Maria Llull
Walking on faces bat rècords
Més de 1.800 rostres formaren part de la mostra de Bernardí Roig. Foto: M.À.C. La mostra Walking on faces de Bernardí Roig, que s'ha pogut veure a la Llonja des del 6 de juliol fins al 30 de novembre passat, ha rebut un total de 239.427 visites, xifra que suposa un rècord sense precedents, ja que la mostra més visitada fins al moment a l'emblemàtic edifici del gòtic civil havia tingut 71.974 assistents. Es tractava d'Atapuerca i l'evolució humana, una exposició que s'organitzà l'any 2003. La Llonja acollirà el pròxim projecte entre juny i novembre de 2013, i serà una proposta que l'artista Tony Cragg realitzarà a partir de les seves darreres creacions, amb un element arquitectònic com la columna com a nexe d'unió entre totes elles.
Nou atac a la cultura en català
El primer exemplar de la revista Esquitx sortí a la venda el setembre del 2000. Dotze anys i 50 números després, el seu futur perilla després de la sobtada interrupció de qualsevol mena de suport institucional. "El Govern ens ajudava comprant 1.850 exemplars cada trimestre, i Antoni Vera, ara director adjunt de l'IEB, i Antònia Fiol, cap del Departament de Llengua, em comunicaren que ja no se n'adquiririen més el 2013", explica la directora d'Esquitx, Sònia Delgado. Aquesta decisió per part del Govern arribà després que el Consell hagi suprimit les ajudes per a publicacions en llengua pròpia.
Villaronga rodarà a l’Havana
El director mallorquí Agustí Villaronga passarà els dos pròxims mesos a l'Havana, ultimant els darrers detalls del procés de documentació d'El rei de l'Havana, el títol que portarà el seu proper projecte cinematogràfic, i escrivint-ne el guió. "He d'acabar d'enllestir el guió i, malgrat que conec molt bé l'illa i que hi he estat un munt de vegades, hi he de tornar per perfilar alguns detalls", explica. El film es basa en la tercera novel·la de l'escriptor cubà Pedro Juan Gutiérrez, igualment titulada El rey de La Habana, una obra que s'insereix dins una sèrie al voltant de les difícils condicions de vida que es donen a la capital cubana. "La pel·lícula està molt en la línia de Los olvidados (1951) de Buñuel", apunta el director mallorquí. La cinta de Buñuel parla de personatges absolutament al marge, a qui la vida empeny a tot tipus d'actes només per poder sobreviure. "La història passa als anys 90, just quan va caure el bloc soviètic i els embargaments a Cuba varen tenir unes greus repercussions sobre la vida quotidiana", comenta.
Protestes pel tancament de la Mallorca Film Commission
Les associacions de cineastes (ACIB) i productors (APAIB) i el Clúster Audiovisual de les Illes Balears (CLAB) denunciaren ahir "el tancament de la Mallorca Film Comission (MFC)" per part del Consell de Mallorca, fet que varen qualificar mitjançant un comunicat com "una nova passa cap a l'extermini del sector audiovisual de Balears". Avui serà el darrer dia de vida de la MFC com a organisme a càrrec de la institució insular. "Una mala notícia que se suma a la inacció per resoldre la injustícia provocada pel concurs de creditors a la Ràdio Televisió de Mallorca".
Juníper Serra, honorat entre protestes contra Bauzá
Bauzá va fer l'ofrena floral enmig de crits i protestes. Foto: G.Mas. L'Any Juníper Serra encetà ahir la programació al poble que veié néixer fa gairebé 300 anys el religiós i missioner mallorquí. Tanmateix, els actes i les commemoracions s'han tornat els darrers temps una bona ocasió per manifestar també el descontentament popular, sobretot si, com ahir, hi participa José Ramón Bauzá. El president del Govern hi anà acompanyat pel president del Parlament, Pere Rotger; els consellers Antonio Gómez i Martí Sansaloni; el vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger; la batlessa de Petra, Caterina Mas; i el president de l'Associació d'amics del pare Serra, Tummy Bestard.
