Maria Llull
El Govern destaca com un 'èxit' que es pugui escollir la llengua a les aules
El Govern balear ha assegurat que el fet que l'elecció del castellà com a primera llengua d'ensenyament hagi passat del 13% en el curs que arriba a la seva fi (2012-2013) a un 30% per al de 2013-2014 suposa que més pares han pogut exercir, «en llibertat, el seu dret a l'elecció». Mares i pares, votau 'no' al TIL La majoria de famílies de les Illes aposten pel català com a primera llengua d'escolarització
Sus a la XXXI Fira del Llibre
Els jardins de la Misericòrdia acolliran demà (18 hores) el pregó a càrrec del poeta Pau Castanyer que servirà d'acte inaugural de la XXXI Fira del Llibre. La cita amb els llibres tindrà lloc enguany a la Rambla i arriba precedida pels bons auguris de la diada de Sant Jordi i de la Setmana del Llibre en Català. Els lectors, curiosos i passejants es trobaran fins al 9 de juny amb un total de 25 casetes pertanyents a 11 llibreries (Embat Llibres/ Born de Llibres, Llibreria Campus, Llibreria Àlia, Drac Màgic, Quart Creixent, Literanta, Agapea, Los Oficios Terrestres, La Biblioteca de Babel, Llibres Colom i El Corte Inglés) i 4 organitzacions institucionals (Govern, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Institut d'Estudis Baleàrics).
vaga ensenyament setembre 2012
L'Assemblea de Docents contraataca
L'IES Josep Sureda i Blanes de Palma acollí ahir l'Assemblea de Docents, integrada per professors independents i representants dels sindicats STEI, CCOO i UGT, per tal de determinar les actuacions dels professionals de l'ensenyament envers el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Després d'una reunió de gairebé 4 hores, s'arribaren a diverses conclusions, entre les quals destaquen les propostes d'acabar aquest curs amb un aprovat general dels alumnes o començar el proper any acadèmic amb una vaga indefinida. "És una resposta a Bauzá, que considerà la immersió com a una de les causes del fracàs escolar. Amb un aprovat general demostrarem que la immersió és tot un èxit", assenyalaren fonts de l'assemblea. La Unió Obrera Balear proposa l'"aprovat general" per fer força enfront del TIL
El Govern s'enroca davant els sindicats
El Govern aplicarà el proper setembre el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) caigui qui caigui. Aquesta fou ahir la principal conclusió que quedà sobre la taula després de la reunió que va mantenir la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, amb els representants dels sindicats de l'ensenyament STEI, USO, FSIE, CCOO i UGT. La consellera va fer cas omís a les peticions d'aplaçament de l'aplicació del TIL i reiterà els arguments esgrimits pel govern, que gairebé ja s'han convertit en mantres.
El vertader rostre de Darth Vader
Darth Vader és un d'aquells personatges malvats que han traspassat la barrera de la pantalla gran i han marcat per sempre la cultura popular, en la seva més ampla accepció. Però rere el personatge hi ha una d'aquelles històries de persones que, malgrat que romanen durant molt de temps a l'anonimat, fan pensar que potser la realitat és molt més interessant que la ciència ficció. El nou projecte a quatre mans dels cineastes mallorquins Toni Bestard i Marcos Cabotà cerca l'actor darrera la màscara de Darth Vader.
L'IES Marratxí compleix l'article 20 del Decret de llengües i vota a favor del projecte alternatiu elaborat pel centre
L'IES Marratxí realitzà ahir la consulta no vinculant a les famílies per demanar-los si estan d'acord amb el Projecte de tractament integrat de llengües que ha elaborat el centre amb l'objectiu de desmarcar-se del que estableix el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) del Govern.
Les cinc mentides del Decret de Llengües
Si per alguna cosa destaca el Decret de tractament integrat de llengües del Govern és per la seva capacitat de generar el desacord entre els professionals de les diverses àrees de la comunitat educativa de les Illes. Un dels grups que ha fet palès el seu rebuig al TIL ha estat l'Assemblea de professors de l'IES Joan Maria Thomàs de Palma, que ha posat sobre la taula "cinc mentides" que s'amaguen entre les línies del nou decret. "Els nostres fills aprendran anglès: aquesta és la gran mentida", s'explica des de l'Assemblea. L'IES Marratxí compleix l'article 20 del Decret de llengües i vota a favor del projecte alternatiu elaborat pel centre No al Tractament Integrat de Llengües
Educació dóna directrius per aprovar les alternatives al Tractament Integrat de Llengües
La Conselleria d'Educació ha donat noves instruccions al cos d'inspectors per tal de controlar al màxim l'aplicació de l'article 20 del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), que obre les portes als projectes alternatius dels centres educatius ("els centres que requereixin una distribució horària de les llengües objecte d'ensenyament diferent de la que estableix aquest decret poden aprovar un altre projecte de tractament de llengües", diu l'article).
