Notícies del dia 21 de octubre de 2011
Illes Balears / Balears
L'inspector en cap de la UTC, Àngel Turó, dirgí el dispositiu del equips d'emergències.

Crònica Negra

Mor un home en un accident de trànsit a Cales de Mallorca

A primera hora d'ahir, els equips d'emergència foren alertats que, davant un conegut hotel de Cala Domingos, a Manacor, havien localitzat una furgoneta accidentada amb un home a l'interior. Dotacions de la UTC (Unitat Territorial de Costes) de la Policia Local de Manacor, els Bombers de Mallorca i una ambulància medicalitzada del SAMU-061 s'hi desplaçaren. Els agents pogueren comprovar que el conductor era mort i que estava molt rígid, senyal que l'òbit havia succeït feia diverses hores. Les primeres indagacions assenyalen que la víctima, identificada com Francesc Joan Ximelis, de 56 anys, podria haver patit alguna classe d'indisposició, perdre el control de la furgoneta, trepitjar-ne l'accelerador i, per la inèrcia, precipitar-se per un petit desnivell entre els arbustos i morir tot seguit. El fet passà a la zona de Cala Domingos Vell, davant l'hotel Tropicana, a Cales de Mallorca, dins el terme de Manacor.

J.B.

Valls no ha precisat quin ús es donarà a aquest edifici.

Ciutat

El PP renuncia de manera definitiva a tomar Gesa

Valls no ha precisat quin ús es donarà a aquest edifici. L'Àrea d'Urbanisme anuncià ahir que renuncia de manera definitiva a esbucar l'edifici de Gesa. El regidor, Jesús Valls, explicà que la decisió no s'ha pres per falta de ganes, sinó per les dificultats que presenta la descatalogació de l'edifici. Valls, concretament, assegurà que instar el Consell de Mallorca a llevar la protecció de l'edifici "suposa entrar en un cicle d'espera als tribunals de 5 o 6 anys, fins que s'arribàs a una resolució. Així, no estam disposats a tenir un tema tan important aturat durant una o dues legislatures més". A més, Valls recordà que el cost d'esbucar l'edifici podria superar els cinc milions d'euros, "i aquesta és una quantitat que no podem assumir", recordà Valls. D'aquesta manera, el Partit Popular de Palma estrenà ahir la nova estratègia a seguir respecte del futur de l'edifici. I tot se sustenta en el fet que quedarà intacte.

Ander Zurimendi

Crònica Negra

Balears és la tercera comunitat de l'Estat amb més denúncies de violència masclista

Balears compta amb la tercera major taxa de denúncies de violència contra la dona, amb una proporció de 19,46 per cada 10.000 dones, segons dades facilitades aquest dijous per l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, integrats pel Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de Justícia, els Ministeris de Sanitat, Política Social i Igualtat, la Fiscalia General de l'Estat, les comunitats amb competències transferides en Justícia i el Consell General de l'Advocacia Espanyola.

Agències

El 2009 unes 500 persones botaren la tanca que impedeix l'accés al camí pollencí.

Camins públics

El jutge diu que el camí de Ternelles és privat, però hi manté la servitud de pas

El 2009 unes 500 persones botaren la tanca que impedeix l'accés al camí pollencí. El titular del Jutjat de Primera Instància número 2 d'Inca, Vicente Martínez, va fer pública ahir la sentència per la qual declara que totes les vies que travessen la possessió de Ternelles (Pollença) són de titularidad privada. Això significa que el sender de Ternelles haurà de ser exclòs del Catàleg municipal de camins públics de Pollença aprovat per setembre de 2008. La resolució només estima parcialment la demanda de la propietat, atès que ratifica l'existència d'una servitud de pas a favor de l'Ajuntament. Aquest dret va ser avalat per una sentència anterior del Tribunal Suprem, que el 2001 reconegué l'ús públic de tots els senders inclosos en el planejament urbanístic de Pollença que condueixen a la mar. En virtut d'aquest dictamen, el Consistori regula actualment l'autorització de pas per als excursionistes a través de la via, limitada a un màxim de 20 persones diàries per raons de conservació ambiental.

Elena Ballestero

Cort ha fet obres menors per apuntalar parets i evitar que algun vianant hi resulti ferit.

Jonquet reforma i conservació

Els molins del Jonquet quedaran un any més sense rehabilitació

Els molins del Jonquet continuaran amb l'actual estampa durant un any més, com a mínim. Segons les previsions de Cort, Urbanisme no prendrà cap decisió de profunditat fins que no s'acabi la redacció del nou Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del barri. Aquest projecte fou adjudicat fa quatre mesos a l'equip d'arquitectes Studio SL, i encara està pendent que els seus membres s'entrevistin amb l'Àrea d'Urbanisme. Llavors, es posaran a fer feina, però, segons les dinàmiques i rutines habituals en aquests casos, el procés es dilatarà quasi un any. O sigui, que s'aproparà a final del 2012. L'estat dels molins de la Garriguera i el Gelòs fou motiu de discussió, de fet, a la comissió d'Urbanisme celebrada ahir. Antoni Verger, regidor del grup PSM-IV-ExM, lamentà "la mala estampa" que ofereixen i qualificà de "desesperant" veure com passen els mesos i que res no canvia. Per això, animà Cort a rehabilitar els molins pel seu propi compte i a passar la factura als propietaris.