L’Obra Cultural ret homenatge a Bartomeu Fiol
"Fa quinze dies i tres mesos que Bartomeu Fiol ens deixà". Amb aquestes paraules començà Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear, l'homenatge al poeta Bartomeu Fiol (Palma, 1933- 2011), qui presidí l'entitat de l'any 1990 al 1992. A més de Mateu, participaren a l'acte els escriptors Àngel Terron, Josep Lluís Aguiló i Jaume Munar. Després de subratllar l'excel·lència de l'escriptura de Fiol, el president de l'OCB també destacà que "jugà fort en l'activisme cultural a partir sempre de l'exigència, l'elegància, el rigor i la generositat". Per l'OCB, "era un deure reconèixer la seva aportació a la literatura, la crítica literària i el pas per la presidència".
Homenatge a una vida dedicada a la cultura
Antoni Torrens i Gost (sa Pobla, 1937) rebé ahir un emotiu reconeixement que s'emmarcà dins la programació de la Setmana de Cultura Popular i Tradicional. L'acte va tenir lloc al teatre Mar i Terra i hi assistiren molts amics i persones estimades, a més d'un nombrós públic que es reuní per retre homenatge a l'apotecari i promotor cultural per la seva dedicació a la cultura popular. Les festes de Sant Antoni a Gràcia i la Trobada de Xeremiers de sa Pobla (que es durà a terme el proper cap de setmana) en són bons exemples. La música fou la primera protagonista de la vetlada, amb l'actuació dels felanitxers S'Estol des Gerricó, els quals oferiren un variadíssim repertori, amb temes tradicionals i populars.
Superherois mallorquins
Darrere d’alguns dels superherois que poblen les pàgines dels còmics més importants dels Estats Units, s’hi amaguen tres dibuixants mallorquins. En un petit estudi d’un carrer cèntric de Palma, Bartomeu Morey, Guillem March i Paco Díaz comparteixen hores i més hores de feina, amb poc temps per res més que donar vida a personatges destinats a grans fites, una de les quals és sens dubte nodrir la imaginació de milers de lectors arreu del món.
Màrius Serra, el “plaer”del català
L'escriptor, periodista, enigmista i, com ell mateix es defineix, ‘verbívor' Màrius Serra visità ahir Palma per obrir els actes que l'Institut Ramon Llull durà a terme amb motiu de l'Any Alcover. Onomatopeies, embarbussaments i clixés que ronden les rondalles fou el títol de la conferència que oferí a la seu de l'IRL a Ciutat. A l'entrevista feta per dBalears, Serra assegurà que "fer servir la llengua com a arma no només és absolutament indigne, sinó també contrapruduent. És un boomerang que els esclatarà (als polítics) a la cara. Tot és opinable, però la manipulació ofén".
Bogeria per Polseres vermelles
La bogeria es desfermà ahir al Trui Teatre de Palma, on es projectà el darrer capítol de la primera temporada de la sèrie televisiva Polseres vermelles, dins el marc de la Setmana Internacional del Cinema Europeu. L’ocasió ho mereixia per a les fans, que esperaven amb ànsies i nerviosisme poder ser a prop del seu ídol, l’actor Àlex Monner, per a qui estarien disposades “a tot! L’estim, faria el que fos per ell!, comentava Ana Puigferrat amb certa desesperació, ja que les seves amigues i ella no tenien entrada, malgrat que les havien cercades per tot arreu des de dimarts passat.
Palma honora la Beata
Catalina Amengual, la Beateta d’enguany, presidí la desfilada envoltada d’àngels i flors.Fotos: M.À.C. Malgrat que a primera hora de l'horabaixa els niguls encapotaren el cel de Palma, la Beateta tornà a sortir un any més pels carrers de Ciutat en una processó en la qual participaren unes 600 persones, segons els càlculs del Consell de Mallorca. La Colcada començà al voltant de les 19 hores i seguí el recorregut tradicional: passeig Mallorca, Jaume III, carrer de la Unió, plaça del Mercat, plaça Weyler, carrer de la Riera, Rambla i avinguda de Roma, per arribar al convent de Santa Magdalena. Divendres va tenir lloc la presentació de Catalina Amengual Riutort, la nina de 7 anys que encarna la figura de la Beateta 2012.
