Superherois mallorquins

Ja fa tres anys que Bartomeu Morey (Palma, 1978) dóna color a alguns dels superherois més importants de l’editorial DC. “Mai no havia fet res de superherois, però a l’editorial li va agradar el meu treball i hi va apostar”. Després de passar una bona temporada colorant Batman, Morey enllesteix ara el repte de posar color a Superman. Ambdós personatges són dos dels grans títols de l’editorial i la seva presència a la llista de vendes en l’àmbit mundial sempre hi té assegurats els primers llocs. Catwoman tampoc no s’ha escapat de la tasca del colorista mallorquí, qui també treballarà amb nous superherois, com Talon.

El ritme de treball arriba en ocasions a ser frenètic, sobretot quan s’acosten els terminis d’entrega dels encàrrecs. “Ja no afecta d’on siguis per treballar, perquè amb les noves tecnologies competeixes amb gent de tot el món”, explica Morey. Què és llavors allò que fa que les editorials del còmic es decantin per un professional en concret? “Una de les coses més importants és la confiança, que compleixis els teus compromisos”, assenyala. “De la meva manera de fer feina, crec que també els agrada que he sabut combinar recursos tradicionals amb les noves tecnologies”.

Els retards als lliuraments no estan permesos en aquest cas, ja que “n’afecten la distribució en l’àmbit internacional”, continua Morey. “Nosaltres sabem la data de sortida amb tres mesos d’antelació i el que cerca l’editor és precisament que l’equip funcioni perquè tot estigui a punt. Es persegueix una mescla entre vendes, exigència, qualitat i compromís”. En el cas dels coloristes, és molt important que “el color tingui personalitat, que es pugui saber qui ha fet un treball”. Això sí, fins fa poc era “una feina desapercebuda”, que només ha guanyat protagonisme en els darrers anys.

Guillem March (Palma, 1979) està actualment capficat dins dos projectes: un amb la nord- americana DC i un altre amb l’editorial belga Dupuis, que li permet desenvolupar molt més la seva creativitat. “El treball amb DC deixa poc marge creatiu, encara que hi aport el meu estil de dibuix i la narrativa, la meva manera de contar les coses”, assenyala. “DC em dóna la història i me la desglossa en vinyetes, i jo puc triar el tipus de pla. El meu marge és molt reduït”. March havia estat fins fa poc dibuixant Catwoman, a qui s’encarregava de donar-li color Tomeu Morey. Ara, també és l’encarregat de dibuixar amb el seu company el superheroi de nova creació Talon. “Ara n’acaba de sortir el número 0 i ha funcionat molt bé: ha arribat al top 20 de vendes”.

March destaca, així mateix, “la regularitat i la puntualitat” com dos dels baluards a l’hora de treballar a la indústria nord-americana. “També hi ha un tema d’adaptació al seu estil. Has d’entendre la forma americana de fer còmics, que és directa, impactant, amb acció i primers plans”. Això sí, “l’estil propi del dibuixant ha de ser recognoscible, encara que sigui el típic còmic americà”.

On sí que s’esplaia creativament el dibuixant mallorquí és en el seu treball amb l’editorial Dupuis, que distribueix els còmics al mercat francès. “En aquest treball m’agaf el temps que vull, és la meva història. Volen un treball molt més d’artistes”, apunta. Monika és el títol del còmic que ja fa uns mesos que és a la taula de Guillem March, amb guió de Thilde Barboni. “Aquest treball és com un refugi”, sentencia.

Paco Díaz (Port de Pollença, 1967) és el més veterà dels tres dibuixants i gairebé se’l pot considerar un pioner dels illencs en el mercat nord-americà. “A principi dels 90, vaig tenir l’oportunitat de fer feina amb superherois a Anglaterra”, comenta Díaz, qui s’inicià professionalment amb Pere Joan i Rafa Vázquez.

Després d’haver treballat amb diverses editorials, Paco Díaz dibuixa actualment una sèrie dels X-Men per a l’editorial Marvel. Com és treballar al costat de qui pertany a una editorial rival? “L’ambient és molt bo”, afirma el degà de l’estudi, qui entrena un equip de bàsquet per no estar tancat al local tot el dia. “És una manera de sortir després de les hores de feina”. Com a veterà, Díaz té ben clares les condicions que ha de complir un superheroi com cal. “A part de tenir les seves característiques, ha de ser estèticament bonic, perquè l’estil realista no agrada tant”.