Ander Zurimendi

L'activitat de l'escorxador de Manacor està a ple rendiment.

Part forana

L’escorxador de Manacor serà el de referència a l’Illa

El tancament immediat de l'escorxador de Palma, que gestiona l'empresa Carn Illa SA al complex del Mercapalma, suposarà que el de Manacor es converteixi en el de referència per a tot Mallorca. La Conselleria d'Agricultura manté contactes amb els ajuntaments de Manacor, Inca i Felanitx per derivar la matança d'animals de Ciutat a la Part Forana. De fet, el de la capital del Llevant és el que n'assumirà el paper principal, atès que disposa d'instal·lacions amb més superfície i capacitat que la resta. Tot i que des d'Agricultura es mostren prudents davant la clausura de l'escorxador de Palma, el departament sí que ha reconegut contactes amb els pobles com a solució a la situació generada. En aquest sentit, el regidor d'Interior i Agricultura de l'Ajuntament de Manacor, Antoni Sureda, ha confirmat que "Manacor serà el centre de referència si finalment es tanca la infraestructura de Ciutat".

G.Mas / A.Pol

Part forana

Els defensors del tren del Llevant, ‘decebuts’ amb el Govern Bauzá

Els membres de la Plataforma pel tren del Llevant han expressat decepció per les conclusions extretes de la reunió mantinguda entre els batles de la comarca i el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori sobre el futur de la línia ferroviària de Manacor a Artà. Lamenten, així, que "en el curt esquema de la nostra comunitat el tren no hi entra. La via de Manacor-Artà-Cala Rajada no llueix com el Corredor Mediterrani ni permet al senyor Bauzá fer-se fotos amb glamur".

G.M.

El primer fred de la tardor animà la gent a adquirir el producte vermell.

Part forana

Campos unta la fira de sobrassada

La tradicional Fira d'octubre de Campos inclogué un any més, i ja en són quatre, un espai dedicat a la sobrassada. En aquesta mostra tan sols han estat presents dues de les 26 empreses que formen part del Consell Regulador. És una entitat a la qual no s'han afiliat els petits productors, que assenyalaren que ells no han notat la crisi, mentre que que les gran firmes sí que la pateixen. De fet, aquests dies, una d'aquestes companyies ha tancat a Artà. Quant a la fira, el primer dia de fred de la tardor no li restà protagonisme. Així, foren molts els campaners i veïns que acudiren a aquesta tradicional festa del mes d'octubre. Al llarg del recorregut, s'oferien productes de tota classe als visitants. La comitiva d'autoritats era encapçalada pel batle, Sebastià Sagreras; pel conseller d'Agricultura del Govern, Gabriel Company; i la consellera insular Catalina Soler, entre altres personalitats. Avui, el municipi encara acollirà el firó i per al cap de setmana s'ha programat tot un seguit d'activitats

J.S.

El fortí d'Illetes es troba actualment abandonat i l'estat de conservació és molt precari.

Part forana

Un grup inversor vol reconvertir el Fortí d’Illetes en balneari

Un grup inversor de capital alemany i britànic explora la possibilitat de reconvertir l'antic fortí militar d'Illetes en un balneari termal. L'Ajuntament de Calvià valora positivament la iniciativa i ja ha mantingut diverses reunions amb els representants de la societat en qüestió i els propietaris del complex per avaluar la viabilitat del projecte. Malgrat que l'antiga edificació castrense és de propietat exclusivament privada i l'estat de conservació és molt precari, les característiques de l'espai natural on s'ubica -igual que la catalogació com a Bé d'Interès Cultural (BIC), perquè és un exemple de l'arquitectura militar del segle XIX- poden complicar el desenvolupament i l'execució del pla. En el cas que les figures proteccionistes que afecten les ruïnes del fortí d'Illetes en bloquejassin l'adaptació com a balneari, el Consistori sospesa com a alternativa oferir la parcel·la C1 de la Costa d'en Blanes per situar-hi allà aquest centre turístic i sanitari.

P.A.M.

Illes Balears / Polí­tica

Polí­tica

El Gob denuncia la seva exclusió del Consell Econòmic i Social per part del Govern

El Grup d'Ornitologia Balear (Gob) i Defensa de la Naturalesa ha denunciat avui que el Govern balear l'ha exclòs de participar com a membre en el Consell Econòmic i Social (CES), per la qual cosa li demana que "rectifiqui i compleixi la llei".