“Un referèndum mai no és una provocació”
El cineasta català Ventura Pons (Barcelona, 1945) aterrà ahir a Palma per inaugurar amb la projecció d'Any de Gràcia el cicle que la Setmana internacional del cinema europeu dedica a la seva filmografia i que també inclourà les projeccions de Morir (o no) i Amic/ Amat. Pons acudí a CineCiutat per mantenir un col·loqui amb els espectadors de la pel·lícula i destacà en gran manera el renaixement del antic Renoir gràcies a la intervenció ciutadana. "És important que passin coses així perquè durant molts d'anys la desídia ha provocat una gran minva en l'assistència de la gent a les sales", apuntà Pons. "És un escàndol intolerable a l'Estat la manca d'estima per allò propi". El director posà com a exemple que les inversions en cinema suposaven fins a l'any passat "el 10% de les que hi fan els francesos", mentre que ara "ni tan sols arriben al 3%". "Quan em varen explicar el cas de CineCiutat, vaig dir tot d'una que podien comptar amb mi, perquè és fonamental donar suport a iniciatives com aquesta. La gent diu ‘això no pot ser' a molts nivells". Pons no és d'aquells que esquiva temes i, com no podia ser d'una altra manera, es posà sobre la taula la independència de Catalunya i el manifest a favor del federalisme d'alguns intel·lectuals catalans.
Mor l’artista Josep Munar a 76 anys
El pintor Josep Munar finà ahir a 76 anys, després d’haver patit una llarga malaltia. El seu funeral tindrà lloc avui a la parròquia de l’Encarnació (c/ Joan Munar, 14) a partir de les 19 hores. Munar fou un pintor de formació autodidacta. La seva primera mostra individual arribà l'any 1966 a Santanyí. Posteriorment, les seves obres es pogueren veure a diferents indrets de Balears, la Península i Europa. La seva producció es pot emmarcar dins el moviment postimpressionista d'influència local. Munar no es limità a ser només un creador, sinó que també fou tot un agitador cultural: primer, al capdavant d'Adeba i, després, com a fundador i responsable d'Art-Viu. Fou precisament en aquesta etapa quan creà les Trobades de pintura ràpida al barranc de Biniaraix, esdeveniment que creà un precedent i en provocà el naixement d'altres de semblants a Mallorca.
David Trueba: “Som el que comsumim”
Madrid, 1987 és el darrer treball cinematogràfic de David Trueba (Madrid, 1969). Es tracta d'un film realitzat sense el suport de cap gran productora i distribuït gairebé d'una manera artesanal, amb poques còpies i un goteig incessant de ciutats. Diumenge passat fou el torn de Palma. CineCiutat acollí una estrena a la qual hi assistí el director, molt satisfet per gaudir d'un contacte directe amb el públic. "Sabia d'aquesta iniciativa amb el cine i consider necessari qualsevol tipus d'ajuda. La resposta del públic va ser molt bona", explica. "A més, cal apel·lar a altres valors per fer-se visible fora de l'aixeta comercial". La història de Madrid, 1987 està centrada en la cita entre un periodista veterà (José Sacristán) i una jove estudiant de primer curs de Periodisme (María Valverde).
Acorar, sinònim d’èxit
Gomila ha traspassat el seu text als escenaris catalans. La Seca Espai Brossa acollí el 4 d'octubre l'estrena d'Acorar a Barcelona. El monòleg, dirigit per Rafel Duran (amb la col·laboració de Nies Jaume), amb escenografia de Rafel Lladó i escrit i interpretat per Toni Gomila, fou l'èxit de la passada temporada a Mallorca i pegà el bot a Catalunya gràcies a la Xarxa Alcover, la qual agrupa programadors i entitats municipals per tal d'afavorir l'intercanvi d'espectacles en català entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Sembla que Catalunya també s'ha contagiat del fenomen d'Acorar, perquè no deixen de sorgir noves dates per fer-ne representacions.
