Sembla que Catalunya també s’ha contagiat del fenomen d’Acorar, perquè no deixen de sorgir noves dates per fer-ne representacions. Gomila finalitzarà l’octubre i començarà el novembre al Festival Lola d’Esparreguera; el 2 de novembre anirà a la sala Trono de Tarragona; dia 4 serà el torn de Girona; dia 10 es representarà Acorar a la Fira Mediterrània de Manresa; dia 16 es durà a terme a Lliçà de la Vall; i dia 24, a Olot. El mes de novembre conclourà amb tres funcions al Teatre de Ponent de Granollers (25, 26 i 27). En tota aquesta voràgine de dates, hi haurà un incís dimecres a Felanitx, amb motiu de la Fira del Pebre Bord. A més, el cèlebre espectacle tornarà a casa, a Mallorca, per desembre.
“Estant sortint més coses per al proper any. De moment, segurament anirem a Igualada pel gener”, explica amb satisfacció Toni Gomila, tan sorprès com feliç per l’èxit d’Acorar. “Era impossible imaginar tot el que ens està passant. La veritat és que no ens ho sabem explicar i només intentam gaudir de tot això”, diu. No ha estat menor la repercussió als mitjans de comunicació catalans. “L’obra els ha cridat l’atenció”, comenta l’intèrpret mallorquí. A més, les funcions a La Seca han estat plenes cada dia. Què crida més l’atenció dels espectadors catalans?
“Sobretot es fixen en el text, en el que s’explica de Mallorca”. Darrere d’una descripció de les matances, Gomila aporta tot un rerefons sobre l’Illa que no desaprofita el públic principatí. “Pens que l’obra està fent pensar molt sobre la relació que hi ha entre Catalunya i les Illes Balears. S’estan aportant elements de reflexió sobre aquest tema, que es veu que interessa”, indica.
Els comentaris que han arribat a Toni Gomila per part dels espectadors fan referència a la “riquesa lingüística del text”. “Hi ha gent que se sorprèn per com ha perviscut el català a Mallorca, amb una exuberant abundància lèxica”. Així mateix, algunes persones “han manifestat la seva preocupació pels atzars de la llengua a l’Illa i perquè pugui ser atacada per dur el nom de català”.
Gomila confessa sentir-se “molt còmode” a Catalunya. “No em costa fer la funció”, apunta. La dicció tampoc no ha suposat cap problema per als espectadors. “Faig el text talment el represent a Mallorca. Hi ha qui pensa que acost la dicció a la seva fonètica, però no és així”. El resultat és “molt bo” i la reacció de la gent és entusiasta. “Es nota que no aplaudeixen per compromís i que han passat gust”, afirma.
Gomila, un rostre prou conegut a l’Arxipèlag per les seves interpretacions, ha descobert amb Acorar una nova faceta, la d’escriptor, i considera que el seu text funciona com “una immersió en el mallorquinisme, un apropament a la nostra comunitat”. “A Catalunya ens estimen molt i ens troben molt curiosos”, diu. Sense esquivar la polèmica, l’actor considera que a Catalunya mai no ha “trobat les intencions colonitzadores que els gonelles no es cansen de predicar”. Si el món és una construcció ideològica, “la nostra almanco té fonament, perquè és una realitat que parlam la mateixa llengua”. L’intèrpret també agraeix el paper que han jugat Rafel Duran i Nies Jaume en el camí del seu monòleg. “Ells de seguida varen creure en el text. Alguna cosa havien d’intuir!”, conta.
Acorar, en castellà
A hores d’ara Toni Gomila prepara una versió d’Acorar en castellà, animat per la rebuda del muntatge a Catalunya. “Se n’està preparant una versió en castellà, però no puc dir-ne gaire cosa més”, assenyala. Com passa sovint, transcriure literalment del català al castellà no té gaire sentit. “Més que una traducció, es tracta d’una reescriptura. S’ha de treballar molt per tal que es pugui entendre bé per un altre tipus de públic, i algunes coses no les podem traduir talment”, hi insisteix.
L’actor aclareix que “l’objectiu de la traducció no és fer funcions” i parla més “d’un divertiment, d’un repte”. Però tal com li van les coses, això no es pot assegurar.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Nostrada, vaja teoria més doiuda. Que l'obra es traduesqui a l 'espanyol no vol dir que no seigui una obra en defensa de la nostra identitat. D'altra banda, com vol que parli de la nostra identitat sense parlar de l'essència de "lo nostro"? Segons el seu comentari, no es tradueix una obra si parla de la nostra identitat... És una idea bastant absurda.
En castellà? A la fi s'ha destapat l'enigma de l'any! Estava farta de discutir amb la gent que deia que era una obra en defensa de la nostra identitat quan, en tot cas, era de l'essència de "lo nostro". Ara els replicants potser ja no hi veuran "la identidad nacional". O sí?.
Toni; enhorabona i gràcies