Agències

Polí­tica

Delgado presentarà un esborrany de la nova Llei Turística la setmana que ve

El conseller de Turisme, Carlos Delgado, ha anunciat que la pròxima setmana tindrà enllestit ja un esborrany de la nova Llei General Turística, que permetrà "eliminar traves administratives i garantir la seguretat jurídica" i en el qual es destacarà la "importància" de la participació del sector privat, tenint en compte que "el mannà dels doblers públics s'ha acabat i que s'ha demostrat que el model de subvencions no és l'adequat".

E.P.

Una de les sales d'espera de l'hospital de Son Espases.

Polí­tica

PSIB i sindicats clamen contra les llistes d’espera i el PP en culpa el Pacte

El PSIB-PSOE i els sindicats CCOO, UGT, STEI-i i el Sindicat Mèdic de les Balears es mostraren ahir preocupats per les llistes d'espera que hi ha per ser operat o per ser visitat per un especialista. La consellera de Salut, Família i Benestar Social, Carmen Castro, culpà el Govern del Pacte de deixar-los una "insuficiència pressupostària per al 2011", fet que els ha obligat "a engegar una sèrie de mesures d'ajustament financer".La majoria de les persones que estan esperant més del període que és habitual per operar-se -explicà Castro-, són de l'hospital de Son Espases, on, en la passada legislatura "es va desmantellar" el servei d'admissió que hi havia en el centre de referència.

Cristina Polls

Un jove amb una protesis auditiva, a les Balears hi ha 4.000 persones amb problemes d'oïda.

Polí­tica

El Govern deu tres milions d’euros a les ortopèdiques

El Govern té un deute amb les ortopèdiques des de fa onze mesos que suma un total de 3 milions d'euros. Si l'Executiu no salda el deute amb els vint establiments afectats en les pròximes setmanes, a partir del 18 de novembre els ciutadans hauran de posar de la seva butxaca els doblers en el moment de fer la compra. Les dificultats per arribar a un acord a mig termini amb el Servei de Salut Balear en qüestions de pagament han obligat l'Associació d'Ortopèdics de les Balears a posar fi a aquesta situació de manera unilateral i a suspendre l'acord que tenen amb el Govern. Després de diverses reunions mantingudes en els últims mesos amb el director general de l'Ib-salut, Juan José Bestard Perelló, i el seu equip, l'associació ha decidit suspendre l'acord mitjançant el qual els pacients no havien de reemborsar la prestació ortoprotèsica, sinó que les ortopèdiques facturaven directament al Servei de Salut. "En el cas de cadires de rodes i de pròtesis, el pacient no havia d'avançar ni un euro, mentre que per a la resta de material havien d'abonar entre 12 i 30 €", digué el president de l'associació, Juan Tomàs Mira.

Cristina Polls

El president del TSJIB (corbata grana) i el fiscal superior (blava) ahir, en l'acte d'obertura de l'any judicial a Maó.

Polí­tica

El TSJIB vol potenciar arbitratges i mediació

El president del TSJIB, Antoni Terrassa, destacà ahir altre cop les necessitats dels jutjats de les Illes durant l'acte d'obertura de l'any judicial, que va tenir lloc a Maó. Afegí, però, que en una situació de crisi com l'actual, podrien disminuir de manera significativa els assumptes judicials si es donàs suport a solucions alternatives, com ara l'arbitratge i la mediació. També advocà per simplificar tràmits i potenciar les eines informàtiques, perquè agiliten la gestió. Entre les urgències immediates, destacà la creació d'una altra secció penal a l'Audiència, com també noves unitats judicials per a la Primera Instància Civil i Mercantil a Palma i a Evissa. Terrassa recordà, a més, que calen encara més reforços en jutjats socials, mercantils i civils per afrontar el greu increment derivat de la crisi econòmica. I va fer un incís en relació amb el Jutjat Penal 8 de Ciutat o Jutjat d'Executòries (el més saturat).

Clara Giner./Efe

Carlos Veramendi, Margalida Duran i Fernando Rubio, tots del PP, demanen explicacions al lletrat.

Polí­tica

El PP du al Parlament les disputes a la direcció d’IB3

La sessió de la comissió de control d'IB3 que es va fer ahir al Parlament va reflectir, de nou, el caos que regna en la direcció de la Radiotelevisió de les Illes Balears. Havia de parlar-hi el conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez, però aquest va voler passar la paraula a l'actual subdirector, Jacobo Palazón, i va esclatar el problema. El lletrat del Parlament deia que no podia ser i la presidenta de la mesa de la comissió li va donar suport d'entrada, tot i que va rectificar després de la reunió de la mesa. Gómez dirigeix la televisió pública des de la dimissió de l'anterior director general, Pere Terrasa, tot i que això és un fet inèdit i no previst a la llei. El conseller, però, per "garantir la independència d'IB3" ha delegat moltes funcions a Palazón. El mes passat, a més, el PP va filtrar a alguns mitjans els noms d'alguns directius, però després el Govern va descobrir que s'havien de triar per concurs públic i va fer marxa enrere. Ara, a més, ha tornat a rectificar i s'han nomenat a dit tres directius amb una nova interpretació de la llei.