Més que una sentència, “una victòria política”
Un moment de la compareixença dels activistes a la plaça de Cort.Foto: P.Bota. "Consideram la notícia una victòria política". Així valoraren ahir Endavant Mallorca i Alerta Solidària l'absolució dels quatre independentistes mallorquins encausats pels avalots del 31 de Desembre de 2010. "Pensam que el fet que la jutgessa Magdalena Ferrater digui que la Policia ha entrat en contradiccions és un eufemisme per no dir que ha mentit", assenyalà David Pujol, un dels quatre acusats amb Guillem Colom, Sílvia Melero i Robert Cruz. "L'única cosa que considera que ha quedat provada és que vàrem anar a la manifestació", subratllà. La sentència de la jutgessa "desacredita la Policia contra les declaracions dels acusats i els testimonis". A més, Pujol i els seus companys troben improbable que la sentència sigui recorreguda a causa de la seva "contundència i claredat".
Mor el geògraf mallorquí Bartomeu Barceló a 80 anys
El catedràtic de Geografia Bartomeu Barceló i Pons morí ahir de matinada a 80 anys a causa de les complicacions d'un delicat estat de salut que arrossegava des de feia mesos. Nascut a Ciutat el 14 de maig de l'any 1932, la seva ingent trajectòria el portà a convertir-se en un dels pares de la geografia balear i en un mestre de futurs geògrafs i intel·lectuals. Barceló es llicencià a la universitat Complutense de Madrid l'any 1955. A continuació, amplià els estudis a la Sorbona amb l'ajuda d'una beca del Col·legi d'Espanya a París.
Son Pardo queda sense música
La Policia Local de Palma precintarà demà els locals d'assaig de Son Pardo (Sant Francesc de Sales, 79) perquè no disposen de llicència d'obertura i funcionament. La de demà serà la darrera escena d'un procés que s'inicià l'abril de 2011 arran de la denúncia d'un particular. "En la denúncia s'explicitaven les múltiples deficiències dels locals, que llavors ni tan sols tenien sortida d'emergència", explica Quique Izcue, director general d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma. "A partir d'aquí, vàrem obrir un expedient i instàrem el propietari dels locals, Joan Vadell Lladó, que en presentàs la llicència, cosa que no va fer". La inspecció de la Patrulla Verda de la Policia Local corroborà les condicions dels locals.
El passat cobra vida a Bellver
El taller d’ahir abraçà el període històric que va del talaiòtic a la romanització, i es tornarà a repetir dia 20 i el 3 i 17 de novembre. Foto: J.B. El castell de Bellver acollí ahir la primera sessió dels tallers Història contada, història creada, una iniciativa per acostar als més joves la història de Ciutat. La iniciativa de l'Ajuntament de Palma es durà a terme en 16 sessions dins les sales del museu i del castell de Bellver, i es perllongaran fins a maig de 2013. L'activitat, que és gratuïta amb inscripció prèvia, es divideix en dues parts: una visita guiada i una recreació teatral a càrrec de la companyia Té a tres. La sessió d'ahir, que es tornarà a fer el 20 d'aquest mes, i el 3 i 17 de novembre, abraçà el període històric que va del talaiòtic a la romanització.
Pau Debon: “Hem volgut crear sensació de caos”
La banda mallorquina Antònia Font no atura. Just quan acaba la gira de Lamparetes arriba el nou treball de Pau Debon, Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Manel Debon. Vostè és aquí es tracta d'un joc musical amb normes tan senzilles com tenir ganes d'escoltar amb atenció.Com es fa per treure 40 temes nous en tan poc temps?El truc és fer feina. Joan Miquel està en un moment creatiu molt bo i hem pogut fer un disc molt dens en tots els aspectes.Alguns mitjans han dit que és un treball que "descol·loca"...Això ve arran dels concerts de presentació que hem fet del disc amb un públic verge, que no sabia el que veuria...
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Demanen a la Fiscalia que investigui el Govern per presumpta prevaricació urbanística
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge