La història de Madrid, 1987 està centrada en la cita entre un periodista veterà (José Sacristán) i una jove estudiant de primer curs de Periodisme (María Valverde). Ell la vol seduir i la porta a l'estudi d'un amic. Però queden tancats al lavabo i la seva aventura agafarà un camí molt diferent del que havien pensat. "Ambdós representen un enfrontament generacional. El pas d'una generació a la següent sempre té un punt de conflicte, reserva i por, i això és el que escenific a la pel·lícula", comenta Trueba.
Per què Madrid? Per què 1987? "M'agrada molt que el que faig estigui contextualitzat, perquè la universalitat genera arquetips. Jo cerc una major versemblança per als personatges", diu Trueba, qui precisament aquell any era estudiant de Periodisme a Madrid. "Era un moment especial perquè començava la satisfacció per haver acabat la transició. Fou llavors quan començà la cultura de la pilotada, en lloc d'haver aspirat a una democràcia més real". Les víctimes de la situació actual ho són en definitiva dels errors del passat, i Trueba considera que ja s'arrosseguen "25 anys d'insatisfacció".
Quant al paper de polítics i periodistes en tot aquest procés, "les seves errades les paga tota la societat, i no només ells". Trueba alaba en aquest punt els polítics de la transició, els quals "pensaven en el dia de demà i en el bé de la societat". En el cas del periodisme, "no s'ha sabut preveure ni afrontar el procés de revolució tecnològica i s'ha establert una divisió equivocada entre ofici i negoci". "La premsa s'ocupa del negoci, però la seva essència ha de ser la qualitat. El que passa és que s'ha arribat a la degradació de tots els sectors".
David Trueba no és cap nouvingut en el món del cinema, però ha estat ara la primera vegada que s'ha trobat amb la necessitat de lluitar per un film fora dels canals comercials habituals. "El circuit t'expulsa i és molt difícil tornar-hi a entrar, però tal vegada aquesta pel·lícula hagi estat la que més satisfaccions m'ha donat durant el procés creatiu", comenta el director. Trueba no escatima crítiques a una realitat dominada precisament per la set de negoci. "La gent pensa que és lliure, però no és així. S'ha de ser crític amb el sistema", assenyala. Malgrat tot, reconeix "no tenir cap vocació de marginal". "En el cas del cinema, surts del sistema quan no trobes finançament. Aquest negoci és molt més senzill i absurd del que la gent pensa".
No es tracta de fugir dels doblers, sinó "de trobar-los creant qualitat". Aquí entra en joc el públic, responsable de les seves opcions. "Som el que consumim. Les eleccions personals són la clau de com serà el teu país", afirma convençut. "S'ha perdut la vocació de ser exigent, perquè una cosa és el país que els joves voldrien, i una altra, on consumeixen". Els joves han rebut massa elogis "perquè volien llevar-los els doblers i ells s'han deixat estimar", afegeix.
Quin futur queda al cinema en tot aquest entramat? Poc més enllà de "reglamentar el mercat" perquè els petits hi puguin menjar el seu bocí del pastís. "Internet no dóna doblers abastament, i la llei de mecenatge està pensada per a un món idíl·lic".
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
II TANT QUE LA GENT NO ES LIBRE, S´ENS A FET CREURE QUE LA LLIBERTAT SON ELS DOBLERS I RES MES. CRITIC AMB EL SISTEMA ?? SI ETS CRITIC AMB EL SISTEMA TE EXPULSAN I DISCRIMINEN, RESPONSABLE DE LES TETEVES OPCIONS?? QUINES OPCIONS LA GENT NO TE OPCIONS, NO MES LES IMPOSADES, VOS EU FIXAT EM LA PUBLICITAT QUE EN FIQUEN A CA NOSTRA, O LA QUE ES PUBLICA ALS DIARIS?? . NO SOC CRITIC EMS EL SR tRUEBA SI NO AL CONTRARI , LES SEVAS REFLEXIONS SON DIGNES DR TOT ELOGI, I SOBRE TOT INTELIGENTS. SALUTACIONS .... FRIS DE VORE LA VOSTRA PEL-LICULA.