E. Borràs

Antoni Alorda, Miquel Ensenyat, David Abril i Antoni Rodríguez, ahir a les Fontenelles.

Polí­tica

Alerta roja a les zones humides

La coalició PSM-IV-ExM va denunciar ahir que la suspensió del Pla Hidrològic desprotegeix les zones humides de les Illes Balears. Una de les afectades és la de les Fontanelles, a Palma, on s'ha planejat fer-hi un centre comercial, que el Pacte va aturar i el PP pretén permetre. Precisament per això, els econacionalistes varen criticar la suspensió en una roda de premsa davant les Fontanelles. David Abril, coordinador d'IniciativaVerds, va dir que el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, té "motius ocults" per a la suspensió i que són "urbanístics". Va explicar que la frenada del pla implica que les zones humides queden "sense delimitar" i que això "encaixa amb la voluntat anunciada per l'Executiu del senyor Bauzá de reprendre megaprojectes urbanístics i depredadors del territori, per als quals qualsevol regulació resulta problemàtica. Abril també va desmuntar l'argument de Company, segons el qual el Pla Hidrològic es va tramitar amb poc temps i perjudicant els pagesos.

E. Borràs

fi de la lluita armada d'ETA

Bauzá demana cautela perquè ETA no ha lliurat les armes ni s'ha dissolt

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha subratllat que sense la dissolució d'ETA i sense el lliurament de les armes, l'anunci de cessació definitiva de l'activitat armada per part de la banda terrorista es tracta únicament d'una "declaració d'intencions", i per això considera que s'ha de valorar amb "molta prudència i cautela, perquè ja estam acostumats a declaracions d'aquest tipus i casualment sempre vénen just quan comencen unes eleccions".

E.P.

Illes Balears / Economia
Aquesta xifra suposa un increment significatiu respecte a l'any passat.

Economia

El 20,6% dels illencs viu per sota del llindar de la pobresa

Les conseqüències de la crisi econòmica actual no cessen i la taxa de risc de pobresa assolí el 20,6% de la població illenca l'any passat. Així ho posen de manifest les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fetes públiques ahir i d'acord amb les quals, en el conjunt de l'Estat, el 21,8% dels ciutadans viu per sota del llindar de risc de pobresa, cosa que representa un punt percentual més que fa un any, segons l'Enquesta de condicions de vida de 2011. Els menors de 16 anys són els que presenten més perill de trobar-se en situació d'indigència, en una proporció del 26,5%, enfront del 23,3% de 2009.

M. Ramis/ Agències

Economia

El Govern deixa sindicats i patronal sense 1,5 milions d’€ en subvencions

La Vicepresidència Econòmica del Govern balear informà ahir les patronals i els sindicats que no rebran les subvencions corresponents als anys 2011 i 2012, llevat de les relatives a la formació i a la salut laboral, per valor d'1,5 milions d'euros. En el decurs d'una sèrie de reunions amb les entitats interessades, el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, i la directora general de Treball i Salut Laboral, Joana Maria Camps, donaren a conèixer la decisió, que justificaren per la política de l'Executiu de sufragar només les activitats que es considerin "estrictament necessàries", amb l'objectiu de reduir al màxim la despesa pública.

dBalears

Illes Balears / Cultura
Anthony Blake presentà <em>No vengas</em> <em>solo</em> ahir al matí a l'Auditorium de Palma.

Cultura

Blake convida la por en el seu nou espectacle

Jugar amb les pors més arrelades en l'ésser humà és allò que proposa l'il·lusionista Anthony Blake a l'espectacle No vengas solo, que avui es representarà a la sala Magna de l'Auditorium de Palma a partir de les 21.00 hores. "No és una obra de por, és una obra que parla sobre la por", afirma Blake, qui explica que, per preparar aquest espectacle, comptà amb l'assessoria d'un psicòleg i un psiquiatra que varen ajudar-lo a excavar en allò més profund de l'univers dels temors humans. "Tots tenim por de morir, a allò desconegut, al dolor... són aquestes pors les que m'interessen per a l'obra, es podria representar a la Xina, a Austràlia, als Estats Units, i tots sentirien el mateix", comenta Blake, que, per fer No vengas solo, s'ha inspirat en la figura de Vincent Price i ha volgut evitar les anomenades protopors, "les pors d'un determinat moment, com les que poden sorgir amb la crisi".