El Govern dóna la raó als pares que denunciaren discriminació lingüística al CEIP Na Caragol
La Conselleria d'Educació del Govern ha resolt favorablement la reclamació que uns pares dugueren a terme, gràcies a l'ajuda de Círculo Balear, perquè els seus fills, de 3 i 5 anys, puguin rebre l'ensenyament en castellà al CEIP Na Caragol (Artà). Segons el president de Círculo Balear, Jorge Campos, aquesta resolució "és una nova victòria del bilingüisme". Campos acusà l'equip directiu de Na Caragol de "persecució" i "discriminació", i afegí que la resolució, "signada pel secretari autonòmic d'Educació, Cultura i Universitats, Guillem Estarellas, "també obliga el centre a deixar de considerar el temps del pati com a hores lectives", ja que era quan els dos infants rebien classes en castellà.
Aguiló, el govern i petit comerç
El petit i mitjà comerç de Palma, un malalt a punt d’ingressar a l’UCI
Fa gairebé un any que Pimeco reclama al Consell de Mallorca l'elaboració d'un pla director sectorial d'equipaments comercials de Mallorca per tal de posar ordre al territori en l'àmbit comercial. La manca de regulació afecta especialment Palma, on està previst que s'implantin 174.000 metres quadrats de noves grans superfícies a llocs com el Coll d'en Rabassa, les Fontanelles o Cas Pastor. No només Pimeco ha demanat un poc d'ordre, sinó que el Parlament també instà a elaborar el pla director, que mai no arriba. "És una lluita que tenim des de l'agost del 2012", assenyala Bernat Coll, president de la patronal. "El Consell sempre surt amb l'excusa que no hi ha recursos ni tècnics per elaborar el pla. L'agonia del petit comerç
La normalització toponímica de Ciutat, a l’espera
Ciutat encara espera que es normalitzin un bon grapat de noms de vies públiques, malgrat que l'equip de govern de l'Ajuntament no ha donat senyals de fer-ho aviat. D'una banda, l'article 4 del Reglament municipal de normalització lingüística estableix que tots els topònims de Palma tenen com a única forma oficial la catalana. De l'altra, l'article 15 de la Llei 52/2007, coneguda com a Llei de la memòria històrica, estipula que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per retirar escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. En virtut de les disposicions esmentades, l'anterior equip de govern municipal canvià aproximadament 200 noms de vies públiques.
Pep Tosar recupera l’obra Mallorca vers a vers
L’espectacle Mallorca vers a vers s’estrenà al teatre Principal de Palma el 17 de febrer de 2008, dins el cicle Poesia en escena. Pep Tosar reprèn cinc anys després aquest muntatge al Círcol Maldà (Barcelona), on compartirà escenari amb la pianista i cantant Maria Lorea des d’avui fins diumenge. L’actor mallorquí fa un recorregut per l’obra d’alguns dels millors poetes mallorquins del segle XX, convençut que també ho són de la llengua catalana. “Obres com la de Blai Bonet seran difícils d’oblidar, i això que no té cap any commemoratiu.
La màgia i els contes es fan els amos d’Esporles
Víctor Uwagba relatà alguns contes africans a la placeta del Jardinet.Foto: N.R. El festival Contesporles va encetar ahir la programació de la seva primera edició amb un massiu èxit de públic, tant d'Esporles com d'altres localitats. Totes les activitats hagueren de penjar el cartell de "No hi ha entrades" i aquells actes que es dugueren a terme a l'aire lliure també tingueren una magnífica rebuda. "Ha estat una sorpresa, perquè passes molta pena que la gent no vingui després de tot l'esforç que s'ha fet", va explicar ahir una de les organitzadores del festival, Mar Rayó. "Les activitats pensades per a les famílies són possiblement les que més èxit hin tengut, i les que eren gratuïtes i es feien a l'exterior també han funcionat molt bé.
