El cineasta català Ventura Pons.

El cineasta català Ventura Pons. | E.Valverde.

Maria LlullPalma20/10/12 0:00
TW
4

El cineasta català Ventura Pons (Barcelona, 1945) aterrà ahir a Palma per inaugurar amb la projecció d'Any de Gràcia el cicle que la Setmana internacional del cinema europeu dedica a la seva filmografia i que també inclourà les projeccions de Morir (o no) i Amic/ Amat. Pons acudí a CineCiutat per mantenir un col·loqui amb els espectadors de la pel·lícula i destacà en gran manera el renaixement del antic Renoir gràcies a la intervenció ciutadana. "És important que passin coses així perquè durant molts d'anys la desídia ha provocat una gran minva en l'assistència de la gent a les sales", apuntà Pons. "És un escàndol intolerable a l'Estat la manca d'estima per allò propi". El director posà com a exemple que les inversions en cinema suposaven fins a l'any passat "el 10% de les que hi fan els francesos", mentre que ara "ni tan sols arriben al 3%". "Quan em varen explicar el cas de CineCiutat, vaig dir tot d'una que podien comptar amb mi, perquè és fonamental donar suport a iniciatives com aquesta. La gent diu ‘això no pot ser' a molts nivells".

Pons no és d'aquells que esquiva temes i, com no podia ser d'una altra manera, es posà sobre la taula la independència de Catalunya i el manifest a favor del federalisme d'alguns intel·lectuals catalans. "Això del federalisme és més vell que el pa amb tomàquet", apuntà per començar. "El més bàsic que demana ara la societat catalana és votar. Un referèndum mai no és una provocació, perquè demanar a la gent que digui el que vulgui és la base de la democràcia".

El director considerà que un altre factor que influeix en aquesta qüestió és la joventut de la democràcia espanyola. "En una altra de llarga història com la britànica, es pacta la pregunta del referèndum i s'acaba aviat amb el problema". Quin resultat agradaria a Ventura Pons en cas de dur-se a terne un referèndum? "Que surti el que vulgui. Hi ha una cosa que es diu respecte a la majoria. Però sempre tenint en compte que la democràcia ha d'estar amb el poble".

Ventura Pons fou un dels promotors dels premis de Cinema Europeu a Barcelona l'any 2004. L'aspirant és ara Palma, i el cineasta assegurà que es tracta d'un esdeveniment "molt car" i que s'ha de fer tot el possible per treure-li "rendiment". "Vaig quedar insatisfet amb l'experiència a Barcelona, perquè no va ser profitosa per als nostres professionals".

Una altra caracetrística que defineix el cineasta barceloní és la seva exuberància creativa, que es reflecteix en una filmografia coneguda arreu del món i plagada de títols. "Per fer tantes pel·lícules, hi poso les dues mans, el cap i el cor". Quant al finançament, aquest no és un aspecte gaire important. "Sempre ha estat difícil rodar. Però jo vaig fer la meva primera pel·lícula (Ocaña, retrat intermitent, 1977) amb quatre ‘duros' i en cinc dies i va ser seleccionada a Canes", explicà, tot i considerar que l'Estat "castiga la cultura".