G. Amengual.

Tota la façana de murada de la zona per on s'entra al recinte ha estat restaurada sota el control dels tècnics de Consell de Mallorca.

Cultura

El Consell rebutja expropiar Santueri

Un cop finalitzada la restauració de part del mur perimetral, la murada i les dues torres del castell de Santueri a Felanitx, el Consell de Mallorca, per boca de la directora insular de Cultura i Patrimoni, Margalida Duran, ha assenyalat que la institució ha decidit "no continuar-ne l'expedient d'expropiació", iniciat fa uns mesos, i advocar així per "una fórmula de col·laboració amb la propietat, sempre amb la tutela dels tècnics i responsables de Patrimoni del Consell". Duran deixà entreveure ahir que els titulars obriran aviat el recinte a les visites i podrien fer pagar entrada per invertir-ho, després, en la restauració de la resta de la fortalesa. "Ara, ens han de presentar un projecte de recorregut o itinerari històric i paisatgístic que ha de rebre el vistiplau dels nostres especialistes. Llavors, els amos tenen intenció de permetre-hi les visites per obtenir fons amb vista al manteniment", declarà Duran. Cal pensar que aquests dies s'han retirat els bastiments col·locats a la façana principal i ha quedat al descobert el resultat de la restauració.

G.Vicens./ J.Socies

Cultura

El Principal enceta la tardor amb música

El teatre Principal de Palma encetarà la temporada de tardor d'enguany amb una actuació que acollirà diumenge a les 19.00 hores i en la qual seran protagonistes l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Fernando Marina, el director convidat per a l'ocasió i el pianista Andreu Riera. El programa del concert de tardor tindrà dues parts diferenciades. La primera oferirà el Concert per a piano i orquestra Op. 58 en sol menor, de Ludwig van Beethoven. El manacorí Andreu Riera en serà el solista.

Maria Llull

Jordi Bonet, hores abans de la conferència que oferí a la Seu sobre el paper que aquesta ocupa en el procés creatiu d'Antoni Gaudí.

Cultura

“Gaudí va voler superar el gòtic”

"Gaudí va voler superar el gòtic". Amb aquestes paraules sintetitzà Jordi Bonet l'actitud d'Antoni Gaudí davant la seva obra. L'actual arquitecte director de les obres del temple barceloní de la Sagrada Família oferí ahir a la Catedral la conferència titulada La Seu mallorquina en el procés creatiu de Gaudí, en què reflexionà sobre el paper que va tenir en la trajectòria de l'arquitecte català el seu treball a l'Illa. "Gaudí va passar llargues temporades a Mallorca i va conèixer-hi moltes coses", prosseguí Bonet, que, al llarg de la seva dilatada trajectòria, ha exercit càrrecs com el de director general del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya i la presidència de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Jordi Bonet qualificà el mallorquí Guillem Sagrera com "un dels grans arquitectes mundials". La seva hipòtesi és que Gaudí s'inspirà en les columnes de la Llonja de Sagrera per tenir la clau que li permetés una continuïtat entre aquest element i el sostre. Bonet no evità alguns temes polèmics que envolten la intervenció de Gaudí a la Seu, com el debat al voltant de la restauració del baldaquí. "En vaig fer un informe fa uns anys. Jo faria una còpia del baldaquí amb els materials definitius previstos per Gaudí, que són els que es troben a la setena part", explicà.

Maria Llull

Illes Balears / Esport

Futbol

Resultats de la Europa League

UDINESE 2ATLÈTIC DE MADRID 0UDINESE: Handanovic, Danilo, Domizzi, Pereyra, Benatia, Pinzi, Agyemang-Badu, Armero, Doubai, Abdi i Floro Flores. Basta per Pereyra, Fabbrini per Abdi i Asamoah per DoubaiATLÈTIC DE MADRID: Courtois, Perea, Miranda, Godín, Filipe Luis, Assunçao, Gabi, Juanfran, Diego, Pizzi i Falcao.Reyes per Juanfran, Adrián per Gabi i Koke per Pizzi.

Agències

Amor, Puyol, Rosell, Guardiola, Mas i dos nins del planter, durant l'acte.

Futbol

La nova Masia: passat, present i futur del Barça

Passat, present i futur del FC Barcelona van coincidir ahir capvespre a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, en la inauguració oficial de la nova joia de l'entitat blaugrana: la Masia, centre de formació Oriol Tort. Encara que la nova Masia ja es troba operativa des de l'inici de temporada, el Barça desitjava celebrar la posada de llarg de la seva nova residència de joves esportistes. Ho va fer coincidint amb el 32è aniversari de la Masia de Can Planes, que va tancar les portes el juny passat i que ara allotja diferents actes institucionals del club. L'acte, al qual va assistir el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va comptar amb una àmplia representació del FC Barcelona, començant pels jugadors de la primera plantilla, el president, Sandro Rosell, i dos símbols d'aquella primera Masia: Guillermo Amor, ara director del futbol formatiu blaugrana, i Pep Guardiola, llorejat entrenador del primer equip.