Amb el vent de proa i a contracorrent
Tomeu Martí presentà ahir a Can Alcover el llibre Estava escrit (Nova Editorial), un recull dels articles que ha publicat a dBalears entre el 2004 i el 2011. La presentació fou a càrrec de Miquel Serra, director de dBalears, qui destacà la capacitat de "lluita" i "l'entrega" de Martí. "Quan llegeixes els seus articles, t'adones que anam contracorrent. Malgrat que defensar les coses de casa nostra hauria de ser natural, el vent sempre ens bufa en contra", remarcà Serra. Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, dBalears ofereix Estava escrit a un preu de 3 euros per als subscriptors del diari i de 6 euros per a la resta de lectors. El podeu trobar al Club del Subscriptor (passeig Mallorca, 30).
La crisi guanya la partida a un històric del comerç
Gaietà Pomar fundà la Casa Pomar Flores en una data que se situa entorn de 1860 en un entresòl del carrer de Vicenç Mut. Des de llavors, han estat 153 anys d'activitat centrada en el món de la decoració (amb els papers pintats com una de les seves especialitats) i les belles arts, dècades d'història i, sobretot, de petites històries. Fou en la postguerra quan Casa Pomar s'especialitzà en articles per a artistes, amb l'esperança de superar un primer round contra les penúries econòmiques. Però la història no és rendible, no cotitza en borsa i no dóna cap tipus d'interès als bancs. I Casa Pomar Flores no ha superat aquest assalt contra la crisi econòmica.
“Els sentiments de culpa i pecat marcaren la nostra infantesa”
L'escriptora mallorquina Carme Riera (Palma, 1948) es confessa amant dels canvis, i la seva darrera novel·la ho demostra. Temps d'innocència, un relat íntim sobre la seva infantesa a la Mallorca dels anys 50, arriba després de Natura morta, una novel·la negra ambientada a Barcelona. "M'agrada molt variar de temàtiques. A més, fa vuit mesos va néixer la meva primera néta, Marina, i vaig pensar que li podria agradar conèixer un tros de la vida de la padrina.
Mallorca es juga 12 milions d’euros en futurs rodatges
Els problemes del Consell de Mallorca per abonar els imports acordats amb els productors de Cloud Atlas (150.000 euros) i The Stranger Inside (31.700 euros) han provocat que estiguin en perill 12 milions d'euros en futurs rodatges. Hi ha sis filmacions en la corda fluixa, perquè els productors es volen assegurar que les institucions compliran els acords als quals s'arribin. Una pel·lícula sueca, una altra de danesa i tres d'alemanyes, i també una sèrie germànica podrien acabar a altres escenaris en cas que el Consell no canviï la imatge poc seriosa que actualment té. El film danès ja tenia fins i tot cercades les localitzacions a Mallorca, però els seus productors estan molt sensibilitzats amb The Stranger Inside, també de producció danesa.
Demostració de força
La XXIV Setmana del Llibre en Català no les tenia totes enguany. Primer va haver de superar el perill de no dur-se a terme. A més a més, han estat només cinc dies de fira, en contra dels 10 de l'any passat. I l'espai de Can Alcover ha estat molt més reduït que en edicions anteriors (l'escenari de l'any passat fou el parc de les Estacions). Malgrat totes les circumstàncies anteriors, lectors i llibreters han pegat un cop de puny a la taula i han demostrat que el llibre en català té una força que cal tenir en compte. S'han superat les xifres de vendes i visitants de l'any passat, només que en la meitat de temps i a un lloc que no és de passada per a molta gent.
Sus a la Xarxa de municipis pel Ramon Llull
Fotografia de família dels assistents a la reunió que tingué lloc ahir a la Institució Pública Antoni Maria Alcover de Manacor. La seu de la Institució Pública Mossèn Alcover de Manacor fou ahir l’escenari del sus a la Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears pel Ramon Llull. Aquest organisme s’integrarà dins la Fundació Ramon llull, ens supraestatal, amb el Govern d’Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord) i l’Ajuntament de l’Alguer (Sardenya). Dins la fundació també s’hi troba representada la Xarxa de ciutats valencianes.
“No s’ha fet justícia amb Els nens salvatges”
Cati Solivellas. Cati Solivellas tocà diumenge el Goya amb la punta dels dits. Nominada a millor actriu per Els nens salvatges, la intèrpret mallorquina aplaudí la seva rival Macarena García quan recollí el guardó per la interpretació a Blancanieves. Com ella mateixa havia explicat abans de viatjar a Madrid, “el premi” ja era formar part d’aquesta edició.
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Demanen a la Fiscalia que investigui el Govern per presumpta prevaricació urbanística
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge