Durant el seu discurs, l’apotecari pobler fou molt crític amb la política lingüística del PP. | Ferran Aguiló - M.À.C.

TW
13

Antoni Torrens i Gost (sa Pobla, 1937) rebé ahir un emotiu reconeixement que s'emmarcà dins la programació de la Setmana de Cultura Popular i Tradicional. L'acte va tenir lloc al teatre Mar i Terra i hi assistiren molts amics i persones estimades, a més d'un nombrós públic que es reuní per retre homenatge a l'apotecari i promotor cultural per la seva dedicació a la cultura popular. Les festes de Sant Antoni a Gràcia i la Trobada de Xeremiers de sa Pobla (que es durà a terme el proper cap de setmana) en són bons exemples.

La música fou la primera protagonista de la vetlada, amb l'actuació dels felanitxers S'Estol des Gerricó, els quals oferiren un variadíssim repertori, amb temes tradicionals i populars. També introduïren noves melodies lligades a la tradició, però amb gust de present. Quan ja havia començat l'acte, s'hi sumà el regidor de Cultura de Cort, Fernando Gilet, que arribà amb gairebé 20 minuts de demora.

Després de la música fou el torn d'escoltar les paraules d'Antoni Torrens, que no s'enfilà per les bardisses després de rebre una placa commemorativa. Malgrat agrair que l'Ajuntament hagi dedicat el Mar i Terra al fi pel qual fou concebut, és a dir, a la pràctica i difusió de la cultura popular, Torrens deixà ben clar que aquest fet no té gaire mèrit en realitat. "És una obligació de les administracions perfectament definida per les administracions vigents", digué.

El pobler explicà que, quan l'Ajuntament li va comunicar que li farien un reconeixement, va sentir una sensació "d'un cert desconcert, d'una certa inquietud". Quin era el motiu d'aquesta sensació? "Vaig tenir una mena d'embull mental, ja que em costava entendre que unes persones que tenen unes mateixes idees i que pertanyen a un mateix grup puguin, per una part, (...) donàs suport i reconegués la cultura popular i, al mateix temps, no ho faci amb la llengua catalana, reconeguda al nostre Estatut i també pel nostre Parlament".

Torrens definí la cultura i la llengua com a elements de l'ànima d'aquestes Illes, i cità el poeta Joan Margarit: "Perquè som ben poca cosa sense la nostra llengua, ja que ella és també el nostre pensament". Per això, "qui defensa la llengua defensa també la cultura", sentencià.