Efe

Futbol

Les raons de Martorell i l’adéu de Serra

He estat crític en algunes de les decision de Rafel Martorell, president de la Federació de Penyes del Reial Mallorca. No em va agradar gens, ni poc ni molt, que s'organitzàs una protesta contra el conseller Biel Cerdà durant el darrer partit de Lliga davant el València. Els...

Pep Verger

Rafel Martorell i Pello Amengual, durant la roda de premsa oferida ahir a l'hotel Valparaiso de Palma.

Reial Mallorca 20011-2012

Les penyes s’indignen amb la cúpula del club

La crisi ha esclatat de manera violenta dins l'àrea social del Reial Mallorca. Les penyes mallorquinistes continuen en peu de guerra, estan més indignades que mai i ja no poden ocultar més el seu malestar amb l'actual cúpula directiva del club. Així les coses, la Federació de Penyes Mallorquinistes convocà ahir una roda de premsa a l'hotel Valparaiso de Palma, en la qual el seu president, Rafel Martorell, llegí un comunicat exposant les causes que han provocat l'enfrontament amb els dirigents de la Societat Anònima Esportiva. En primer lloc, Martorell denuncià que el Mallorca ha retirat a les penyes l'organització del punt Val la Penya, a través del qual s'organitzen diferents activitats per movilitzar l'afició mallorquinista per atreure gent a l'estadi els dies de partit.

Pere Batlle

Aouate ha fet èmfasi en els gols que els seus estan encaixant en jugades d'estratègia.

Reial Mallorca 20011-2012

“Alguna cosa està malament”

Aouate ha fet èmfasi en els gols que els seus estan encaixant en jugades d'estratègia. "Quan has encaixat vuit gols i cinc són a pilota aturada, hi ha alguna cosa que no funciona". Així d'honest es mostrà Dudú Aouate quan va ser interpel·lat sobre la sagnia que pateix el Mallorca en aquest inici de la Lliga amb les jugades d'estratègia. El porter israelià no se n'amagà i afirmà que només hi ha un camí per remeiar aquesta disfunció: "treballar molt, i l'entrenador ho sap". De totes maneres, l'israelià en desconeix la causa.

Miquel Ramis

Ara / Estat Espanyol

fi de la lluita armada d'ETA

ETA anuncia que deixa les armes

ETA anuncià anit "el cessament definitiu de la seva activitat armada". La declaració arribà a través d'un comunicat difós per les edicions digitals dels diaris Gara i Berria, en què l'organització mostra el seu "compromís clar, ferm i definitiu" de "superar la confrontació armada". Zapatero: "El proper Govern ha de conduir la nova etapa amb unitat" Patxi López demana serenitat per obrir un «nou temps de diàleg» Camacho alerta que ara queda la tasca "més complexa" La família d'Ernest Lluch demana no intervenir a les víctimes i apropar els presos L'esquerra abertzale adverteix que la fi de l'activitat d'ETA no comporta el final del "conflicte" Bauzá es mostra cautelós perquè ETA no ha lliurat les armes ni s'ha dissolt Mayor Oreja veu el comunicat com el "resultat de les concessions del Govern a ETA"

Efe

Estat Espanyol

Passa a disposició judicial el pare dels infants desapareguts a Còrdova

José Bretón, el pare dels dos germans de sis (Ruth) i dos anys d'edat (José), suposadament desapareguts, en una parc de Còrdova fa dotze dies, el 8 d'octubre, passarà a disposició judicial en unes hores després de prestar declaració fins passades les 16,00 hores a la Comissaria Camp Mare de Déu de Còrdova assistit pel seu lletrat, segons han confirmat fonts properes al cas.

Agències

Aquest eslògan va ser presentat ahir per la directora de campanya, Elena Valenciano.

Estat Espanyol

Rebuig de PP i PSOE a abaratir l’acomiadament

El PP i el PSOE es desmarcaren ahir de les propostes formulades per la CEOE, entre les quals figura la de rebaixar de 20 a 12 dies la indemnització per acomiadament procedent. Esteban González Pons, vicesecretari de comunicació dels populars, assegurà que el partit "no donarà suport a la idea d'abaratir l'acomiadament en cap cas" i va subratllar que no es pot emprendre cap reforma laboral "sense el concurs dels sindicats i la patronal". Pons hi puntualitzà que en la seva formació "no som partidaris" de la fórmula esmentada "i sí de la contractació" per generar més riquesa i llocs de feina. "No és possible cap canvi del mercat de treball laboral si les centrals no s'hi han pogut pronunciar", declarà. Alhora, insistí que les reunions han de ser entre els sindicats, la patronal i el Govern. El dirigent conservador advocà per "propiciar que els contractes temporals es converteixin en fixos, a fi que no siguin documents sense indemnització si l'empleat es veu al carrer", explicà.

