestigiosa Hollywood Reporter. Després de Valladolid serà el torn del certamen Opera prima de Tudela, on es trobarà amb un altre mallorquí, Marcos Cabotá (que hi presentarà Amigos). El camí a recòrrer per les produccions modestes és llarg, però amb una recompensa impagable: que vegin el teu film.
“A l’IRL ha mancat tenir registrada la marca de Balears”
Antoni Vera Alemany (Palma, 1973) fou nomenat director adjunt a les Illes de l'Institut Ramon Llull el 17 d'octubre passat. Per davant se li presenta una feina marcada per les retallades econòmiques i la necessitat de reestructurar la situació amb el regenerat Institut d'Estudis Baleàrics. Llicenciat en filologia catalana, Vera fou gerent del Cofuc fins a l'any 2007 (ara ho torna a ser) i visqué en primera persona la sortida de les Illes de l'IRL. La propera data en la seva agenda serà dimecres, quan el consell directiu de l'Institut es reunirà a Palma presidit per José Ramón Bauzá.
- TIB suspèn la parada de bus de Felanitx el segon dia de l'Acampallengua
- Joves de Mallorca per la Llengua: «L’esperança i la il·lusió d’un poble en peu de guerra ens recorda avui i cada dia perquè som aquí»
- La llibreria Espirafocs «muda de pell»
- MÉS condemna que Vox hagi fet callar una periodista d’IB3: «L'extrema dreta no pot condicionar el futur de la radiotelevisió pública»
- Palma gastarà 90.000 euros en una campanya perquè els residents se sentin orgullosos de l'oferta turística de la ciutat