Efe

fi de la lluita armada d'ETA

La família d'Ernest Lluch demana no intervenir a les víctimes i apropar els presos

La família de l'exministre del PSC Ernest Lluch, assassinat per ETA l'any 2000, ha instat avui les víctimes a no intervenir en el procés de pau perquè no són objectives, i a les administracions a apropar els presos etarres al País Basc.

Efe

fi de la lluita armada d'ETA

L’ala dura del PP diu que s’ha “claudicat”

Si dijous Mariano Rajoy, president del PP, valorà positivament l'anuci d'ETA, tot i exigir-ne la "dissolució", i assegurà que l'anunci es produeix "sense concessions polítiques", destacats membres del seu partit qüestionaren ahir la seva versió. Amb tot, Rajoy evità ahir, en un acte celebrat a Catalunya, de referir-se de nou al comunicat.

Efe

fi de la lluita armada d'ETA

Zapatero: “El proper Govern ha de conduir la nova etapa amb unitat”

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, valorà anit l'anunci d'ETA com una victòria de l'estat de dret, "definitivament i sense condicions", i emplaçà el nou Parlament i el Govern que en sorgeixi a conduir aquesta "nova etapa", tot mantenint la unitat dels demòcrates.

Agències

El ministre de l'Interior, acompanyat dels alts comandaments de la Policia i la Guàrdia Civil.

fi de la lluita armada d'ETA

Camacho alerta que ara queda la tasca “més complexa”

El ministre de l'Interior, Antonio Camacho, ha advertit avui que després de l'anunci d'ETA ara queda la tasca "més complexa", encara que està convençut que amb el compliment estricte de la llei i el treball de les forces de seguretat els ciutadans no tornaran a sofrir la "llosa" del terrorisme. "Hem acabat una part primera de la nostra tasca, ens queda la més complexa, garantir a través del compliment estricte de les nostres lleis que mai més cap generació d'espanyols no hagi de sofrir sobre les seves esquenes la llosa d'una barbàrie que llastri el nostre progrés i comprometi el nostre futur", ha remarcat.

Agències

Ara / Món
Gaddafi, abatut

Món

Gaddafi, abatut

El cadàver del coronel Moammar Al-Gaddafi, abatut després de ser capturat amb vida. Foto: Efe Líbia acomiada, aquest cop per sempre, qui ha estat el seu líder. Moammar al-Gaddafi va morir ahir amb 42 anys de totalitarisme en el currículum, un règim que va néixer arran d'un cop d'Estat per ‘alliberar' el país de la política exterior occidentalista del Rei Idriss i després d'una cruenta batalla amb un poble que clamava democràcia. La mort li arribà a la seva ciutat natal, Sirte, durant un atac de les forces revoltades del Consell Nacional de Transició (CNT). Els seus fills Mutassim i Saif al-Islam també hi foren abatuts. La caiguda del mandatari coincidí amb la presa del darrer bastió del règim: Sirte, la localitat on va néixer el 1942. L'ONU demana que s'investiguin les circumstàncies de la mort de Gadafi

Agències

Món

Mor un sindicalista que rebé una pedrada al cap a Grècia

Un sindicalista ha mort avui d'una aturada cardíaca a una clínica d'Atenes, on havia estat traslladat després de ser colpejat per una pedra durant els enfrontaments amb la policia en una manifestació contra les últimes mesures d'austeritat del Govern grec, segons informa l'emissora "Skai".

Agències

Món

L'ONU demana que s'investiguin les circumstàncies de la mort de Gadafi

L'ONU ha expressat avui la necessitat d'investigar les circumstàncies de la mort de l'exlíder libi Muamar Gadafi, després de la difusió d'unes imatges de la seva captura en les quals apareix encara amb vida.

Agències

Ara / Tendències

Tendències

S’ha acabat que el mascle sigui el rei

Cansades del tss-tss dels homes, de la persecució, de les proposicions indecents formulades des dels cotxes, de no poder-se passejar soles de nit i d'haver d'estar callades, un grup de joves ha decidit alçar la veu contra l'assetjament que les dones sofreixen pels carrers del Marroc. Tant si du minifaldilla com gel·laba, amb vel o sense, casada o fadrina, sola o acompanyada... A ells els és igual.

Efe

Tendències

“El ciutadà és ara el vertader redactor dels mitjans de comunicació”

L'estratègia, el lideratge, l'estudi i la participació en les xarxes socials són les claus d'una comunicació eficaç.Així es va posar de manifest ahir en una xerrada col·loqui celebrada al saló d'actes de la seu central de Sa Nostra a Palma, amb la intervenció de destacats professionals espanyols de la comunicació corporativa i que va servir, alhora, com a presentació de l'empresa Vinklum, que posa en marxa la veterana firma mallorquina Publicitat Matas.

F.B.

Opinió / Opinió

Opinió

El reconeixement a un poeta

La UIB ha decidit, finalment, canviar el doctorat honoris causa a Bartomeu Fiol per la concessió de la Medalla d'Or a proposta del Departament de Filosofia. El decés del poeta i col·laborador d'aquesta casa ha obligat al canvi d'honors. La iniciativa, lloable, hauria de servir per...

Sebastià Bennasar

Josep Maria Llauradó

Opinió

Humanisme arquitectònic

Mentre els savis del Divendres (TV3) enllestien ahir horabaixa la perpètua discussió unànime sobre la importància de l'educació (no conec ningú que en parli en contra, ni els del Ku Kux Klan), al canal +Xtra comentaven el tradicional humanisme de les grans escoles...

Josep Maria Llauradó

Glosa de Mateu Xurí

Opinió

Llengua i llenguatge

El llenguatge comunica.Clar que és comunicació,però també és expressiói aquesta ens identifica.No hi ha llengua pobra o ricani codi dolent o bo;sinó un autèntic tresoruniversal amb matisoscapaç de trobar mil grisosal batec d'un mateix cor.

Glosa de Mateu Xurí

dBalears

Opinió

No vagi per dit

Els comptes no quadren Es comenta que dins el Govern hi ha autèntica suor freda perquè els comptes no quadren i no es troba la manera de pagar els proveïdors. Es diu que la situació d'algunes apotecaries és desesperada, ja que deuen, per la seva...

dBalears

Joan Riera

Opinió

Un déu a Son Vida

Ara tothom maleeix Gaddafi, però en altres temps li besaven els peus. El desembre del 1984, va venir a Mallorca per entrevistar-se amb Felipe González. En aquella època, el petroli libi era or. Gaddafi s'hostatjà a l'hotel Son Vida. Duia un legió de guardes de seguretat armats...

Joan Riera

Editorial

Opinió

ETA signa la pau

No per esperat, l'anunci d'ETA que abandona les armes constitueix un fet històric. Les seves accions han determinat la vida política des del 1967 fins ara. Franco morí afusellant etarres; la transició quedà marcada pels atemptats, que foren una de les causes del...

Editorial

Miquel Àngel Llauger

Opinió

Endavant amb els retalls

Benvolguts governants:Sóc un professor d'Educació Secundària que els vol fer saber que som molts els que simpatitzam amb les seves polítiques de retalls, molts els que no ens deixam arrossegar per la fraseologia progressista habitual i que aplaudim el seu sentit de la responsabilitat. Encara...

Miquel Àngel Llauger

Melcior Comes

Opinió

Tintín, el redemptor

És ben veritat que al còmic Tintín al Congo s'hi exhibeixen actituds racistes i es defensen les polítiques colonials europees; això és així i no hi ha discussió possible: ens basta llegir el còmic i ens n'adonarem. També és cert que hi ha un Tintín anticomunista, com el que...

Melcior Comes

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió

Un penat bonvivant (1860)

El senyor Cocodés sabia viure bé, fins i tot en condicions més que desfavorables. Un deute l'havia arrossegat fins a la presó, però el seu coratge no minvava. Naturalment, no se sentia gaire orgullós de trobar-se en el presidi, encara que, així i tot, la vida li podria proporcionar...

Miquel Ferrà i Martorell

Miquel Payeras

Opinió

La fantasia del Govern

Deu ser que està tan segur de si mateix que poc tem una reacció contrària de l'oposició política. I no en parlem de la inexistent social, que a aquesta, si existís, el Govern encara la tractaria amb més displicència que a la política, que ja és dir. Deu ser per això, ja dic, però...

Miquel Payeras

Guillem Frontera

Opinió

Palau de Congressos contra drets humans

Fa quatre dies que Antoni Verger, cap de llista a l'Ajuntament de Palma per la coalició PSM-IV-ExM -massa sigles per a una representació tan prima, numèricament parlant-, demanava que s'aturin les obres del palau de congressos i que els recursos que s'hi destinen...

Guillem Frontera

Opinió

Més sobre la crisi

En un debat sobre la crisi, el professor Antón Costas (Universitat de Barcelona) va fer una observació pertinent: "Ara és l'hora que Alemanya recordi com, després de la guerra, els vencedors foren magnànims i l'ajudaren molt generosament amb el Pla Marshall a reconstruir el...

Joan Mir

Ferran Aguiló

Opinió

Tornar a la casella de sortida

Quan el món canvia a una velocitat que esparvera, les notícies caduquen més prest que els iogurts i ens bombardegen amb tecnologies d'avantguarda i negocis desconeguts, a les Balears llegim a tot color els diaris que fa vint anys llegíem en blanc i negre. Empresaris amb...

Ferran Aguiló